Diaris...
Abans acostumava a llegir diaris de forma gairebé compulsiva. Molt sovint arribava a casa amb un diari sota el braç, ja fos l'Avui, el Punt, el Periódico, la Vanguardia o el Diari de Girona. I me l'empassava de dalt a baix. Però des de fa uns tres anys que he comprat molts pocs diaris. Els segueixo fullejant en els bars i llegint les portades als quioscs però no m'interessa llegir-los. En canvi, sí que fullejo la premsa gratuïta (encara que valdria més que no ho fes) i visito les webs de la majoria de diaris (electrònics o no). Suposo que molta gent deu haver fet com jo: si l'accés a la informació és gratuït, per què pagar? Per determinat article d'opinió? Un cop potser sí, però com a hàbit no crec que ho faci massa gent... En conclusió, no crec que sigui rendible a curt termini mantenir diaris de qualitat i de pagament ja que si d'on treuen beneficis és de la publicitat (institucional o no), aquests mateixos anunciants mica en mica aniran invertint més en la premsa gratuïta, ja sigui en paper o digital, que arriba cada cop a més gent...
1 comentari:
No home, no. A la premsa gratuïta li queda molt camí per recòrrer, encara. Si vols articles d'internacional, millor paga.
Publica un comentari a l'entrada