dilluns, 19 de febrer del 2007

Per demanar, que no quedi!

La vida hauria de ser a l'inrevés! Començaríem morint i així el trauma ja estaria superat. Després ens despertaríem en una residència i la nostra salut cada dia aniria millorant. Després ens fotrien fora de la residència perquè estem bé i el primer que faríem seria cobrar la pensió. En el primer dia de feina ens regalarien un rellotge d'or. Treballaríem 40 anys fins que fóssim prou joves per disfrutar de la fi de la vida laboral. Llavors aniríem de festa en festa, beuríem, follaríem i ens prepararíem per començar a estudiar. Després aniriem a escola, jugant amb els amics, sense cap tipus d'obligació fins que ens convertíssim en nadons. I els últims 9 mesos ens els passaríem flotant sense preocupar-nos de res. Amb calefacció central, menjar gratuït, etc. I al final de tot abandonaríem aquesta vida en un orgasme!
(mail prou graciós rebut avui!)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hehe! Jo l'havia rebut fa bastant temps, pressumptament signat per en Quino, el ninotaire argentí autor de la Mafalda.

I pel què es veu, algú altre també ho va rebre fa temps i va decidir ampliar-ho.

Josep Lluís ha dit...

Genial, llàstima que les busques del rellotge vagin en sentit horari i no a l'inversa.

Salut

Tatxenko ha dit...

Osti palatreco! Ets un "atxa"!!!

Josep Lluís, sí què és una llàstima, però si fos a l'inrevés segur que també hi trobaríem problemes... Salut!

daniela ha dit...

tu post tiene toda la razon del mundo...
de solo imaginarlo me dan ganas ke sea asi, pero supongo que todo tiene un proposito, asi que nada, a esperar .
me gusta tu blog. un abrazo

Tatxenko ha dit...

Hola daniela!
Benvinguda al blog!