Jo també vull un Estat propi
Hola genteta!!! Com us han anat les vacances? Jo m’ho he passat de putíssima mare. Bé, us he de dir un parell (mallorquí) de coses molt importants.
En primer lloc vull demanar perdó perquè darrerament no m’estic connectant gaire per aquí, però tinc dues excuses molt bones:
1- en la nova feina, treballo de valent i gairebé no em queda temps per bloguejar en hores laborals (una llàstima).
2- En la nova feina no em paguen l’ADSL de casa i m’he quedat sense connexió de manera temporal, o sigui que en arribar a casa no em puc dedicar a escriure les aventuretes que em passen o que se m’ocorren.
En segon lloc vull dir que la nova feina és collonuda. No estic rodejat de peperos ni opusdeistes ni pijes ni neocons sinó de gent més aviat normal. La meva salut mental ho està agraint, però les aventures laborals que pugui explicar al blog no tindran el mateix suc que les anteriors, almenys per ara.
En tercer lloc, sembla que m’estic escaquejant amb èxit de fer el sopar de comiat amb les pijes, però val més no dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat, o pel que fa a l’ocasió, val més no cantar victòria fins que no hagi passat un temps prudencial sense rebre un mail o sms convocant-me…
En quart lloc, els preparatius pel casament van a molt bon ritme, encara que el calendari sembla que se’ns llenci al damunt. Quantes més coses organitzem, més coses veiem que ens falta fer i la punyetera llista que tenim en un Excel collonut no s’acaba mai. Per cert, si algú s’anima a fer el pas, li puc passar la info que tenim en l’Excel i que ens ha salvat el cul (per ara)…
En cinquè lloc, sóc conscient que em queda pendent el post sobre la fòbia als llocs amb molta gent. En tornar de Nova York crec que hauré recopilat prous raons per confirmar o desmentir aquest “problema” que tinc.
I finalment, malgrat que em connecto molt poc, sí que vaig veient els missatges que heu deixat. Gràcies pels ànims! Ah, també he sentit alguna cosa d’això de la campanya blogaire per tenir un Estat propi i per això he posat el títol que he posat i no els altres que tenia pensats i eren, fent una llista imitant els del “Jueves”:
1. “No m’he alegrat de la victòria de la selecció ecspanyola de bàsquet; ni amb 5 ni amb 6 ni amb 69 jugadors catalans m’alegraré de les victòries d’una selecció espanyola i no entenc els catalanistes que s’alegren de les victòries espanyoles mentre Catalunya no pot competir a nivell oficial”. I no ho entenc, a no ser que per ells ser catalanista és com ser madridista, murcianista, riojanista, extremadurista…
2. “Ni Clos ni el seu Hereu, TRIAs el millor per Barcelona” (res, que se m’ha despertat la vena antisociata… Si algun convergent ho veu, pot utilitzar-ho “demanant-me permís” com a lema per acabar amb el PSOE a l’Ajuntament de la capital)
3. “Jo vaig ser a la trobada a la platja de Sa Marjal (costa dels Pins – Son Servera) per demanar que la costa sigui de tothom i es compleixi la llei i tocar els collons una mica al privilegiat d’en Pedro J” I sí, els fatxes eren més, però nosaltres ens ho vam passar millor i teníem la força de la raó. I la batalla per mar la vam guanyar de sobres! ;)
4. “M’estic desintoxicant” fa un mes que no entro a cap blog que no sigui el meu. Au, ara recauré.
Apa, salut, força i ens llegim ben aviat!
