On vas? (reflexió íntima en segona persona)
Per saber on vas, primer cal definir qui ets.
La definició del teu jo ve donada per tot el que has fet (o no) i desitjat (o no) fins el moment.
Quan sàpigues qui ets, et podràs fer una idea bastant clara del que vols.
No és fàcil saber el que es vol.
Es pot voler una cosa a curt termini, una altra a mig termini i una a llarg termini.
I no tenen perquè ser coses similars.
És més, poden ser totalment incongruents o, fins i tot, incompatibles.
Llavors cal decidir què és el que realment es vol i lluitar per aconseguir-ho.
El que no es pot ser és un etern cagadubtes i anar pensant que qui dia passa, any empeny. Aquesta és la fòrmula per arribar a un punt de no-retorn on la frustració per no haver fet o sigut el que s'havia volgut envaeix tot el pensament i l'acció.
I aquí és on s'ha d'intentar no arribar.
I en algun punt d'aquest camí t'has de situar per saber tornar enrera i redreçar-lo.
Perquè tu ets jo?
3 comentaris:
És la típica reflexió postvacances...
Jo crec que també tenc un clar estrés post-vacacional i me sent totalment identificada amb aquesta reflexió. La meva vida va realment cap a on vull que vagi???? No ho tinc gens clar i no em sento prou
valenta com per prendre segons quines decisions...
Bé, bona tornada a tots i ànims!
Sa Roqueta
Veig que som varis els que patim la mateixa síndrome de tornada... Bona reflexió!
Marc
Un que algun dia també haurà de reflexionar...
Publica un comentari a l'entrada