Què és important?

He estat 18 dies pràcticament desconnectat del món, o almenys del món com el tenia concebut fins ara. He viscut envoltat de natura en forma de camps, animals i platges més o menys desertes. Això és el poc que queda de la Mallorca rural i verge. I ho he gaudit abans les autopistes del progrés no ho destrossin tot. A nivell informatiu, puc dir ben orgullós que no m’he enterat de res. Tan sols em van arribar veus esmorteïdes per la tranquil·litat de la vida que es duu al cor de Mallorca, que, un estiu més van caure tres avions seguits (tristament, cap novetat), que el concert d’U2 va ser espectacular (afortunadament, cap novetat), que l’Estatutet segueix pansint-se (irònicament, cap novetat) i que la Guardia Civil segueix matant gent (“quina novetat”). Sense tele, sense internet i pràcticament sense diaris. Jo, que fins fa poc necessitava estar informat de tot el que passa al món, engolia diaris, telenotícies i webs d’informació amb una avidesa sense límits, ara ho trobo tot molt relatiu. Massa. No arreglaré res per molt que intenti entendre el funcionament del món. Ni tan sols em veig capacitat per actuar contra els depredadors que actuen més a prop meu. Aquesta és la sensació que tinc avui.
M’he adaptat molt bé en la vida d’un poble que vol conservar les seves arrels. Que vol aturar el progrés destructor i mantenir les tradicions vives. O millor dit, compaginar els avenços amb la tradició. I que per això, crec que erròniament, vota majoritàriament conservador, que de conservador, al nivell que estem parlant, en té el que en Pedro J. té de mallorquí. I així deu anar el món...