De noms i traduccions
Estic vivint d'aprop un dilema que té una futura mare: vol posar un nom català al seu fill, però el marit diu que els seus pares, immigrants espanyols, no el sabrien pronunciar bé i li dirien en castellà. Per això es nega a que el nen es pugui dir Martí, Pau, Arnau, Pol, Nil o altres catalanades similars (literal) perquè els seus pares no ho veurien bé. En canvi sí que està obert a noms com Gorka, Iker, Unai, etc. I per descomptat Gonzalo, Víctor, Ruben, etc. Si aquest home arriba a casar-se amb una anglesa, m'hi jugo el que volgueu que no s'oposa a que el nen es pugui dir John, Kevin, Joe o similars. Res, una petita reflexió de divendres...
4 comentaris:
Tatxenko,
deixa d'esnifar "Imedio" els dijous a la nit, que ja sé que et mores de ganes de que arribi el cap de setmana pero ja saps que estes coses a partir d'una certa edat afecten molt al cervell....
No serà alguna companya de feina teva, la persona que té aquests dilemes????
Sa Roqueta
Ai que gracioset que estàs avui, alturtusi... ;)
Sa Roqueta: evidentment que és una de les companyes de feina! Són la bomba!
Crec que pel bé de la teva salut mental, hauries de deixar la feina o, en tot cas, esnifar Imedio abans d'entrar-hi. Perquè sinó aviat perdràs el nord i quan un perd el nord, no sap ni d'on ve i on va ni què està bé, .... i ja paro.
Publica un comentari a l'entrada