dimecres, 28 de novembre del 2012

Intèrpret de situacions

Sempre arriba primer una mirada que aguantes.
I s'escapoleix (per vergonya?).
Però torna.
Després un somriure senzill i natural
seguit d'unes paraules que mai recordes.
Un gest equívoc
i un altre somriure.

I un lleuger canvi en el color de les galtes,
unes paraules enginyoses,
i torna la mirada.
Intueixes electricitat i papallones
pèls que s'ericen i mans que tremolen.

I ho notes clarament.
Perquè darrerament has après a interpretar.
I saps que no t'equivoques.
Però... com sempre... no pot ser.

dilluns, 26 de novembre del 2012

Sol

I t'adones de que estàs sol.
No tens amb qui parlar quan l'angoixa se't menja.
Ni amb qui dormir quan necessites uns batecs propers.
Ni a quins ulls mirar cercant complicitat.
Tampoc tens una mà a qui agafar-te per avançar.
Ni una boca per besar.
Estàs sol.
Assumeix-ho.

Ningú farà el camí per tu.

No és el que volies?

Sí, però...

dijous, 22 de novembre del 2012

Etapes

El març del 2005 tenia 25 anys, dues llicenciatures, una nòvia, una vida a Barcelona, m'endinsava en el món del treball i tenia un futur ple d'expectatives per davant. I vaig obrir aquest blog.
El juliol del 2008 tenia 29 anys, dues llicenciatures, una dona, començava una nova vida a Mallorca i tenia mil i un projectes polítics, culturals i socials per fer. Vaig tancar aquest blog.
El novembre de 2012 tinc 33 anys, dues llicenciatures i mitja, una exdona, un fill, una vida a Mallorca, una feina relativament estable i mil i un projectes polítics, culturals, sindicals i vitals per fer. Torno a obrir aquest blog.
I ja veurem què passa, que tot està per fer i tot és possible!