dimecres, 28 de novembre del 2012

Intèrpret de situacions

Sempre arriba primer una mirada que aguantes.
I s'escapoleix (per vergonya?).
Però torna.
Després un somriure senzill i natural
seguit d'unes paraules que mai recordes.
Un gest equívoc
i un altre somriure.

I un lleuger canvi en el color de les galtes,
unes paraules enginyoses,
i torna la mirada.
Intueixes electricitat i papallones
pèls que s'ericen i mans que tremolen.

I ho notes clarament.
Perquè darrerament has après a interpretar.
I saps que no t'equivoques.
Però... com sempre... no pot ser.

dilluns, 26 de novembre del 2012

Sol

I t'adones de que estàs sol.
No tens amb qui parlar quan l'angoixa se't menja.
Ni amb qui dormir quan necessites uns batecs propers.
Ni a quins ulls mirar cercant complicitat.
Tampoc tens una mà a qui agafar-te per avançar.
Ni una boca per besar.
Estàs sol.
Assumeix-ho.

Ningú farà el camí per tu.

No és el que volies?

Sí, però...

dijous, 22 de novembre del 2012

Etapes

El març del 2005 tenia 25 anys, dues llicenciatures, una nòvia, una vida a Barcelona, m'endinsava en el món del treball i tenia un futur ple d'expectatives per davant. I vaig obrir aquest blog.
El juliol del 2008 tenia 29 anys, dues llicenciatures, una dona, començava una nova vida a Mallorca i tenia mil i un projectes polítics, culturals i socials per fer. Vaig tancar aquest blog.
El novembre de 2012 tinc 33 anys, dues llicenciatures i mitja, una exdona, un fill, una vida a Mallorca, una feina relativament estable i mil i un projectes polítics, culturals, sindicals i vitals per fer. Torno a obrir aquest blog.
I ja veurem què passa, que tot està per fer i tot és possible!

diumenge, 13 de juliol del 2008

El manifest dels errors

Torno per comentar que estic ben atrafegat durant aquest mes de juliol. Malgrat tot aquest estrés, he trobat un moment per posar-me de mala llet i llegir el ja famós "Manifiesto por la lengua común".

Val la pena llegir-lo per poder entendre l'abast de l'atac contra els qui no tenim el castellà com a llengua de relació primordial. No es tracta d'un manifest per la defensa cultural del castellà, no us penseu... Estem davant d'un document polític de defensa de la superioritat d'una llengua sobre les altres que conviuen a l'Estat espanyol. Només cal llegir el primer paràgraf i això ja queda clar: "no se trata de una desazón meramente cultural (...) sino de una inquietud estrictamente política". Més endavant, en el primer dels punts justificatius es considera el castellà com "lengua política común".

En el mateix apartat es qualifica a la resta de llengües que es parlen a l'Estat espanyol com a llengües espanyoles, fet que em sorprèn ja que, almenys en el cas del català, l'Alguer, Perpinyà i Andorra tenen d'espanyols el mateix que jo d'australià...

Però anem a la gran sorpresa que m'he endut llegint l'article: HI HA FALTES D'ORTOGRAFIA! Jo, catalanoparlant, educat en català en tota la meva etapa educativa i que em relaciono en català a tot arreu on puc i em deixen (encara hi ha moltes soques que no fan l'esforç d'entendre la llengua d'aquí), m'he exaltat en veure que han escrit, al començament del segon apartat justificatiu això: "Son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüisticos". Ho podeu comprovar en el mateix enllaç d'abans si és que no corregeixen l'evident manca de "tilde" que en castellà porten totes les paraules esdrúixoles.

Un cop detectat aquest imperdonable error de la tropa d'intelectuals preocupats perquè els no castellanoparlants haguem d'utilitzar (encara més) la seva llengua, he activat de nou el detector de faltes que com a aspirant a filòleg sempre tinc a mà i... SÍ: més faltes d'ortografia: el senyor Álvaro Pombo, firmant del manifest resulta que es diu "Alvaro", ha deixat de ser esdrúixol per convertir-se en pla, com un dels nostres grans escriptors, en Josep Pla. I ja que la cosa va de Joseps i altres herbes planes, hi ha dos intelectuals més que tenen uns noms ben curiosos: "Jose Luis Pardo" i "Jose Mª Ruiz Soroa". A mi a l'escola (sí, vaig estudiar llengua castellana i la vaig ben aprofitar) em van explicar que en castellà José duia accent i, per molt que ara alguns es diguin "Jose", quan el nom és compost, "José Luis" o "José María", la pronunciació com a paraula plana és molt i molt complicada. Intenteu-ho...

En conclusió, aquesta tropa d'intelectuals colonitzadors més s'haurien de preocupar per aprendre bé la seva llengua que per anar-la imposant fora del seu àmbit, que això d'anar donant lliçons a casa del veí sense tenir la casa pròpia ben endreçada és digne de miserables.

diumenge, 1 de juny del 2008

5 i 6 de juny a Berlin

Ja som internacionals.
Encara no hem arribat i ja se'ls ha cremat la seu de la Filarmònica. Els dies 5 i 6 de juny ja poden tremolar perquè l'Alexanderplatz bullirà!



No serà la típica mostra de folclore: quatre balls i tres cançons indígenes... Almenys pels dimonis de Mancor no quedarà...
Més informació aquí

dissabte, 5 d’abril del 2008

12 d'abril a Biniamar


La feina, la família i l'oci em resten vida multimèdia, digital, online o digues-li com vulguis...


Dissabte 12 a Biniamar hi haurà una actuació diabòlica com mai abans s'haurà vist a Mallorca. Una església catedralícia a mig fer i una escenografia impactant acolliran els dimonis de Mancor per fer tremolar els 400 atrevits que puguin entrar. Salut i Foc!!!!


diumenge, 6 de gener del 2008

El TGV

Entenc que Sevilla, Málaga, Valladolid o Cáceres vulguin aprofundir en la relació amb la seva capital natural, però Barcelona també? A Catalunya no li convindria tant o més que el TGV a Madrid una bona connexió amb l'Europa que comença més enllà dels Pirineus i amb València i tota la resta de l'arc mediterrani? Es farà això algun dia? Per què ni tan sols es planteja el despropòsit de no tenir una connexió ferroviària decent amb Europa? Per què s'està fent una línia ferroviària Madrid-França atravessant els Pirineus per Aragó* quan ja hi ha una línia que passa per Catalunya i una altra pel País Basc? A Madrid ho tenen bastant clar: tot el que sigui evitar Catalunya és positiu. Són previsors, quan arribi el dia de la independència valdrà més que tinguin fil directe amb Europa o les passaran putes. Els catalans, però, seguim votant PSOE i olé perquè no guanyin els altres que "són pitjors"...
Per cert, que la ministra "Maleni Doblá" segueix amb les seves troles. La darrera és la voluntat del govern de que cap població espanyola estigui a més de 50 quilòmetres d'una estació de l'AVE (ho comenten aquí). Ja no és només moooolt complicat de complir amb les poblacions del Pirineu lleidatà (per exemple, Vielha és a uns 150 quilòmetres de Lleida) sinó que ja m'explicarà com s'ho farà amb les poblacions mallorquines, a no ser que no ens considerin espanyols. Ja ho diuen alguns: Espanya no té illes...



*Les versions en català, euskera, galego i valencià de la web estan en preparació. (amb lo inútils que arriben a ser, deuen estar buscant les diferències entre català i valencià i en trobar-ne 10 penjaran les traduccions. Abans, evidentment, arribarà el TGV a Girona, Figueres i Perpinyà i tot... Gràcies amics del PSOE, gràcies)