És morta...

No és que estigui afligit per una pèrdua tan sensible, ni tan sols m'ha sorprès, però sí que ha tingut cert impacte. En certa manera va marcar una etapa de les nostres vides (les dels tios) amb la seva imponent presència i ara ja no hi és. Les causes de la seva mort són fosques i no es descarta el suïcidi ni una sobredosi de fàrmacs i drogues. La típica mort de les dives i de les que s'ho creuen.

Ara tan sols falta veure com actuaran els mitjans de comunicació, seran tan escrupolosos com els que ens han bombardejat per la mort de la germana de la dona del fill de l'actual rei del Regne d'Espanya o, pel contrari, actuaran com a paparazzis en busca de la carnassa?

Per altra banda, i entrant en un pla una mica escatològic, tinc el dubte de què passarà amb els seus atributs en cas de que l'enterrin. Potser d'aquí milions d'anys els arqueòlegs (si encara hi ha vida al món) tot fent excavacions trobaran dues bosses de plàstic junt amb un polsim i restes d'ossos? O són biodegradables?

Bé, almenys que descansi en pau després d'una vida tan guerrera...

Bangor, el tabac i la salut

Bangor, Me, és a dir, Bangor (Estat de Maine - Estats Units) és una ciutat petitona de la qual no tinc gaires records perquè l'únic cop que hi he estat ni tan sols vaig baixar del cotxe perquè feia mal temps i teníem pressa per arribar a un lloc molt millor. També és una ciutat coneguda perquè és on viu l'Stephen King. I dins els meus records sempre ocuparà un raconet perquè hi vaig tirar aquesta fotografia a un pal de publicitat de McDonalds:

Voltant per aquests móns de Déu que és Internet, he llegit que a Bangor han prohibit fumar dins els cotxes si hi ha també nens a dins. Només puc dir que ho trobo collonut. Que aquesta gent de Bangor amb qui no he tractat mai i vaig ignorar de mala manera, ara em cau una mica millor. Crec que amb les lleis restrictives, els fumadors cada cop fumen menys i, el que és més important, hi ha menys fumadors passius que haguem d'aguantar la pudor del tabac. Per tant la població gaudeix d'una millor salut, també disminueix la possibilitat de que tinguin malalties relacionades amb el tabac i la sanitat redueix les despeses en aquest sentit. Ara bé, s'haurien de fer mirar això de menjar tantes hamburgueses de McDonalds, que el que guanyen respirant aire més net, segur que ho perden ingerint greixos saturats...

El porc ha fuit!

A Campos, poble (aviat ciutat) del sud de Mallorca, hi havia un porc de 280 kg de pes que havia de servir d'aliment pel sopar de matances de les Nuevas (de)Generaciones del PP que es farà aquest cap de setmana. Ho podeu llegir aquí.

Resulta que abans d'ahir es van adonar de que el porc havia desaparegut. Un cop descartat el fet que hagués sortit volant o que se l'hagués empassat la terra, i com que la identificació que els peperos senten amb un animal com el porc és molt intensa, des de la direcció del partit han obertes dues línies d'investigació per aclarir què ha passat.

En primer lloc, hi ha una hipòtesi segons la qual el robatori podria haver estat obra d'algun delinqüent habitual.

En segon lloc, i el gruix de les investigacions van en aquest sentit, es sospita que el causant de la desaparició hagi estat un radical roig-separatista que ha actuat amb premeditació per afectar els legítims interessos alimenticis dels militants del PP.

Predicant amb l'exemple o difamant que alguna cosa quedarà

Avui, el pamflet de l'extrema dreta espanyolista de Mallorca publica el següent sobre el número 1 del Bloc per Mallorca (PSM + EU) a les llistes per l'Ajuntament de Palma, el mític Eberhard Grosske (enllaç al seu blog):

1. Afirma que el candidat a Palma viu a Sencelles.

2. Afirma que el terreny de la casa on viu és de 6.458 m2.

3. Afirma que es tracta de terreny rústic

4. Afirma que la mida del terreny no és suficient per poder-hi construir una casa (cal tenir dues quarterades de terreny per fer-se una casa).

5. Afirma que la superfície total construïda és de 680 m2.

6. Afirma que al Registre de la Propietat la casa consta que només té 312,68 m2 i que s'han fet noves construccions que no són al Cadastre.

7. Afirma que va demanar una hipoteca de 396.000 Euros per comprar la casa.

Crec que el tema portarà cua, ja que si es demostra que el que publica el pamflet és veritat, el candidat del Bloc estarà mort políticament parlant. I si no és veritat, la demanda que els pot caure als del pamflet pot ser d'escàndol. Però com que poques coses a la vida són blanques o negres, entrarem en el joc dels matisos, on tots dos implicats sortiran perdent (especialment en Grosske).

Voldria esperar a que en Grosske es defensés, però abans ja vull anotar dues coses curioses que criden l'atenció i que segurament sí que seran veritat:

1. El candidat a l'Ajuntament a Palma viu a Sencelles. Res a dir, és ben legal, però ja m'explicareu com algú que no dorm a la ciutat ni hi fa vida (fora de la feina) en pot conèixer els problemes... Això em recorda en Montilla, que era alcalde de Cornellà de Llobregat vivint en una urbanització de Sant Just Desvern.

2. El terreny on hi ha la casa és rústic. Lleig... és molt lleig que algú que va lluitar contra el creixement de les petites edificacions en terreny rústic ara resulta que en té una i no precisament petita...

En tot cas, sembla que la precampanya per les eleccions del maig serà ben entretinguda...

Fora de casa!

Llegint el Periódico he trobat aquesta notícia candidata a guanyar el premi a l'absurditat. Resulta que un home (podries ser tu mateix) té un pis a l'Eixample. Aconsegueix fer-ne fora la llogatera per instal·lar-s'hi a viure. Quan ha buidat la casa i està prenent mides per reformar-la es troba que hi han aparegut uns nous inquilins que diuen que estan pagant un lloguer i que ell no pot entrar a la casa. L'amo actua correctament i truca els Mossos que diuen que és la paraula d'un contra l'altre i que per això no poden actuar. L'amo posa una denúncia i demostra que ell és el propietari. Us recomano que acabeu de llegir com segueix la història perquè és realment al·lucinant.

Què faríeu vosaltres si us trobéssiu en la situació de l'amo?

Què faríeu vosaltres si us trobéssiu en la situació dels inquilins i realment us haguessin timat al llogar-vos el pis?

Per què tenim una policia i una justícia tan incompetents?

Quan es triga a saber qui és l'amo d'un pis? 5 minuts o 2 mesos?

En tot cas, valdrà la pena seguir el desenvolupament de la història per saber si cada cop que sortim de casa haurem de resar per no trobar-nos-hi algú a dins en tornar...

Enfeinat...

Avui tinc menys temps de costum, per això us reprodueixo un correu-e que he rebut.

"A la classe del jardí d'infància, el professor demana als seus alumnes de què treballa el seu pare. Després de diverses respostes típiques (bomber, jardiner, contable, etc), arriba el torn d'en Pepet, que diu:
- El meu pare treballa en un club nocturn d'homes gais, balla i es treu la roba davant dels altres homes. Quan queda només en tanga, els homes li posen doblers dins la part de davant del tanga. En el cas que a algun home li agradi molt el meu pare, ell el duu a casa i té sexe amb ell. Gràcies a això no falta pa a ca nostra.

El professor no sap on amagar-se i deixa sortir els nins al pati. Llavors atura en Pepet i li demana:
- És veritat tot el què ens has contat?
- No, en realitat el meu pare treballa a l'Ajuntament d'Andratx, però estic empegueït de dir-ho davant els meus companys i amics..."

Coses...

Aquesta tarda, tot anant a treballar, m'he creuat amb un "pakis" d'aquests que té tota la pinta de vendre cervesetes d'estranquis els vespres. Allò que m'ha sobtat és que anava "armat" amb un pinzell i pintura blanca (anava vestit de "pakis", és a dir, quicu i tirant a deixadot i sense mono de pintor). Aquí no s'acaba la cosa: estava pintant els pals dels semàfors del carrer de color blanc. Sobta molt veure els pals dels semàfors de color blanc, sempre han sigut grisos, verdosos o més foscos, però blancs com la samarreta del madrid... No he entès la raó per la qual aquell individu es dedicava a pintar semàfors amb tanta dedicació fins que fa cinc minuts he llegit això. Que cadascú faci la interpretació que vulgui, però això sembla que va en la línia municipal de facilitar l'accés a l'habitatge als okupes. És a dir, la lliçó sembla que sigui: si et saltes les normes tens prioritat per sobre d'un que sigui "legal"...

Canviant totalment de tema, mireu quina web tan curiosa. Són les cares dels Famosos arrestats als EUA. La llista és llarga, però val la pena veure, sobretot, les cares de les actrius. Amb lo mones que acostumen a quedar per la tele...

Espanya = enveja + odi + colonialisme

Quan una portada val més que mil paraules,

val més estalviar-se les paraules.

(Espai autocensurat.

Feu servir els comentaris)

Flipant!!!

Ahir vaig tenir problemes amb el blogger i el post que vaig escriure no es va publicar fins molt tard. Per això, avui hi ha ració doble. Bé, volia escriure alguna cosa interessant, però m'acaben de dir aquesta notícia de l'home que va anar al metge perquè tenia mal de cap i li van trobar 12 claus incrustats al crani i, la veritat, crec que davant una notícia tan espectacular val més callar i aprendre dels misteris de la vida.

"Imposar"

La portada de divendres d'"El Periódico" deia alguna cosa així com "El govern planeja imposar cinema en català" (aquí teniu l'enllaç a la notícia). Trobo que l'ús de la paraula "imposar" queda molt malament en aquest sentit i dóna una visió negativa del tema, i més quan existeixen (o han existit fins fa poc) lleis europees que "fomentaven" el cinema europeu i obligaven a les sales de cinema a projectar 1 mínim d'una pel·lícula europea per cada 4 d'americanes. Quan es tracta de defensar el cine espanyol o el cine europeu, totes les mesures són de "foment", "ajuda", "incentiu", etc. Quan és cine català, parlen d'imposició. No sóc gaire partidari d'aquestes quotes i menys en cinema, on preferiria veure totes les pel·lícules en versió original subtitulades en català, independentment de la seva procedència. I apostaria per ajudar als productors i directors de cinema perquè fessin productes de qualitat, no com les parides que fan darrerament... En definitiva, els d'"El Periódico", còmic que ja mai llegeixo més enllà dels titulars, segueixen la seva croada contra el catalanisme...

Blogs (5)

Seguint amb la ratxa de blogs mallorquins, avui us en mostro el tercer consecutiu. El vaig descobrir de casualitat uns dies abans que “saltés a la fama” a través de les pàgines del pseudopamflet “El Mundo-El Día”, que ja sabeu que és el referent de la dreta més xunga de Mallorca i és llegit per mi i altres centenars de ciutadans d’esquerres i/o nacionalistes perifèrics àvids de notícies que ens remoguin el ventre. (Algun dia algú haurà de fer una tesi sobre el masoquisme d’aquest segment de població que som lectors o oients assidus d’aquests mitjans tan rabiosos, com el citat El Mundo o la Razón, l’ABC, la COPE o Libertad Digital).

Tornant al blog, cal dir que l'escriu en Jordi Bayona, que va ser cap de premsa del Pacte de Progrés i jo vaig descobrir gràcies a una novel·la que va escriure sobre aquesta primera experiència de l’esquerra al Govern Balear i que vaig comprar. La novel·la, mig autobiogràfica i mig inventada no és res de l’altre món i encara tinc pendent acabar-la de llegir. Malgrat tot, no sé si no la vaig acabar de llegir per l’estil d’escriptura del periodista o bé per la ràbia que vaig anar acumulant pàgina rere pàgina en llegir els intríngulis del funcionament gairebé amateur del Pacte de progrés i la "puteria" amb què actuava l'oposició. Tot això no vol dir que sigui una novel·la poc interessant, ja que sí que ho és, sobretot pel punt de vista de qui l’ha escrita. És més, em sembla que un dia d’aquests, amb la derrota del Pacte ja més païda, l’acabaré…
Com m’he enrotllat… Avui en dia, en Jordi Bayona és el cap de premsa del “Delegado del Gobierno español en Baleares”, una de les poques àrees de poder que queden al PSOE allà. Com ja sabem tots i veiem cada dia, el PP i el seu braç escrit no poden tolerar que cap organisme escapi de les seves urpes, per això van decidir el dijous 9 de febrer iniciar una campanya contra en Jordi Bayona arrel de les informacions que dóna al seu blog. Informacions que en alguns casos són novedoses i en d’altres casos recopilatoris d’informació per desmuntar les constants i repetitives mentides del PP. En aquest sentit, no us perdeu la informació que donava en el post d’ahir!

M’he permès fer un recull de la propaganda que els del pamflet van fer sobre el blog d’en Jordi Bayona amb la clara intenció de desgastar-lo a ell, al seu cap (en Ramon Socias, delegat del Govern espanyol) i de retruc al PSOE.
Us recomano fullejar-ho per arribar a entendre l’odi que aquesta gent tenen dins el seu cap:

Dijous 9 de febrer: Publiquen com a notícia: El jefe de prensa de Socías dice que «los constructores le alegran el bolsillo a Matas»
3 Afegitons a la notícia:
- «Matas 'toreó' el 'caso Formentera' porque el juez instructor era su amigo»
- Un panfleto en la red
- Llama «bufón» a Rajoy por criticar el Estatut

Divendres 10: Publiquen com a notícia: El Govern llama «resentido» al ‘gurú’ de Socías y Antich que sugiere que Matas cobra comisiones
4 afegitons a la notícia:

- «Nos ganaremos a la gente con todo tipo de mentiras y demagogia»
- «El mamporrero del Gobierno»
- «Bayona actúa desde el rencor»
- «Acusaciones de muy mal gusto»
A més, en l’apartat d’Opinió (impresiones) publiquen el següent article: Jordi Bayona: calumniador, injuriador y encima mentiroso

Dissabte 11: Publiquen com a notícia: El Govern deplora las 'calumnias y artimañas barriobajeras' del jefe de prensa de Socías
1 afegitó a la notícia:
- Bayona dice en su web que IB3 Radio tiene «cero oyentes»
A més, publiquen un Article d’opinió (La telaraña) firmat per Juan Planas Bennasar: El blog cutre

Diumenge 12: Publiquen com a notícia: El jefe de prensa de Socías amenaza a Estaràs con sacarle dossiers y meterle una querella
1 afegitó a la notícia:
- El 'mártir' de la libertad que quiso cerrar EL MUNDO
En diumenge també publiquen opinió (impresiones) sobre el tema: Bayona amenaza ahora a Estaràs con un dossier y los tribunales

Dilluns 13: El titular de la notícia (si fins ara em moria de riure, ara ja...) és el següent: El jefe de prensa de Socías vuelca sus artículos antiPP en su web personal en su horario laboral
1 afegitó a la notícia:
- El PP exige al delegado del Gobierno que destituya a su jefe de prensa
I l'article d'Opinió de torn (Impresiones): El colmo de la desfachatez, Bayona se dedica a insultar en horario laboral

En total, 5 dies dedicats a parlar d’un BLOG. Si no m'he descomptat, són 5 notícies, 10 ampliacions d’informació, 3 articles d’opinió no signada i un article d’opinió firmada.

A veure si amb tots els enllaços que els he fet em dediquen una mica d'atenció, que jo també vull sortir al pamflet!!

Blogs (4)

Ja duc quatre setmanes recomanant alguns dels blogs pels que passejo més o menys sovint. Avui en toca un que, per mi, és tota una referència en temes relacionats amb la llengua catalana. És actualitzat un parell de cops per setmana i el signa en Gabriel Bibiloni (pel seu cognom podeu deduir de quina part del país prové…). Us recomano que hi passegeu i el degusteu amb calma. En l’arxiu hi podeu consultar tots els articles que ha escrit des del setembre de 2004. Sorprèn veure que la vigència de la immensa majoria del que hi ha escrit es manté. És que sembla que no avancem…

També cal destacar l'apartat de Materials de Construcció, amb articles molt interessants sobre sociolingüística i enllaços molt útils per millorar el nostre nivell de català i resoldre dubtes.

Per cert, informo a tothom qui pugui estar interessat en el tema, que el divendres 17 de febrer es tanca el termini per inscriure’s als exàmens de Nivell de Català que es faran a Can Fanga a finals de juny. Tant sa Roqueta com jo mateix hem decidit provar amb el nivell D. Estudiarem els dissabtes al matí (ella) i quan pugui i en tingui ganes (jo). Sé que no és la millor manera d’aprovar un examen, però prometo tenir-ne ganes sovint, ja que sóc ben conscient de que tinc alguns temes rovelladíssims… Ah, si algú està interessat en sumar-se a l’equip d’estudi per maximitzar les possibilitats d’aprovar, ja ho sap, li queda una setmana per decidir-se.

Blogs (3)

Us pensàveu que havia deixat de banda tots els relats eròtics? Que les narracions com el mític “Metro” havien passat a la història? O que la poesia visual dels meus posts s’havia evaporat com un terròs de sucre en el cafè?

Crèieu que m’havia reconvertit en un simple opinador polític aficionat? O pitjor encara, en un aprenent de profe hipercrític?? Que ja no tenia la ment bruta???
Doncs potser sí que teníeu raó. Però penso recuperar el temps perdut. Per començar, us ofereixo un tast de tot això (potser hi ha més erotisme que poesia, però ja m’ho direu…)

Aterrat a la blogosfera fa uns quinze dies i des de la magnífica illa de Mallorca, l’”innovador” blog donanua!

Gaudiu-lo!

Blogs (2)

Avui us presentaré un blog que vaig descobrir deu fer un mes i poc. L'escriuen tres malalts de la política i es presenten així:

"Som tres malalts de la política. L’independentisme, el catalanisme, el seny i la rauxa són els símptomes d'aquesta malaltia que ens uneix. De tot això cal deduir que els sociates queden lluny de les nostres coordenades i no enganyarem a ningú si us diem que el pati polític dels darrers anys ens inquieta força. Les nostres tertúlies anaven a més i mai no en teníem prou. Per això hem creat aquest blog: per dona’ls-hi més continuïtat."

Escriuen molt i molt bé, són molt enginyosos i és molt interessant saber el punt de vista que tenen del que passa a la política catalana. Tenen un petit problema: són molt convergents. Moooolt. Són d'aquells que voldrien un país lliure i per això van votar ERCM (Esquerra Republicana per Conseguir Mamella) en les darreres eleccions i ara diuen que s'arrepenteixen de la seva decisió. I intenten justificar el suport de CiuT (li diuen Convergència i un Tumor) a l'Estatut, encara que es senten traïts per l'Àrtur. Amb ells s'hi pot parlar seriosament de política a no ser que siguis de la Secta (PSOE). En conclusió, us recomano que hi feu un cop d'ull perquè és molt interessant. I no us perdeu el seu Diccionari de Conceptes!

Blogs (1)

Des del dia que vaig començar aquest blog he anat passejant tranquil·lament per internet remenant i triant blogs interessants. En tinc una bona llista a la carpeta de Preferits de l'ordinador. Des d'avui i amb periodicitat setmanal, em proposo fer-vos partíceps d'alguns d'aquests blogs que vaig llegint amb més o menys regularitat.

Començaré amb aquest, que el vaig descobrir tot just ahir. M'ha fet molta gràcia veure que no sóc l'únic que intueix que això de l'e-mentides no és aigua clara. No sé qui són els qui ho escriuen. Ni tan sols sé si és veritat el que s'hi diu, però com que aquests d'e-mentides em cauen fatal perquè publiquen notícies estúpides, confidencials que no ho són i tergiversen les notícies per evitar que se'ls vegi massa el llautó, em satisfà molt llegir el que diuen els d'e-brutícies. I és que no suporto la premsa que intenta amagar la seva tendència política. Prefereixo mil vegades qualsevol altre mitjà de comunicació (incloses la Razón, el País o Libertad Digital, que no s'amaguen del que són), que no pas el noticiari d'aquest tal Xavier Rius (diuen que abans escrivia a El Mundo com a Javier Tejedor Rius) que pretén ser "independent" i interpreta la majoria de notícies en els titulars.

Desinspirat...

Totalment en blanc. Ja fa uns dies que notava que la inspiració començava a mancar. Mica en mica es buidava la pica de la inventiva. Fins avui, en què ja no queda ni un bri de capacitat d'escriure una cosa decent. Què hi farem?

Les causes d'aquest estat d'inoperància crec que les tinc ben detectades i tenen a veure amb la situació laboral (i de retruc vital) en què estic immers. Per això espero algun canvi (per a bé o per a mal) i ja tornaré a ser el d'abans.

Mentrestant, m'he indignat (de nou) amb els fills dels militars colpistes de la Diagonal (repeteixo l'enllaç del dilluns) que escriuen al diari "El Mundo de Baleares". Tot i que m'havia proposat no parlar més d'aquest pamflet antimallorquinista-catalanista, no me n'he pogut estar. Aquest cop ataquen a un individu per haver estat militant d'un determinat partit (us podeu imaginar quin), per ser el company d'una membre del consell d'administració i per tenir la ideologia que té. És a dir, tots els problemes que hi ha a la Caixa de Balears són culpa d'ell. És igual que no tingui cap càrrec. El que importa és criticar-lo. Cal llegir l'article i esperar a les darreres línies, on s'acaba demostrant que el periodisme que fan és realment abominable. Em recorda aquells que diuen "és negre però no fa pudor" o "és nordamericà però bona persona"...

Això és notícia?

Notícia del Diari de Balears d'ahir 11 de gener:

Hospitalitzat un veí de Binissalem de 71 anys a causa d'una gran erecció

El jubilat duia hores amb el membre rígid i no podia suportar el mal

J.J. Palma.Una erecció prolongada, i gens agradable, va provocar ahir que un veí de la localitat de Binissalem fos hospitalitzat a Son Llàtzer. Segons va explicar ell mateix, portava diverses hores en aquella situació i ja estava desesperat pel mal que li provocava. A més, i per a a més inri, aquesta era la segona vegada que li succeïa una cosa semblant aquesta setmana.
Cap a les deu del matí d'ahir, l'afectat va demanar ajuda en un centre mèdic. Tenia els testicles inflamats i duia hores amb el penis erecte. Els facultatius el varen examinar i decidiren que atesa la seva edat -71 anys-, era convenient que fos atès sense demora en un hospital per evitar complicacions.El jubilat continuava amb enormes molèsties i quan una ambulància va arribar a la seva casa per recollir-lo ja no podia aguantar més. Un familiar va explicar que sofria d'«una cama» i al final el jubilat exasperat va acabar explicant el que realment el turmentava. Des de primera hora del matí suportava una tremenda erecció i no era la primera vegada que li ocorria.
De fet, fa uns dies l'home ja hagué de ser atès pels metges pel mateix problema. No podia caminar amb normalitat i el dolor era insuportable. Davant la situació, els facultatius del centre mèdic introduïren l'home de Binissalem dins una ambulància, i el traslladaren fins a l'hospital palmesà de Son Llàtzer, on va ser tractat per rebaixar l'erecció.
Així, fonts sanitàries consultades varen indicar que una rigidesa prolongada del membre pot portar conseqüències greus «sobretot en casos d'homes d'avançada edat». Així mateix, en el cas de l'ingrés a Son Llàtzer, del veí de Binissalem no n'ha transcendit l'origen de l'erecció, encara que segons les fonts consultades normalment es deu a la ingesta de pastilles del tipus Viagra o a problemes per una disfunció genital.

A part de descollonar-me de riure, hi ha notícies que un cop publicades només serveixen per fer perdre prestigi a un diari, no trobeu?

Alcampo…

Foto rebuda per correu electrònic d'un cartell penjat en els supermercats Alcampo.

Foto de l'Alcampo de l'autovia Palma-Inca (Mallorca) amb els cartellets...

Els d’Alcampo s’acaben de guanyar que no els compri ni un Sugus… (llàstima que ja faci temps que no en trepitjo cap…). I ara parlant seriosament: no trobeu esperpèntic deixar de comprar un producte del teu país? Perquè els que proposen aquest famosíssim boicot consideren que Catalunya és ben espanyola, no? Que jo, que sóc independentista, no comprés productes espanyols (sí que en compro i en seguiré comprant si l'exemple d'Alcampo no s'extén massa, igual que procuro no comprar els que no m'agraden, els massa cars i els que incompleixen la llei, però això ja són figues d’un altre paner) és una cosa que podria arribar a entendre. Ara, no m’entra al cap que jo deixés de comprar taronges valencianes perquè són uns peperos ni menjar sobrassada i quelitas mallorquines pel mateix. No té sentit. Apart de la irracionalitat de fer pagar a uns empresaris i treballadors per la seva ideologia o nacionalitat, no deixaria de comprar els seus productes perquè són bons, i a part, si els deixo de comprar, ells no en vendran aquí i obriran mercat arreu del món, i llavors es sentiran menys del meu país, ja que hi tindran menys relació. Però bé, ells són així de xulos… i així ens va a tots plegats.

PS: A la web de l'Alcampo hi ha un comunicat en què es posicionen contra els boicots "territorials" de productes. També han fet retirar tots els cartells, que es veu que no eren només a l'hiper de Mallorca. Per tant, es confirma que els cartells motiu d'aquest blog han sigut fets per algun treballador (o grup de treballadors) que s'ha extralimitat. Enhorabona a l'Alcampo per una reacció tan ràpida. Tot i això, seguiré sense comprar-hi habitualment perquè no m'agrada la gentada que s'hi acumula ni les dimensions dels hipermercats, però això ja és un altre tema.

Criteris i classes

La portada del diari monàrquic barceloní per excel·lència obre avui la portada amb una increïble notícia amb foto de 25x15. No és que han arrestat en Pinochet, ni que han desarticulat una cèl·lula islamista a Alacant, Murcia i Andalucía, ni que la nena de 9 anys de Blanes (que era veïna dels meus avis i el meu germà li feia de monitor de natació) ha mort per l'incendi que hi va haver diumenge a casa seva, ni tan sols que la Fiscalia acusa Terra Mítica per frau fiscal, ni, evidentment, que avui la Federació Catalana d'Hoquei se la juga per ser algú en el món. No, res d'això, la gran notícia que ocupa més de mitja portada és la següent: "Los Mossos reducen a un atracador que retuvo dos horas a nueve rehenes". A la foto hi surten tres mossos "disfressats d'assalt" a l'entrada d'un Caprabo. A veure, m'atreviria a dir que això no és una notícia prou rellevant com perquè surti ocupant mitja portada d'un diari. Les presons estan plenes a rebentar de delinqüents que han comès accions similars o més espectaculars i no "s'han guanyat una portada tan espectacular".

Llegint la notícia a fons observo tres causes que han donat la glòria a "l'històric delinqüent el Dieguito":

1. Els Mossos ("mosos" segons l'espanyolíssima Vanguardia en l'edició digital) fa poc que han arribat a Barcelona i necessiten guanyar-se la clientela, és a dir, els ciutadans. Amb portades així, on es deixa clar que es poden mobilitzar 200 (!!!!) Mossos per detenir un sol home, els clients-ciutadans tenim la percepció que estem més segurs.

2. Ara ve una època de mobilitzacions, on previsiblement els Mossos actuaran tal com ho feien els mítics "grisos" atacant a tot bitxo vivent, sense distingir qui són els manifestants de qui són els provocadors que cremen contenidors, destrossen cabines telefòniques i llencen pedres i còctels molotov. En comptes de carregar contra aquesta escòria social, opten per esperar a que tothom es dispersi i detenir aleatòriament a manifestants i provocadors. Amb accions com el desplegament per detenir el "Dieguito" intenten posar el contrapunt a tanta ineficàcia i mostrar que Barcelona és segura. Evidentment tot això no ho aconseguirien sense l'ajuda del diari del poder, que sempre és "la Vanguardia".

3. I no menys important, l'atracament en qüestió es va produir al Caprabo de Ganduxer, mític carrer dels "pijos" de Barcelona, porta per porta del no menys mític, selecte i exclusiu restaurant "Via Veneto", on hi mengen els polítics i empresaris que mouen els fils del poder.

Us penseu que una notícia així, però a Nou Barris desplegaria 200 Mossos? I seria portada de la "Vanguardia"? Les classes existeixen i existiran i la Vanguardia és el portaveu dels poderosos. La barrera que suposa viure en determinats barris no s'ha trencat, ni es trencarà a curt o mig termini...

Merder a la catosfera

Aquests dies hi ha hagut un fort merder entre uns bloguers del país. Un d'ells*, professor de filosofia i bastant arrogant en el seu comportament, va copiar una part d'un escrit publicat en un altre blog, el d'en Carles Sanosa, del Cafè d'en Litus i la va introduir en el llibre "Una certa penombra" que ha guanyat el premi Gabriel Ferrater de poesia de Sant Cugat. No tenint-ne prou amb el plagi (ell en diu inspiració), en l'entrega del premi va llegir justament aquest fragment en veu alta davant de tot el públic. Desgraciadament per ell, entre els assistents hi havia l'autor original, que ha decidit denunciar l'apropiació poc ètica. Aquest matí en parla l'Avui. No em vull extendre massa en la descripció dels fets, tan sols dir que el guanyador del premi, tan bon punt es va veure enxampat, va acceptar l'autoria aliena del fragment i va proposar citar-ne el nom en la següent edició, com si això deixés ben neta la seva reputació.

Comento tot això perquè qualsevol dia pot passar a qualsevol dels que escrivim blogs. Si és que no ha passat més cops i els afectats no se n'han (o ens n'hem) adonat...

*Abans tenia el blog del guanyador del premi enllaçat des de la dreta d'aquest blog. Després de veure com les gasta, he decidit desenllaçar-lo.