Això del dopatge...

Després de viure la darrera setmana del Tour amorrat a la tele veient les gestes dels diferents corredors i convençut que es tractava d'un esport net, sense dopats, tal com vaig explicar aquí, ara resulta que el que va ser el mallot groc en arribar a París és acusat de dopatge perquè va donar un alt nivell de testosterona en l'etapa en què va fer un dels prodigis més grans del ciclisme modern. En la situació en què està el món del ciclisme, amb controls d'antidopatge bastant eficients, sembla digne d'un autèntic "gilipolles" dopar-se per guanyar una etapa i el Tour. Per aquest fet, tinc dubtes que en Floyd Landis s'hagi dopat: si el doping feia efecte i guanyava l'etapa tenia ZERO opcions de no ser detectat. Per altra banda, la testosterona és produïda pels homes (les dones diria que no) de forma natural (de forma endògena) i pot augmentar en casos de ràbia, esforç exagerat o tensió. Exactament el que en Landis necessitava per fer la gesta que va fer. Ara bé, la testosterona també es pot ingerir de forma exògena (pastilles, injeccions, pegats...) i en les següents proves que es faran a l'americà es detectarà si l'excés de testosterona va ser fruit del dopatge o bé el va produir de forma natural. Per això, el que he vist a TV3, TV1, A3, Sport, Marca, Mundo Deportivo i As, en què ja es diu que en Landis és un dopat és molt injust. Fins que no es demostri que s'ha dopat, no se'l pot acusar de la manera que s'està fent, osti!

Per altra banda, els responsables del ciclisme s'ho haurien de fer mirar: jo em vaig enganxar a la tele per veure un espectacle en què tots competien en igualtat de condicions i el que vaig veure va ser brutal. Si es confirma que el que va ser l'heroi d'aquella etapa de Morzine es va dopar, cada cop que vegi un ciclista fent una exhibició, no podré parar de pensar que potser al cap de dos o tres dies es demostra que es va dopar i, què voleu que us digui, ja no serà el mateix veure-ho. Per això hi ha dues solucions:

1- inhabilitar de per vida a qui es dopi i no les merdetes de sancions que es fan ara per ara.

2- permetre el dopatge: si el ciclisme és més espectacle que esport, que es faci com amb els grans artistes: ningú va fer ni farà un control antidoping ni d'alcoholèmia als Rolling Stones ni a Kafka, per posar dos exemples de gent reconeguda per la feina que fa o ha fet presumptament sota els efectes de substàncies al·lucinògenes.

El que està clar és que no es pot seguir com fins ara.