dimarts, 27 de novembre del 2007

Cap de setmana de Fira

Després de dies de feina i feina, el temps no va acabar d'acompanyar-nos i la V Fira de l'Esclata-sang i la Muntanya va ser passada per aigua i fred.
El divendres a la nit es va haver de suspendre la Nit de Foc ja que la pluja va fer acte de presència i va impossibilitar que els dimonis sortíssim a cremar-ho tot. Encara així, es va poder fer un petit sopar espectacle pels convidats que havien vingut de les altres illes i de Catalunya.
El dissabte el temps va millorar bastant i la II Trobada de Geganters va ser tot un èxit, amb 20 parelles de gegants, alguns caparrots i moltíssims geganters, xeremiers, tamboriners i flabiolers. En acabar la trobada i les ballades, hi va haver dos sopars, un pels geganters i acompanyants i un altre pels socis d'Arrels de la Vall que va acabar amb un combat de glossadors i un concert de Nou Romancer que els dimonis ens vam perdre perquè ens vam preparar per un petit correfoc a la zona de sa Font amb la companyia dels Diables la Garsa de Sant Feliu de Llobregat.
El diumenge va despertar amb molt de fred, vent i un plugim gelat. Malgrat tot, molta gent va aparèixer pel poble a passejar entre les paradetes d'artesania, ballar en alguna de les tres places ambientades amb música mallorquina en directe o assaborir els boníssims plats tradicionals fets amb bolets. I per acabar la jornada els dimonis vam tornar a sortir, aquesta vegada des de l'església aprofitant la pirotècnia que hi teníem muntada i en companyia de la colla de dimonis d'Eivissa.
En fi, si el temps hagués acompanyat, hauríem viscut una de les millors fires en cinc anys. En tot cas, vam ser capaços d'improvisar i hem après que de cares als anys següents s'ha de tenir un pla alternatiu per si les inclemències meteorològiques apareixen i, el més important, tot va anar bé i ben pocs dels visitants van quedar defraudats.
L'any que ve, més i encara millor!

dijous, 22 de novembre del 2007

Jutges...

Per ser jutge cal ser intel·ligent?

Molts em respondreu que sí, però jo tinc els meus dubtes. La darrera perla d'un jutge curt de gambals ha estat aquell de l'Audiencia Nacional que no va permetre a dos suposats cremadors de fotos del rei (heretgia!!!) parlar en català. A més, ho va fer en un to de xulopiscines i se'n va enfotre a la cara dient-los que no els entenia després d'haver rebutjat un traductor. És una llàstima no tenir el tall de veu a mà, però és que va ser increïble i a sobre, el jutge, amb un to i una actitud molt prepotent, (franquista?) va dictar sentència sense haver entès un borrall de la declaració dels imputats. Això és digne de república bananera, perdó, monarquia borbonera.

diumenge, 18 de novembre del 2007

23-N

foto de l'actuació dels dimonis a Santa Ponça (potti)


Darrerament, tinc aquesta finestra a internet molt tancada. No és per manca d'idees, ni de coses interessants per explicar, és bàsicament que no tinc temps. La feina on estic ara és més seriosa que les altres i no puc permetre'm escriure el blog des d'allà. I fora de la feina... bufff. No tinc temps de res. L'aterratge a Mallorca ha estat brutal. Tres feines en sis mesos, dies sense dormir per fer pràctiques de la UOC (vaig pensar que aniria tranquil i feia 5 assignatures), projectes interessantíssims d'allò que m'agrada... Res, que el blog ha passat a ser la darrera cosa en la llista de prioritats.
I ara, mig poble està atrafegat amb l'organització de la V Fira de l'Esclata-sang i de la Muntanya, on els dimonis actuarem de nou per convertir el poble en un infern de foc. No és conya. No fem només correfocs com els que es veuen normalment per Catalunya, el que fem és una actuació total, amb escenaris, decoracions i foc de tot tipus. El divendres 23 a la nit, Mancor cremarà. I jo hi seré! Com en la foto aquesta d'aquí dalt en què sortim de l'aigua, tot emulant l'arribada de les tropes del rei en Jaume I fa exactament 778 anys en aquella mateixa platja, la de Santa Ponça.
Malgrat tot, però, enyoro Blanes i ja tinc ganes de tornar-hi, cosa que faré d'aquí uns vuit dies, quan tindré, per primer cop a la meva vida, vacances al mes de novembre. I és que aquests mallorquins són "rarots-rarots"...