D'avions i pilots i percepcions

Quan els pilots d'Iberia fan vaga perquè veuen perillar el seu lloc de treball, són titllats de fills de puta per amunt.

Quan els treballadors de terra d'Iberia fan vaga perquè veuen perillar el seu lloc de treball la culpa és de tothom: Govern espanyol, Generalitat, sindicats, AENA, Iberia, excepte d'ells.

Si més no, curiós...

Això del dopatge...

Després de viure la darrera setmana del Tour amorrat a la tele veient les gestes dels diferents corredors i convençut que es tractava d'un esport net, sense dopats, tal com vaig explicar aquí, ara resulta que el que va ser el mallot groc en arribar a París és acusat de dopatge perquè va donar un alt nivell de testosterona en l'etapa en què va fer un dels prodigis més grans del ciclisme modern. En la situació en què està el món del ciclisme, amb controls d'antidopatge bastant eficients, sembla digne d'un autèntic "gilipolles" dopar-se per guanyar una etapa i el Tour. Per aquest fet, tinc dubtes que en Floyd Landis s'hagi dopat: si el doping feia efecte i guanyava l'etapa tenia ZERO opcions de no ser detectat. Per altra banda, la testosterona és produïda pels homes (les dones diria que no) de forma natural (de forma endògena) i pot augmentar en casos de ràbia, esforç exagerat o tensió. Exactament el que en Landis necessitava per fer la gesta que va fer. Ara bé, la testosterona també es pot ingerir de forma exògena (pastilles, injeccions, pegats...) i en les següents proves que es faran a l'americà es detectarà si l'excés de testosterona va ser fruit del dopatge o bé el va produir de forma natural. Per això, el que he vist a TV3, TV1, A3, Sport, Marca, Mundo Deportivo i As, en què ja es diu que en Landis és un dopat és molt injust. Fins que no es demostri que s'ha dopat, no se'l pot acusar de la manera que s'està fent, osti!

Per altra banda, els responsables del ciclisme s'ho haurien de fer mirar: jo em vaig enganxar a la tele per veure un espectacle en què tots competien en igualtat de condicions i el que vaig veure va ser brutal. Si es confirma que el que va ser l'heroi d'aquella etapa de Morzine es va dopar, cada cop que vegi un ciclista fent una exhibició, no podré parar de pensar que potser al cap de dos o tres dies es demostra que es va dopar i, què voleu que us digui, ja no serà el mateix veure-ho. Per això hi ha dues solucions:

1- inhabilitar de per vida a qui es dopi i no les merdetes de sancions que es fan ara per ara.

2- permetre el dopatge: si el ciclisme és més espectacle que esport, que es faci com amb els grans artistes: ningú va fer ni farà un control antidoping ni d'alcoholèmia als Rolling Stones ni a Kafka, per posar dos exemples de gent reconeguda per la feina que fa o ha fet presumptament sota els efectes de substàncies al·lucinògenes.

El que està clar és que no es pot seguir com fins ara.

Brindem!!!!

Ho he aconseguit!!! El dia 1 de setembre canviaré de feina!!!! Deixo la merda de caiuco en què anava a la deriva per pujar a un altre vaixell que sembla molt més estable i més ràpid. Començaré fent de grumet, com aquell qui diu, fregant la coberta, però amb la promesa de ben aviat començar a pujar en l'escalafó fins a tenir la possibilitat de dirigir jo mateix el rumb. M'he tret un gran pes del damunt. Ja començava a estar mig depressiu i ara se m'obre una porta de bat a bat. Serà molta feina i molta implicació per poder arribar el més amunt possible, però això és el que necessito, després d'una època d'alienació mental. Em fot que em rebaixin el sou, però a mig termini tinc l'oportunitat d'igualar-lo i superar-lo. Brindem tots plegats amb un bon cava. Jo convido!

***********************************************************************************

Canvi de tema. Ahir vaig llegir al blog de l'At-turtusi la notícia que tot Casablanca comenta. Llegiu-la perquè té molta tela. Ara bé, no us penséssiu que a Mallorca tenen gustos massa diferents... Au, que ha arribat l'estiu i sembla que alguns s'han proposat deixar en no-res el blog de la Mireia...

El PSC trenca amb ERC a Blanes

Ja s'ha trencat el tripartit que governava a Blanes. Avui, dia de Santa Anna, Gloriosa Patrona de Blanes, s'ha fet públic que el sosoman que tenim a Blanes com alcalde ha decidit expulsar el pallasset que ERC té com a cap de llista i alma mater del partit a Blanes i a la seva número 2, la Conxita "quin carisma" Boldú. Tot plegat, molt trist. Jo vaig confiar en la persona de Josep Marigó per governar Blanes després de la prepotència, sobretot en temes urbanístics, que havia mostrat l'anterior alcalde de CiU, Ramon Ramos, ara director general o gerent del Grup Tarradellas... El partit al què em sento més proper és Esquerra, però la figura d'en Joan Puig no és l'adequada per liderar el projecte d'un partit que pretengui ser seriós. Es tracta d'una persona molt treballadora i implicada amb el projecte, que té idees sovint adequades (tema N-II, Pinya de Rosa...) però no és vàlida per eixamplar l'electorat del partit ni per ser la imatge pública del mateix. Potser faria bona feina a l'ombra, però de cara al poble no és vàlid per intransigent, descarat i poc respectuós amb els demés. En Josep Marigó és una persona amable, que escolta i que té idees catalanistes i de progrés bastant assumibles per la majoria de la població. Però és totalment incapaç de prendre una decisió, almenys fins ara que ha fotut fora ERC. Exactament el contrari que en Ramon Ramos, que ja podia tenir tot el poble en contra i ell tirava endavant l'Illa Isozaki sense manies. El problema és que un alcalde ha de saber que és ell qui mana i s'ha de fer respectar. Per desgràcia, les úniques decisions que sembla que ha pres l'actual alcalde són urbanitzar la majoria de terrenys de la SAFA i fer un nou barri més amunt de Valldolitg, construir una ciutat esportiva escarransida que no serà referent de res amb una piscina de 25 tristos metres i posar gespa a un camp de futbol. Ah! i fer un carril-bici-suïcida a proposta de l'estalinista regidor d'Esquerra Unida (que no d'Iniciativa). Ja veieu: que grans que són els socialistes blanencs... Ah! i permetre's tenir una regidora de joventut pseudofeixista que es nega a portar més grups de música en català a Blanes (Gossos i Lax'n'Busto) perquè seria "polititzar les barraques". Només pensar que jo vaig votar aquesta colla de !"$·%"/·%&$ em posa malalt. El problema és que les alternatives no són millors, almenys mentre en Joan Puig i les seves obsessions malaltisses segueixin liderant Esquerra...

S.O.S

Queden 15 dies per començar les vacances. Ara, després de mesos i mesos desenfeinat, tinc una feinada de nassos. Una feinada inútil i immerescuda fruit de la prepotència i mala organització del cap i amo de l'empresa. Estic indignat. No tinc gens de ganes de treballar. Totes les ganes de treballar han disminuït amb l'increment de les temperatures i la mala gestió empresarial de la que he estat víctima. Vull fugir d'aquí. Si no fos pel casament ja els hauria engegat a parir mones, encara que hagués de viure fent feinetes temporals. Aguantaré fins el 8 d'agost, que començo vacances. Espero no reincorporar-me el dia 28. Ho desitjo de tot cor.

Festa Major 2006

Ja ha passat el cap de setmana fort de les barraques de la Festa Major de Blanes (no entenc perquè escriuen "barrakes"...) i el balanç és positiu. Com cada any he retrobat tota la gent amb qui pràcticament només ens veiem allà. Comentem com ens va tot, ens expliquem alguna notícia i apa, fins l'any que ve. En alguns casos ja va bé només trobar-nos un cop a l'any. Així no tenim temps de caure'ns pitjor del que ens caiem... En canvi, en altres casos és una llàstima que ens trobem només un cop a l'any, però bé, cadascú fa la seva vida lluny de l'altre i la trobada per Festa Major és el mínim...

Si observeu el cartell de les Barraques, veureu que el nivell musical és d'allò més patètic per una autoanomenada ciutat de 40.000 habitants a l'hivern i més de 120.000 de mitjana a l'estiu. Però bé, com que a mi la música me la repampimfla tampoc vull ser massa cruel en aquest sentit. Es veu que el pressupost que s'haurien de gastar en activitats que agradin als blanencs se'n va amb el Concurs Internacional de Focs Artificials, que és un dels més importants de tot el Sud d'Europa i que ens acostuma a tenir a tots avorrits: 7 dies seguits de focs artificials, per molt bonics que siguin, cansen. I més que cansen si provoquen que tot el poble estigui col·lapsat o tallat al trànsit des de les 19:00 cada vespre...

Aquest any les actuacions de hip-hop del dissabte van ser bastant horribles. No sé si perquè a mi el hip-hop no em diu res o perquè és delirant que un grup (Band del Palo o alguna nom similar) hagi de dir "hijosdeputa" o "mecagüenlaputa" cada minut per fer rimar les lletres de les seves diferents cançons. En tot cas, la sorpresa musical de la nit va ser la presència de dos grups de batucada que van animar molt l'ambient. M'ha agradat molt això de la percussió i de les batucades...

El Tour

Aquests dies m'he tornat a enganxar al Tour de França. Després de fer fora els dopats i retirar-se el millor corredor de la Història, ha tornat l'emoció a les carreteres franceses. Ja no hi ha un favorit clar, ni un "monstre" que passa per sobre de la resta de rivals, ni tàctiques d'equip per acabar amb l'espectacle. Ara hi ha igualtat. Un corredor semidesconegut aguanta amb el mallot groc com un heroi després de perdre mitja hora en la primera etapa de muntanya i recuperar-se en la següent. Un altre corredor especialitzat en escalar muntanyes està a 12 segons del liderat després de fer dues etapes de muntanya majestuoses. I el tercer classificat no té menys mèrit que els altres. Després de lluitar tot el Tour per assolir el liderat, quan el va aconseguir va patir un defalliment que el va dur a col·locar-se onzè a la classificació a més de 8 minuts del líder. I en l'etapa de després d'aquest desastre es va escapar a més de 130 quilòmetres de la meta i va aconseguir tornar a col·locar-se tercer, a només 30 segons del liderat. Avui toca una etapa de transició on se suposa que no canviarà res en les tres primeres posicions, encara que mai se sap... En tot cas, aquest dissabte disfrutaré escarxofat al sofà mirant com aquests tres herois nets de dopatge (en teoria) lluiten individualment per esgarrapar-se segons mútuament en una contrarrellotge individual de les més emocionants que recordo. Que guanyi el millor!

Converses d'estiu en un despatx de dones

- Escolteu totes!!! Ties, que fort!!! Sabeu la Nuri?
- Sí...
- Doncs a que no sabeu què li ha regalat el seu marit???? Ties!!!! Que fort!!! Això és un marit!!! Li va regalar una sessió de depilació definitiva! Ja no s'haurà de tornar a depilar mai més!
- Què dius??? Jo també ho vull...
- I jo
- I jo!
- I sabeu quan li va costar? 2.500 euros per cama.
- Osti! Que fort! A mi amb que em facin les ingles i les aixelles en tindria prou...
- I a mi el bigoti!
- Alaaa! Si tu no tens bigoti!
- Tia, perquè cada dos per tres me'l repasso!
- Doncs no se't nota! Jo cada dia amb les pinces em trec els pèls que em surten entre les celles.
- Sabeu la Marina? La que era tan peluda com la Pantoja!!! Que era molt mona però tenia molts pèls i molt negres? Doncs s'ho va fer i ja està. Ja no hi ha de pensar més.
- Joder quina sort!
- Jo ahir li vaig insinuar al meu marit si m'ho regalaria només pel bigoti i les aixelles i sabeu què va dir el cabronàs???
- Ai...
- Va dir que sí, que cap problema!
- Bé, no???
- Però és que ho va dir molt convençut i després li vaig preguntar què implicaria això... I el mamonàs em diu que podria servir com a regal per 2 anys! Que en els següents dos anys no m'hauria de fer cap regal perquè ja s'hauria deixat la pasta amb aquest...
- Potser es passa, no???
- "Joder" si es passa!!!! Què s'ha cregut!!! Amb tot el que patim les dones depilant-nos. Si ell sabés... I encara dient que si m'ho regala m'estaré 2 anys sense regals!
- Homes...

Cal cuinar les enquestes!!!!

Ahir es va fer públic un sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió i tots els mitjans de comunicació s'han apressat a dir que el PSC-PSOE liderat per en Montilla guanyaria les eleccions si es fessin ara perquè treuria un 21,8% dels vots contra un 20,2 de CiU. Però això és MENTIDA. La intenció directa de vot mai pot servir per fer una predicció de vot com la que s'han inventat els mitjans de comunicació. Si aneu a les pàgines 26 i 27 de l'estudi veureu el record de vot dels enquestats i el que pensen votar a les properes eleccions. Com que el record de vot no coincideix exactament amb els resultats que hi va haver a les eleccions, cal retocar els resultats per tal que s'aproximin el màxim possible a la realitat. En aquest sentit, el 24% dels enquestats afirma que va votar el PSC a les darreres eleccions al Parlament i el 20% a CiU. En realitat, aquests percentatges no són correctes, ja que pràcticament van quedar empatats en les darreres eleccions. Per això, és normal que sobre aquesta mostra s'apliquin correccions i pesos per tal que s'assembli el més possible als resultats que sabem que es van donar. I en base a això i a altres correccions com pot ser el fet que la gent que vota el PP s'avergonyeix i té tendència a no dir-ho enquesta darrera enquesta (en aquesta només un 4,3% reconeix haver-los votat, quan van treure més del 10%), s'han de fer les "coccions" necessàries per considerar els resultats que es poden donar.

I ja no parlem de la xorrada de les notes als polítics: en Maragall és el més ben valorat amb un 5,55 seguit de Mas amb un 5,48. Ara bé, tot amb una desviació típica de més de 2 punts...

Publicar el què tots els mitjans de comunicació han publicat demostra la manca de professionalitat, de gilipollisme o de seguidisme dels interessos dels partits polítics (o les tres coses a la vegada) de tots ells. Patètic perquè s'està intentant vendre la imatge d'un Montilla que amb prou feines se sabia que seria el candidat quan es va fer l'enquesta.

Per cert, posats a fer disbarats, si considerem que en l'enquesta el 24% va reconèixer haver optat pel PSC de Maragall el 2003 i ara tan sols pensa votar el PSC de Montilla el 21,8%, sembla que el PSC baixarà, no? I en canvi CiU tenia un 20,0% i ara se li calcula un 20,2%... I ERC tenia un 14,4 i ara se li suposa un 12,9...

Petits plaers d'estiu (I)

Ahir vaig començar amb l'horari intensiu d'estiu i, la veritat, no em va acabar de caure bé. Vaig arribar a casa amb una gana increïble, vaig dinar i em vaig estirar al sofà per llegir una estona i fer una becaina. El problema va ser que la becaina es va convertir en dormida i al cap de dues hores em vaig despertar. La resta de la tarda vaig estar mig "atontat" i amb una sensació d'inutilitat creixent. Avui serà diferent. Ja he planejat fer tres o quatre coses per fer i no tindré temps per adormir-me al sofà.

De feines...

El divendres vaig trencar per primer cop la tradició d'escriure un post diari, però va ser per un motiu justificat: vaig anar a una entrevista de feina a l'Ajuntament del meu poble. Va anar bé, però el peix ja estava venut. De vint-i-dos candidats vaig quedar el segon classificat. Ara hauré d'esperar a veure si el primer renuncia (viu molt lluny) i la plaça serà meva, si és que la vull i no tinc res millor...

En tot cas, amb les ganes de fugir d'on estic ara, estic buscant tantes alternatives i tan diferents les unes de les altres que m'estic començant a preocupar: la meva vida (laboral) ara mateix no té un rumb clar i la sensació d'angoixa i inquietud que duc a sobre m'està començant a preocupar. I la meva esperança de tenir alguna cosa lligada per abans de vacances cada dia es menor.

El tren

Després de molt de temps sense agafar el tren de la costa (m'havia aburgesat una mica...), ara hi he tornat i he notat alguns canvis:

- L'aire condicionat està més ben regulat i ja no sembla el Pol Nord com abans
- Els garrulos i els seus lladrucs segueixen predominant
- Els i les guiris van igual de perduts malgrat les indicacions
- Els trens segueixen anant amb retard (ahir mitja hora més del compte)
- En passar per les platges nudistes de Sant Pol i Calella a tothom se li'n va la vista
- Els preus han pujat més que els de les autopistes
- Els pesadets de les guitarres, acordions i cants per "animar" el viatge segueixen al peu del canó
- Molta gent dreta i encaixonada durant una bona part del trajecte

Diaris...

Abans acostumava a llegir diaris de forma gairebé compulsiva. Molt sovint arribava a casa amb un diari sota el braç, ja fos l'Avui, el Punt, el Periódico, la Vanguardia o el Diari de Girona. I me l'empassava de dalt a baix. Però des de fa uns tres anys que he comprat molts pocs diaris. Els segueixo fullejant en els bars i llegint les portades als quioscs però no m'interessa llegir-los. En canvi, sí que fullejo la premsa gratuïta (encara que valdria més que no ho fes) i visito les webs de la majoria de diaris (electrònics o no). Suposo que molta gent deu haver fet com jo: si l'accés a la informació és gratuït, per què pagar? Per determinat article d'opinió? Un cop potser sí, però com a hàbit no crec que ho faci massa gent... En conclusió, no crec que sigui rendible a curt termini mantenir diaris de qualitat i de pagament ja que si d'on treuen beneficis és de la publicitat (institucional o no), aquests mateixos anunciants mica en mica aniran invertint més en la premsa gratuïta, ja sigui en paper o digital, que arriba cada cop a més gent...

Pilots...

Els pilots d'Iberia tenen el mateix dret a defensar els seus llocs de treball que els treballadors de Philips, Lear o qualsevol altra empresa. En el cas d'Iberia, els pilots tenen una sèrie de condicions de treball que poden perdre per l'aparició de les línies de baix cost, on els pilots estan més mal pagats i no disfruten de tants avantatges com seria desitjable. I no són petites diferències, ja que algú que vulgui treballar com a pilot en una companyia com Vueling, per exemple, ha de pagar 3 o 4 milions per poder entrar i després tindrà un sou bastant més baix. És lògic que el SEPLA defensi amb tota la força les seves posicions i demani que les coses segueixin com fins ara. Vosaltres no ho faríeu?

Paranoies de calor

Ganes de vacances

Feina sense ganes

Calaixos tancats

Empresa a la deriva

sense aire condicionat

.

Imedio al calaix

De noms i traduccions

Estic vivint d'aprop un dilema que té una futura mare: vol posar un nom català al seu fill, però el marit diu que els seus pares, immigrants espanyols, no el sabrien pronunciar bé i li dirien en castellà. Per això es nega a que el nen es pugui dir Martí, Pau, Arnau, Pol, Nil o altres catalanades similars (literal) perquè els seus pares no ho veurien bé. En canvi sí que està obert a noms com Gorka, Iker, Unai, etc. I per descomptat Gonzalo, Víctor, Ruben, etc. Si aquest home arriba a casar-se amb una anglesa, m'hi jugo el que volgueu que no s'oposa a que el nen es pugui dir John, Kevin, Joe o similars. Res, una petita reflexió de divendres...

Matar dones grans

Ja han detingut la presumpta assassina de velletes. La seva cara, publicada a la majoria de mitjans, em sona moltíssim i a Sa Roqueta també. Segurament l'havíem vist més d'un cop per l'Eixample barceloní, però no recordem on ni en quina situació. No està gaire clar el mòbil dels assassinats, ja que malgrat que aquesta dona era ludòpata i tenia una hipoteca, no s'enduia tots els diners de les víctimes. Per altra banda, per robar velletes no crec que sigui necessari matar-les. Per això crec que hi ha alguna cosa més darrera d'aquests esgarrifosos crims en sèrie. Ho arribarem a saber?

El que sí que ha demostrat aquesta presumpta criminal és que hi ha moltes àvies de Barcelona que viuen soles i desemparades. N'han hagut de matar tres (o potser quatre) amb el mateix "modus operandi" i intentar-ho amb 5 més abans no hi ha hagut un desplegament prou gran com per atrapar-la. Recordo que els famosos crims del Putxet en què "només" hi va haver dos assassinats de dones rosses de zona alta en un pàrquing van provocar un desplegament molt superior a l'actual i una situació de psicosi que ara no ha passat. No importa a la societat el què està passant amb els nostres vells? Són ciutadanes de segona?

Profe d'art?

Ja tinc el títol del CAP. En teoria ja estic capacitat per fer de professor d'Història, Geografia i Història de l'Art. Però no m'entusiasma. Bé, no em desagradaria ser professor d'Història i m'agradaria ser-ho de Geografia, però la sola possibilitat d'haver d'ensenyar Història de l'Art m'horroritza. I no només perquè és una matèria que em desagrada profundament sinó perquè no estic capacitat. A COU vaig fer Llatí, Literatura Catalana i Matemàtiques de Lletres per no haver d'aguantar les obres d'art. No sé perquè, però de la mateixa manera que em puc entusiasmar llegint un llibre, em puc adormir visitant un museu o escoltant música. Segurament a la reusenca i a algun altre llegir això el pot sulfurar molt, però sóc així, què hi farem. I no hi ha perspectives de canvi a la vista. Tan sols podria dir que em vaig interessar mínimament pel Guernica quan vaig anar al museu Reina Sofia de Madrid i per les obres dels surrealistes contemporanis d'en Dalí quan per casualitat les he vist, més que res perquè són pintures rebuscades que mostren la complexitat de la ment humana i em fa gràcia veure les interpretacions que en fan els experts. Però tampoc no he fet escarafalls per poder observar un quadre ni per visitar un museu. Com pot ser que algú amb el meu perfil teòricament estigui capacitat per fer classes d'Història de l'Art de 2n de Batxillerat com a interí? Com volen que transmeti als alumnes l'amor a les obres d'art si a mi em deixen indiferent? M'hauré de dedicar a la literatura, que sí que m'interessa...

Ara m'apuntaré a alguna llista d'interins i si algun dia em criden ja veuré què faig: o hi vaig o em quedo a la feina on estigui en aquell moment, però almenys tindré una porta oberta, sempre que no em cridin per ser profe d'Art...

Per cert, aquest dijous al vespre es pot visitar el MNAC gratuïtament. I hi ha una exposició de fotografia, que segur que és molt interessant i es pot enllaçar amb l'espectacle de les fonts de Montjuïc que és molt bonic. Au, ja ho sabeu

La Casa-15

Just a davant de casa hi ha aparcada en plena zona verda una furgoneta Citroen C15 com aquesta de la foto (una mica més atrotinada). Res de sorprenent si no fos perquè des de fa uns tres mesos hi viu una família. Són una parella d'uns 55 anys d'aparença normal a qui la vida no els deu haver anat massa bé. De bon matí, en sortir de casa, em vaig fixar que deixaven les sabates sobre el sostre de la furgoneta i deixaven la porta ajustada. Ara ja no. Un dia les sabates van aparèixer a 200 metres de la furgoneta i algú els va trencar un llum de darrera. Tenen cortines a les finestres que no permeten veure l'interior de la part de la càrrega, però al migdia tenen les portes obertes i estan allà asseguts fent petar la xerrada. La decoració de l'interior és molt sòbria: pel poc que he vist, hi ha un matalàs prim al fons i la part de sobre de les rodes de darrera serveix per posar-hi un rellotge, un gerro petit i el necesser. Algun cop els he vist omplint garrafes d'aigua a la font que hi ha dos carrers més avall. La dona cada matí surt de "casa" per anar a treballar o com a mínim ho sembla per la forma en què va vestida. No m'he fixat en res més. Cada cop que els veig a ells o la seva "casa" penso en quines voltes deu haver donat la vida per dur-los a una situació tan depriment. I quantes més voltes hi dono més trist ho veig, tot plegat.

Ambient de feina

Lleugers somriures de complicitat corren per l'oficina. Sovint van combinats amb rialles exagerades. No se'n foten de mi, només comenten les seves ocurrències, sovint absurdes (per mi, i suposo que per molts dels que em llegiu i no teniu fills ni sou pijos ni de l'opus ni fregant els 40). Com que no és el meu ambient, ni la meva gent, ni tinc ganes de que ho siguin, el que desitjo és que el temps passi. I sí, sovint estic com absent, concentrat en els meus pensaments i la feina i m'aïllo de les companyes, però és l'única solució. M'automargino per sobreviure millor, encara que podria simular que m'integro i vull ser com elles i donar aparences de felicitat, però no vull semblar el que no sóc.