El Tour

Aquests dies m'he tornat a enganxar al Tour de França. Després de fer fora els dopats i retirar-se el millor corredor de la Història, ha tornat l'emoció a les carreteres franceses. Ja no hi ha un favorit clar, ni un "monstre" que passa per sobre de la resta de rivals, ni tàctiques d'equip per acabar amb l'espectacle. Ara hi ha igualtat. Un corredor semidesconegut aguanta amb el mallot groc com un heroi després de perdre mitja hora en la primera etapa de muntanya i recuperar-se en la següent. Un altre corredor especialitzat en escalar muntanyes està a 12 segons del liderat després de fer dues etapes de muntanya majestuoses. I el tercer classificat no té menys mèrit que els altres. Després de lluitar tot el Tour per assolir el liderat, quan el va aconseguir va patir un defalliment que el va dur a col·locar-se onzè a la classificació a més de 8 minuts del líder. I en l'etapa de després d'aquest desastre es va escapar a més de 130 quilòmetres de la meta i va aconseguir tornar a col·locar-se tercer, a només 30 segons del liderat. Avui toca una etapa de transició on se suposa que no canviarà res en les tres primeres posicions, encara que mai se sap... En tot cas, aquest dissabte disfrutaré escarxofat al sofà mirant com aquests tres herois nets de dopatge (en teoria) lluiten individualment per esgarrapar-se segons mútuament en una contrarrellotge individual de les més emocionants que recordo. Que guanyi el millor!