dimecres, 6 de setembre del 2006

Jo també vull un Estat propi

Hola genteta!!! Com us han anat les vacances? Jo m’ho he passat de putíssima mare. Bé, us he de dir un parell (mallorquí) de coses molt importants.
En primer lloc vull demanar perdó perquè darrerament no m’estic connectant gaire per aquí, però tinc dues excuses molt bones:
1- en la nova feina, treballo de valent i gairebé no em queda temps per bloguejar en hores laborals (una llàstima).
2- En la nova feina no em paguen l’ADSL de casa i m’he quedat sense connexió de manera temporal, o sigui que en arribar a casa no em puc dedicar a escriure les aventuretes que em passen o que se m’ocorren.
En segon lloc vull dir que la nova feina és collonuda. No estic rodejat de peperos ni opusdeistes ni pijes ni neocons sinó de gent més aviat normal. La meva salut mental ho està agraint, però les aventures laborals que pugui explicar al blog no tindran el mateix suc que les anteriors, almenys per ara.
En tercer lloc, sembla que m’estic escaquejant amb èxit de fer el sopar de comiat amb les pijes, però val més no dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat, o pel que fa a l’ocasió, val més no cantar victòria fins que no hagi passat un temps prudencial sense rebre un mail o sms convocant-me…
En quart lloc, els preparatius pel casament van a molt bon ritme, encara que el calendari sembla que se’ns llenci al damunt. Quantes més coses organitzem, més coses veiem que ens falta fer i la punyetera llista que tenim en un Excel collonut no s’acaba mai. Per cert, si algú s’anima a fer el pas, li puc passar la info que tenim en l’Excel i que ens ha salvat el cul (per ara)…
En cinquè lloc, sóc conscient que em queda pendent el post sobre la fòbia als llocs amb molta gent. En tornar de Nova York crec que hauré recopilat prous raons per confirmar o desmentir aquest “problema” que tinc.

I finalment, malgrat que em connecto molt poc, sí que vaig veient els missatges que heu deixat. Gràcies pels ànims! Ah, també he sentit alguna cosa d’això de la campanya blogaire per tenir un Estat propi i per això he posat el títol que he posat i no els altres que tenia pensats i eren, fent una llista imitant els del “Jueves”:
1. “No m’he alegrat de la victòria de la selecció ecspanyola de bàsquet; ni amb 5 ni amb 6 ni amb 69 jugadors catalans m’alegraré de les victòries d’una selecció espanyola i no entenc els catalanistes que s’alegren de les victòries espanyoles mentre Catalunya no pot competir a nivell oficial”. I no ho entenc, a no ser que per ells ser catalanista és com ser madridista, murcianista, riojanista, extremadurista…
2. “Ni Clos ni el seu Hereu, TRIAs el millor per Barcelona” (res, que se m’ha despertat la vena antisociata… Si algun convergent ho veu, pot utilitzar-ho “demanant-me permís” com a lema per acabar amb el PSOE a l’Ajuntament de la capital)
3. “Jo vaig ser a la trobada a la platja de Sa Marjal (costa dels Pins – Son Servera) per demanar que la costa sigui de tothom i es compleixi la llei i tocar els collons una mica al privilegiat d’en Pedro J” I sí, els fatxes eren més, però nosaltres ens ho vam passar millor i teníem la força de la raó. I la batalla per mar la vam guanyar de sobres! ;)
4. “M’estic desintoxicant” fa un mes que no entro a cap blog que no sigui el meu. Au, ara recauré.
Apa, salut, força i ens llegim ben aviat!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs mira, com vas poder veure, jo sí que em vaig alegrar de la victòria de la selecció espanyola de bàsquet, i per mi ser català no és comparable a ser valencià o madrileny que vols que et digui.

La veritat i ja ho hem discutit moltes vegades, és que a mi, tenir representació en forma de selecció ni fu ni fa, crec que és molt més important aconseguir altres coses que no pas això (i possiblement hi estem d'acord), de fet em semblem prou lamentables els simulacres de partit que fan algunes seleccions catalanes.

D'altra banda tinc clar que per exemple no m'agradaria una victòria de la selecció espanyola de fútbol en un mundial.

No ho entens? Jo tampoc, incongruències d'un català si és que encara m'ho consideres. ;)

Suposo que entenem el catalanisme d'una forma ben diferent. Ja en parlarem.

Anònim ha dit...

Peres, realment me costa entendre els teus raoaments...

Hi pensaré a veure quina patologia pateixes, fa una estona que hi estic donant voltes i no me n'ensurt.

Sa Roqueta

Anònim ha dit...

En realitat no és cap raonament, és simplement que em cauen més simpàtics els Navarro, Gasol, Rudy, Calderon i cia, que no pas els Ginobili, Nocioni, Wade o Papaloukas, és així de fàcil.

A més a més, això li vindrà bé al bàsquet d'aquí, no sé quant temps durarà aquesta explosió mediàtica però anirà bé.

De totes formes en podem seguir parlant en qualsevol moment en que ens veiem.

Apa, petonets

Anònim ha dit...

Sincerament, peres. A mi em passa el mateix.

Sóc un mallorquí pro-català, i per vaig estar molt content de que la sel·leció espanyola de bàsquet perguera... quasi tant de la derrota de la sel·lecció espanyola de futbol.

Serà per el sacrifici que fa aquesta gent o per l'esperit que hi possa, però desde fa temps els seguim amb entusiasme.

Ah, com a comentari, dir-te que cel·lebrarem el partit en un barceloní i un basc.

Salut.

Anònim ha dit...

Jo a la nova feina treballo de valent. I d'aqui un temps em donaran fins a 50 euros al mes per poder tenir internet a casa.