Les cadenes...
Ahir vaig tornar a rebre una cadena d'aquestes que corren per Internet dient que l'has d'enviar a tots els amics que tinguis i tindràs "n" anys de felicitat, sexe, feina, diners i rock'n'roll. A diferència de la resta de cops que he rebut correus d'aquests i han acabat a la paperera, aquest l'he reenviat. Segurament és perquè estava en un moment d'hores baixes i no vaig poder ignorar la forta atracció de la superstició. Demano disculpes a tots els que m'heu respost acusant-me (de forma justa) de pecador, pesat, innocent i d'altres coses per l'estil. A partir d'ara seré més conseqüent i "segaré cadenes".
Parlant de segar cadenes, sembla que la negociació que vaig començar amb els Zpares ha acabat:
La PanxSaContenta està ben feliç perquè tindrà molts plats de macarrons i no marxaré de casa.
El CaP ha tornat a trair el cor i ha pactat per un plat de llenties i un 15% més de paga setmanal amb la mare.
Els peus estan contents perquè tindran sabates noves (de color verd!!!!).
Fins i tot el cul està content perquè tindrà una cadira nova on seure. Tot i això, el cul que era el més feliç per les embranzides del ppare i els seus amics i li agradava que li donessin, sembla que trencarà relacions amb el ppare i els seus amics que no entenen perquè hauria d'estar content amb una nova cadira.
I amb tot, com sempre, m'han tornat a trencar el cor.
4 comentaris:
Ep, espera't! Que això encara no s'ha acabat, no? Ara el que toca és que les cèl·lules del teu cos decideixin en referèndum si accepten aquests acords per reformar l'estatus. T'imagines que sortís que no? :P
La veritat és que un acte de rebel·lia i dignitat dient que per un plat de llenties em quedo com estava seria collonut (per un adolescent). Però em considero adult i crec que s'ha d'evidenciar el descontentament buscant alguna altra alternativa igual d'efectiva i que sembli menys una rebequeria. No?
Jo el que em penso que passarà és que la participació serà escassíssima, i no per una alternativa igual d'efectiva precisament, sinó per indiferència. Què faran llavors la Panxa, el CaP, els peus i el cul?
Quan va començar el procés de negociació de l'Estatut, allà per la Prehistòria, em vaig prometre no votar-hi a favor si no incloïa el dret d'autodeterminació, un sistema de finançament "a la basca" i el deure de conèixer el català. Sembla que de 3, ens quedarem amb 1 (si el Constitucional no ho evita, que crec que sí que ho farà). La situació és tan patètica que no tinc cap intenció de participar en aquesta pantomima...
Publica un comentari a l'entrada