Tastant Mallorca

El manifest dels errors

2008-07-13T11:06:00.005+02:00

Torno per comentar que estic ben atrafegat durant aquest mes de juliol. Malgrat tot aquest estrés, he trobat un moment per posar-me de mala llet i llegir el ja famós "Manifiesto por la lengua común".

Val la pena llegir-lo per poder entendre l'abast de l'atac contra els qui no tenim el castellà com a llengua de relació primordial. No es tracta d'un manifest per la defensa cultural del castellà, no us penseu... Estem davant d'un document polític de defensa de la superioritat d'una llengua sobre les altres que conviuen a l'Estat espanyol. Només cal llegir el primer paràgraf i això ja queda clar: "no se trata de una desazón meramente cultural (...) sino de una inquietud estrictamente política". Més endavant, en el primer dels punts justificatius es considera el castellà com "lengua política común".

En el mateix apartat es qualifica a la resta de llengües que es parlen a l'Estat espanyol com a llengües espanyoles, fet que em sorprèn ja que, almenys en el cas del català, l'Alguer, Perpinyà i Andorra tenen d'espanyols el mateix que jo d'australià...

Però anem a la gran sorpresa que m'he endut llegint l'article: HI HA FALTES D'ORTOGRAFIA! Jo, catalanoparlant, educat en català en tota la meva etapa educativa i que em relaciono en català a tot arreu on puc i em deixen (encara hi ha moltes soques que no fan l'esforç d'entendre la llengua d'aquí), m'he exaltat en veure que han escrit, al començament del segon apartat justificatiu això: "Son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüisticos". Ho podeu comprovar en el mateix enllaç d'abans si és que no corregeixen l'evident manca de "tilde" que en castellà porten totes les paraules esdrúixoles.

Un cop detectat aquest imperdonable error de la tropa d'intelectuals preocupats perquè els no castellanoparlants haguem d'utilitzar (encara més) la seva llengua, he activat de nou el detector de faltes que com a aspirant a filòleg sempre tinc a mà i... SÍ: més faltes d'ortografia: el senyor Álvaro Pombo, firmant del manifest resulta que es diu "Alvaro", ha deixat de ser esdrúixol per convertir-se en pla, com un dels nostres grans escriptors, en Josep Pla. I ja que la cosa va de Joseps i altres herbes planes, hi ha dos intelectuals més que tenen uns noms ben curiosos: "Jose Luis Pardo" i "Jose Mª Ruiz Soroa". A mi a l'escola (sí, vaig estudiar llengua castellana i la vaig ben aprofitar) em van explicar que en castellà José duia accent i, per molt que ara alguns es diguin "Jose", quan el nom és compost, "José Luis" o "José María", la pronunciació com a paraula plana és molt i molt complicada. Intenteu-ho...

En conclusió, aquesta tropa d'intelectuals colonitzadors més s'haurien de preocupar per aprendre bé la seva llengua que per anar-la imposant fora del seu àmbit, que això d'anar donant lliçons a casa del veí sense tenir la casa pròpia ben endreçada és digne de miserables.

5 i 6 de juny a Berlin

2008-06-01T22:23:00.003+02:00

Ja som internacionals.
Encara no hem arribat i ja se'ls ha cremat la seu de la Filarmònica. Els dies 5 i 6 de juny ja poden tremolar perquè l'Alexanderplatz bullirà!

No serà la típica mostra de folclore: quatre balls i tres cançons indígenes... Almenys pels dimonis de Mancor no quedarà...

Més informació aquí

12 d'abril a Biniamar

2008-04-05T12:46:00.004+02:00

La feina, la família i l'oci em resten vida multimèdia, digital, online o digues-li com vulguis...

Dissabte 12 a Biniamar hi haurà una actuació diabòlica com mai abans s'haurà vist a Mallorca. Una església catedralícia a mig fer i una escenografia impactant acolliran els dimonis de Mancor per fer tremolar els 400 atrevits que puguin entrar. Salut i Foc!!!!

El TGV

2008-01-06T22:13:00.000+01:00

Entenc que Sevilla, Málaga, Valladolid o Cáceres vulguin aprofundir en la relació amb la seva capital natural, però Barcelona també? A Catalunya no li convindria tant o més que el TGV a Madrid una bona connexió amb l'Europa que comença més enllà dels Pirineus i amb València i tota la resta de l'arc mediterrani? Es farà això algun dia? Per què ni tan sols es planteja el despropòsit de no tenir una connexió ferroviària decent amb Europa? Per què s'està fent una línia ferroviària Madrid-França atravessant els Pirineus per Aragó* quan ja hi ha una línia que passa per Catalunya i una altra pel País Basc? A Madrid ho tenen bastant clar: tot el que sigui evitar Catalunya és positiu. Són previsors, quan arribi el dia de la independència valdrà més que tinguin fil directe amb Europa o les passaran putes. Els catalans, però, seguim votant PSOE i olé perquè no guanyin els altres que "són pitjors"...
Per cert, que la ministra "Maleni Doblá" segueix amb les seves troles. La darrera és la voluntat del govern de que cap població espanyola estigui a més de 50 quilòmetres d'una estació de l'AVE (ho comenten aquí). Ja no és només moooolt complicat de complir amb les poblacions del Pirineu lleidatà (per exemple, Vielha és a uns 150 quilòmetres de Lleida) sinó que ja m'explicarà com s'ho farà amb les poblacions mallorquines, a no ser que no ens considerin espanyols. Ja ho diuen alguns: Espanya no té illes...

*Les versions en català, euskera, galego i valencià de la web estan en preparació. (amb lo inútils que arriben a ser, deuen estar buscant les diferències entre català i valencià i en trobar-ne 10 penjaran les traduccions. Abans, evidentment, arribarà el TGV a Girona, Figueres i Perpinyà i tot... Gràcies amics del PSOE, gràcies)

Molts d'anys!

2008-01-01T13:55:00.000+01:00

Comença un nou any ple de reptes, il·lusions, esperances i desitjos. I comença diferent dels anteriors: sense ressaca i a Mancor. Per primera vegada en molts anys he pogut gaudir del Concert d'Any Nou i dels salts d'esquí de Garmisch Partenkirchen sense mal de cap. És una premonició de com anirà l'any?

Bon any 08 nou a tots!

Cap de setmana de Fira

2007-11-27T13:13:00.000+01:00

Després de dies de feina i feina, el temps no va acabar d'acompanyar-nos i la V Fira de l'Esclata-sang i la Muntanya va ser passada per aigua i fred.

El divendres a la nit es va haver de suspendre la Nit de Foc ja que la pluja va fer acte de presència i va impossibilitar que els dimonis sortíssim a cremar-ho tot. Encara així, es va poder fer un petit sopar espectacle pels convidats que havien vingut de les altres illes i de Catalunya.

El dissabte el temps va millorar bastant i la II Trobada de Geganters va ser tot un èxit, amb 20 parelles de gegants, alguns caparrots i moltíssims geganters, xeremiers, tamboriners i flabiolers. En acabar la trobada i les ballades, hi va haver dos sopars, un pels geganters i acompanyants i un altre pels socis d'Arrels de la Vall que va acabar amb un combat de glossadors i un concert de Nou Romancer que els dimonis ens vam perdre perquè ens vam preparar per un petit correfoc a la zona de sa Font amb la companyia dels Diables la Garsa de Sant Feliu de Llobregat.

El diumenge va despertar amb molt de fred, vent i un plugim gelat. Malgrat tot, molta gent va aparèixer pel poble a passejar entre les paradetes d'artesania, ballar en alguna de les tres places ambientades amb música mallorquina en directe o assaborir els boníssims plats tradicionals fets amb bolets. I per acabar la jornada els dimonis vam tornar a sortir, aquesta vegada des de l'església aprofitant la pirotècnia que hi teníem muntada i en companyia de la colla de dimonis d'Eivissa.

En fi, si el temps hagués acompanyat, hauríem viscut una de les millors fires en cinc anys. En tot cas, vam ser capaços d'improvisar i hem après que de cares als anys següents s'ha de tenir un pla alternatiu per si les inclemències meteorològiques apareixen i, el més important, tot va anar bé i ben pocs dels visitants van quedar defraudats.

L'any que ve, més i encara millor!

Jutges...

2007-11-22T18:17:00.000+01:00

Per ser jutge cal ser intel·ligent?

Molts em respondreu que sí, però jo tinc els meus dubtes. La darrera perla d'un jutge curt de gambals ha estat aquell de l'Audiencia Nacional que no va permetre a dos suposats cremadors de fotos del rei (heretgia!!!) parlar en català. A més, ho va fer en un to de xulopiscines i se'n va enfotre a la cara dient-los que no els entenia després d'haver rebutjat un traductor. És una llàstima no tenir el tall de veu a mà, però és que va ser increïble i a sobre, el jutge, amb un to i una actitud molt prepotent, (franquista?) va dictar sentència sense haver entès un borrall de la declaració dels imputats. Això és digne de república bananera, perdó, monarquia borbonera.

23-N

2007-11-18T20:19:00.000+01:00

foto de l'actuació dels dimonis a Santa Ponça (potti)

Darrerament, tinc aquesta finestra a internet molt tancada. No és per manca d'idees, ni de coses interessants per explicar, és bàsicament que no tinc temps. La feina on estic ara és més seriosa que les altres i no puc permetre'm escriure el blog des d'allà. I fora de la feina... bufff. No tinc temps de res. L'aterratge a Mallorca ha estat brutal. Tres feines en sis mesos, dies sense dormir per fer pràctiques de la UOC (vaig pensar que aniria tranquil i feia 5 assignatures), projectes interessantíssims d'allò que m'agrada... Res, que el blog ha passat a ser la darrera cosa en la llista de prioritats.

I ara, mig poble està atrafegat amb l'organització de la V Fira de l'Esclata-sang i de la Muntanya, on els dimonis actuarem de nou per convertir el poble en un infern de foc. No és conya. No fem només correfocs com els que es veuen normalment per Catalunya, el que fem és una actuació total, amb escenaris, decoracions i foc de tot tipus. El divendres 23 a la nit, Mancor cremarà. I jo hi seré! Com en la foto aquesta d'aquí dalt en què sortim de l'aigua, tot emulant l'arribada de les tropes del rei en Jaume I fa exactament 778 anys en aquella mateixa platja, la de Santa Ponça.

Malgrat tot, però, enyoro Blanes i ja tinc ganes de tornar-hi, cosa que faré d'aquí uns vuit dies, quan tindré, per primer cop a la meva vida, vacances al mes de novembre. I és que aquests mallorquins són "rarots-rarots"...

Hospital de referència (i II)

2007-09-26T10:00:00.000+02:00

Així doncs, 4 mesos després de les eleccions, el Govern aparenta no tenir ni idea d'on fer l'hospital, uns diuen que so n'Espases és la millor opció i d'altres diuen que s'ha d'anar a un nou solar amb menys impacte urbanístic. Allò que sembla clar, però, és que l'animalada de voler fer l'hospital allà on és (reformar-lo) ha quedat descartada, malgrat que era el que deia el programa del PSOE.

Ara mateix, hi ha dos factors que s'han de tenir en compte: 1, Mallorca necessita un hospital de referència el més aviat possible (sobretot abans de les properes eleccions) i 2, fer l'hospital a so n'Espases és permetre el pilotasso del PP i donar-los la raó en un tema que des del partit conservador van gestionar fatal, al mateix temps que es quedarà en evidència davant l'electorat, el propi i el que no ho és.
Vista la nul·la voluntat de trobar una nova ubicació per l'hospital (la base militar, a menys d'un quilòmetre de Son Dureta sembla perfecta, no així com Son Pardo, que està encaixonat entre un torrent, un hipòdrom i la via de cintura) per part dels governants, sembla ser que el Govern Antich optarà per donar la raó al PP i fer l'hospital a so n'Espases, més allunyat del monestir, més integrat, menys inundable, amb un entorn més protegit de l'especulació i tot el que vulgueu per no assemblar-se al projecte del PP, però a so n'Espases, com els interessos foscos de quatre constructors depredadors volen. I tal dia farà un any...

I, ja posats a fer volar coloms, d'aquí quatre anys, el PSOE canviarà de líder, de manera que el cremat davant els propis votants (Francesc Antich) deixarà pas a la Presidenta del Consell, Francina Armengol, principal opositora dins el PSOE a la construcció de l'hospital a So n'Espases. Amb aquesta jugada el PSOE es presentarà de nou davant les eleccions amb ambigüitat: venent pragmatisme (l'hospital s'haurà fet) als votants desideologitzats, i ideologia (la candidata no volia l'hospital) als votants més crítics que poguessin dubtar si votar el Bloc o el que quedi en aquell moment del Bloc.

Hospital de referència (I)

2007-09-24T17:41:00.000+02:00

Mallorca necessita un nou hospital, ja que Son Dureta (web només en espanyol) ha quedat petit, obsolet i ja és vell per ser un hospital de referència. En els darrers temps, però, a Palma mateix s'ha obert un nou hospital, Son Llàtzer (web vil-lingüe) que encara té una planta buida i no funciona a ple rendiment, no se sap ben bé perquè. A més, aquest any a Inca s'ha obert un hospital comarcal (sense web específica) per cobrir tota la demanda de la zona del Raiguer, més de 150.000 persones. Amb tot això vull dir que l'augment desproporcionat de població que hi ha a Mallorca ha provocat l'obertura de nous centres sanitaris. Però és evident que no n'hi ha prou i que fa falta millorar l'hospital de referència.
L'anterior govern va aprofitar l'avinentesa de la necessitat del nou hospital per fer un bon pilotasso urbanístic. Van rebutjar alternatives com la reforma del mateix hospital, la reconversió de la base militar General Asensio o altres solars que no permetien un creixement urbanístic i van traslladar el nou hospital a la finca de So n'Espases, en una zona rural ben al costat del Monestir de la Real i en una zona on els principals constructors de la seva corda política van adquirir els solars del voltant. Res que no s'hagués vist abans, però no per això menys moralment denunciable.
La decisió va ser molt controvertida i va aparèixer una plataforma anti-hospital a So n'Espases. L'oposició ciutadana va ser molt forta i els partits polítics es van sumar a les protestes, especialment el PSM, ara Bloc per Mallorca. En tot cas, el PSOE també va recollir en el seu programa electoral la decisió de no fer l'hospital a So n'Espases (pàgines 40 i 45).
Un cop assolit el poder, però, sembla que l'opció (bastant poc realista) de fer l'hospital de nou al mateix solar ha quedat descartada per tots els problemes, bastant obvis, que podria provocar als pacients i als treballadors sanitaris. És deplorable que un partit polític reculli en el programa electoral i faci bandera d'un tema que després no podrà (voldrà) executar. És més, en el discurs d'investidura el President Antich va tornar a afirmar que la seva voluntat era fer l'hospital al solar de Son Dureta. Ignorància, premeditació o inutilitat?

Eivissa o Ibiza

2007-09-21T12:23:00.000+02:00

El conseller de turisme del Govern Balear (del partit suposadament nacionalista d'UM) diu que la promoció de l'illa seguirà fent-se només en la versió del nom en castellà. Només per dignitat lingüística això ja és una aberració. A més, Ibiza és una paraula que relaciono inconscientment amb les discoteques, els after-hours, el turisme massificat, les drogues de disseny i el món de la festa sense control ni límits. Deu ser que, malgrat les paraules grandiloqüents relacionades amb el canvi de model turístic, el que interessa és seguir omplint la caixa a costa de la dignitat i la tranquil·litat dels eivissencs. Si allò que es vol és fer un turisme més sostenible i diferent del pastillero que ara envaeix l'illa pitiüsa major, canviar el nom foraster d'Ibiza pel nom propi d'Eivissa no hauria de suposar un "cost econòmic inassumible" sinó un pas més en la intenció de canviar la imatge de reducte dels maquineros d'Europa.

"Mora catalanista"

2007-08-30T16:21:00.000+02:00

El temps no passa a les casernes de la "guarracivil"...

Com diuen per aquí Mallorca, arruix forasters!!!

Catalunya Ràdio i el Madrid...

2007-08-28T10:39:00.000+02:00

Notícia bomba: la ràdio "nacional" de Catalunya, seguint la tendència desnacionalitzadora i d'anar a rebuf d'allò què fan les cadenes privades espanyoles, ara ha tingut la brillant idea de potenciar, encara més, la seva programació d'esports retransmetent en directe els partits del Real Madrid. No del Mallorca, el València, el Llevant, el Villarreal o el Nàstic, no...

Quina serà la següent bufonada? Retransmetre en directe els avançaments de l'Alonso? Les corrides de toros?? Els concerts de la Pantoja?

Per mi, ja se'n poden anar a la merda.

Nit de Foc a Capdepera

2007-08-20T20:57:00.000+02:00

Aquest dissabte a la nit els Dimonis de Mancor de la Vall vam actuar a Capdepera en un ambient increïble. Sortíem de l'església del poble i a fora una gentada ens esperava cridant i provocant-nos. Gairebé tothom anava ben protegit i tenia moltes ganes de disfrutar. Quan es van obrir les portes de l'església i va començar l'espectacle tots ho vam passar de conya. Els dimonis provocant, el públic responent amb goig (o plorant de por), però no vam deixar a ningú indiferent. Vam estar una eternitat corrent i obrint-nos pas entre la multitud i disfrutant com camells. La gent ens enlairava, ens duia a coll-i-be, se'ns abraçava, ballava amb nosaltres i cridava sense parar: "boti boti boti, artanenc es qui no boti"... Va ser increïble. Es nota que els gabellins (la gent de Capdepera es diu així) han viscut correfocs des de ben joves... També hi havia bastants guiris despistats amb samarretes de tirants que segur que van tornar a casa amb alguna cremadeta de més, però impressionats per la demostració d'energia, festa i foc que vam desplegar, gràcies en part, a la gran predisposició del públic.

Ah, us adjunto una foto d'en Biel Capó que ha sortit al Diari de Mallorca (enllaç a la notícia) Suposo que els que em coneixeu sabreu distingir qui és en Tatxenko, no??

Més sobre la construcció a Mancor

2007-08-14T11:43:00.000+02:00

Manifest del col·lectiu Salvem Mancor:

Mancor plora llàgrimes de ciment

Salvem Mancor

2007-08-11T11:07:00.001+02:00

Aquest és el video que el col·lectiu Salvem Mancor va projectar el dia 24 de juliol en motiu de la seva presentació a tots els mancorins. L'acte va ser tot un èxit, ja que hi van assistir més de 200 persones, una cinquena part dels habitants del poble.

Com em va tot?

2007-08-06T20:29:00.000+02:00

Aviat farà sis mesos que estic instal·lat a Mallorca i he treballat a tres empreses diferents. De la primera feina en vaig marxar perquè se'm va acabar el contracte i no m'hauria fet res quedar-m'hi per molt, molt de temps, però va resultar impossible que em renovessin. De la segona empresa en vaig fugir perquè no em pagaven, els molt pirates (encara em deuen 20 dies de salari). Ara estic en una gran empresa, potser una de les 5 més importants de les Balears i em trobo en un ambient molt peculiar que aniré descrivint en els propers escrits. La feina m'agrada molt, encara que m'hi deixaré les pestanyes i el cervell. Malgrat tot, donaré una bona oportunitat a l'empresa per tal de que puguin gaudir dels meus excel·lents serveis durant un període de temps adequat.

Però la vida no és només la feina, per això he de dir que estic content d'haver fugit de Barcelona i de respirar l'aire pur de Mancor, ara que encara hi ha aire pur a Mancor...

I tota la resta em va molt bé i estic molt ocupat amb mil històries que gairebé no em deixen temps per actualitzar el blog però he de tornar-hi, perquè el meu nou ambient laboral bé que es mereix un bon parell d'articles...

El primer dia de feina érem dos novatos, en Melitón i jo mateix i la cap de departament ens va explicar, en llengua ben forastera el funcionament de l'empresa matriu... (seguirà)

Juliol 2007 - Censura

2007-07-21T13:58:00.000+02:00

Canvi

2007-07-09T10:46:00.000+02:00

Aquest matí, en posar la ràdio he tingut l'agradable sorpresa d'escoltar el "Balears al dia" en català i sense la fera ferotge dels darrers mesos. Tot un alleujament. Ja he cercat la sintonia de la COPE perquè em faci de substitut en aquells dies en què necessito una sobredosi de malhumor que m'activi per tot el dia. En tot cas, benvingut el canvi, i a l'Alarcón, bon vent!

Política balear...

2007-07-05T12:26:00.000+02:00

Ahir, al Parlament de les Illes Balears, durant la sessió d'investidura del nou President, tothom va intervenir en català excepte el portaveu del PSOE, el senyor Antonio José Diéguez i Seguí, expresident del Parlament. Sembla que el senyor Diéguez, que és nascut al País Valencià, porta molts anys a Mallorca i sap parlar en català, segueix encaparrat en voler agradar a un determinat sector de la població que està creant una societat paral·lela monolingüe castellana, que cada vegada mostra més animadversió pel català, sobretot gràcies a l'exemple que donen alguns polítics tractant la llengua pròpia com una llengua de tercera regional.

Ah, aquest és el pacte de govern que marcarà les línies mestres del Govern en els propers quatre anys. A veure si el senyor Diéguez es llegeix l'apartat referent a la llengua...

Collons de mico en concert

2007-06-29T20:09:00.000+02:00

Osti tu, fa una estona estava intentant repassar una mica els apunts pels exàmens de la UOC i no em podia concentrar. Pel cervell em passaven milions d'idees relacionades amb tot, excepte amb el tema que he d'estudiar. He baixat, he obert la nevera, n'he mirat l'interior, he trobat una cerveseta i me l'he beguda en trenta segons. Tenia calor? Potser. M'he tornat a asseure amb els apunts i res. Ni una pàgina. He començat a navegar per internet sense objectiu fix. He llegit els digitals de sempre, he fet un repàs als blogs de sempre fins que he arribat a la conclusió que res no canvia, que ja està tot dit, que internet és una gran mentida que ens absorbeix i ens enganya. Anava a tancar l'ordinador però no sé perquè he anat a visitar un blog antic, d'aquells que seguia fa molt de temps i que un dia va decidir deixar de girar, com aquell roc que rodola muntanya avall sense fre i de cop i volta queda aturat en un replà, d'on sembla que no s'ha de moure més. Doncs he entrat en el blog en qüestió i resulta que ha tornat a funcionar d'un temps ençà i l'he tornat a llegir i m'hi he tornat a enganxar i "collons de mico". M'ha vingut aquesta expressió al cap i no puc parar de pensar en ella. Collons de mico, collons de mico, collons de mico... He baixat a la nevera i m'he agafat una altra cerveseta. M'ha durat més, un minutet i mig. Tenia set? Diria que no, perquè segueixo pensant amb els collons de mico. I res, que encara no entenc d'on pot venir aquesta exclamació, ni el perquè, però m'imagino un bon mico mostrant-me el seu parell de... i no. No ho entenc. I suposo que d'això que he escrit tampoc s'entén res, però bé, collons de mico... no seria un bon nom per un grup de música?

En Matas plega!

2007-06-22T12:10:00.000+02:00

I l'esquerra ho celebra efusivament, però jo no disfrutaria del moment amb tanta alegria. El PP té molta gent sobradament preparada per assumir la direcció del partit i queden quatre anys per decidir qui serà el successor, per tant crec que és una decisió raonable. Va fer una aposta per la majoria absoluta, va fracassar (per ben pocs vots) i ara assumeix la culpa i se'n va a casa. Tanmateix, ja havia avançat que no es tornaria a presentar el 2011. Així, sembla que deixa el partit desemparat, però, en realitat el que fa és deixar molt de temps per escollir el substitut que s'ha de donar a conèixer a la societat. El problema que pot tenir ara el PP és la lluita entre l'ultradreta espanyolista "sin complejos" representada pel batlle de Calvià i la dreta regionalista encapçalada pel batlle d'Inca. Si guanya el primer, seria com si en Vidal-Quadras liderés el PP català. Si guanya el segon és com si ho fés en Piqué. Si els dos bàndols no s'entenen, Unió Mallorquina tindrà camp per créixer. Si arriben a un pacte i posen al davant algú d'un sector intermedi, tindran molt de temps per preparar un nou assalt al poder que esperem que no fructifiqui...

Educació i immigració

2007-06-21T13:09:00.000+02:00

Conversa viscuda ahir mateix entre la cambrera del bar i un grup de companys de feina. Tradueixo al català.

Companys: - I ja tens plaça a l'escola per portar el nen?
Cambrera: - Ja he presentat les sol·licituds a diferents centres, a veure si tinc sort...
Co: - A quins has demanat plaça?

Ca: - Al Sant Josep Obrer i a dos més de per Palma (estem en una barriada de les afores). Però no crec que me la donin perquè per residència em toca el Rafal i un altre de per aquí, però jo no vull portar el meu nen allà...

Co: Per què?

Ca: -Jo no porto el meu nen a una escola plena de gitanos i moros ni de conya!!! Abans miro de pagar-li d'alguna forma una escola millor...

Fi de la conversa. Miro la resta de companys per veure com reaccionen a una resposta tan contundent. Creieu que la cambrera té prejudicis racials? És racista?

Doncs resulta que ella és una mulata cubana.

Actuació Dimonis

2007-06-19T10:39:00.000+02:00

Avui dimarts hi ha actuació dels Dimonis d’Arrels de la Vall al castell de Sant Carles de Ciutat de Mallorca dins els actes de clausura de la Super Yacht Cup 2007. Serà un espectacle amb accés restringit i d’espectadors només hi haurà els qui portin invitació VIP, entre els que hi haurà bona part de la família reial ecspanyola, un parell de prínceps europeus més, els amos dels iots de megaluxe que s'han concentrat a Palma per la competició i les principals autoritats (interines?) del Govern Balear. Molt de "pijo suelto"...

En tot cas, l'espectacle serà molt potent, res a veure amb un correfoc tradicional, es veurà des de tota la badia de Palma i serà retransmès per un parell de canals de televisió internacionals. Si sou per Palma, no us perdeu l'ocasió d'anar al Passeig Marítim sobre les 23:00 i gaudireu d'un bon espectacle de foc.

FOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOC!!!!!!!!!!!!!

Adéu, Blanes...

2007-06-18T11:05:00.000+02:00

Blanes deu ser un dels pobles més patètics de Catalunya, a nivell polític com a mínim. I no em refereixo només a la darrera bufonada que ha donat l'alcaldia a en Josep Trias, sinó que això només és la cirereta que corona el pastís de desgovern, de mala gestió, de manca d'idees i de lideratges i de mala planificació que ha viscut Blanes des dels anys 70, com a mínim.

Mirant la gent que lidera els partits m'alegro de no estar empadronat a Blanes perquè hauria fet qualsevol cosa abans d'haver d'escollir entre el bestiari que representa el poble.

El 1999 ja vaig votar amb el nas tapat i el 2003 ho vaig tornar a fer, encara que en una altra direcció i també amb reticències.

La notícia del pacte CiU-PDB-PP-ERC no ha sorprès a gairebé ningú i només s'ha d'interpretar com el resultat de l'odi personal (un més) entre en Josep Marigó (PSC) i en Joan Puig (ERC). Encara que dins el joc democràtic qualsevol pacte que sumi la majoria pot ser vàlid i que ERC voti la investidura d'un alcalde de CiU i el fiscalitzi des de l'oposició no és una mala solució, a Blanes s'ha de tenir en compte que no només és CiU qui governarà, sinó que hi haurà tres regidors que odien a mort el projecte republicà a Blanes.

Diuen que els polítics són el reflex de la població i, sincerament, en el cas de Blanes espero realment que no sigui així, encara que la mala fama es va extenent...

Teníem un alcalde del PSC (Marigó) que era tan bona persona (de veritat) que era incapaç de tenir una idea pròpia pel poble i tirar-la endavant. Era tot el contrari que el seu antecessor de CiU (Ramos I), un xulo prepotent que tenia uns tics autoritaris brutals i que duia el poble per allà on ell volia sense buscar ni un mínim consens. La clau de la governabilitat del poble amb els dos alcaldes la va tenir la mateixa persona, el bufó de la cort republicana (Puig), que deu ser l'únic diputat blanenc de la història del Congreso de los Diputados i on molts sospirem perquè s'hi quedi (i si pot ser, seguint com fins ara, tocant els ous a qualsevol que respiri més del compte). L'altre exemplar en perill d'extinció és el xulet del carril bici (Argemir), un comunista de la vella escola obsessionat pel poder i incapaç de gestionar res. I el PP? Doncs el PP fins ara presentava un individu que no semblava del PP (Pujadó) per les formes pausades i tranquil·les que tenia de treballar.

En aquestes eleccions del 2007, però, el PP ha passat a mans de l'ultraespanyolisme ignorant i analfabet (Lillo). Però molt ignorant i molt analfabet. Quina irresponsabilitat donar llocs de gestió i decisió a gent que no està preparada! I per si no en teníem prou, a Blanes ha aparegut un gra de pus en forma de PDB que ha estat tota la legislatura insultant a tota la classe política i a les primeres de canvi ja s'han fet de l'establishment. Per cert, aquests ultres que s'han presentat amb un programa fet des del populisme més tronat estan liderats pel germà de l'exalcalde de CiU (Ramos II), cosa que deu haver facilitat l'entesa amb CiU, partit liderat pel bon home II (Trias) i secundat per un pijo d'alta volada que es passeja amb descapotable...

En conclusió, qualsevol govern és dolent per Blanes perquè no hi ha polítics preparats (almenys a primera fila dels seus partits) per tirar endavant projectes d'envergadura i coherents. Entre tots s'han carregat el poble i han convertit un dels paisatges potencialment més bonics en un mar de formigó i ciment. A més, ara fa poc tots s'han posat d'acord per fer una ciutat esportiva de segona divisió al cul del món obligant els joves a agafar moto o dependre dels pares per anar-hi mentre han deixat un solar buit al centre (on ara hi ha el poliesportiu) esperant fer-hi algun projecte totalment artificial i enfocat al turisme, el negoci privat i l'especulació.

De Mancor de la Vall a Sant Feliu de Llobregat

2007-06-14T13:27:00.000+02:00

Aquest cap de setmana 103 mancorins viatjarem cap a la capital del Baix Llobregat per participar en una nova edició del festival de cultura popular dels Països Catalans, el Culturaviva. Actuaran els gegants, els xeremiers i els dimonis d'Arrels de la Vall. Estic encuriosit per veure la barreja que significarà veure 103 habitants de la Mallorca profunda al cor de la Catalunya metropolitana. En tot cas, segur que ens ho passarem de conya. Ja ho sabeu.

Metro!

2007-06-13T16:53:00.000+02:00

A Palma ja tenen metro! Això sí que és una gran notícia per a tothom: pels ciutadans que es podran desplaçar més ràpidament i sense cotxe, pels estudiants que podran arribar a la UIB sense embossos i només en 13 minuts, pels ecologistes perquè se suposa que hi haurà menys cotxes circulant, pels obrers perquè tenen una bona connexió des del centre als principals polígons, pels qui demanen caritat perquè ho podran fer sota sostre, pels especuladors perquè tots els terrenys que van de Son Sardina a la UIB aviat deixaran de ser ametllers i passaran a ser adossats i pels editors de diaris gratuïts que han proliferat com bolets en els darrers mesos. Deixeu que m'aturi en aquest darrer punt perquè és increïble la quantitat de premsa diversa que corre pels vagons i les estacions. I, com us podeu imaginar, la línia política i la llengua d'aquests exemplars és fastigosament similar. A banda dels tres grans (Metro, ADN i Qué, que a Mallorca obliden el català encara més que a Barcelona), hi ha premsa insular: Part Forana, Bon Dia Mallorca, Palma el Periódico i Fepae el Periódico. Malgrat els noms, la llengua única d'aquests rotatius és la castellana i la línia de les notícies és absolutament de suport al partit que governa ara mateix. Amb el previsible canvi de govern, què faran tots aquests pseudoperiodistes caçadors de subvencions?

Convergenticidi

2007-06-12T17:25:00.000+02:00

Quin és el motiu que tenen el PSC i ERC per arraconar CiU de tot arreu on té poder? Sens dubte, eliminar el centre nacionalista de l'espai electoral català. No entenc que encara hi hagi qui creu que l'objectiu d'ERC és créixer a costa del PSC. Tu donaries àmbits de poder en totes les institucions al teu enemic?

Des del punt de vista del PSC, l'enfonsament de CiU seria perfecte, ja que traslladarien a Catalunya el model espanyol bipartit PP-PSOE amb els complements comparsa de l'esquerra i un evident avantatge electoral.

Des del punt de vista d'Esquerra, aquesta fúria anticonvergent no té cap més sentit més enllà del minúscul creixement que poden obtenir d'una part de les bases convergents i una acaparació de poder a curt termini. Dic minúscul perquè pocs més votants poden atreure després de 7 anys amb la cantarella del pacte CiU-PP i el Pacte del Majèstic.

I, a nivell de país, un enfosament de CiU només pot provocar, a mig termini, un creixement del PP, a mesura que CiU deixi de ser el referent de poder del centre sociològic català.

Afortunadament, la gent del país encara pensa en clau nacional, però amb una CiU fora del poder al seu àmbit d'influència per pactes antinatura, els resultats que pot treure en Rajoy a Catalunya en les properes eleccions poden superar els resultats d'Esquerra (gairebé segur) i acostar-se molt als de CiU.

En definitiva, patètic.

Inestabilitat?

2007-06-01T11:44:00.000+02:00

El post d'avui ve motivat pel debat que està començant aquí. En primer lloc, substitut, estic d'acord amb que és bastant millor un pacte PP-UM que una majoria absoluta del PP. Ara bé, sempre que les bases nacionalistes d'UM (que existeixen) marquin d'aprop allò que es fa, cosa que fins ara no han fet amb massa encert, no sé si perquè realment el PP no els necessitava per governar o perquè tampoc en tenien massa ganes. En tot cas, encara hi tinc un punt d'esperança. A nivell social, això sí, no hi ha massa diferència entre el que prediquen els dos partits...

Les magnituds bíbliques d'inestabilitat de les què parla el diari del votant anònim es van donar fa 2 legislatures amb el Pacte de Progrés, derrocat per un PP governant a l'Estat, al Consell d'Eivissa i a Palma. I les coses no van anar tan malament com ens volen fer creure si tenim en compte que era la primera oportunitat que tenien per governar i gestionar i sense cap suport al govern estatal. Ara, amb l'experiència d'aquells quatre anys, crec que els maximalismes de l'esquerra seran rebaixats i no s'intentarà tirar endavant una ecotaxa sense pactar amb el sector turístic, ni es frenarà fins a l'absurd la millora de les carreteres perquè saben que allà on ells no van saber millorar la seguretat viària el PP hi ha fotut unes autopistes de por. I les discrepàncies internes s'hauran de solventar mirant què diu el programa de govern i tenint ben present el passat recent. Si un verd-happyflower intenta bloquejar una ampliació d'una carretera que ara està saturada, doncs al carrer i que governin els altres partits en minoria. Si no volen ampliar el metro a l'aeroport perquè pot afectar les herbetes que floreixen en un prat, doncs al carrer. I que governin els seriosos. Que jo sóc ecologista, estic indignat per la construcció massiva d'autopistes, adossats, urbanitzacions, ports esportius i ho vull frenar, però sé que si no ofereixo una alternativa decent, d'aquí quatre anys els peperos ens ho destrossaran tot. I aquesta és la clau de tot plegat. Espero que siguin conscients que en aquest pacte tots hi poden guanyar: si el PP queda a l'oposició a tot arreu i es governa mitjanament bé (per a la majoria) d'aquí quatre anys tots els partits podran pescar vots captius que ara estan dins les xarxes clientelars del PP. Començant per UM i acabant pel Bloc.

En tot cas, i com diu sa Roqueta, aquest és un pacte d'emergència i l'única alternativa possible a la dePPredació, per tant es pot acceptar una rebaixa dels plantejaments inicials des del punt de vista de l'esquerra nacionalista. Cosa bastant diferent del que s'ha fet a Catalunya, on hi havia més possibilitats que no donar el poder a l'aparell del PSOE a canvi de... de... de què, exactament?

Apa, salut!

La diferència

2007-05-29T09:43:00.000+02:00

La diferència entre el que ha succeït al País Valencià i a les Illes Balears té un nom: Unió Mallorquina. No és una situació ideal, però sense l'existència del petit partit de centre-dreta liberal nacionalista ara estaríem parlant d'una majoria absolutíssima del PP. Com al País Valencià. I encara hi ha il·luminats de l'esquerra nacionalista que diuen que no volen saber res d'UM. Han fet animalades i són corresponsables de bona part de la destrossa del territori i del canvi social a Mallorca, però no són el PP, ni de bon tros. Des del meu punt de vista, ara cal salvar Mallorca, com fa uns mesos, i això només es pot fer arribant a un bon acord entre PSOE, Bloc i UM. I si na Munar vol la presidència del Consell, doncs que la tingui, i si vol el Consell sencer, doncs per ella (sempre que s'arribi a un acord de mínims per frenar les animalades més bàsiques), però cal que tota la xusma pepera tingui com a quota de poder més gran de les Balears el municipi de Calvià. A veure si així molts dels seus votants captius deixen de ser-ho. Perquè és evident que es poden quedar sense el Govern Balear, el Consell de Mallorca, el Consell de Menorca, el Consell d'Eivissa, el Consell de Formentera, l'Ajuntament de Palma, l'Ajuntament d'Eivissa i l'Ajuntament de Maó. I sense cap repartidora de càrrecs i influències, estan morts. Fa vuit anys van resistir a Eivissa i a Palma. Ara, si es fa bé, només els quedarà Calvià (i Inca i Manacor...)

Mancor sense canvi

2007-05-28T12:00:00.000+02:00

Partit Popular, Partit Popular, Partit Popular...

20:30, Ajuntament de Mancor, recompte de vots de les eleccions municipals.

Partit Popular, Partit Popular, Partit Popular...

Mai havia sentit aquestes dues paraules juntes i repetides fins a la sacietat.

Partit Popular, Partit Popular, Partit Popular...

Com poden treure tants vots? Encara somniaré amb aquestes dues paraules i tot el que impliquen...

Realment el resultat de Mancorins pel Canvi ha estat bo (més de 50 vots nous), però el que no ens esperàvem era que el PP en tragués 30 més de nous. El 2003, PP 352, PSM 196 i UM 124.

En definitiva, un 87% de participació (2 punts més que el 2003), i les coses queden com estaven, amb via lliure pels especuladors per construir, construir i construir.

A mi, però, ningú em treurà de que hi ha hagut alguna cosa que fa un tuf estrany. S'han escollit 7 regidors, que són els que corresponen als municipis amb menys de 1.000 habitants. Si mirem els resultats, veurem que hi ha hagut 777 vots i 110 abstencions, per tant, un cens de 887 majors d'edat capacitats per votar. A aquests s'hi han de sumar tots els menors d'edat, que no haurien de ser més de 112 ja que sumarien 1.000 habitants i s'haurien d'escollir 9 regidors.

Ara comparem aquestes dades amb les de dos municipis similars de la mateixa illa de Mallorca:

Búger: 716 vots i 122 abstencions: total del cens: 838, però 9 regidors!!

Lloret de Vistalegre: 726 vots i 153 abstencions: total del cens: 879, però 9 regidors!!

Per tant, sembla que a Mancor no tenim nens empadronats en el poble quan hi ha un boom demogràfic impressionant. O com a mínim sembla que no tenim tants menors com a Búger o Llorito. Més ben dit, tenim molts menys nens que a Búger i Llorito. Sospitós. En tot cas, amb els resultats que hi ha hagut el PP hauria tret la majoria absoluta igualment, però aquestes mangarrufes en els empadronaments em fan dubtar molt i molt de que realment les eleccions hagin estat totalment netes. I més quan hi ha una dotzena de persones que han anat a votar i s'han trobat que no eren al cens, entre ells l'antic cap de l'oposició.

Partit Popular, Partit Popular, Partit Popular...

Notícia del Diari de Balears d'avui

2007-05-18T13:01:00.000+02:00

"Neix una plataforma per «frenar l'onada de construcció i especulació»

Pretenen fomentar la participació ciutadana en la planificació urbana

ANTONI MATEU. Palma.Un grup d'una vintena de persones, conscients de «l'onada de construcció i especulació en què es troba immers el poble», s'han arreplegat al voltant de la plataforma Salvem Mancor. Aquesta entitat pretén que l'Ajuntament, al cap del qual es troba Bernardí Coll (PP), canviï la planificació urbanística actual. «Maldament el planejament vigent permeti créixer i estendre el fenomen dels adossats, pensam que la planificació urbanística ha de prioritzar el manteniment del paisatge i la tipologia del nucli urbà», diu Margalida Perelló, portaveu del col·lectiu. Aquesta plataforma, que està en vies de constituir-se, aspira a fomentar la participació ciutadana en els planejaments urbanístics.
«Passat eleccions, sigui quin sigui el consistori que en surti elegit, Salvem Mancor farà propostes en el sentit de posar fre a aquest fenomen», explicà Perelló. Fa uns mesos que aparegué una pintada en una paret del poble. «Mancor plora llàgrimes de ciment... i tu, no hi penses fer res?», deia aquest escrit. «Un dia vaig passar a prop de les marjades de Son Collell -una finca on hi ha projectada una promoció d'adossats- i vaig veure com la maquinària esbucava les marjades. Va parèixer que el cor se'm xapava en veure allò. Només feia un any que estaven adobades després que una torrentada les esbaldregà!». explica un jove anònim. Bernardí Coll és del parer que «qualsevol veí o entitat ciutadana té dret d'opinar sobre el planejament urbanístic del terme, però assegur que tot el que s'està construint a Mancor està dins la delimitació urbana que preveuen les normes subsidiàries dels anys noranta».
Allò cert és que les vuit promocions immobiliàries projectades o en fase d'execució, suposen un total de 85 habitatges. Es calcula que la població de Mancor creixeria amb 255 persones més. Això suposaria un percentatge elevat si es té en compte que la població del municipi frega els 900 habitants. Salvem Mancor pensa que aquestes promocions provocaran un efecte crida per a la població externa i un augment del preu de l'habitatge, amb la conseqüent dificultat per al jovent que aquesta situació comporta.

Fa un any...

2007-05-16T19:06:00.000+02:00

L'any passat per aquestes dates tenia molts dubtes. Cliqueu en aquest enllaç i veureu la porra que vam fer el 12 de maig de 2006. Resulta que vaig fer 5 preguntes. 3 d'elles tenen resposta i les altres dues haurem d'esperar a que passin les eleccions del 27 de maig. En tot cas, comencem les dots de vidents que cap de nosaltres té:

1- Qui creus que serà el proper president de la Generalitat de Catalunya (després de les eleccions al Parlament que s'han de fer abans de la fi de 2006)?

a) Artur Mas
b) Pasqual Maragall
c) Manuela de Madre

d) José Montilla--------------> ningú ho ha encertat. Tan sols la Tempus Fugit va dir que seria un freaky. (és en Montilla el freaky per excel·lència???) mmmm...

e) Montserrat Tura
f) Antoni Castells
g) Josep Lluís Carod-Rovira
h) Joan Saura
i) Joan Puigcercós
j) Un altre: anotar el nom:

2- Qui creus que serà el proper Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya (després de les eleccions)?
a) Artur Mas
b) Pasqual Maragall
c) Manuela de Madre
d) José Montilla
e) Montserrat Tura
f) Antoni Castells
g) Josep-Lluís Carod-Rovira------------------> Tempus Fugit (im-pressionant!)
h) Joan Saura
i) Joan Puigcercós
j) Josep Bargalló
k) Josep Antoni Duran i Lleida
l) Joan Saura
m) Un altre: anotar

3- Qui creus que serà l'alcalde de Blanes? Pregunta encara no resolta.
a) Josep Marigó (PSC)
b) Josep Trias (CiU)
c) Francesc Pujadó (PP)
d) Joan Puig (ERC)
e) Argemir González (EUiA-ICV)
f) Un altre (anotar)

4- I l'alcalde de Barcelona? Pregunta encara no resolta
a) Joan Clos
b) Xavier Trias
c) Jordi Portabella
d) Alberto Fernández Díaz
e) Imma Mayol
f) Una altra (Anotar)

5- On estaré vivint el dia 12 de maig de 2007?
a) Al mateix pis de BCN que ara
b) En un altre pis de BCN
c) A Blanes
d) En algun lloc a mig camí entre Blanes i BCN
e) A Mallorca------------> Sa Roqueta (tongo???)
f) Una altra: anotar

A falta de veure els resultats de les eleccions municipals, és evident que el món fot moltes voltes. Qui em feia a mi per Mallorca? Osti tu! La dona... Això és un complot!!!

I en Carod repeteix sessió de sado, com deia la Tempus Fugit, per cert, què se n'ha fet de na TF????

Qui feia en Montilla president? És realment en Montilla el president? Hi ha dies en què realment ho oblido, no sé si perquè amb en Matas ja en tinc prou o perquè en Montilla és tan gris que s'acaba confonent amb les parets del Palau de la Generalitat...

A MALLORCA, FESTES MALLORQUINES!

2007-04-27T17:36:00.000+02:00

NO A LA "FERIA DE ABRIL" SUBVENCIONADA AMB DOBLERS PÚBLICS!

Benvolguda amiga/benvolguda amic,

El proper divendres 27 d'abril s'inaugura a Son Rossinyol (Ciutat de Mallorca) la "feria de abril", pagada amb fons públics de l'Ajuntament de Ciutat, en mans del PP.

Aquests fastos, punta de llança del colonialisme castellano-andalús, són un capítol més de la política d'extermini lingüístic i cultural del Partido Popular. Recordem, a tall d'exemple i centrant-nos en la gestió de la batllessa Catalina Cirer:

-Substitució dels símbols mallorquins per moneiots tipus "Simpsons" al cercavila les festes de Sant Sebastià.
-Persecució i linxament dels Tamborers de la Sala.
-No aplicació del pla de Normalització Lingüística de l'Ajuntament.
-Missatges en foraster al servei de megafonia dels autobusos.
-Condemna a pa i aigua a festes pròpies com el Diumenge de l'Àngel.
-Marginació dels músics mallorquins i de la música en català a les festes de Sant Sebastià.
-Nul·la promoció de la cultura popular autòctona.
-Destrucció del patrimoni històric.
-Etc, etc, etc.

Per tot això, et convidam a gaudir d'una oportunitat impagable per expressar la teva protesta, cara a cara amb Catalina Cirer, a la concentració que farem sota el lema A MALLORCA FESTES MALLORQUINES.

IMPORTANT

1) Aquesta concentració és totalment legal. S'ha remès el comunicat corresponent a la delegació de govern.
2) La concentració té un caràcter pacífic, lúdic i festiu. Anirà acompanyada de música de xeremies i hi serà present la famosa somera "Cirereta".
3) Comptarà amb un servei d'ordre que vetllarà pel correcte comportament dels assistents.
4) Començarà a les 19,00 hores davant l'Hipòdrom de Son Pardo, des d'on ens dirigirem a l'entrada de la "feria" a esperar l'arribada de la batllessa Catalina Cirer.
5) Un cop hàgim expressat la nostra protesta, la concentració es donarà per disolta.

Pel Lobby per la Independència, sgt.
Josep Palou

------------------------------------------------------------------------------------------------

Estic viu! He rebut aquest correu-e i en faig una mica de propaganda. Canvieu "Feria de Abril" per "Oktoberfest" i penseu si val la pena subvencionar-ho mentres la cultura pròpia substisteix com pot. VERGONYÓS!

Tornaré!

Autodeterminació.

2007-04-02T19:21:00.000+02:00

Vaig sentir en Vendrell en plena calçotada dient beneitures sobre l'estatut(et), el TC i el dret a l'autodeterminació. Vaig voler creure que li havia fotut massa al vi. Però no. Sembla que els d'Esquerra segueixen en la seva línia ximple i van dur al Parlament aquesta moció:

“El Parlament de Catalunya constata que:
L’acord de gener de 2006 a la Moncloa va fer possible l’aprovació de l’Estatut vigent -que comportà la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya- que tot i haver estat ratificat posteriorment pel poble de Catalunya en referèndum ha permès de fer una interpretació a la baixa i deslegitimadora per part de l’advocat de l’Estat i possiblement del Tribunal Constitucional. Si aquesta eventualitat negativa es produeix, la via autonomista quedarà en un atzucac i d’acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d’aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d’exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.”

Atzucac: carreró sense sortida.

Si ens aproven l'estatut(et) ja no estarem en un atzucac?

He aplicat les tisores del processador de textos, a l'estil Guerra amb l'Estatut, i de la proposició anterior n'ha quedat una cosa molt més decent:

“El Parlament de Catalunya constata que:

La via autonomista està en un atzucac i d’acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d’aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d’exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.”

Val més que els d'Esquerra deixin de jugar a escacs o sí que entraran en un bon atzucac...

Copa del món de ciclisme

2007-03-29T22:15:00.000+02:00

Ahir al vespre vaig anar a veure l'assaig general de l'actuació de la Fura dels Baus en motiu de la Copa del món de ciclisme que es disputa a Ciutat de Mallorca des d'avui fins diumenge. A menys d'un quilòmetre de distància, la "selezión apañola de furbo" patia per derrotar als gèlids jugadors d'Islàndia. Afortunadament, l'ambient del pavelló no tenia res a veure amb la "furia rojigualda".

Va ser una performance en la línia que la Fura dels Baus ens té acostumats: molt d'espectacle de llum i color, bona música i una sorprenent barreja de noves tecnologies i cultura tradicional.

Cal dir que l'assaig es va allargar molt més del previst ja que un generador va fallar per culpa de la intensa pluja que ha estat caient per aquí els darrers dies. La resta? Senzillament genial: una mica de tot i sense avorrir per res. Sobretot cal destacar la bola gegant amb 50 persones a dins que van penjar del sostre del pavelló.

I els efectes especials de llum que van aplicar sobre aquesta bola, fent que ens semblés tant una roda de bicicleta com el planeta Terra.

I la música (amb tonades de la Balanguera i del Cant de la Sibil·la que no van desentonar gens entre la modernor dels sons). I els 100 individus vestits de blanc que es van penjar del sostre ballant al ritme de la música. I els balladors de ball de bot, les "quatre pageses voladores gegants", els dimonis de Mancor... I...

Res, que l'espectacle va ser molt millor que les fotos que n'he fet i va valer la pena arribar a casa a tres quarts de quinze!

IB3 ràdio m'activa de bon dematí

2007-03-27T20:29:00.000+02:00

Cada matí, de 7 a 8, escolto la ràdio mentre vaig a treballar. Em dedico a fer zàpping entre les dues úniques emissores del país que he sabut trobar: Catalunya Ràdio i IB3 Ràdio. Entre en Bassas i un aprenent de Jimenez Losantos (Losdemonios) anomenat Javier Alarcón. És com anar alternant dutxes d'aigua freda i calenta. En Bassas darrerament no era sant de la meva devoció i em vaig passar a RAC-1, però aquí a Mallorca estic totalment desemparat i m'he tornat a abraçar a ell com a única taula de salvació davant les barbaritats que deixa anar el presentador dels matins d'IB3 Ràdio.

L'Alarcón aquest, quan està d'acord amb les notícies fa un renou (soroll) amb els llavis i la llengua que em posa molt nerviós. No sabria com descriure'l: potser seria com un micro-orgasme "mmmbbbxxx". En canvi, quan s'altera (bastant sovint) treu la seva ira a passejar, per exemple quan un tal Castells li llegeix les notícies dels diaris:

"Y el Balears dice: L'oposició denunciarà a la batlessa de Felanitx per..."

"Ya estamos otra vez! Pero cuando esta gente se va a cansar de judicializar la política y a la alcaldesa de Felanitx que ya ha sido absuelta de... Pero cuando van a cambiar esta gente??? Es que cada día es lo mismo..." (Ja us podeu imaginar de quin partit és l'alcaldessa...)

I el tal Castells, que té més paciència que un sant o menys criteri que un cuc, passa a la següent notícia sense acabar de dir-nos perquè denunciaran a l'alcaldessa de Felanitx...

Res, que cada matí arribo a la feina ben activat, i sense necessitat de cafeïna...

A la tarda, tornant cap a casa, tinc temps d'escoltar en Grasset i la seva tertúlia de 3 a 4 a CatRàdio. A les 4 en punt, però, és el moment d'en Joan Calafat, la versió autòctona insular del pàharu del matí. Avui, en l'entradeta del seu programa "el Metro" ha deixat anar, sense dissimular gens ni mica, que els electors balears serem intel·ligents i sabrem triar entre les realitats del Partit Popular i les fantasies del PSIB i l'esquerra. Talment com ho heu llegit ho ha dit. I s'ha quedat tan ample. Gairebé s'ha quedat tan descansat com ahir quan va deixar Esquerra Republicana de Catalunya per terra: que si és un partit per fer oposició, que si no saben estar al govern, que si blablabla... i acaba i ho relaciona tot amb el Bloc per Mallorca i l'entrada d'ERC en aquesta coalició. I no en un moment de debat, no. Els va dedicar íntegrament l'editorial de 5 minuts que serveix per obrir el programa.

No sé fins a quin punt els mitjans públics poden definir-se políticament de manera tan descarada fins el punt de "recomanar" el sentit del vot... Potser sóc l'únic no pepero que encara se'ls escolta, però per saber què passa al meu país, segueixo preferint escoltar els mitjans del país que els de fora. Així de raret sóc. O no...

La coça i l'ordre

2007-03-26T19:19:00.000+02:00

Un moret (no allargaré més l'article quan amb una sola paraula m'enteneu) d'uns vint anys li fot un bon cop de coça al cotxe que hi ha aparcat a l'entrada del lloc on treballo. Duu una merda com un piano. Un compatriota seu més gran l'arreplega perquè no caigui i se l'endú ajudat d'un altre jove amb el braç enguixat. L'amo del cotxe és un company meu de feina i el bony és ben evident. Un home que entrava ho veu tot, ens avisa i empaita els tres individus. Revatua déu sagrat! Cinc o sis més sortim al darrera per enxampar-los. L'autor del cop de coça va fatal i els altres dos van més serens. Els retenim mentres algú truca a la policia.

Els companys del xutador de cotxes s'excusen i diuen que no el coneixen mentre s'intenten escaquejar. El xutador desapareix i els seus companys s'eximeixen de culpa de forma ben diferent. El compatriota de l'altre diu que no el coneix, que només l'ha vist al bar i que, com que anava tan malament, l'ha intentat calmar i treure'l d'allà perquè no creés problemes. Se'l veu prou sincer. El del braç trencat argumenta en bon mallorquí: "Jo som mallorquí! Jo no els conec de res. Me'ls he trobat en es bar. Ara he d'anar a s'estació a agafar es tren. Me sentiu? Jo som mallorquí!". Els diem que o, torna el seu col·lega o es fotran en un bon merder. Amb un parell de crits el fan tornar.

Llavors el mallorquí se'n va tan tranquil a agafar el tren mentre els dos moros s'esperen a que arribi la policia que arriba en dos minuts (la policia secreta de la policia nacional), quatre minuts (dues motos de la policia nacional) i cinc minuts (dos cotxes més de la policia nacional). Després del xou que han muntat per endur-se un paio que amb prou feines s'aguantava els pets, abandonen la zona discretament. Llavors arriba un cotxe dels municipals, d'aquells pintats amb els colors de la República espanyola, a tot drap i ens demana si els havíem avisat. D'això se'n diu arribar a misses dites.

Salvem Mallorca? Au idò!

2007-03-21T20:05:00.000+01:00

Dissabte, 17:45, plaça d'Ecspanya de Palma. Genteta, sí. Gentada, no. Uns quants centenars llargs de persones i un cert desànim en l'ambient. Mirant a banda i banda em trobo amb tots els líders de l'esquerra balear: els del Bloc a una banda i els del PSOE (definitivament, allò de PSIB està mort i enterrat) a l'altra. Tots amb les seves pancartes i banderes. De cop i volta, els del Bloc avancen endavant amb la seva marea de banderes verdes (sento na Nanda Ramon que comenta a en Grosske que han d'aconseguir un bon lloc perquè se'ls vegi), els del PSOE i les seves banderes també fan un intent d'avançar però es queden aturats. De cop i volta, però, comença a arribar gent de tot arreu, els repartidors oficials de banderoles multipliquen la seva feina i la sensació de manifestació grossa comença a estar en l'ambient. La famosa impuntualitat mallorquina torna a fer-se evident: si la manifestació és a les 18:00, s'entén que s'hi ha d'arribar a partir de les 18:00... Quedem aturats a la Plaça mentre veiem com la capçalera de la manifestació s'allunya i s'hi va afegint molta gent que surt de totes les cantonades. Ens despistem un moment i ja ha acabat el bloc del Bloc (molt nombrós) i comença el del PSOE (més compacte però més esquifit). Més endarrera hi ha els Maulets, Esquerra (no va amb el Bloc), la CNT i gent de moltíssimes plataformes per salvar els pedaços de terra en perill. I a tot arreu, moltíssima gent sense afiliació clara donant suport al lema i la intencionalitat de la manifestació: Salvar Mallorca.

Avancem pel recorregut de manera tranquil·la, ara més ràpidament, ara més a poc a poc i ara ens aturem. Una cosa que em va sobtar moltíssim de la manifestació és la calma mallorquina. Gairebé cap crit, cap insult i ben pocs lemes: només un grupet d'adolescents van trencar el silenci, amb un parell de rimes: "Matas cabró, asfalta't els collons" i "Munar, cabrona, asfalta't sa cotorra". Em vaig sentir bé enmig del silenci només trencat davant de Cort per aplaudiments a no se sap ben bé què. No hi havia resignació, hi havia ràbia. No era timidesa, era esperança continguda. No havíem de cremar cap contenidor, ni pintar cap façana per demostrar qui tenia la raó. Fins i tot els de l'inmundo van haver de reconèixer el pacifisme i saber estar dels manifestants. En arribar a la plaça Major vam tenir problemes per ubicar-nos i no vam poder sentir el manifest. Al cap de mitja hora d'estar fent "bulto" a la plaça el van tornar a repetir, encara que la periodista oradora va tenir un atac de tos i la va haver de suplir el seu acompanyant. Mentres llegia em vaig girar i vaig veure que encara hi havia gent i pancartes entrant a la plaça. I molta gent ja havia marxat. Realment va ser una gran manifestació. Espero que serveixi perquè, mani qui mani després del 27-M, s'aturi el desgavell de construcció que acabarà enfonsant l'illa.

Tan sols voldria acabar aquesta minicrònica amb dos apunts:

1. Si realment va ser la manifestació més grossa de la història mallorquina (segurament), per quins set sous no es va fer més propaganda d'aquest fet? No és prou important exclamar-ho als quatre vents? O és que aquesta discreció ja va lligada amb el caràcter mallorquí?

2. Si qui va convocar la manifestació va ser el GOB i totes les plataformes, perquè cada partit de l'esquerra anava amb les seves banderetes i separat dels altres per marcar distàncies? Si Unió Mallorquina hagués anat amb les seves banderetes a la manifestació (hi havia militants d'UM i alguns càrrecs entre la multitud), hauria estat ben rebuda? Va fer alguna cosa realment important el Pacte de Progrés durant la legislatura que va tenir el poder a les Illes Balears per salvar Mallorca? Si tornen a manar ens tornaran a defraudar?

ADSL

2007-03-20T17:30:00.000+01:00

Truco al 1004. Acostumat al "si desea ser atendido en castellano, pulse 1. Si desitja ser atès en català premi 2", em va sobtar no sentir aquesta entradeta. Tot segueix en castellà. M'interroga la maquineta dels collons per saber què vull i li dic que em vull donar d'alta l'ADSL. Al cap d'una estona m'atén un andalús molt simpàtic que a la segona frase em diu que no entén ni fava del què li estic dient i que si li puc parlar en espanyol. Li demano, en castellà, si em pot passar amb algú que parli català. Dos o tres minuts després d'esperar, em pengen. No defalleixo i ho torno a intentar. El resultat, el mateix, però ara la meva interlocutora tenia un accent argentí. A la tercera m'agafa el telèfon una noia que parlava castellà. Li segueixo parlant en català i a la segona frase ja em respon en català de València. Una xiqueta molt simpàtica que em diu el que ja em temia. A Mancor no hi ha prou banda ampla per tota la demanda que hi ha i que l'única cosa que puc fer és posar-me en una llista d'espera i donar d'alta un pack d'aquests de tarifa plana amb trucades que em surten per un ull de la cara. Aquest és el servei que ofereixen les companyies de telefonia i accés a internet. Aquest és el resultat de la liberalització: mentre a la capital es pot triar entre desenes de companyies que ofereixen el mateix, a les zones rurals hem de seguir sense accés a la banda ampla. Vergonyós. Després de resignar-me, li pregunto que com és que no em donen l'opció de poder parlar en català amb Telefónica de bon principi quan des de Blanes i Barcelona sí que es pot. No em sap donar resposta i em recomana que quan la maquineta em torni a interrogar sobre quin és el motiu de la trucada, li respongui: "vull ser atès en català". O sigui, que si esteu en un moment depressiu, d'aquells que passen quan sembla com si tot el món que us envolta s'hagués confabulat per recordar-vos que la llengua catalana està en declivi, quan tothom amb qui interactueu utilitza la llengua de fora, a TV3 hi ha l'Otero i els seus convidats dubtosos, se us ha desprogramat la ràdio i no teniu a qui telefonar per consolar-vos, llavors, truqueu al 1004 (des de les Illes Balears) i digueu: "vull ser atès en català". És gratuït!

Uep! Com va?

2007-03-19T19:31:00.000+01:00

Fa uns 20 dies que vaig aterrar a Mallorca i ja estic trobant una mica el meu espai. Res, que tot va molt bé. Excepte la dona, que la tinc per can Fanga i encara trigarà un meset a venir a fer-me companyia, la resta ho porto bastant bé. No m'he aprimat, segueixo menjant raonablement bé, faig una cara saludable, segueixo sense afaitar-me massa sovint, em dutxo cada dia i ara tinc la casa en obres.

Sé que no heu pogut dormir pensant com me les hauria per unes terres tan inhòsPPites, però us he de dir que els queden quatre telenotícies. He fet una enquesta entre amics, coneguts i saludats. Si fos pels vots dels amics, el PP seria gairebé extraparlamentari. Entre els coneguts pot ser la tercera o quarta força més votada, i entre els saludats no obtindrà la majoria absoluta. Llàstima de la resta de gent que no em saluda... Maleducats!

Només arribar a la casa on visc, vaig trobar tres fulletons de propaganda: una excursió a la muntanya, la presentació pública del candidat a batle d'Unió Mallorquina i la presentació pública del candidat a batle del PP. El d'UM ja ha renunciat abans de presentar-se (massa jove, inexpert, bona persona i ha sucumbit a les pressions peperes per no trobar gent per omplir la llista) i el del PP sembla que pot ser l'únic candidat, ja que les forces d'esquerres i nacionalistes tenen molts candidats per ocupar totes les places excepte la de cap de llista. Serà el primer cop que deixo d'anar a votar? Faré vot nul a l'estil abertzale? I jo que creia que la situació de Blanes ja era prou complicada...

Bé, a veure si em reenganxo al blog, que tinc moltes coses per explicar!

Arriba el moment

2007-02-28T18:07:00.000+01:00

Queda menys d'una hora per deixar la feina, córrer cap al pis, acabar de tancar les caixes pel trasllat, carregar el cotxe, anar al port i pujar al vaixell que em durà cap a Mallorca. Deixo enrera 18 anys de vida a Blanes i 9 a Barcelona. Espero estar més temps en el nou destí... En tot cas, ahir i avui (i tota aquesta setmana) sóc un sac d'emocions. Ahir a la nit vaig arribar al pis amb la llagrimeta als ulls perquè el canvi serà gros i, tot i que hi sortiré guanyant, deixo enrera (només físicament) els amics de tota la vida. Espero adaptar-me a la nova vida i trobar el camí per poder seguir gaudint sovint dels sopars, partidets de bàsquet i festetes amb la gent de sempre.

Ah, segurament deixaré d'escriure durant uns dies, fins que no trobi el ritme i l'estabilitat que el cos em demana!

A reveure!

Dues històries de coloms

2007-02-27T18:31:00.000+01:00

Pel meu gust, a Barcelona hi ha massa coloms. M'agrada que n'hi hagi, perquè donen vida a la ciutat, però crec que hi ha zones on la superpoblació colombòfila és massa exagerada. És com els gats: està bé que hi hagi gats que visquin en llibertat dins la ciutat, però quan hi ha solars on n'hi viuen una cinquantena és que hi ha algun problema.

Un cop dit això, aquests dies he tingut dues experiències amb els coloms totalment contraposades. Us explico, a Travessera de Gràcia hi ha un edifici oficial de l'Estat, no sé si és de la Seguretat Social o de què, però la façana de l'edifici està feta amb tan poc enteniment que a quatre metres d'alçada, just abans d'on comença la primera planta hi van deixar uns espais buits (estèticament bastant horribles). Evidentment, els coloms van utilitzar aquells espais per viure-hi, dormir-hi, badocar-hi i, atenció, cagar-hi, de manera que una franja del terra del lateral de l'edifici havia adquirit un color blanquinós bastant lleig. Per evitar això, fa un mes o dos, uns obrers van instal·lar tot de punxes i punxons al llarg de la façana, de manera que els coloms no hi poguessin estar. I, efectivament, ja no s'hi posen. Malgrat tot, un metre més avall d'aquesta entradeta que fa la façana hi ha com un prestatge (totalment inútil) d'uns tres metres de llarg i un pam d'ample on a vegades els coloms també hi van a reposar.

I aquí comença la primera història, ja que dimecres de la setmana passada a quarts de nou del matí en aquell prestatge hi vaig veure solitari un colom d'aquells que sembla que hagi de morir en poc temps, escanyolit, la mirada trista i les plomes estarrufades. No sé perquè m'hi vaig fixar, però em va sobtar veure'l allà tot sol. Evidentment, la meva vida no està orientada a salvar les causes perdudes dels coloms moribunds en una ciutat que els pateix en excés, per això en arribar al semàfor de la següent cruïlla ja m'havia oblidat del colom. A quarts de tres de la tarda, però, vaig tornar a passar pel mateix lloc i hi tornava a haver el colom moridor, però, alerta, amb un altre colom ben sa al costat que l'arropava. I a quarts de quatre encara hi eren. I al vespre tornava a haver-hi el colom moridor solet. L'endemà al matí em va picar la curiositat i sí, encara sobrevivia. A la tarda, de nou, estava acompanyat i rebia escalfor i carícies. Era recomfortant de veure com un colom ajudava l'altre, com si hi hagués una estima especial entre ells. Al vespre, però, ja no hi havia ni el colom moridor ni cap acompanyant. I aquí acaba la primera història.

La segona història va començar l'endemà mateix de la desaparició del colom moridor. Em vaig despertar de bon dematí i vaig sentir repapiejar a un colom. El soroll semblava com si vingués de la cuina i vaig anar a investigar. A dins la cuina no hi havia cap colom, així que vaig obrir les finestres per veure si era a prop i, resulta que una parella de coloms s'havia instal·lat al forat de l'extractor de la cuina, forat que incomprensiblement no té una reixa per evitar l'entrada d'aquests animals. Quins collons! Des de llavors, i ja porto cinc dies amb la tonteria, cada dematí el primer que faig és anar a fotre fora els dos coloms que es pensen que el forat de l'extractor és el seu picadero particular. Primer amb un parell de crits ja fotien el camp, després vaig penjar una bossa perquè els espantés però en menys de dotze hores ja no li fotien ni cas, els vaig desmuntar els inicis de niu que feien amb branquetes, ara els foto fora a cops d'escombra i aviat hauré de pensar com col·locar una reixeta sense estimbar-me per avall. En tot cas, sembla que només vénen al picadero de dies, ja que a la nit allà no hi ha ningú. I aquesta ha estat la segona història, que encara no ha acabat...

Me'n vaig

2007-02-26T14:15:00.000+01:00

Sembla que hauré de canviar el títol del blog. Aquesta aventura va començar amb un "Fart de BCN", va seguir amb un "Fugint de BCN" i ben aviat hauré de canviar de capçalera. Espero no haver de posar "Enyorant BCN" o res similar. El temps ho dirà. En tot cas, aquesta setmana em trasllado i el dia 1 de març totes les Illes Balears faran festa per commemorar que jo hi arribo (per quedar-m'hi?). Doncs sí, hi ha tota una sèrie d'actes per rebre'm: al port de Palma hi haurà una orquestra amb xeremies i flabiols que tocarà els Segadors i la Balanguera, a més, el Molt Honorable Jaume Matas en persona vindrà a donar-me la benvinguda. I jo li respondré: "Uep Jaume, com va?" I llavors ell em dirà: "Va bé, Tatxenko, ja feia temps que t'esperàvem. El poble balear et dóna la benvinguda i et desitja tota la felicitat del món en aquestes illes exparadisíaques". I jo li diré: "amén". I llavors, en una comitiva precedit per tots els consellers i conselleres del Govern Balear, el bisbe de la Seu i els més alts comandaments militars, ui quina angúnia, anirem a fer un piscolabis de galetes quelis amb sobrassada DO Mallorca i formatge DO Ma(h)ó(n), tot ben regat amb Vi DO Binissalem i cava de Blanes.

Conyes a banda, després de fer tot un treball de recerca, he descobert que el dia oficial de les Illes Balears és l'1 de març, i sembla que tot ve de que l'1 de març del llunyà any 1983 després de Crist, entrà en vigor el primer Estatut Balear i per això els balears ho celebren/(celebrem?), o sigui que només arribar ja tindré un dia de festa entre setmana per poder instal·lar-me millor. M'agrada... i més que m'agradarà si també decideixen fer festiu el dia de l'entrada en vigor del segon Estatut Balear, que està a punt a punt...

Camins, de Sopa de Cabra

2007-02-23T10:54:00.000+01:00

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

Desconnexió total

2007-02-22T17:49:00.000+01:00

Duc unes setmanes de desconnexió (gairebé) total de la situació política catalana. No escolto els telenotícies (només els tinc de fons a l'hora de dinar), no llegeixo els diaris convencionals i tan sols faig un cop d'ull a Vilaweb i algun altre diari digital per llegir algunes opinions, no notícies. A nivell de notícies internacionals no vaig massa millor: dimissió (temporal) d'en Prodi, amenaces americanes d'atacar l'Iran i res de nou sobre ETA i el procés de pau són els tres fets que podria més o menys destacar ara mateix.

Suposo que estic transitant cap al costat fosc de la societat. M'estic acostant a la banda on habiten els qui passen de la política, els qui s'exalten per quatre consignes populistes gens raonades i tenen la capacitat de raonament polític d'un calamar. O sigui, en definitiva, m'estic convertint en un individu més de la immensa majoria de la societat. Ho faig per curiositat però també, perquè ho hauria de negar, per cansament. Perquè estic cansat de tantes proclames absurdes, tanta incapacitat per resoldre problemes i tanta capacitat per crear-los, tanta política espectacle i tan poca política de fets. Tanta mesquinesa i subnormalitat dels mitjans de comunicació declaradament partidistes i tanta estupidesa i ignorància dels suposadament imparcials. Perquè haver de buscar una mica de blat informatiu entre tanta palla partidista o sensacionalista m'esgota.

En definitiva, estaré desconnectat informativament durant el temps que pugui, absorbint tan sols les notícies que arribin de gairell, com passa amb la majoria del ramat. Si puc, aguantaré així fins arribades les eleccions municipals, procuraré no parlar de política en les converses amb la gent i tan sols escoltaré el que m'arribi, sense intentar anar més enllà. Potser fent això entendré què passa pel cap de la gent que té com a prioritats a la vida coses tan estranyes com anar a passar el dia al Mataró Park, llegir el Mundo Deportivo o mirar Salsa Rosa. I potser un cop els entengui serà més senzill conviure-hi. O potser no, ja veurem...

Per demanar, que no quedi!

2007-02-19T18:41:00.000+01:00

La vida hauria de ser a l'inrevés! Començaríem morint i així el trauma ja estaria superat. Després ens despertaríem en una residència i la nostra salut cada dia aniria millorant. Després ens fotrien fora de la residència perquè estem bé i el primer que faríem seria cobrar la pensió. En el primer dia de feina ens regalarien un rellotge d'or. Treballaríem 40 anys fins que fóssim prou joves per disfrutar de la fi de la vida laboral. Llavors aniríem de festa en festa, beuríem, follaríem i ens prepararíem per començar a estudiar. Després aniriem a escola, jugant amb els amics, sense cap tipus d'obligació fins que ens convertíssim en nadons. I els últims 9 mesos ens els passaríem flotant sense preocupar-nos de res. Amb calefacció central, menjar gratuït, etc. I al final de tot abandonaríem aquesta vida en un orgasme!

(mail prou graciós rebut avui!)

Gent i gent

2007-02-15T11:07:00.000+01:00

Al món hi ha gent de tot tipus. I a Barcelona, com a ciutat més o menys gran, també hi ha un reguitzell de gent més o menys estranya que hi pastura. En tots els pobles hi ha també un mostruari de gent estrafolària, però no arriba al nivell d'extravagància que es pot trobar en determinats moments a la capital. El moment clau és entre les 14:30 i les 15:00 a la zona del Passeig de Sant Joan per sobre de la Diagonal. En altres hores del dia hi ha gent de tot tipus, però a l'hora de dinar només queden els més friquis.

Ahir pujava passeig amunt i a 50 metres tenia un individu que físicament té una retirada a en Sostres i a en Basté. No sé si és perquè va rapat o per la forma de la closca, però hi ha alguna cosa que em fa pensar en aquests dos. Aquest individu és molt estrany i té una mirada estrambòtica de viciós i tontet que esgarrifa (en això no s'assembla als dos periodistes que he citat) i resulta que viu al mateix edifici on faig feina. El paio caminava i tenia la mà posada dins els pantalons per la part del darrera, com si es gratés el cul. Quin fàstic. Vaig seguir caminant i vaig arribar a uns deu metres darrera seu i el paio seguia gratant. Vaig intentar desviar la mirada, però és que havia de seguir just per on ell anava... Just en el moment que vaig arribar a la seva alçada, un parell de metres a la seva esquerra, el paio va i treu la mà i... sí senyor: se la va posar sota el nas i la va olorar. Putu porc!!! Amb això vaig arribar a un semàfor i em vaig haver d'aturar. Vaig girar el cap per estar alerta que el porc no se m'acostés i vaig veure que seguia olorant-se els dits amb atenció. Si me'l torno a trobar per l'escala sortiré corrents abans no se m'acosti.

En haver travessat el carrer vaig parar esment amb un altre especímen. Anava vestit amb uns texans que li anaven grossos, ulleres de sol de l'any de la pica, una jaqueta vermella i una gorra de propaganda del mateix color. I duia una gravadora que mantenia a mig pam de la boca. No feia l'efecte de ser un periodista, ni un escriptor ni tan sols un policia secret, encara que si ho fos mai ningú ho hauria dit. Quan es va adonar que el mirava, va girar la cara perquè no veiés que tenia una gravadora davant la boca. Com si realment estigués en plena missió secreta. Suposo que estaria planejant el segrest d'algun colom desprevingut o la recollida d'una caca de gos extraviada.

Seguint amunt vaig trobar-me un clàssic del Passeig: l'excombatent. Li dic així perquè sovint (sempre) es passeja amb uns pantalons militars i una jaqueta grisa verdosa amb caputxa. El paio està (o havia estat) fort físicament però està acabat mentalment. Es dedica a seure i parlar amb el tetra-brick de Don Simón, sovint insultant-se a ell mateix. A vegades també l'he vist fotent cops al terra amb una barra de ferro recollida d'un contenidoral fins a doblegar-la.

Just deixat enrera a l'excombatent hi havia tres albanokosovars, o romanesos o gent de per allà fent l'àpat del dia, que consistia en un parell de llaunes de tonyina per cada un acompanyades per una ampolla d'un líquid indeterminat.

Encara a la mateixa alçada dels qui dinaven em vaig fixar amb el "hippi", que és com mentalment anomeno a l'home (aparentment no sembla que tingui més de 30 anys) que va més brut que una xinxa i vestit amb pedaços de roba dels hippis i amb els cabells llargs amb rastes naturals, és a dir provocades per la merda. Aquest és una mica pesat, ja que sovint s'acosta per demanar alguna cosa i no s'està mai quiet. Sempre tinc el dubte de què deu dur en les dues bosses de plàstic que mou amunt i avall.

Un cop deixat enrera el Passeig de Sant Joan, em vaig endinsar pels carrers de l'Eixample i vaig trobar l'"enterramorts" assegut amb les seves vuit o deu bosses de plàstic ronyoses a l'entrada d'una agència de viatges. Aquest home fa por, literalment. Sempre va vestit amb pantalons negres i una gavardina negra que li arriba fins els genolls. Sota la gavardina, la roba que duu també és negra. Porta els cabells llargs i llardosos i una barba d'un parell de mesos. Els dits de les seves mans són com botifarrons vermellosos a punt d'explotar. Mai se m'ha dirigit, per tant, deu ser més feréstec per l'aspecte que per les accions.

I finalment, just davant del pis em vaig trobar, com cada dia, l'home de la furgoneta, que, gairebé un any després, encara viu allà mateix i ara els caps de setmana obre les dues portes de darrera de la C-15 i treu les tres plantes de més d'un metre d'alçada al carrer, com per decorar l'entrada al piset.

Us imagineu que algun dia es coneixen tots?

És morta...

2007-02-09T09:55:00.000+01:00

No és que estigui afligit per una pèrdua tan sensible, ni tan sols m'ha sorprès, però sí que ha tingut cert impacte. En certa manera va marcar una etapa de les nostres vides (les dels tios) amb la seva imponent presència i ara ja no hi és. Les causes de la seva mort són fosques i no es descarta el suïcidi ni una sobredosi de fàrmacs i drogues. La típica mort de les dives i de les que s'ho creuen.

Ara tan sols falta veure com actuaran els mitjans de comunicació, seran tan escrupolosos com els que ens han bombardejat per la mort de la germana de la dona del fill de l'actual rei del Regne d'Espanya o, pel contrari, actuaran com a paparazzis en busca de la carnassa?

Per altra banda, i entrant en un pla una mica escatològic, tinc el dubte de què passarà amb els seus atributs en cas de que l'enterrin. Potser d'aquí milions d'anys els arqueòlegs (si encara hi ha vida al món) tot fent excavacions trobaran dues bosses de plàstic junt amb un polsim i restes d'ossos? O són biodegradables?

Bé, almenys que descansi en pau després d'una vida tan guerrera...

A en Carod no el reconeix ni la mare que el va parir

2007-02-06T19:45:00.000+01:00

Mans netes i aire fresc és el que calia a Catalunya fa un temps quan el president Pujol va plegar i molts estàvem farts de les corrupteles, opacitat, manca d'empenta i conservadurisme de CiU a la Generalitat.

Mans netes i aire fresc és el que cal a Barcelona des de fa temps degut a les corrupteles, opacitat, manca d'empenta i especulació del tripartit PSC-ERC-ICV. Si els d'Esquerra es troben còmodes amb el model actual, llavors només queda la solució de votar CiU. La llàstima és que aquests, pel que sembla només podrien governar amb els peperos perquè els d'Esquerra així ho volen. (entrevista al Periódico on en Carod diu que ERC sempre ha governat BCN amb l'esquerra i que una altra solució alteraria el panorama polític, és a dir, que ja li va bé l'actual govern municipal en mans de qui està).

Mans netes, caretes fora i AIRE FRESC (a Barcelona també!)

Estic malalt...

2007-02-05T17:12:00.000+01:00

Doncs això, aquest matí no he anat a treballar perquè oficialment estava malalt. De manera extraoficial us diré que he anat a fer una entrevista de feina i a inscriure'm a diferents processos de selecció per l'administració pública, però sigueu discrets i no ho digueu a ningú... Aquest matí he telefonat per avisar que no em trobava bé i que no apareixeria per la feina, almenys al matí. Ho he fet sense fixar-me molt bé en quina excusa donava. Tan sols m'he preocupat de fer veueta de malaltó mentre improvisava algun mal.

Quan era a l'avió camí de can fanga he començat a intentar recordar quina malaltia els havia dit que tenia i, per moltes voltes que hi he donat, no he aconseguit recordar-la. Això sí, de tant pensar-hi he començat a tenir mal de cap. I, no sé si ha estat pel canvi de temps (plourà?), per la mandra de treballar o pel cangueli de que s'adonessin del meu fingiment, que m'he començat a sentir cansat, els ossos m'han fet mal, la panxa se m'ha regirat i el mal de cap ha incrementat. Així doncs, quan m'he presentat a l'oficina a la tarda la meva cara de pomes agres ha fet molt creïbles les explicacions sobre la grip de panxa, els malestars generals i la febre que suposadament m'han tingut tot el cap de setmana a llit. Espero que tot sigui un efecte de la intel·ligència del meu cos i no un avís de que estic incubant el grip...

Bangor, el tabac i la salut

2007-02-01T21:35:00.000+01:00

Bangor, Me, és a dir, Bangor (Estat de Maine - Estats Units) és una ciutat petitona de la qual no tinc gaires records perquè l'únic cop que hi he estat ni tan sols vaig baixar del cotxe perquè feia mal temps i teníem pressa per arribar a un lloc molt millor. També és una ciutat coneguda perquè és on viu l'Stephen King. I dins els meus records sempre ocuparà un raconet perquè hi vaig tirar aquesta fotografia a un pal de publicitat de McDonalds:

Voltant per aquests móns de Déu que és Internet, he llegit que a Bangor han prohibit fumar dins els cotxes si hi ha també nens a dins. Només puc dir que ho trobo collonut. Que aquesta gent de Bangor amb qui no he tractat mai i vaig ignorar de mala manera, ara em cau una mica millor. Crec que amb les lleis restrictives, els fumadors cada cop fumen menys i, el que és més important, hi ha menys fumadors passius que haguem d'aguantar la pudor del tabac. Per tant la població gaudeix d'una millor salut, també disminueix la possibilitat de que tinguin malalties relacionades amb el tabac i la sanitat redueix les despeses en aquest sentit. Ara bé, s'haurien de fer mirar això de menjar tantes hamburgueses de McDonalds, que el que guanyen respirant aire més net, segur que ho perden ingerint greixos saturats...

Barzelona 2007 (dosmilsiet)

2007-01-31T09:51:00.000+01:00

No us espanteu:

-Ascutxa, qué ara dissen qué el Kévin tindrá qué fé una hora més de castellá a l'ascola. Qué bé, no?

-No me jodas! Amb lu qué ens ha custat aprender a parlá catalá y ara els nostrus fiys no pudran aprendre'l com nusaltrus.

-Uy sí! Con la d'horas qué he tingut qué fer per sacar-me el nivey C ("ze") de catalá y ara resultará qué no és necesari...

-Saps la teva prima de Palma? La Juana? pues ella té el nivey "ze" de catalá y mai ha hablat amb catalá. Qué fuert! Y el seu pare, el Pedro no el té y siempre parla en mallorquí y casi no sap hablá en español... Y ara bé el montilla este que habla catalang pitxor que nusaltrus y diu que el Kévin habrá d'aprender més castellá. Estic hasta los collons de estos del Carod que ahora dicen que volen la independència y después permeten que el Gobierno de España campi a les seves antxes per Catalunya. Qué nusaltres nus hem asforsat molt y ara resultará que no sirve per res saber catalang!

-Pues amb aquest decret si hasta ara en Kevin tenia problemes amb el catalá, ara ya no sé qué fará...

En Kevin apareix a escena:

-Ascolta Kevin! Qué ya t'han dunat les notas? Has aprobat catalá?

-Oye, estoy hasta los cojones de que me habléis en dialecto. Por mucho que os esforcéis no pienso aprobar nunca catalán, que es una imposición y no sirve para nada más que para reírme de vosotros y de la pilingui de la profe de Lengua catalana.

El porc ha fuit!

2007-01-26T10:41:00.000+01:00

A Campos, poble (aviat ciutat) del sud de Mallorca, hi havia un porc de 280 kg de pes que havia de servir d'aliment pel sopar de matances de les Nuevas (de)Generaciones del PP que es farà aquest cap de setmana. Ho podeu llegir aquí.

Resulta que abans d'ahir es van adonar de que el porc havia desaparegut. Un cop descartat el fet que hagués sortit volant o que se l'hagués empassat la terra, i com que la identificació que els peperos senten amb un animal com el porc és molt intensa, des de la direcció del partit han obertes dues línies d'investigació per aclarir què ha passat.

En primer lloc, hi ha una hipòtesi segons la qual el robatori podria haver estat obra d'algun delinqüent habitual.

En segon lloc, i el gruix de les investigacions van en aquest sentit, es sospita que el causant de la desaparició hagi estat un radical roig-separatista que ha actuat amb premeditació per afectar els legítims interessos alimenticis dels militants del PP.

Predicant amb l'exemple o difamant que alguna cosa quedarà

2007-01-25T11:43:00.000+01:00

Avui, el pamflet de l'extrema dreta espanyolista de Mallorca publica el següent sobre el número 1 del Bloc per Mallorca (PSM + EU) a les llistes per l'Ajuntament de Palma, el mític Eberhard Grosske (enllaç al seu blog):

1. Afirma que el candidat a Palma viu a Sencelles.

2. Afirma que el terreny de la casa on viu és de 6.458 m2.

3. Afirma que es tracta de terreny rústic

4. Afirma que la mida del terreny no és suficient per poder-hi construir una casa (cal tenir dues quarterades de terreny per fer-se una casa).

5. Afirma que la superfície total construïda és de 680 m2.

6. Afirma que al Registre de la Propietat la casa consta que només té 312,68 m2 i que s'han fet noves construccions que no són al Cadastre.

7. Afirma que va demanar una hipoteca de 396.000 Euros per comprar la casa.

Crec que el tema portarà cua, ja que si es demostra que el que publica el pamflet és veritat, el candidat del Bloc estarà mort políticament parlant. I si no és veritat, la demanda que els pot caure als del pamflet pot ser d'escàndol. Però com que poques coses a la vida són blanques o negres, entrarem en el joc dels matisos, on tots dos implicats sortiran perdent (especialment en Grosske).

Voldria esperar a que en Grosske es defensés, però abans ja vull anotar dues coses curioses que criden l'atenció i que segurament sí que seran veritat:

1. El candidat a l'Ajuntament a Palma viu a Sencelles. Res a dir, és ben legal, però ja m'explicareu com algú que no dorm a la ciutat ni hi fa vida (fora de la feina) en pot conèixer els problemes... Això em recorda en Montilla, que era alcalde de Cornellà de Llobregat vivint en una urbanització de Sant Just Desvern.

2. El terreny on hi ha la casa és rústic. Lleig... és molt lleig que algú que va lluitar contra el creixement de les petites edificacions en terreny rústic ara resulta que en té una i no precisament petita...

En tot cas, sembla que la precampanya per les eleccions del maig serà ben entretinguda...

Il·lusions perdudes

2007-01-24T10:39:00.000+01:00

Els veig com entren el primer dia amb la mirada brillant que amb prou feines pot amagar la il·lusió per aprofitar l'oportunitat de fer-ho bé. De demostrar que són vàlids pel món del treball, que ja no són els estudiants que eren fa un parell de mesos. Han superat amb èxit les tres ferragoses entrevistes amb els socis de l'empresa i ara els toca demostrar el què valen. Els tremola la veu en parlar, són tímids i no gosen preguntar més del compte. Fàcilment es detecten les ganes d'aprendre, millorar i créixer professionalment. Aviat, però, es sorprenen amb les sortides de to del desequilibrat del soci director, però creuen que és un pas més en l'aprenentatge. Observen atònits les bronques i els insults, les bromes de mal gust i els desprecis aparentment injustificats, però creuen que així és el món laboral i així ho han d'assumir. Entre ells es miren sense fer-se cap comentari. Ells seran millors i no rebran les ires del cap que, per altra banda és un home culte, d'idees progressistes i políticament correctes i, per tant, li pressuposen que sigui just i equànime en el tracte i en la presa de decisions. Res més lluny de la realitat. Mica en mica, els aniran caient les benes que els tapen els ulls i veuran que aquest individu és un FILL DE PUTA. I llavors entendran perquè només té dos fidels dofins que li aguanten totes les sortides de to, insults i males paraules. Tan sols dos treballadors que porten més de tres anys amb ell i que són submissos amb tot el que ell diu, creu, fa o pensa. Dos treballadors dels més de cinquanta que deuen haver passat per l'empresa en els seus deu anys d'existència. Dos treballadors que viuen per l'empresa, que per un miserable sou deixen de tenir dignitat i vida privada. Dos de cinquanta i tants que no tenen ni una mica d'esperit crític.

Dels 6 que treballem ara, deixant de banda els dos abduïts per la causa, tan sols dos porten més temps que jo a l'empresa. Un ja ha anunciat que marxa cansat de l'actitud del director. L'altra és una noia que ja comença a veure les orelles al llop, però que encara és molt jove (22 anys!!!) i crec que encara els durarà un temps abans no descobreixi que hi ha una altra forma de vida fora d'aquesta empresa...

Mossos i immigrants

2007-01-23T12:55:00.000+01:00

Llegeixo a l'òrgan oficiós de comunicació del PSOE de Catalunya que el Conseller d'Interior vol que els "immigrants" entrin a formar part dels Mossos. Per això es dirigirà als segments de joves de 17 a 25 anys "d'ètnies o cultures diferents de l'autòctona" per formar-los per entrar a la Policia de Catalunya. Com si no hi haguessin ja Mossos amb "cultures diferents de l'autòctona"...

Em sembla molt bé que la Policia de Catalunya reflecteixi la diversitat ètnica i cultural del país sempre que aquesta diversitat no sigui l'excusa per desnacionalitzar el cos, reduir els requisits per accedir-hi i fer-lo menys efectiu i més llunyà a la ciutadania. És a dir, que siguin més eficients i que no siguin una còpia de la "Policía Nacional". El què no em sembla gens bé és que s'organitzin cursos (gratuïts?) especials per a "immigrants" per tal de que puguin preparar amb garanties les proves d'accés, ja que els "no immigrants" resulta que s'han d'espavilar per poder preparar aquestes mateixes proves (pagant).

Amb tot, segueixo sense entendre el criteri que s'usa als mitjans de comunicació per descriure qui és immigrant i qui no. Sobretot quan es parla de "noves generacions d'immigrants" o "fills de la primera immigració"...

Fora de casa!

2007-01-18T16:13:00.000+01:00

Llegint el Periódico he trobat aquesta notícia candidata a guanyar el premi a l'absurditat. Resulta que un home (podries ser tu mateix) té un pis a l'Eixample. Aconsegueix fer-ne fora la llogatera per instal·lar-s'hi a viure. Quan ha buidat la casa i està prenent mides per reformar-la es troba que hi han aparegut uns nous inquilins que diuen que estan pagant un lloguer i que ell no pot entrar a la casa. L'amo actua correctament i truca els Mossos que diuen que és la paraula d'un contra l'altre i que per això no poden actuar. L'amo posa una denúncia i demostra que ell és el propietari. Us recomano que acabeu de llegir com segueix la història perquè és realment al·lucinant.

Què faríeu vosaltres si us trobéssiu en la situació de l'amo?

Què faríeu vosaltres si us trobéssiu en la situació dels inquilins i realment us haguessin timat al llogar-vos el pis?

Per què tenim una policia i una justícia tan incompetents?

Quan es triga a saber qui és l'amo d'un pis? 5 minuts o 2 mesos?

En tot cas, valdrà la pena seguir el desenvolupament de la història per saber si cada cop que sortim de casa haurem de resar per no trobar-nos-hi algú a dins en tornar...

Responsabilitats

2007-01-17T11:22:00.000+01:00

Llegia un post al blog de la barra d'en Temple sobre la manca de perspectives de futur de la generació que estem rondant els 30 anys. Jo vaig camí dels 28 i em passa com a ell. Potser amb la diferència de que ja m'he casat i tinc clar cap a on vull tirar a nivell personal i de parella. És un punt a favor, sí. Però el tema de la (mínima) seguretat laboral, la casa i els fills està a l'aire. Molt a l'aire per culpa de la tremenda diferència entre preus i salaris i per una preocupant sensació de no saber cap a on tirar.

Jo, a diferència d'en Temple, puc comptar fins a 5 parelles d'amics amb estudis que ronden aquestes edats i ja s'han embarcat a tenir fills. Per alguns, tenir fills pot ser considerat una animalada i per d'altres serà motiu d'enveja. No sé perquè, però entre la nostra generació, els qui tenim estudis universitaris tendim en general a retardar molt el fet d'organitzar-nos la vida i tenir fills, que es vulgui o no, és un dels motius de l'existència de la humanitat: si els nostres pares no n'haguessin tingut, nosaltres no existiríem. Fins i tot hi ha un gruix molt important de gent de la nostra generació que viu molt bé tal com està i no vol perdre els privilegis de viure sol i anar de festa en festa sense cap mena de responsabilitat més enllà d'arribar a final de mes. És molt còmode viure així i alguns fins i tot desprecien el fet que d'altres vulguin optar per alguna cosa més en la seva vida. El seu lema és "Si sóc feliç així, per què hauria de canviar?" I de raó i egoïsme no els en falta, però jo trobo molt trista la situació d'una companya de feina de més de 40 anys que es comporta com jo quan en tenia 18 o 20.

Potser és un error voler comparar les situacions personals de cadascú, però sí que hi ha (en general) un creixent grup de gent de la nostra generació que desprecia als que hem optat per casar-nos, tenir fills o pretendre fer-ho. I, en certa manera escric això per desfogar-me davant alguns retrets que he rebut pel fet de que m'hagi casat i que m'ha fet gent que no em coneix, treballa amb mi i es creu que és dipositària de les essències més pures del pijoprogressismexupiguais.

Infojobs

2007-01-16T11:03:00.000+01:00

El portal d'Infojobs és l'invent més ben parit que corre per internet. En acabar la carrera vaig començar a mirar-me'l per poder trobar la primera feina i... bingo! Vaig anar a parar a la pastera on vaig estar dos anys i mig. Quan vaig veure que allò s'enfonsava i que no duia enlloc aguantar, vaig tornar a ser un assidu de la recerca de feina. I un altre cop: bingo! Duc gairebé mig any en aquesta nova empresa i toca canviar d'aires, no perquè no hi estigui bé, sinó pel que tots sabeu. I què he fet? Doncs infojobs. I ja començo a tenir moviment de possibles empreses que em volen fer entrevistes.

Evidentment que infojobs l'he combinat amb allò famós de les xarxes socials i els contactes i el "donar veus", que segons tothom és la millor manera de trobar feina, però a mi, la veritat, el que millor em funciona, almenys fins ara, és infojobs. De llarg. O sigui que, gràcies infojobs, seguiu així i a veure si traduïu la web al català, que esteu oferint un servei públic i no diu massa de vosaltres que un treballador català hagi de contactar amb una empresa catalana a través d'uns intermediaris catalans (infojobs és una empresa catalana) en espanyol.

Canviar

2007-01-15T17:54:00.000+01:00

En època de canvis apareixen els nervis, les emocions confrontades, els dubtes, la por, el pànic a allò nou i desconegut.
El més senzill seria seguir amb la certesa d'allò conegut però que tanmateix se sap insatisfactori. Una vegada s'és enmig del procés, creixen els elogis per allò que es té i es magnifiquen les amenaces sobre allò que es busca assolir. I apareixen més incerteses i dificultats. I tot es converteix en una bola immensa que per moments sembla insuperable.
Però la decisió està presa en fred, les perspectives a curt termini ja es coneixien incertes i ja no hi ha marxa enrera.

Canviar és necessari!

Tranuites Circus

2007-01-11T09:53:00.001+01:00

Ahir vespre vam anar al Teatre Nacional mig escèptics mig esperançats per veure l'obra Tranuites Circus, on en Lluís Llach canta, acompanyat del seu piano i d'un grup de músics. Al mateix temps, l'escenari és pres per un grup de trapezistes, equilibristes, contorsionistes i altra fauna del circ que interpreta les cançons. Encara ara, quan escric això, no sabria com descriure el que vaig veure i sentir. El millor que podria fer és agafar un diccionari i buscar tots els sinònims de magnífic, espectacular, increïble, emocionant, meravellós i impressionant. Hi va haver moments en què se'm va posar la pell de gallina, d'altres en què la llagrimeta va estar a punt de sortir, també vaig patir per algun dels actors, vaig riure de valent i em va fer mal tot el cos només de veure com algun es retorçava.

Sé que és bastant complicat trobar entrades i que aquest cap de setmana és el darrer en què es fa l'obra, però, si pel que fos, teniu l'oportunitat de veure-ho, no us ho penseu i aneu-hi. Com que crec que algun de vosaltres em farà cas i hi anirà, no vull explicar res del guió ni de l'espectacle en sí més enllà del que ja he dit. Tan sols relaxeu-vos, escolteu, enfoqueu la vista a l'escenari i obriu el cor per interpretar els missatges. Sublim!

Matances!!!

2007-01-10T13:01:00.000+01:00

Aquest cap de setmana aniré per segon cop a matances, que és la forma mallorquina de fer la "matança del porc". A la matança del porc a Catalunya hi havia anat un parell de cops de ben petit i un dels pocs records que em queden són les gibrelles plenes de peltrucs blancs i negres que ens endúiem cap a casa. Les primeres (i úniques) matances a què he assistit van ser fa tres anys a Escorca, ben a prop del monestir de Lluc. Em van impactar moltes coses:

-el tracte exquisit que va rebre el porc fins que va ser mort d'una sola ganivetada a la gargamella (abans l'havíem penjat de les potes davanteres a la pala d'una petita excavadora).

-el darrer alè (vapor) que va sortir de la ferida mortal del coll del porc.

-el repartiment de tasques entre homes i dones: nosaltres vam escorxar el porc després d'haver-ne cremat els pèls, vam preparar els calderons per bullir els butifarrons i vam fregir el greix. Elles, mentrestant, van netejar els budells i els van cosir i després van picar (capolar) la carn i van fer les pastes que servirien per fer els diferents embotits.

-el beure i l'esmorzar. Sí senyor, tota la feinada va anar envoltada d'un bon drinking (herbes o palo) i d'un bon esmorzar de fregits de trossos del porc amb pa amb tomàquet.

-la pasta de la sobrassada. Em vaig arremangar la samarreta, em vaig posar de genolls i dins una gibrella immensa vaig haver de remenar la pasta de la carn amb el pebre vermell, sal i altres espècies fins que quedés tot absolutament ben mesclat. Diuen que s'ha de remenar fins que et suï el cul de l'esforç. Vaig suar de valent.

-omplir els budells. No ho havia fet mai i el fet de tenir un budell a la mà que es va omplint i omplint i omplint... Bé, va ser una sensació curiosa.

-de tot, però, el millor record va ser veure el resultat final del dia de feina, que va ser molt similar al de la foto. I, encara millor, tenir sobrassades per tot l'any!!! Mmmmmm!!!!

Un altre meme

2007-01-09T17:10:00.000+01:00

Na cruella m'envia un meme on em demana que expliqui cinc veritats que encara no hagi explicat aquí al blog. O sigui que m'ha arribat un altre meme igual d'inútil que els altres que he fet amb anterioritat. Que no s'enfadi la cruella, però ja m'explicareu quines veritats hi ha que no us hagi explicat encara, si fins i tot ahir us vaig entretenir amb les curolles ("dubtes o pensaments", que m'estic entrenant per quan aterri a l'illa!) que em va provocar el comunicat intern de la revisió mèdica... Bé, després de molt rumiar-hi aquí teniu el resultat:

1- Blanes és una merda de ciutat. Apa, ja ho he dit. Però això no vol dir que podria haver estat la vila més bonica de la Costa Brava i que hi visqui (alguna) bona gent.

2- El mite que diu que la nit de noces "re de re" és ben real. Entre el baixón després d'estar en tensió tot el dia, l'impacte emocional del que ha passat durant el dia, les copes de més i el cansament, quan enganxes el llit a les tantes de la nit, només tens ganes de clapar.

3- Fent un títol similar a "Sé lo que hicisteis el último verano", jo només puc dir que "no sé què votaré les properes eleccions ni sé què haré el pròximo verano". Accepto propostes (in)decents.

4- Els de la nova feina on sóc em cauen molt millor que les cacatues de la feina anterior, però no són tan divertits. Les ties són unes hipis que només parlen de Bollywood, d'en Gerard Quintana i el polvo que té, dels viatges que volen fer a la Xina, l'Índia i el Vietnam, del ioga i del tai txi. Això sempre que no estiguin treballant, llepant el cul al quefe o fent cafès, perquè treballen moltíssim més del que us pogueu imaginar. Tinc una companya que, per sistema treballa els dissabtes i diumenges, entra abans que ningú i marxa la darrera del despatx quan no s'endú feina a casa. Crec que té una malaltia que es deu dir treballodependència, però se la veu feliç enmig dels estudis, projectes i tota la resta i no la vull fer infeliç insinuant-li que hi ha un món a fora del despatx...

5- Osti no em surt cap cinquena veritat que encara no us hagi explicat o sigui que m'inspiraré en qui m'ha passat el meme i reconeixeré que jo també faig nudisme (de tant en tant). I m'agrada (molt). I encara no m'he trobat cap conegut anant despilotat (per sort). I això és tot (per avui).

Com fer d'una revisió una muntanya

2007-01-08T16:44:00.000+01:00

Nens i nenes, pares i mares, aquesta empresa on estic ara és una cosa seriosa:

M'acaben de passar un comunicat intern (quin "luju") on m'informen que el dilluns 22 de gener hauré de passar la revisió a una mútua. La revisió consisteix en una anàlisi de sang i una anàlisi d'orina a les quals hauré d'anar en dejú. No hi haurà prova d'esforç ni revisió cardiològica ni res del que es fa als jugadors del Barça i que veiem per la tele cada cop que hi ha un nou fitxatge. Així que no podré demostrar la meva imponent condició física fruit de les hores setmanals de natació i partits de bàsquet. Una llàstima, encara que després dels excessos d'aquestes festes no sé jo si estic massa preparat per fer gaire esforç físic... Una cosa que em té intrigat és el perquè de l'anàlisi d'orina. Entenc que amb un bon anàlisi de sang es poden analitzar la majoria de malalties i que amb un anàlisi d'orina poca cosa de més es pot saber, a no ser que, tornant als símils esportius vulguin fer un anàlisi per veure si hi ha algú que es dopa... A més, la revisió és a les 8 del matí i a mi em costa pixar dos cops seguits, per tant, si pixo en llevar-me, quan arribi a la consulta no pixaré ni de conya. Per altra banda, si m'he de llevar, travessar tota Barcelona, trobar el racó de món on hi ha la consulta i esperar els deu minuts de rigor sense haver buidat la bufeta, encara em rebentarà... I pensar que m'hauran de punxar per treure'm sang tampoc em tranquilitza, per molt donant de sang que jo sigui, la sang em fa molt de respecte... I si resulta que em troben el colesterol alt? Hauré de renunciar a menjar tot el que a mi m'agrada???

PS: aquest escrit té més d'ironia que de realitat, ja que trobo molt important que les empreses mirin per la salut dels seus treballadors, encara que no controlin les dioptries que estem perdent davant la pantalla de l'ordinador de l'any de la quica, ni els mals d'esquena i d'articulacions per seure en cadires i taules absolutament inadequades per obtenir una bona posició ergonòmica.

Falsos internacionalistes

2007-01-05T11:24:00.000+01:00

L'Ernest Maragall és un individu fosc que de sempre ha estat a l'ombra del seu germà Pasqual, maquinant per obtenir poder i més poder, o per no perdre el que ja havien obtingut. Ara, però, li ha tocat anar a primera fila i és ell qui dóna la cara davant els mitjans. I des del primer dia ja hem començat a conèixer la seva ideologia de renegat falsament internacionalista. S'ha estrenat en el càrrec de Conseller donant la seva opinió sobre el polèmic decret per ensenyar més castellà a les escoles. Ell, que xerra en foraster amb la seva cunyada Garrigosa i creu que el català és la llengua d'anar per casa (a vegades), l'espanyol la llengua útil i l'anglès un recurs per xampurrejar quan algú no t'entén, és el Conseller d'Educació. No anem bé... A més, ara resulta que va explicant per tot arreu que dos nois d'Olot havien de fer una xerrada al Museu de la Ciència de Barcelona i van ser incapaços perquè no dominaven prou el castellà. I, en comptes de preguntar-se perquè carai és obligatori fer una xerrada a CATALUNYA en castellà, posa els dos nois com a exemple de que cal millorar l'ensenyament del castellà. Molt coherent el senyor Maragall, molt, molt i molt. Tant que li vull preguntar quants nois de Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Blanes, Tarragona, Castelldefels, Gavà, etc. són incapaços de parlar en la llengua pròpia de Catalunya al mateix nivell que ell exigeix castellà als nois d'Olot? Quin és el problema, que dos nois d'Olot no s'acabin d'expressar prou bé en castellà o que dos cents mil no passin més enllà de l'hola, adéu i "hastalueg" i no tinguin el més mínim interès en utilitzar la llengua pròpia del país? Si hem de posar exemples i haguéssim d'escollir, què hauria de ser més important pels nois d'Olot i la resta dels Països Catalans, un cop ja dominin el català, aprendre anglès per poder moure's per la major part del món desenvolupat o bé aprendre castellà, llengua parlada per 400 milions de persones ubicades majoritàriament a un dels continents més pobres i corromputs del planeta?

Significat d'enfitolar

2007-01-04T16:46:00.000+01:00

Enfitolar (o enfitorar) és l'acció de clavar la fitora, punxar a algú (en el sentit de clavar-li un objecte). He sentit el verb en qüestió en frases referides a éssers humans, encara que segurament en ambients més mariners s'usa en relació a pops i altres animals marins possibles de fitorar (versió correcta segons el GDLC). Fa uns dies, na MVB (1926) va dir a na MSB (1979), en una conversa postdinar de festes i en un ambient distès: "no ens emprenyem perquè encara t'enfitolaré!". En ser requerit sobre el significat de la frase, en JCG (1979) va dir "és clar que sé què vol dir: t'enfitolaré pel cul i veuràs el gust que passaràs". Ell sempre tan explícit...

Enfitolat

2007-01-03T16:24:00.000+01:00

Des de fa bastant de temps sento certa preocupació per les paraules típiques de la zona de Blanes que es perderan quan es vagin morint les generacions dels nascuts abans de la guerra civil. Sovint, escoltant els avis sento paraules que tan sols diuen ells. Ni els seus fills ni els seus néts hem mantingut en el nostre vocabulari determinades paraules ben comunes fa uns anys. Diuen que Blanes ha guanyat una gran riquesa amb l'arribada de gent de tots els racons del món i les seves costums, parlars i religions. I que n'hem d'estar orgullosos. Crec que pensar així demostra una gran ceguera i una immensa curtor de mires. Perquè una cosa és que arribi gent forana a un poble i aporti determinats elements de la seva cultura pròpia a la comunitat d'acollida, a la vegada que mantingui la seva llengua materna i religió en l'àmbit familiar, com ha passat durant segles arreu del món o com fan els emigrants catalans que hi ha arreu; però una altra cosa ben diferent és el que està passant a Blanes des dels anys 50 i 60, accentuant-se des de l'entrada al nou mil·leni: a Blanes els blanencs amb algun avi nascut al poble som immensa minoria, fins el punt que per relacionar-nos hem hagut de deixar de banda el lèxic típic del poble i parlar entre nosaltres en un estàndard cada cop més similar al de TV3.

Així, no trobareu més d'una desena de joves que algun dia salin en parlar, ni que usin (o coneguin el significat de) paraules com la del títol del post d'avui o de paraules com les que aniré presentant en els propers mesos. El parlar típic de Blanes ja és ben mort, i no és només culpa de la immensa invasió castellanitzant, sinó que l'efecte de l'estandarització del català també ha estat decisiu. Estic totalment d'acord en què el català necessita un estàndard potent i reconegut per tots els seus parlants, però crec que això ha de ser compatible amb la parla típica de Banyoles, Fraga, Eivissa, Alacant, Vinaròs, Sineu, Lloseta, Mollerussa o Andorra, per citar només uns pocs exemples. A Blanes, el típic parlar que tan bé retratava Joaquim Ruyra en les seves novel·les és això, un retrat del passat.

Algun grup de gent considerarà que és culpa dels seus parlants, algú altre no ho considerarà cap desgràcia sinó més aviat el resultat del pas del temps, el liberalisme i la globalització. Amb la gent del segon grup no s'hi pot discutir, ja que segurament serien els mateixos que tampoc trobarien un problema la desaparició del cardar d'Olot, del dialecte occidental o, directament la desaparició del català, si la majoria ho desitja.

A la gent del primer grup, tan sols els vull dir que els parlants d'una llengua, dialecte o parlar no el deixen d'usar per gust. Almenys en el cas de Blanes, tan sols es perd per la seva inutilitat comunicacional, ja que salant per anar a comprar banyons o amenaçant a algú amb enfitolar-lo pots provocar estranyesa i incomprensió, però no pots obtenir allò que cerques. L'única esperança és que la pèrdua d'aquest parlar característic serveixi per potenciar el català i evitar que segueixi el mateix camí. Però no hi ha cap altra solució?

Any I (en un sol paràgraf)

2007-01-02T16:25:00.000+01:00

Ahir vam encetar l'any I després de passar per l'altar. O dit, d'una altra manera, l'any I des de l'inici de la felicitat conjugal. Segurament serà l'any de la fugida de BCN. Comento que marxarem de Barcelona com si en fugíssim i, en certa manera, és així. No estic fet per viure entre grans aglomeracions de gent, per estar enclaustrat entre quatre parets envoltat de veïns tan desgraciats com jo i de qui gairebé podria explicar la vida íntima. No m'agrada saber ni quina música escolta el del tercer segona, ni quan carden els del quart primera, ni què cuina la del primer primera, ni què odien els del segon segona, ni quina feina ha rebutjat el del cinquè quarta, ni qui té raó en la discussió del tercer tercera; no m'interessa saber res de la vida dels altres si no m'ho volen explicar. Però encara m'agrada menys que ells sàpiguen tota la meva vida sense haver de fer l'esforç de preguntar-me si volen que jo els l'expliqui. Sí que en un poble tothom sap la vida de tothom, però almenys s'esforcen en preguntar-te i no tenen les facilitats que dóna viure en un edifici amb 25 pisos separats per parets de paper de fumar. En un poble, si un dels veïns mor, la resta del poble se n'assabenta, no com en una ciutat on la principal causa de mort dels joves és el suïcidi i cada una de les freqüents vegades que el metro no funciona és per "causes alienes a la voluntat de l'empresa". No m'interessa la vida en la ciutat, on l'aire és fastigosament carregós, els sorolls absolutament constants i la llibertat és proporcional a la mida de cada gàbia on jeiem. No desitjo estar en una ciutat postissa, on s'han de construir espais verds per poder veure arbres i zoos per sentir el cant dels ocells. On el valor dels seus habitants es mesura en funció del nombre d'interrelacions, sovint falses, realitzades la darrera setmana, de les darreres compres en el parc comercial més fashion i dels números de telèfon que hi ha a cada agenda telefònica. No m'interessa aquest ritme de vida on s'han d'haver vist els darrers films dels directors de moda, haver anat al concert del cantant de pop del moment, haver anat a l'exposició imprescindible de determinat pintor postmodern, haver vist el darrer capítol del metge coix pel digital (la tele normal és pels poc cool), saber qui és la campanario, la zaldívar o la mare que les va parir a totes plegades. No estic contra la cultura, si és que tot això que he citat és cultura, només estic a favor de la moderació en el seu consum. La cultura que a mi m'aporta la puc trobar perfectament en qualsevol ciutat mitjana del país. I, per internet, a gairebé qualsevol racó habitat del país. I amb un parell de visites anuals a la capital podria consumir (sí, consumir) tot el que m'interessa. Llavors, quins avantatges té per a mi, BCN? La feina i els amics que encara hi queden. Si tenim en compte que encara no he trobat la feina de la meva vida, em sembla que amb els amics ens haurem de veure menys sovint a partir d'algun moment d'aquest 2007 acabat d'estrenar. Potser, per tot això, em sembla que no és del tot correcte dir que fujo de BCN, sinó que marxo a la recerca de la felicitat (gairebé) total. Com que sóc bastant racional a l'hora de prendre les decisions, ja he avaluat (i minimitzat) les probabilitats de fracàs, m'he vacunat per si em perdo pel camí i m'he convençut absolutament de que no m'he confós d'objectiu. En tot cas, un cop fet el pas, començarà el camí de veritat, el que el poeta en deia Ítaca i que penso gaudir molt més que no pas el que deixo enrera.

Bones festes (2)

2006-12-22T12:43:00.000+01:00

Avui, com fa un any, vull desitjar unes boníssimes festes de Nadal a totes les persones que llegeixen, han llegit o llegiran aquest blog. I us desitjo que l'any 2007 (bufff, com passen els anys) sigui molt millor que el 2006.

En el meu cas, si el 2006 ja ha estat un any de canvis, els que es preveuen pel 2007 són encara més importants. Ja us tindré informats!

Bon Nadal!

Enfeinat...

2006-12-21T09:48:00.000+01:00

Avui tinc menys temps de costum, per això us reprodueixo un correu-e que he rebut.

"A la classe del jardí d'infància, el professor demana als seus alumnes de què treballa el seu pare. Després de diverses respostes típiques (bomber, jardiner, contable, etc), arriba el torn d'en Pepet, que diu:
- El meu pare treballa en un club nocturn d'homes gais, balla i es treu la roba davant dels altres homes. Quan queda només en tanga, els homes li posen doblers dins la part de davant del tanga. En el cas que a algun home li agradi molt el meu pare, ell el duu a casa i té sexe amb ell. Gràcies a això no falta pa a ca nostra.

El professor no sap on amagar-se i deixa sortir els nins al pati. Llavors atura en Pepet i li demana:
- És veritat tot el què ens has contat?
- No, en realitat el meu pare treballa a l'Ajuntament d'Andratx, però estic empegueït de dir-ho davant els meus companys i amics..."

Parole, parole...

2006-12-20T09:30:00.000+01:00

Avui parlaré d'Esquerra, el partit de les grans paraules i dels pocs fets. Esquerra aspira a convertir-se en el partit hegemònic de l'esquerra catalana. Per això s'ha deixat pel camí això de "Republicana" i qui sap si allò altre de "de Catalunya". L'objectiu final d'aquest partit, però, és aconseguir un país lliure. O almenys això ens han repetit incomptables cops durant els darrers 20 anys. Això els diferencia de tota la resta de partits parlamentaris i, justament això és el què els dóna un grapat de vots molt fidels. Al mateix temps, tal com és el país ara mateix, també provoca al·lèrgies a una part prou important de l'electorat.

Ara han optat per una estratègia bicèfala o, millor dit, esquizofrènica: per una banda mantenen els seus posicionaments presentant propostes absolutament inviables al Congreso de los Diputados demanant el dret de secessió i, per altra banda, pacten un govern de mínims a Catalunya per desenvolupar de manera escalonada i pausada (Puigcercós dixit) un Estatutet en el què no creuen. Osti tu! Per què no presenten l'esmena al Parlament de Catalunya? Per què no demanen que el seu (nostre? meu?) Govern demani el dret a l'autodeterminació? O és que tan sols és un tema secundari?

Si pretenen seguir per aquest camí d'esquizofrènia només aconseguiran que l'abstenció i la desmobilització del seu electorat potencial sigui històrica. O s'embarquen a ser la tercera marca del PSC a Catalunya (la segona és ICVEUiAetc), que és el que fan aplicant una obra de govern que en un 90% el PSC assumiria com a pròpia, o tornen a les barricades de l'oposició coherent, amb el discurs que els va dur a treure els millors resultats de la seva història postfranquista. Segurament em respondran que aquest saber nedar entre dues aigües és el que ha permès a CiU i PSC ser majoritaris a Catalunya. Si el que volen els dirigents d'ERC és acomodar-se, no definir-se i apoltronar-se com CiU i PSC, que s'ho facin mirar perquè no és la manera d'arribar als votants. Tan sols ajuden a la desmobilització electoral.

Però ells segueixen a la seva, i qui dia passa, any empeny.

Quines coses que els passen...

2006-12-19T17:38:00.000+01:00

Resum de la conversa telefònica que van tenir l'exalcalde d'Andratx, Hidalgo, i el Conseller d'Interior del Govern Balear, José María Rodríguez el dilluns mateix de les detencions a les 8:11 del matí. Ho he trobat aquí. No us la perdeu. Els han enganxat!!!!!

- Hidalgo: Si, buenos días.

- Rodríguez: Eugenio buenos días soy José María Rodríguez, no te preocupes ya tengo yo articulada una cosa, lo que ocurre es que hemos de esperar a ver que nos dicen ¿no?, porque tampoco no… la información es que sería hoy, pero no sé, hay que esperar acontecimientos.

- Hidalgo: Por eso a ver, vamos a estar tú y yo, no sea que…

- Rodríguez: Efectivamente.

- Hidalgo: No sea que nos hayan…

- Rodríguez: Metido el miedo en el cuerpo. Efectivamente.

- Hidalgo: Yo estaba pensando José María, tú sabes que, yo hoy a las 7 ya te llamaba.

- Rodríguez: Tenía el móvil apagado.

- Hidalgo: Porque claro también pensamos, habíamos dicho antes de hablar la conversación última, que a las 11 de la mañana quedábamos hoy en el gabinete de presidencia, el presidente, tú, Perera* y yo, si mal no recuerdo.

- Rodríguez: No pero, esto tenemos que hacerlo, es que yo tengo que llamar a Perera ahora.

- Hidalgo: Llámale.

- Rodríguez: Para decirle que esté pendiente a ver que pasa, Porque claro, yo tampoco, a ver si me comprendes, lo que sabemos, no sabemos de qué va el tema. Entonces bueno. Yo creo que todos lo que tenemos que hacer claro, hay que esperar a que mueva ficha, que tiene que mover ficha, si no mueve ficha no pasa nada.

- Hidalgo: Claro por eso yo creo que si yo oigo alguna noticia, la oirás tú antes o igual que yo.

- Rodríguez: Yo lo que pasa es que yo tengo mi móvil abierto para siempre igual que tú y nosotros cada x tiempo nos iremos llamando, me oyes, si acaso.

- Hidalgo: Tú de todas formas prepárame la instancia.

- Rodríguez: No te preocupes está preparado todo.

- Hidalgo: Y la instancia de baja en el partido.

- Rodríguez: No te preocupes, con que lo diga es suficiente. Lo que pasa es que hay una cosa, voy a hablar con Perera, me oyes, para preparar, para que esté pendiente, para coger el auto en mano, porque también hay que ver qué dice, me oyes.

- Hidalgo: Exactamente.

- Rodríguez: Tú suponte que todo el material vaya en contra del otro, hay que mirar esa situación también.

- Hidalgo: Claro, no sé yo que los dos estamos en el mismo paquete.

- Rodríguez: Bueno pero vamos a esperar.

- Hidalgo: Perdona que no me he interpretado bien, en el mismo barco, tú y yo de partido,…

- Rodríguez: Si pero quiero decir con esto que sea el director general y no seas tú, me explico.

- Hidalgo: Por eso.

- Rodríguez: Si el cargo va contra aquel, nos toca de refilón pero no es igual, eh!

- Hidalgo: Y aguantaremos a ver cómo salen las cosas.

- Rodríguez: A ver cómo salen las cosas.

- Hidalgo: Yo espero noticias suyas

- Rodríguez: Un abrazo, adiós amigo, adiós.

- Hidalgo: Adiós

*En Perera és l'advocat de tots els peperos balears que tenen problemes amb la justícia i qui finalment s'encarrega de la defensa de l'Hidalgo...

D'aquest tros de conversa es dedueixen dues coses:

1. Sabien que els investigaven encara que no sabien ben bé com ni per què (deuen tenir tantes coses per amagar...)

2. L'operació Voramar aquesta no hauria de centrar-se només a Andratx. Hi ha molta merda sota les estores, encara.

Finalment, és absolutament esperpèntic, vergonyós i delirant que cap conseller o el mateix President del Govern Balear hagi dimitit. Ni tan sols accepten que hi hagi indicis de delicte. Com bé va dir en Matas, això ja fa tuf de 11-M: Tothom veient la veritat i els del PP negant-la. Si una desena part d'això ho hagués fet un altre partit el PP ja hauria tret els tancs al carrer...

Blanes i les autocaravanes

2006-12-18T17:10:00.000+01:00

Vaig treballar durant 6 estius en un càmping i conec prou bé el tema del turisme d'autocaravanes, de manera que us donaré la meva opinió respecte la polèmica "estrella" del preNadal blanenc (vegeu notícies aquí, aquí i aquí).

Punt 1: les autocaravanes són collonudes per viatjar: dus la casa a sobre, per tant, només t'has de preocupar de dues coses: trobar un lloc per aparcar-la i un desguàs per les aigües brutes. Semblen dos problemes petits, però no ho són tant, ja que el volum de la majoria d'autocaravanes no permet aparcar-les en un carrer, pàrquing o passeig al costat de la resta de vehicles. No només perquè molesten la circulació i impedeixen que puguin estacionar altres vehicles, sinó perquè ja m'explicareu quina imatge dóna el fet que hi hagi algú vivint al Passeig de Mar d'un poble, estengui la roba allà i tregui les taules i cadires al mig del carrer per prendre el sol mentre es fa el vermut. Si està prohibit acampar al mig de la platja, també ho està plantar-hi l'autocaravana. Ho trobo lògic.

A més, aquestes autocaravanes tenen uns dipòsits d'aigües brutes que s'han d'anar buidant regularment. I on poden buidar la merda, si no és en un càmping? Al mig del carrer?

Punt 2: els autocaravanistes són, generalment, uns "mals clients" pels càmpings: hi van tan sols quan han de buidar les aigües brutes en les fosses sèptiques dels càmpings i han de reomplir els seus dipòsits d'aigua potable. Paguen una nit, fan el que han de fer i foten el camp. És legal i ningú s'hi oposa.

Punt 3: els càmpings són pràcticament l'únic lloc on es poden veure arbres a Blanes, o sigui que no estaria malament ajudar a mantenir-los. A més, n'hi ha molts i absorbeixen la immensa majoria de turistes que vénen.

Però quan s'havia arribat a una mena d'equilibri en què els autocaravanistes es passaven la llei pel forro, aparcaven on els venia de gust i anaven a buidar la merda als càmpings quan ja els estava a punt de vessar, l'Ajuntament ha decidit fer l'estocada final al negoci dels càmpings. La joia de regidor ecocomunista de Blanes, de qui ja sabíem que tenia una bicicleta, ara resulta que també té una autocaravana. Per això ha decidit que ja està bé d'això de fer pagar als autocaravanistes per oferir-los un servei, que l'Ajuntament els posa un pàrquing gratuït ben a prop de la platja, tot carregant-se desenes de places d'aparcament pels soferts turistes que vulguin visitar-nos en cotxe. Amb això ha imitat la ciutat de Barcelona, on diuen que per la manca de càmpings l'Ajuntament ha instal·lat un pàrquing similar a la zona del Fòrum.

Jo tinc una tenda d'acampada. Me la deixaran plantar al pàrquing d'autocaravanes?

Per cert, sembla que els blanencs ens lliurarem del polèmic regidor del carril bici, ja que se'n va a la delegació del Govern a Girona. Tremoleu gironins que sabem que a l'Argemir també li agrada nedar: igual vol convertir l'Onyar en una piscina olímpica...

Ja em queixo de nou...

2006-12-15T14:49:00.000+01:00

Digueu-me materialista, però falta una setmaneta per Nadal i en aquesta empresa ningú ha piulat sobre si hi ha sopar/dinar/borratxera d'empresa o no. Tampoc no sé si ens acabaran fent un regalet de Nadal o no, encara que sembla que altres anys han regalat coses tan útils i fàcils de guardar com aquesta que està fent servir aquest home. Encara menys he preguntat si es fa cagatió o amic invisible, que seria lo més lògic amb la colla de cumbes que corren per aquí. Però no seré jo qui pregunti, ja que fa un mes vaig gosar demanar si els dies 27, 28 i 29 de desembre l'empresa tancava o no per poder organitzar amb temps l'anada a Mallorca, i una mica més i em foten al carrer (literalment). La doble moral cumba-comunista-pija-empresarial dels meus jefes, però d'això ja us en parlaré quan sigui fora perquè és mooooooooooooooooooooooooolt fort. Apa, bon kp d 7mana!

Objectiu: destelevisionar-nos

2006-12-14T16:49:00.000+01:00

No és que mirem massa la televisió, només a l'hora de dinar una mica les notícies i durant i després de sopar alguna sèrie abans d'anar a dormir. Malgrat tot, n'estem bastant cansats. A partir d'avui procurarem mirar menys la tele, llegir més i fer les pràctiques de la UOC amb més antelació, que vaig molt apurat...

Per ara només salvem de la criba a Porca Misèria. Polònia, amb els canvis d'horari, ja no sabem ni quin dia ho fan. I House, que competia amb la sèrie Mar de Fons (no aquesta) de la pubilla més guapa de Catalunya Irene Montalà per la nostra atenció, ara sembla que es dedica a emetre capítols repetits.

En definitiva, ens destelevisionarem tant com podrem!

Coses...

2006-12-13T17:21:00.000+01:00

Aquesta tarda, tot anant a treballar, m'he creuat amb un "pakis" d'aquests que té tota la pinta de vendre cervesetes d'estranquis els vespres. Allò que m'ha sobtat és que anava "armat" amb un pinzell i pintura blanca (anava vestit de "pakis", és a dir, quicu i tirant a deixadot i sense mono de pintor). Aquí no s'acaba la cosa: estava pintant els pals dels semàfors del carrer de color blanc. Sobta molt veure els pals dels semàfors de color blanc, sempre han sigut grisos, verdosos o més foscos, però blancs com la samarreta del madrid... No he entès la raó per la qual aquell individu es dedicava a pintar semàfors amb tanta dedicació fins que fa cinc minuts he llegit això. Que cadascú faci la interpretació que vulgui, però això sembla que va en la línia municipal de facilitar l'accés a l'habitatge als okupes. És a dir, la lliçó sembla que sigui: si et saltes les normes tens prioritat per sobre d'un que sigui "legal"...

Canviant totalment de tema, mireu quina web tan curiosa. Són les cares dels Famosos arrestats als EUA. La llista és llarga, però val la pena veure, sobretot, les cares de les actrius. Amb lo mones que acostumen a quedar per la tele...

Pinochet i cia.

2006-12-12T17:37:00.000+01:00

Em fot molta ràbia que els dictadors, dèspotes, assassins i torturadors morin sense ser jutjats. Molta ràbia. Que els amics, còmplices i hereus (per la gràcia de Déu, de la Corona o de les armes) de tots aquests segueixin gaudint dels seus privilegis és una vergonya. Que la plebs inculta els afalagui a uns i altres és una mostra de la misèria moral de la nostra societat.

Reflexions sobre política mallorquina (per mallorquins i forans)

2006-12-11T18:31:00.000+01:00

Ja aviso d'entrada, aquest escrit és un rotllo per gent interessada en el merder de la política interna del nacionalisme i l'esquerra a Mallorca. Sou lliures de seguir endavant o no.
Mallorca, en l'eix esquerra-dreta, està dividida en dos blocs: el PP per una banda i la resta de partits per l'altra. Tan sols Unió Mallorquina (UM vindria a ser com Convergència i Unió però més escorada a la dreta regionalista, com Unió, encara que també té un sector més socialdemòcrata bastant marginat del poder real), sembla que pot ocupar un espai central entre la dreta (sovint extrema) del PP balear i la resta de partits. En aquest sentit, cal dir que el PP balear tampoc és com el PP espanyol que coneixem tots, sinó que són més aviat de la línia d'en Piqué, encara que tenen elements ultraespanyolistes i la immensa majoria són de dreta pura i dura. Tot i que cada cop tenen menys poder, hi ha molts peperos regionalistes mallorquins, sobretot a la Part Forana, que, si fossin del Principat, segurament serien del "sector negocis" de CiU. En tot cas, la política destructora del territori, els costums i la llengua mallorquina del Partit Popular és evident i no té pinta de returar-se sinó d'augmentar. Fins ara, UM ha estat un clar còmplice d'aquesta política destructora, fins el punt que el partit ha anat patint baixes i escissions de la gent més progressista i nacionalista del partit, encara que no en un nombre molt important, potser perquè es tracta d'un partit petit que té grans quotes de poder al Consell de Mallorca i, ser-ne membre gairebé implica tenir un càrrec.
Però anem a l'altra Mallorca, la que està preocupada pel seu futur, plora davant les barbaritats del PP i es revolta contra la destrucció. El principal partit de l'esquerra a Mallorca és el PSOE-PSIB, cada cop més psoe i menys psib, sobretot després dels 4 anys de Pacte de Progrés i de l'arribada d'en ZP a Madrid. Es tracta d'un partit amb dues ànimes, com el PSC català. Els principals dirigents, amb Francesc Antich (ex-militant del PSM, Partit Socialista de Mallorca, que no té res a veure amb el PSOE) al capdavant, són, per dir-ho d'alguna manera, "mallorquinistes federalistes". Les bases, però, són bastant més espanyolistes, com en el cas català.
En aquest punt cal fer una mica d'història recent. Des de l'any 1995, quan el PSM va obtenir els seus millors resultats, l'estratègia del PSOE ha estat frenar el creixement d'aquest partit. Per això, va fer un discurs més federalista en clau mallorquinista que va fer que l'any 1999 el PSM perdés una part important del seu electorat, pèrdua que no va ser considerada important ja que, per primera vegada, les esquerres i el nacionalisme no espanyol van arribar al Govern Balear.
Què és exactament, això del PSM-Entesa Nacionalista? Es tracta d'una federació nacionalista i d'esquerres, un partit similar a ERC a Catalunya que defensa les especificitats pròpies de les Illes des d'un punt de vista federalista respecte Barcelona i Madrid. És a dir, que és un partit on hi conviuen(convivien) nacionalistes mallorquins-mallorquins, nacionalistes pancatalanistes, gent d'esquerres federalista, gent de centre autonomista i independentistes de qualsevol casta. Tots ells compartint uns ideals de defensa del territori, la llengua, la cultura i els drets socials. Es tracta(va) d'un partit moderat en els seus plantejaments de dret a l'autodeterminació, però inflexible en la crítica a l'espanyolització i la destrucció de Mallorca. Anys enrera, a finals dels 80 o començaments dels 90, els elements radicals més independentistes van sortir del partit per fundar ERC-Illes, partit absolutament marginal fins fa ben poc ja que compartia espai amb el potent PSM.
Amb l'arribada al poder del Pacte de Progrés format pel PSOE-PSIB, PSM, Esquerra Unida, Els Verds i, atenció, UM (encara que no van tenir cap conselleria però sí el Consell de Mallorca), el PSM va obtenir la Vicepresidència i les conselleries d'Economia, Comerç i Indústria, Agricultura i Educació i Cultura (no sé si me'n deixo cap) i va poder dur a la pràctica polítiques pel gruix dels seus votants, que tradicionalment han estat els professors, la gent del món de la cultura, els pagesos i un segment del petit comerç i les professions liberals. Com gairebé sempre que un partit amb uns ideals de justícia i progrés tan clars arriba al poder, les esperances que s'hi dipositen són molt altes i la frustració davant les actuacions dutes a terme és proporcional a les esperances. A part, la presència d'interessos tan contraposats en el mateix govern com els de la gent d'EU, els Verds, una part del PSM per una banda i el sector negocis d'UM per l'altra va fer que hi haguessin moltes tensions dins el govern, a sobre magnificades i exagerades pel Partit Popular que, cal recordar-ho, manava a l'Estat amb majoria absoluta i tenia al seu costat els principals poders fàctics de Mallorca: els hotelers, bona part de la premsa i els constructors (que han agafat encara més pes en els darrers anys). Malgrat tots els problemes, el Pacte de Progrés va funcionar, m'atreviria a dir que bastant millor que el Tripartit-I català, però les tensions van provocar una crispació en el clima polític que va desmobilitzar una part de l'electorat nacionalista, mentre que una altra part se suposa que va optar per votar el PSIB, cara visible del Govern i qui es va endur els mèrits d'una gestió que no va ser tan dolenta. A més, amb l'entrada al Govern, tots els dirigents importants del PSM van ocupar càrrecs, deixant desemparat el partit, que va perdre presència mediàtica (fora dels membres del Govern) i es va desorganitzar internament.
Abans he comentat que el PSM va fer polítiques destinades sobretot als sectors on concentra el gruix de votants. També cal dir que no van ser unes polítiques radicals, sinó que la moderació en les seves actuacions va contrastar amb les previsions que es tenien. Per exemple, la política lingüística d'en Damià Pons va ser més criticada pels partidaris d'anar més enllà en la normalització que no pas pels reticents espanyolistes. En tot cas, vist amb perspectiva, és evident que en Damià Pons ha estat el millor Conseller d'Educació i Cultura de totes les legislatures. Igual que les polítiques d'ajudes per les petites empreses i pel petit comerç dutes a terme per en Pere Sampol, que mai van ser prou agraïdes pels petits empresaris i comerciants de les Illes malgrat els avantatges que els va donar. A Agricultura hi va haver més problemes que van provocar un relleu en la Conselleria que va passar a ser dirigida per Mateu Morro, el Secretari General i ànima del partit fins fa uns dos anys quan el van defenestrar.
(seguirà...)

Calvià

2006-12-07T12:25:00.000+01:00

Calvià és a Mallorca el que a Catalunya seria una barreja de Castelldefels i Salou. Molt d'hotel, molta urbanització i situació propera a la capital. Molta destrucció del paisatge i nul respecte a la llengua i cultura pròpia de l'illa, com us podeu imaginar en un entorn tan enfocat al turisme. Fins les darreres eleccions hi manava el PSOE en la versió montillista, ja que l'alcaldessa era nascuda al mateix poble que el President de Catalunya. Però no us explicaré com uns i altres han destrossat el territori al més pur "estil Andratx" perquè crec que a Andratx han actuat a l'"estil Calvià". És a dir, què va ser primer, l'ou o la gallina? El que us volia dir és que l'Excel·lentíssim Ajuntament de Calvià, amb el seu batlle Carlos Delgado Truyols (botifarra, acc. 2) al capdavant ha destinat la magnífica quantitat d'1 Euro a la normalització lingüística al municipi. El pressupost total de l'Ajuntament del municipi amb la renda per càpita més alta de l'Estat espanyol és de 103 milions d'Euros. L'individu aquest, no cal dir de quin partit és, es caracteritza per un ultraespanyolisme digne de la Falange. Només cal que llegiu aquest enllaç al discurs que va vomitar el 2005 per commemorar el desembarcament del Rei en Jaume I a l'actual Calvià l'any 1229. I mentre llueix a la mínima ocasió la enseña nacional, va requalificant terrenys. Malgrat tot, la vida continua...

Coses de banderes

2006-12-05T17:12:00.000+01:00

A veure si ho he entès... La legislatura passada (tripartit 1), Esquerra tenia una sèrie de conselleries, entre elles Governació, primer amb el Conseller Carretero i després amb el Conseller Vendrell, on només hi havia la senyera. NINGÚ ES QUEIXA. Expulsen Esquerra del Govern, posen el Conseller Sabaté (socialista de Tarragona) a Governació i aquest, una de les primeres coses que fa és penjar la bandera espanyola. Esquerra, malgrat tot, torna a pactar amb els socialistes. Esquerra torna a hissar només la senyera de la Conselleria de Governació, aquest cop amb el Conseller Puigcercós. La Vanguardia, gran diari cacalanista, ho denuncia. El Conseller Puigcercós ordena retirar també la senyera i deixa Governació sense banderes. El President Montilla, en menys d'un dia, ordena que s'hissin les dues banderes a la Conselleria de Governació. De seguida, el Conseller Puigcercós (a sus órdenes, mi general) hissa la bandera espanyola a Governació.

Algú sabria dir-me si ja portem una setmana de Tripartit reloaded? Això de les banderes és només una petita parida, però quanta merda hauran de menjar aquests d'Esquerra... Ara no els planyo gens. Ells s'ho han buscat. Que no sabien que fer un "govern estable" és sinònim de fer un "govern on ningú discrepi de la línia PSOE"????

"Potser"

2006-12-04T10:30:00.001+01:00

Ara ens diuen que "potser" estem patint el canvi climàtic... Aquest "potser" el comenten la colla de ricatxons que majoritàriament passen de tot el que soni a estalvi energètic, reciclatge i es passegen amb tot-terrenys que consumeixen (i contaminen) el triple que un cotxe normalet. Són els amos i fills d'amos d'empreses que fan el possible per saltar-se les restriccions mediambientals. I ho comenten ara que veuen que arriba el pont de Desembre i segurament no podran disfrutar del seu xalet a peu de pistes d'esquí perquè ni neva ni s'espera que nevi a curt termini. "Potser" ara els abanderats del consumisme consideraran que s'ha de fer un esforç per evitar el canvi climàtic que pot tenir conseqüències fatals pels seus hobbies d'hivern. "Potser" val més tard que mai...

Més sobre Andratx

2006-12-01T10:45:00.000+01:00

Avui s'ha sabut que hi va haver una filtració escandalosa als implicats en el cas Andratx. La policia ha trobat un contenidor d'escombraries ple de papers (una part d'ells triturats) a prop de l'Ajuntament. Se sap que van ser destruïts durant el cap de setmana previ a l'escorcoll. Com que només la cúpula judicial i policíaca sabia que es faria l'actuació, se sap que hi ha un talp que ha actuat amb discreció, ja que ha avisat els implicats esquivant la vigilància a què estaven sotmesos. Ara la policia tindrà una bona feinada reconstruint les tires de paper i veure quins són els noms dels altres delinqüents. En tot cas, tot això ja fa mala espina. Espero que siguin prou ràpids estirant el fil perquè sinó els peixos més grossos s'escaparan una altra vegada...

I mentrestant en Matas (Bush en anglès, quines coincidències) tirant pilotes fora i dient que el seu govern, el seu partit i ell mateix no tenen res a veure amb això. Nooooo...

Andratx

2006-11-30T09:54:00.000+01:00

La corrupció que s'ha començat a destapar a Andratx pot ser una cosa molt grossa. Molt més grossa del que és ara mateix i d'abast més extens que el cas Marbella. A Marbella la cosa es va limitar a un sol municipi, molt gran, molt fashion i ple de jetset, però no va esquitxar tota la província ni cap polític d'àmbit supramunicipal.

A Andratx i Mallorca (i Eivissa) en general, els escàndols urbanístics són gairebé setmanals. Fins ara ha imperat la llei de la selva, és a dir, tu em pagues i jo et requalifico terrenys. Tu em pagues i jo et dono el permís d'obres. Tu em pagues i jo t'adjudico una obra. Tu em pagues i jo miro cap a una altra banda... Evidentment parlo d'oïdes, però si es fa un repàs de la premsa mallorquina dels darrers anys les paraules "pelotasso", "corrupció", "il·legalitat" i "malversació de fons públics" seran les més trobades. I de manera paral·lela a l'augment de tota aquesta porqueria, el litoral mallorquí ha multiplicat el nombre de construccions, s'han fet autopistes i autovies per connectar tots els racons de l'illa, s'han construït urbanitzacions a tot arreu i ara es comença a convertir tota l'illa en una àrea metropolitana de Palma.

A Palma, per exemple, hi ha una urbanització totalment il·legal, Son Olivaret, construïda en terrenys rústics on encara avui en dia s'hi estan construint noves cases. Hi ha denúncies a l'Ajuntament però aquest no actua i allarga el procés per no perdre els vots de tota la gent d'allà. El fiscal en cap és "molt amic" del partit que mana i també se'n renta les mans. És només un petitíssim exemple de com funcionen les coses a Mallorca. Només cal que llegiu els diaris i els blogs dels polítics i veureu tot el que està passant.

Per això i pel fet que a Mallorca pràcticament tothom es coneix, no em sorprendrà gens que mica en mica la trama del batlle d'Andratx vagi ampliant-se i acabi esquitxant a molts peixos grossos. Per exemple, avui el diari "el Mundo" publica (!!!!) que el cunyat d'en Jaume Matas i actual gerent del PP-Balears va representar fins fa un any una de les empreses implicades amb el blanqueig de diners, Inversiones Bruja. I ho diu "el Mundo", o sigui que la cosa ha de ser grossa de veritat... També s'ha dit que una de les detingudes, Maria Antònia Garí, muller de Jaume Gibert (zelador d'Urbanisme d'Andratx), és família del fiscal en cap, Bartomeu Barceló, qui fins a dia d'avui ha fet el possible perquè totes les denúncies relacionades amb temes urbanístics quedessin en no-res. Fins que no han enviat a Mallorca un fiscal anticorrupció (Joan Carrau), no s'ha començat a estirar fils per veure què hi ha de cert en tot el que tothom sap.

A més, mireu quina "casualitat", el Director General d'Ordenació del Territori del Govern Balear que està empresonat era d'Andratx i a que no sabeu de quin poble és la seva superiora, Mabel Cabrer, Consellera d'Obres Públiques que el va contractar com a càrrec de confiança? Andratx. I de quin poble era alcaldessa l'actual Consellera d'Agricultura, Margalida Moner? D'Andratx (recordeu: només 10.000 habitants).

En tot cas, la cosa no és només d'Andratx. Al costat d'aquest poble hi ha Calvià, més gran i més problemàtic, amb una exalcaldessa socialista molt polèmica i un alcalde pepero del mateix nivell. A veure quan es triga a trobar connexions entre les màfies dels dos pobles i tota la porqueria que corre per la majoria de pobles costaners i algun d'interior...

Però bé, jo crec que les trituradores de paper deuen treure fum i algun que altre "favor" farà que el fil que ara s'ha començat a estirar no arribi fins al final. Espero equivocar-me...

Retocs

2006-11-29T11:13:00.000+01:00

Ara que no tinc massa temps,

he iniciat una nova etapa

en la feina i la vida privada,

sembla que bufen nous vents.

Ara que no tinc massa temps,

per escriure el que penso

amb la feina el temps perdo,

i a tot els he de dir amén.

Ara que no tinc massa temps,

la fugida és el destí

i organitzar-la el camí.

Cal esquivar molts contratemps.

Ara que no tinc massa temps,

el blog inicia una nova etapa

canvi de format i de solapa.

N'he quedat bastant content.

Ara que no tinc massa temps,

és el moment de dir

que no marxo del país,

només canvio de President.

Ara que no tinc massa temps,

salto d'en Pasqual

a en Montilla i a en Matas

en només tres dies.

Ara que no tinc massa temps,

és quan més temps perdo.

Publicitat i productes sexistes

2006-11-24T12:52:00.000+01:00

Per Barcelona corren uns autobusos amb la següent propaganda: "ACCIDENTES PARA LA MUJER". I a continuació posa: "OCASO". Us ho prometo. Només m'ha faltat dur la càmera de fotos... Això d'Ocaso em sonava a companyia d'assegurances, per això m'he imaginat que fan propaganda sobre assegurances d'accidents per dones. Però segur que més d'un es pot imaginar que el que estan publicitant és algun tipus de companyia que es dedica a "provocar accidents" a les dones. Per exemple, algú truca i diu:

-Hola, bon dia, voldria un accident.
I el contestador automàtic respon:

-Si és dona i vol l'accident per a vostè mateixa, premi 1. Si és home i vol l'accident per la seva dona, premi 2. Si és dona i vol l'accident per a una altra dona a qui odia perquè es veu amb el seu marit o li vol prendre el nòvio, premi 3.

Prem 2 i li contesten:

-Si desitja una cremada amb la planxa premi 1, si desitja que caigui per les escales premi 2, si vol que s'electrocuti premi 3, si vol que li caigui oli bullent premi 4, si vol que li caigui el piano sobre el peu premi 5, per altres serveis especials premi 6 i un consultor especialitzat en accidents per dones, amb més de 200 casos de violència domèstica a les seves esquenes, 42 denúncies per maltractaments i cap condemna, l'atendrà amb molt de gust.

Crec que aquests d'Ocaso haurien de suprimir l'anunci perquè està redactat amb el cul i, ja de passada, potser haurien de suprimir aquesta assegurança discriminatòria perquè, ja em direu quants accidents poden patir les dones que no puguin patir els homes... La veritat, no se me n'ocorre ni un que no sigui fruit d'una ment sexista i discriminatòria...

Osti, acabo d'entrar a la seva web i justifiquen el "seguro de accidentes de la mujer" (en els autobusos no posa això) per "accidents a la llar". No ho trobeu escandalós?

Ens estem convertint en...

2006-11-23T16:43:00.000+01:00

UNS MALEÏTS PIXAPINS!!!!

Mireu que sempre m'havia enrigut dels pixapins que aprofiten qualsevol dia lliure per sortir de la ciutat i venir a Blanes o on sigui a pasturar... però ara resulta que ens estem convertint en uns d'ells. Pretenem trobar una casa rural pel pont del desembre i fotre el camp de la grisor de la ciutat. Ens hi hem posat massa tard, però això és un calvari! Tots els poblets i casetes del país, per remotes que siguin, ja estan ocupades o bé et claven un ronyó i part de l'altre per anar-hi un parell de dies... Collons com s'han desenvolupat les gents de l'interior del país... No suporto Barcelona i quan veig la massificació que els xaves provoquen arreu, encara l'aguanto menys. Bé, ja falta menys...

Eix social i d'altres neures

2006-11-22T16:22:00.000+01:00

L'altre dia vaig escriure un petit comentari sobre el què pensava del nou tripartit des del punt de vista de l'eix nacional. Avui ho faré tenint en compte l'eix social, és a dir, la dicotomia esquerra-dreta. Aquests dies he parlat amb bastants votants (fins ara ho eren) d'Esquerra que pràcticament només votaven aquest partit perquè és independentista, nacionalista, sobiranista o com carai es defineixi ara mateix. Són gent (cinc o sis) que jo no sabia que votessin ERC i que no destaquen per un posicionament gaire clar en temes polítics. Voten (votaven) Esquerra perquè CiU té una imatge massa dretana, falsa i carrinclona, però en el fons, les polítiques a nivell de sanitat, educació o habitatge que facin uns o altres els són ben bé igual perquè els preocupa l'eix nacional: la llengua, l'autonomia i la invasió de la immigració, sobretot pels efectes que pot tenir en la minorització de la cultura i llengua pròpies. Fins i tot, en algun cas, m'he trobat gent jove profundament neoliberal fanàtica d'en Xavier Sala-i-Martin que no suporta el discurs d'algú tan digne com l'Arcadi Oliveres. I fins ara votaven ERC. És obvi que amb el tripartit-2 ERC perdrà un bon tou de votants d'aquestes característiques, cosa que és d'agrair perquè són carn de Convergència. El que no està tan clar és que ERC capti algun votant socialista desencisat amb en Montilla. Més que res perquè si el tristpartit va bé, aquest serà qui s'endurà els mèrits, i si va malament, el culpable serà Esquerra i els seus posicionaments "radicals", a part de les cagades típiques a què ens tenen acostumats.

Bé, però on volia arribar és a si realment aquesta Entesa servirà per cohesionar el país i evitar el creixement del lerrouxisme, motiu pel qual des d'Esquerra s'opta per fer polítiques d'esquerres "que integrin a tothom i que CiU no podria assumir". Abans, però cal aclarir, però, que crec que el lerrouxisme ni creix ni decreix: és un 20% (aproximadament) de la població profundament espanyola i anticatalanista, mani qui mani al Parlament: amb CiU el gruix d'aquesta gent s'abstenia o votava PSC, PSA o PP. Amb el tripartit aquesta gent s'absté, vota PP o "Ciudadans". També cal aclarir que les polítiques d'esquerres amb un Govern gestor que no es voldrà emmerdar massa, començant per en Montilla que confon fer política amb gestionar un Govern com qui gestionaria una empresa i seguint amb Iniciativa a Interior, seran escasses. Només cal preguntar-se si és d'esquerres l'especulació urbanística empresa des de l'Ajuntament de Barcelona amb temes com el Fòrum o el desnonament de les famílies que viuen al Poblenou per fer-hi una zona tecnològicament fashion.

Amb el tripartit s'impulsarà l'escola pública de manera decidida? S'aturarà l'especulació immobiliària? S'acabaran les cues a la Sanitat pública i l'explotació dels metges? S'aturarà l'explotació laboral dels més desafavorits? S'aturarà la immigració que, rebentant els salaris d'aquí, permet omplir de forma immoral les butxaques dels empresaris? S'acabarà la destrucció dels nostres paratges naturals? Viurem millor i de manera més justa?

En funció de les respostes a totes aquestes preguntes, i algunes més, el votant d'esquerres decidirà si torna a donar una oportunitat o no al tripartit-2. Malauradament, i veient les polítiques poc decidides dels referents a nivell estatal i municipal en tots aquests temes, una part important dels votants d'esquerres en global optarà per abstenir-se. Aquest fet, sumat als socialistes que trobaran el referent en els "Ciudadans" per les polítiques moderadament catalanistes i els d'Esquerra que descobriran que "els seus" són els de CiU per les polítiques moderadament d'esquerres i poc catalanistes, farà que aquest invent del tripartit no sumi prous escons per tornar a governar. I que l'abstenció es dispari encara més. És el què ha començat a passar en aquestes darreres eleccions, no?

IV Fira de l'Esclata-Sang

2006-11-21T12:31:00.000+01:00

Una mica de propaganda:

Visiteu aquesta pàgina web i tindreu tota la informació que vulgueu sobre l'Associació Arrels de la Vall, que en només quatre anys ha aconseguit que Mancor (1.000 habitants, si arriba) tingui una colla de xeremiers, els gegants més xulos de Mallorca, una de les tres o quatre úniques colles de diables de les Illes Balears i la Fira de l'Esclata-Sang que anualment reuneix al poble milers de visitants que poden gaudir de tot allò relacionat amb els bolets en un entorn tradicional. Llàstima que l'entorn de Mancor de la Vall estigui "evolucionant" amb tanta rapidesa i la construcció continuada d'adossats en malmeti la fesomia. Ara els visitants ja no trobaran aquell poble petit però garrit i amb personalitat pròpia i cases antigues arreu, sinó que entraran en un poble com qualsevol altre de Mallorca, amb grues i ciment a tot arreu. Però ja se sap, qui vota PP s'emmerda de ciment.

Ah, ara que parlo d'això, sembla que a Mallorca ha sorgit un nou grup de lluita pacífica però directa contra tots aquests esppeculadors que corren arreu. Es diuen projecte Mopi (ja explicaré un dia les bromes que vaig rebre per no saber què era un "mopi") i des d'aquí els encoratjo a seguir endavant amb força, que els altres són molts però no tenen la força de la raó.

Per pensar-hi...

2006-11-17T19:11:00.000+01:00

Us adjunto un article molt interessant i molt encertat de l'Iñaki Anasagasti. A veure si d'aquí uns anys resultarà que tenia raó...

Llegiu-lo i ja em direu!!!!

Eix nacional

2006-11-16T10:59:00.000+01:00

Em fot bastant que em diguin que el meu vot va servir per fer president en Montilla. Em fot molt. No tinc res contra l'origen, ni els cognoms, ni contra la llengua que parla a casa seva aquest individu - futur President d'una part de la meva nació. No tinc res contra tot això perquè voldria dir que vaig contra el meu cognom, l'origen dels meus avis i la llengua que parlen sovint a casa. I com jo, una part molt important de catalans. És a dir, no tinc cap mena de prejudici racial, ètnic ni social envers en Montilla a diferència del què alguns catalans "purs", de la ceba o no, mostren cap al futur President. Tan sols demano uns mínims al President de Catalunya: que conegui i defensi els drets històrics del seu-meu-nostre país, que sigui una persona preparada en tots els àmbits, que parli perfectament la llengua pròpia del país que presidirà, que en defensi la cultura tradicional i que sigui fidel a una tradició històrica del catalanisme de primar els interessos de Catalunya per sobre dels d'Espanya. Espero haver de rectificar d'aquí un temps, però a hores d'ara ho veig tot molt negre...

Ciutadà DJ Mallorca

2006-11-15T15:06:00.000+01:00

Tot ben real:

- Hola és n’Arturo? Som Sa Roqueta que ja vàrem xerrar s’altre dia…
- Háblame en castellano.
- Com?
- Que sí, que yo el mallorquín lo entiendo i, fins i tot el sé xerrar, pero yo soy “foraster” y mejor háblame en mi lengua materna.
- Bé, si l’entén li puc xerrar en mallorquí i vostè me contesta com vulgui…
- Si yo el mallorquín lo entiendo perfectamente, que llevo 35 años en Mallorca. I també el sé xerrar, però “sa meva llengo” és el castellano porque soy peninsular y para que nos entendamos, me haces el favor de hablar en castellano.
- No entiendo que usted me haga cambiar a mí de lengua si me entiende y hasta habla el mallorquín. Dejémoslo estar porqué no nos aclararemos.
- Ya vi que me mandastes en mallorquín el email con las canciones que queríais. Bueno, más que en mallorquín estaba en catalán…
- Llámelo como quiera, pero lo entendió?
- Sí, si yo no tengo ningún problema en entender el mallorquín, hasta lo hablo pero el email estaba en…
- No me diga esto porque le estoy hablando en castellano porqué me lo ha pedido.
- Bueno, pues puedes estar tranquila porque ya tengo toda la música que me pediste, como los catalanes estos de Sau y el Ampurdán de Sopa de Cabra. El único que no conocía de nada era Cris Juanico…
- Pero si éste era de “Ja t’ho diré” y es de Menorca…
- Pues bueno no lo había oído nunca pero no pasa nada porqué ya me he bajado su música y me ha gustado, no te creas, no… me ha gustado mucho…
- (…)
- Pues esto, que ya lo tenemos todo claro, no? Te mandaré un chaval para hacer de DJ para el sábado, pero bueno, es Miguel Ángel y es forastero también…
- Oiga, que a mí me da igual de donde sea, ¿sólo tiene que pinchar la música que le digamos, no?
- No, si no tiene que hablar ni nada, pero bueno, tengo otro DJ, José Ángel, que es mallorquín…
- Que le digo que me da igual de donde sean, que no tienen que hablar, solo poner música.
- Bueno, pues nos llamamos la semana que viene para acabar de cerrar la hora.
- D’acord. Vinga, adéu.
- Adéu.

Woody Allen

2006-11-14T10:33:00.000+01:00

Abans de res, deixeu-me aclarir que no sóc cap expert en cinema i tot el que diré ara ho faig des del punt de vista d'un simple espectador esporàdic, com suposo que és la majoria de la població. No havia acabat de veure mai una pel·lícula d'en Woody Allen fins Match Point, que considero que és una obra genial, potser una de les millors pel·lícules que hagi vist mai. Altres cops havia mig vist alguna comèdia seva, però tan sols fragments curts que no em van entusiasmar a seguir enganxat a la pantalla. Després del gran descobriment que va ser Match Point, ahir vaig anar a veure Scoop i l'ànima em va caure als peus. Quina pel·lícula més cutre!!! Un guió acabat amb presses i sense ganxo, uns personatges tan sols esbossats i un humor previsible, reiteratiu i presumptament graciós que em va semblar digne dels pitjors dies d'en Buenafuente. Jo pressuposava que en Woody Allen era una persona capaç d'enriure's de tot i de tothom, inclòs ell mateix, però esperava que ho fes amb més enginy i no digués parides absolutament infumables com el següent diàleg:

-"amb els diners que vaig guanyar en la primera partida de poker em vaig comprar un Bacon"

-"ostres, tens un quadre d'en Francis Bacon?"

-"no no, em vaig comprar un entrepà de bacon".

El més fort de tot és que la majoria de gent amb qui he parlat diu que va riure molt i que s'ho va passar molt bé. Afortunadament hi ha gent per tots els gustos... Bé, també n'hi ha que encara riuen amb en Buenafuente i amb "los Morancos"...

No és el meu cas.

Ah, i com que no vull ser massa negatiu, si voleu riure de valent amb una pel·lícula que us aportarà alguna cosa més apart de situacions còmiques sense solta ni volta, aneu a veure Little Miss Sunshine. Apa, ja ho he dit. (i escrit amb el dit) juàs, juaàs, juàaaaaasssss

Imatges quotidianes

2006-11-13T16:55:00.000+01:00

Tot baixant de bon matí o després de dinar el Passeig de Sant Joan camí de la feina es pot copsar el batec, molt sovint estressat, de la ciutat. Tan sols s’han d’observar els ritmes i les mirades de la gent. Us en citaré alguns que segur que teniu vistos: el rodamón que dorm en un banc (dels de fusta, no dels de diners on potser estaria més arrecerat); els nens despreocupats que juguen a pilota ; els avis que fan petar la xerrada entre partida i partida de petanca; les àvies que vénen de fer la compra carregades de bosses (ni en arribar a la jubilació s’alliberen d’aquesta feixuga tasca); els ciclistes kamikaze que ignoren el carril bici mentre esquiven els vianants; els jardiners, que sempre tenen feina a sembrar i resembrar les boniques flors de temporada; els joves estressats, homes i dones de fins a 40 anys aproximadament amb la mirada fixa en l’objectiu d’arribar a temps a la feina o a la Universitat; els adolescents que mengen pipes en el banc del costat del rodamón mentre deixen una estora de clovelles sota els seus peus i s’expliquen amb la mirada brillant els darrers amors que demà ja no recordaran; els desenfeinats que regiren les papereres per trobar algun diari per llegir i passar l’estona mentre el temps i la vida se’ls escapa sense perspectives de millora; els...
Bé, cada dia veig aquests perfils de gent i molts d’altres que podria estar explicant durant hores i hores, però aquesta tarda n’he vist un de nou que m’ha colpit. Una dona d’uns trenta anys pujava amb presses el passeig tot empenyent un cotxet amb la mà dreta, de la qual també penjaven 3 bosses amb la compra i la barra de pa. Duia la brusa descordada i amb el braç esquerre aguantava com podia un nadó que, mig adormit, mamava. No s’ha aturat a cap banc per descansar i alimentar-lo tal i com tocaria. En passar pel costat meu m’ha semblat llegir en la seva mirada: “sé que hauria de seure i donar-li el pit tal i com tocaria, però no tinc temps...” Com acabarem?

El retorn

2006-11-07T17:21:00.000+01:00

Ahir vaig tornar a trepitjar la pista de bàsquet després de gairebé 9 anys sense jugar cap partidet mig seriós. Les sensacions van ser brutals. Feia molt de temps que m'ho plantejava però la maleïda esquena no em deixava més que fer un parell de tirets a cistella al camp de Mas Cremat, a Blanes. I del darrer cop que ho vaig fer ja en feia un parell d'anys. O sigui, que la primera pilota que vaig botar em va sonar a glòria, el primer rebot capturat em va omplir i els 5 puntets que vaig arribar a fer em van fer decidir a retornar a la natació amb més ganes que mai per reforçar l'esquena i protegir-la de les estrebades i moviments bruscos que es poden produir en els propers partits. Partits que espero que tinguin més emoció, perquè ahir vam guanyar de pallissa!

Defraudat

2006-11-05T21:57:00.000+01:00

Acabo d’escoltar en Carod justificant la necessitat de reeditar el tripartit. Ha sigut lamentable. Sort que aquest home ja té els 60 a tocar i la jubilació se li acosta perquè tracta els electors (sobretot els propis) com si fóssim estúpids. Resulta que s’ha presentat a les eleccions dient que podia formar govern amb uns i altres i, després de parlar durant ben poc temps amb en Mas, en Montilla i en Saura justifica el tripartit perquè garanteix la pau social a Catalunya i no crea fronts. Per dir això es podria haver presentat a les eleccions dient que no passava pel seu cap pactar amb CiU...

Es crearà un front si pacten dretes contra esquerres, esquerres contra dretes, catalanistes contra espanyolistes o espanyolistes contra catalanistes. Ara bé, els fronts en sí no tenen perquè ser dolents. Però les soques que dirigeixen l’Esquerra actual consideren que pactar amb CiU és fer un front (se suposa que negatiu) contra la meitat dels catalans i per això es neguen a pactar-hi, ignorant que CiU no és un bloc de dreta sucursalista monolítica. A dins de CiU hi conviuen gent que va des de la socialdemocràcia a la dreta pura. Des de l’independentisme a l’autonomisme més regionalista. Igual que al PSC hi ha gent liberal i gent més d’esquerra pura i nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols.

Segons el llumbreres d’en Carod, un pacte CiU-ERC implica dividir la societat catalana entre “catalans” i “espanyols” i això és dolent. Ara bé, un pacte PSOEcat-ERC-IC no crea cap front contra la gent que no és d’esquerres, no... Els qui no es consideren d’esquerres no tenen dret a viure? Que digui que pacta amb el PSC perquè és el millor camí per convertir-se en segona força a Catalunya a mig termini, però que no ens vingui amb l’estupidesa del front nacional, com si CiU fos independentista...

A mi, la veritat, el pacte tripartit no em desagrada perquè pot funcionar bé sempre que el PSOEcat no sigui teledirigit des de Madrid en totes les decisions d’avanç nacional tal i com va passar la darrera legislatura. I sempre que al cap d’una setmana no dimiteixi el conseller en cap, i que el govern català no vagi contra els interessos de Catalunya com en les seleccions catalanes, i que per discrepar no t’expulsin del govern...
El que em sembla malament és el síndrome d’Estocolm que ha mostrat Esquerra enfront els qui els han maltractat fins a l’expulsió. Com pot ser que 3 dies després de les eleccions ja digui que no pactarà amb Convergència i es llenci als braços d’en Montilla, l’executor de la seva expulsió en el darrer govern?

Per altra banda, els qui manen a ERC sembla que no han analitzat a fons la pèrdua d’un 30% del seu electorat ni la part d’electors que han acabat votant-los de nou amb la sensació d’ultimàtum: aquells a qui ja ens van semblar bé les polítiques socials endegades pel tripartit però que ens vam cremar amb decisions com la supressió de l’Institut Ramon Llull, la fi de les polítiques de caràcter nacional en l’àmbit cultural, el no suport institucional a les seleccions catalanes, l’expulsió d’Esquerra i tot l’espectacle d’aquests darrers tres anys no acabem de veure clar que fer en Montilla president sense garantir bones polítiques en aquests àmbits ni pactar àrees de govern importants sigui una bona decisió. Més aviat el contrari.

Olé!

2006-11-03T20:34:00.000+01:00

Demano perdó a tots els qui en algun moment heu seguit aquest blog perquè sóc un mentider. Si heu llegit el darrer paràgraf del darrer post entendreu el perquè. Però bé, en aquest temps en què he estat desaparegut han passat moltes coses, la més important d'elles és que m'he casat amb sa Roqueta. Ja no sé si aquest blog serà el mateix a partir d'ara, si serà mig anònim o no, o si tiraré més cap a l'anàlisi polític, les historietes eròticofestives o explicaré la meva vida de casat per animar-vos a (no) fer el pas.

Comencem pel començament i així veurem cap a on anem:

El dia 7 d'octubre, dissabte, Barcelona va veure néixer dues noves icones del multiculturalisme. Ben posats dins el paper que ens va correspondre fer, la parella formada per en tatxenko i sa roqueta va triomfar pel centre de la ciutat comtal caracteritzada com a la "torera mallorquina" i el "sevillano". Els nostres amics, cal afegir que bastant a traïció, ens van fer disfressar d'herois de l'Eppaññña més canyí i així va ser com vam haver de pasturar per mitja ciutat per alegria dels amics, dels conciutadans, dels turistes i de tot bitxo vivent que se'ns va creuar. Cal dir que, un cop posats en el paper, fins i tot nosaltres vam disfrutar de valent...

Així doncs, a les 16:00 i després d'haver-nos ventilat una ampolla de moscatell de la Catalunya nord en mitja hora per entrar en calor, vam sortir al carrer per celebrar que havíem pres la decisió de casar-nos. I és que els humans tenim uns costums ben estranys... i no sé si ho dic pel comiat o pel casament, encara que cal reconèixer que sabem passar-nos-ho bé. En dotze hores de disbauxa desenfrenada vam fer de tot: simular un sapateao dins el metro, passar la bacina per finançar la festeta, visitar els llocs més eròtics de les rambles, ballar sevillanes amb sevillanes de veritat, aguantar andaluses cridant "olééeee mi niñññooooo", "ejjjjtoooo é er arte epañóooo y olé", "asín me gusta, guapaaaaaaaa!" i molts, molts mirons, flaixos de càmares, una filmació de no sé quina tele russa a la Rambla, esgarrapar l'atenció dels xafarders que escoltaven una batukada a la plaça Sant Jaume, fer d'estàtues humanes al Portal de l'Àngel (amb recaptació inclosa), ballar amb la tercera edat per alegrar-los el dia i, se suposa, que fer una gimcana. Al final, menys entrar al Corte Inglés, vam fer de tot (i més) fins que vam tancar-nos en aquella sala privada del cor de Gràcia que és collonuda per fer festetes d'aquesta mena. Segurament tu, lector anònim, corries pel centre de Barcelona el dissabte 7, ens vas veure i vas somriure, potser fins i tot vas ser un dels múltiples que va cridar-nos "guapaaaa" o ens vas tirar una foto. Des d'aquí et vull agrair la teva implicació. Tan sols espero que les fotos no corrin gaire i que si en treus benefici econòmic t'enrecordis dels actors...

La festa va seguir, no va faltar menjar, ni alcohol, ni música, ni festa, ni jocs i tot això rodejats de la immensa majoria dels nostres amics ansiosos de festa grossa. En conclusió, que el comiat de fadrins va ser collonut. Llàstima, lector anònim, que no en vegis cap foto. En tot cas, et garanteixo que ben aviat tindràs més informació de què va passar la setmana següent...

Jo també vull un Estat propi

2006-09-06T09:14:00.000+02:00

Hola genteta!!! Com us han anat les vacances? Jo m’ho he passat de putíssima mare. Bé, us he de dir un parell (mallorquí) de coses molt importants.
En primer lloc vull demanar perdó perquè darrerament no m’estic connectant gaire per aquí, però tinc dues excuses molt bones:
1- en la nova feina, treballo de valent i gairebé no em queda temps per bloguejar en hores laborals (una llàstima).
2- En la nova feina no em paguen l’ADSL de casa i m’he quedat sense connexió de manera temporal, o sigui que en arribar a casa no em puc dedicar a escriure les aventuretes que em passen o que se m’ocorren.
En segon lloc vull dir que la nova feina és collonuda. No estic rodejat de peperos ni opusdeistes ni pijes ni neocons sinó de gent més aviat normal. La meva salut mental ho està agraint, però les aventures laborals que pugui explicar al blog no tindran el mateix suc que les anteriors, almenys per ara.
En tercer lloc, sembla que m’estic escaquejant amb èxit de fer el sopar de comiat amb les pijes, però val més no dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat, o pel que fa a l’ocasió, val més no cantar victòria fins que no hagi passat un temps prudencial sense rebre un mail o sms convocant-me…
En quart lloc, els preparatius pel casament van a molt bon ritme, encara que el calendari sembla que se’ns llenci al damunt. Quantes més coses organitzem, més coses veiem que ens falta fer i la punyetera llista que tenim en un Excel collonut no s’acaba mai. Per cert, si algú s’anima a fer el pas, li puc passar la info que tenim en l’Excel i que ens ha salvat el cul (per ara)…
En cinquè lloc, sóc conscient que em queda pendent el post sobre la fòbia als llocs amb molta gent. En tornar de Nova York crec que hauré recopilat prous raons per confirmar o desmentir aquest “problema” que tinc.

I finalment, malgrat que em connecto molt poc, sí que vaig veient els missatges que heu deixat. Gràcies pels ànims! Ah, també he sentit alguna cosa d’això de la campanya blogaire per tenir un Estat propi i per això he posat el títol que he posat i no els altres que tenia pensats i eren, fent una llista imitant els del “Jueves”:
1. “No m’he alegrat de la victòria de la selecció ecspanyola de bàsquet; ni amb 5 ni amb 6 ni amb 69 jugadors catalans m’alegraré de les victòries d’una selecció espanyola i no entenc els catalanistes que s’alegren de les victòries espanyoles mentre Catalunya no pot competir a nivell oficial”. I no ho entenc, a no ser que per ells ser catalanista és com ser madridista, murcianista, riojanista, extremadurista…
2. “Ni Clos ni el seu Hereu, TRIAs el millor per Barcelona” (res, que se m’ha despertat la vena antisociata… Si algun convergent ho veu, pot utilitzar-ho “demanant-me permís” com a lema per acabar amb el PSOE a l’Ajuntament de la capital)
3. “Jo vaig ser a la trobada a la platja de Sa Marjal (costa dels Pins – Son Servera) per demanar que la costa sigui de tothom i es compleixi la llei i tocar els collons una mica al privilegiat d’en Pedro J” I sí, els fatxes eren més, però nosaltres ens ho vam passar millor i teníem la força de la raó. I la batalla per mar la vam guanyar de sobres! ;)
4. “M’estic desintoxicant” fa un mes que no entro a cap blog que no sigui el meu. Au, ara recauré.
Apa, salut, força i ens llegim ben aviat!

De tornada de vacances

2006-08-30T09:27:00.000+02:00

Diumenge vespre vaig tornar de vacances després de 20 dies per Mallorca. Lluny dels turistes, les massificacions i les aberracions urbanístiques, hi ha una altra Mallorca, la Mallorca que encara té un cert aire tranquil, semi-rural, relaxant. Cada cop aquesta Mallorca interior està més en perill d'extinció pel fort creixement demogràfic, per la construcció d'autopistes i l'augment de la construcció de nous habitatges (sobretot segones residències) en zones antigament rurals. Però encara queden pobles encantadors, gent que no ha perdut el cap pel suposat progrés i extensions de terreny que es conserven en tot l'esplendor que els donen els garrofers, els ametllers i les oliveres centenàries.

Com cada any, l'impacte d'estar vivint enmig del camp en un poble de poc més de 1000 habitants i deixar-lo per aterrar a la gran Barcelona de les massificacions ha estat dur. Tan dur que fins avui no he començat a aclimatar-me al canvi. Viure tancat entre quatre parets amb vistes a les finestres dels centenars de veïns que tenim, sense més intimitat que la que donen les cortines és asfixiant. En vint dies havia encès la tele dos cops, encara que havia fullejat els diaris gairebé cada dia. En aquests 4 dies que duc a Barcelona, la tele s'està començant a convertir en un aliat inseparable dels vespres. Cada vespre durant vint dies havia gaudit del cel estrellat, encara que fos per pocs minuts i ara només veig un cel rogenco-lilós on amb prou feines detecto la lluna.

S'ha acabat la qualitat de vida. Ara toca guanyar quatre duros per sobreviure. Malgrat l'ansietat que ha provocat la tornada i que ha fet que les neurones no em permetessin escriure el blog ni ahir ni avui, ara sóc molt optimista. Divendres començo la nova feina a Barcelona i a mig termini espero deixar-ho tot per començar de nou lluny de la multitud. Crec que tinc un problema amb les massificacions de gent, però d'això ja en parlaré més endavant.

Apa, que tingueu bona tornada els que us esteu reincorporant. I als altres, ànims i bones passejades pel blog!

De vacances

2006-08-07T11:18:00.000+02:00

Avui començo vacances. STOP. Ens retrobem a finals d'agost o començaments de setembre. STOP.