Des de l'aire

Durant les vacances vaig tenir l’oportunitat de volar per sobre de Mallorca en una d’aquestes avionetes que sobten per la seva petitesa i la gran maniobrabilitat que tenen. Reconec que hi vaig pujar mig acollonit, però en vaig sortir al·lucinat. Em va encantar l’experiència. L’aparell era molt manejable. Que volíem veure de més aprop una mansió, doncs cap avall a mirar-la bé. Que hi havia una cala desconeguda i buida que feia ganes visitar, doncs cap allà per trobar el camí. En algun moment vaig pensar que era com conduir un cotxe a través de l’aire, sense senyals, sense pràcticament trànsit i observant tot el que tenia als peus. El paisatge em va entusiasmar. Tot i això, vaig entristir-me veient els afores de Palma plens d’urbanitzacions acabades i a mig construir. Gairebé vaig plorar amb la nova mega autovia que connectarà Inca amb Alcúdia i que vista des de l’aire fa més patent la immensa destrossa de territori que representa. Em va sobtar el paisatge del pla, tot ple de pobles desperdigats i rodejats de finques molt ben cuidades (en general) i amb la seva caseta de camp. Em va cridar l'atenció l'extensió de l'Albufera, reserva dels ocells que cada any peregrinen de banda a banda del Mediterrani. I em vaig entusiasmar amb la Serra, paisatge on espero que els especuladors immobiliaris no posin mai les urpes, ja que és el vertader reducte de la Mallorca salvatge. Però sóc molt pessimista en aquest sentit.