Cap de setmana de Fira

Després de dies de feina i feina, el temps no va acabar d'acompanyar-nos i la V Fira de l'Esclata-sang i la Muntanya va ser passada per aigua i fred.

El divendres a la nit es va haver de suspendre la Nit de Foc ja que la pluja va fer acte de presència i va impossibilitar que els dimonis sortíssim a cremar-ho tot. Encara així, es va poder fer un petit sopar espectacle pels convidats que havien vingut de les altres illes i de Catalunya.

El dissabte el temps va millorar bastant i la II Trobada de Geganters va ser tot un èxit, amb 20 parelles de gegants, alguns caparrots i moltíssims geganters, xeremiers, tamboriners i flabiolers. En acabar la trobada i les ballades, hi va haver dos sopars, un pels geganters i acompanyants i un altre pels socis d'Arrels de la Vall que va acabar amb un combat de glossadors i un concert de Nou Romancer que els dimonis ens vam perdre perquè ens vam preparar per un petit correfoc a la zona de sa Font amb la companyia dels Diables la Garsa de Sant Feliu de Llobregat.

El diumenge va despertar amb molt de fred, vent i un plugim gelat. Malgrat tot, molta gent va aparèixer pel poble a passejar entre les paradetes d'artesania, ballar en alguna de les tres places ambientades amb música mallorquina en directe o assaborir els boníssims plats tradicionals fets amb bolets. I per acabar la jornada els dimonis vam tornar a sortir, aquesta vegada des de l'església aprofitant la pirotècnia que hi teníem muntada i en companyia de la colla de dimonis d'Eivissa.

En fi, si el temps hagués acompanyat, hauríem viscut una de les millors fires en cinc anys. En tot cas, vam ser capaços d'improvisar i hem après que de cares als anys següents s'ha de tenir un pla alternatiu per si les inclemències meteorològiques apareixen i, el més important, tot va anar bé i ben pocs dels visitants van quedar defraudats.

L'any que ve, més i encara millor!

Jutges...

Per ser jutge cal ser intel·ligent?

Molts em respondreu que sí, però jo tinc els meus dubtes. La darrera perla d'un jutge curt de gambals ha estat aquell de l'Audiencia Nacional que no va permetre a dos suposats cremadors de fotos del rei (heretgia!!!) parlar en català. A més, ho va fer en un to de xulopiscines i se'n va enfotre a la cara dient-los que no els entenia després d'haver rebutjat un traductor. És una llàstima no tenir el tall de veu a mà, però és que va ser increïble i a sobre, el jutge, amb un to i una actitud molt prepotent, (franquista?) va dictar sentència sense haver entès un borrall de la declaració dels imputats. Això és digne de república bananera, perdó, monarquia borbonera.

23-N

foto de l'actuació dels dimonis a Santa Ponça (potti)

Darrerament, tinc aquesta finestra a internet molt tancada. No és per manca d'idees, ni de coses interessants per explicar, és bàsicament que no tinc temps. La feina on estic ara és més seriosa que les altres i no puc permetre'm escriure el blog des d'allà. I fora de la feina... bufff. No tinc temps de res. L'aterratge a Mallorca ha estat brutal. Tres feines en sis mesos, dies sense dormir per fer pràctiques de la UOC (vaig pensar que aniria tranquil i feia 5 assignatures), projectes interessantíssims d'allò que m'agrada... Res, que el blog ha passat a ser la darrera cosa en la llista de prioritats.

I ara, mig poble està atrafegat amb l'organització de la V Fira de l'Esclata-sang i de la Muntanya, on els dimonis actuarem de nou per convertir el poble en un infern de foc. No és conya. No fem només correfocs com els que es veuen normalment per Catalunya, el que fem és una actuació total, amb escenaris, decoracions i foc de tot tipus. El divendres 23 a la nit, Mancor cremarà. I jo hi seré! Com en la foto aquesta d'aquí dalt en què sortim de l'aigua, tot emulant l'arribada de les tropes del rei en Jaume I fa exactament 778 anys en aquella mateixa platja, la de Santa Ponça.

Malgrat tot, però, enyoro Blanes i ja tinc ganes de tornar-hi, cosa que faré d'aquí uns vuit dies, quan tindré, per primer cop a la meva vida, vacances al mes de novembre. I és que aquests mallorquins són "rarots-rarots"...

Hospital de referència (i II)

Així doncs, 4 mesos després de les eleccions, el Govern aparenta no tenir ni idea d'on fer l'hospital, uns diuen que so n'Espases és la millor opció i d'altres diuen que s'ha d'anar a un nou solar amb menys impacte urbanístic. Allò que sembla clar, però, és que l'animalada de voler fer l'hospital allà on és (reformar-lo) ha quedat descartada, malgrat que era el que deia el programa del PSOE.

Ara mateix, hi ha dos factors que s'han de tenir en compte: 1, Mallorca necessita un hospital de referència el més aviat possible (sobretot abans de les properes eleccions) i 2, fer l'hospital a so n'Espases és permetre el pilotasso del PP i donar-los la raó en un tema que des del partit conservador van gestionar fatal, al mateix temps que es quedarà en evidència davant l'electorat, el propi i el que no ho és.
Vista la nul·la voluntat de trobar una nova ubicació per l'hospital (la base militar, a menys d'un quilòmetre de Son Dureta sembla perfecta, no així com Son Pardo, que està encaixonat entre un torrent, un hipòdrom i la via de cintura) per part dels governants, sembla ser que el Govern Antich optarà per donar la raó al PP i fer l'hospital a so n'Espases, més allunyat del monestir, més integrat, menys inundable, amb un entorn més protegit de l'especulació i tot el que vulgueu per no assemblar-se al projecte del PP, però a so n'Espases, com els interessos foscos de quatre constructors depredadors volen. I tal dia farà un any...

I, ja posats a fer volar coloms, d'aquí quatre anys, el PSOE canviarà de líder, de manera que el cremat davant els propis votants (Francesc Antich) deixarà pas a la Presidenta del Consell, Francina Armengol, principal opositora dins el PSOE a la construcció de l'hospital a So n'Espases. Amb aquesta jugada el PSOE es presentarà de nou davant les eleccions amb ambigüitat: venent pragmatisme (l'hospital s'haurà fet) als votants desideologitzats, i ideologia (la candidata no volia l'hospital) als votants més crítics que poguessin dubtar si votar el Bloc o el que quedi en aquell moment del Bloc.

Hospital de referència (I)

Mallorca necessita un nou hospital, ja que Son Dureta (web només en espanyol) ha quedat petit, obsolet i ja és vell per ser un hospital de referència. En els darrers temps, però, a Palma mateix s'ha obert un nou hospital, Son Llàtzer (web vil-lingüe) que encara té una planta buida i no funciona a ple rendiment, no se sap ben bé perquè. A més, aquest any a Inca s'ha obert un hospital comarcal (sense web específica) per cobrir tota la demanda de la zona del Raiguer, més de 150.000 persones. Amb tot això vull dir que l'augment desproporcionat de població que hi ha a Mallorca ha provocat l'obertura de nous centres sanitaris. Però és evident que no n'hi ha prou i que fa falta millorar l'hospital de referència.
L'anterior govern va aprofitar l'avinentesa de la necessitat del nou hospital per fer un bon pilotasso urbanístic. Van rebutjar alternatives com la reforma del mateix hospital, la reconversió de la base militar General Asensio o altres solars que no permetien un creixement urbanístic i van traslladar el nou hospital a la finca de So n'Espases, en una zona rural ben al costat del Monestir de la Real i en una zona on els principals constructors de la seva corda política van adquirir els solars del voltant. Res que no s'hagués vist abans, però no per això menys moralment denunciable.
La decisió va ser molt controvertida i va aparèixer una plataforma anti-hospital a So n'Espases. L'oposició ciutadana va ser molt forta i els partits polítics es van sumar a les protestes, especialment el PSM, ara Bloc per Mallorca. En tot cas, el PSOE també va recollir en el seu programa electoral la decisió de no fer l'hospital a So n'Espases (pàgines 40 i 45).
Un cop assolit el poder, però, sembla que l'opció (bastant poc realista) de fer l'hospital de nou al mateix solar ha quedat descartada per tots els problemes, bastant obvis, que podria provocar als pacients i als treballadors sanitaris. És deplorable que un partit polític reculli en el programa electoral i faci bandera d'un tema que després no podrà (voldrà) executar. És més, en el discurs d'investidura el President Antich va tornar a afirmar que la seva voluntat era fer l'hospital al solar de Son Dureta. Ignorància, premeditació o inutilitat?

Eivissa o Ibiza

El conseller de turisme del Govern Balear (del partit suposadament nacionalista d'UM) diu que la promoció de l'illa seguirà fent-se només en la versió del nom en castellà. Només per dignitat lingüística això ja és una aberració. A més, Ibiza és una paraula que relaciono inconscientment amb les discoteques, els after-hours, el turisme massificat, les drogues de disseny i el món de la festa sense control ni límits. Deu ser que, malgrat les paraules grandiloqüents relacionades amb el canvi de model turístic, el que interessa és seguir omplint la caixa a costa de la dignitat i la tranquil·litat dels eivissencs. Si allò que es vol és fer un turisme més sostenible i diferent del pastillero que ara envaeix l'illa pitiüsa major, canviar el nom foraster d'Ibiza pel nom propi d'Eivissa no hauria de suposar un "cost econòmic inassumible" sinó un pas més en la intenció de canviar la imatge de reducte dels maquineros d'Europa.

"Mora catalanista"

El temps no passa a les casernes de la "guarracivil"...

Com diuen per aquí Mallorca, arruix forasters!!!

Catalunya Ràdio i el Madrid...

Notícia bomba: la ràdio "nacional" de Catalunya, seguint la tendència desnacionalitzadora i d'anar a rebuf d'allò què fan les cadenes privades espanyoles, ara ha tingut la brillant idea de potenciar, encara més, la seva programació d'esports retransmetent en directe els partits del Real Madrid. No del Mallorca, el València, el Llevant, el Villarreal o el Nàstic, no...

Quina serà la següent bufonada? Retransmetre en directe els avançaments de l'Alonso? Les corrides de toros?? Els concerts de la Pantoja?

Per mi, ja se'n poden anar a la merda.

Nit de Foc a Capdepera

Aquest dissabte a la nit els Dimonis de Mancor de la Vall vam actuar a Capdepera en un ambient increïble. Sortíem de l'església del poble i a fora una gentada ens esperava cridant i provocant-nos. Gairebé tothom anava ben protegit i tenia moltes ganes de disfrutar. Quan es van obrir les portes de l'església i va començar l'espectacle tots ho vam passar de conya. Els dimonis provocant, el públic responent amb goig (o plorant de por), però no vam deixar a ningú indiferent. Vam estar una eternitat corrent i obrint-nos pas entre la multitud i disfrutant com camells. La gent ens enlairava, ens duia a coll-i-be, se'ns abraçava, ballava amb nosaltres i cridava sense parar: "boti boti boti, artanenc es qui no boti"... Va ser increïble. Es nota que els gabellins (la gent de Capdepera es diu així) han viscut correfocs des de ben joves... També hi havia bastants guiris despistats amb samarretes de tirants que segur que van tornar a casa amb alguna cremadeta de més, però impressionats per la demostració d'energia, festa i foc que vam desplegar, gràcies en part, a la gran predisposició del públic.

Ah, us adjunto una foto d'en Biel Capó que ha sortit al Diari de Mallorca (enllaç a la notícia) Suposo que els que em coneixeu sabreu distingir qui és en Tatxenko, no??

Més sobre la construcció a Mancor

Manifest del col·lectiu Salvem Mancor:

Mancor plora llàgrimes de ciment

Salvem Mancor

Aquest és el video que el col·lectiu Salvem Mancor va projectar el dia 24 de juliol en motiu de la seva presentació a tots els mancorins. L'acte va ser tot un èxit, ja que hi van assistir més de 200 persones, una cinquena part dels habitants del poble.

Com em va tot?

Aviat farà sis mesos que estic instal·lat a Mallorca i he treballat a tres empreses diferents. De la primera feina en vaig marxar perquè se'm va acabar el contracte i no m'hauria fet res quedar-m'hi per molt, molt de temps, però va resultar impossible que em renovessin. De la segona empresa en vaig fugir perquè no em pagaven, els molt pirates (encara em deuen 20 dies de salari). Ara estic en una gran empresa, potser una de les 5 més importants de les Balears i em trobo en un ambient molt peculiar que aniré descrivint en els propers escrits. La feina m'agrada molt, encara que m'hi deixaré les pestanyes i el cervell. Malgrat tot, donaré una bona oportunitat a l'empresa per tal de que puguin gaudir dels meus excel·lents serveis durant un període de temps adequat.

Però la vida no és només la feina, per això he de dir que estic content d'haver fugit de Barcelona i de respirar l'aire pur de Mancor, ara que encara hi ha aire pur a Mancor...

I tota la resta em va molt bé i estic molt ocupat amb mil històries que gairebé no em deixen temps per actualitzar el blog però he de tornar-hi, perquè el meu nou ambient laboral bé que es mereix un bon parell d'articles...

El primer dia de feina érem dos novatos, en Melitón i jo mateix i la cap de departament ens va explicar, en llengua ben forastera el funcionament de l'empresa matriu... (seguirà)

Juliol 2007 - Censura

Canvi

Aquest matí, en posar la ràdio he tingut l'agradable sorpresa d'escoltar el "Balears al dia" en català i sense la fera ferotge dels darrers mesos. Tot un alleujament. Ja he cercat la sintonia de la COPE perquè em faci de substitut en aquells dies en què necessito una sobredosi de malhumor que m'activi per tot el dia. En tot cas, benvingut el canvi, i a l'Alarcón, bon vent!

Política balear...

Ahir, al Parlament de les Illes Balears, durant la sessió d'investidura del nou President, tothom va intervenir en català excepte el portaveu del PSOE, el senyor Antonio José Diéguez i Seguí, expresident del Parlament. Sembla que el senyor Diéguez, que és nascut al País Valencià, porta molts anys a Mallorca i sap parlar en català, segueix encaparrat en voler agradar a un determinat sector de la població que està creant una societat paral·lela monolingüe castellana, que cada vegada mostra més animadversió pel català, sobretot gràcies a l'exemple que donen alguns polítics tractant la llengua pròpia com una llengua de tercera regional.

Ah, aquest és el pacte de govern que marcarà les línies mestres del Govern en els propers quatre anys. A veure si el senyor Diéguez es llegeix l'apartat referent a la llengua...

Collons de mico en concert

Osti tu, fa una estona estava intentant repassar una mica els apunts pels exàmens de la UOC i no em podia concentrar. Pel cervell em passaven milions d'idees relacionades amb tot, excepte amb el tema que he d'estudiar. He baixat, he obert la nevera, n'he mirat l'interior, he trobat una cerveseta i me l'he beguda en trenta segons. Tenia calor? Potser. M'he tornat a asseure amb els apunts i res. Ni una pàgina. He començat a navegar per internet sense objectiu fix. He llegit els digitals de sempre, he fet un repàs als blogs de sempre fins que he arribat a la conclusió que res no canvia, que ja està tot dit, que internet és una gran mentida que ens absorbeix i ens enganya. Anava a tancar l'ordinador però no sé perquè he anat a visitar un blog antic, d'aquells que seguia fa molt de temps i que un dia va decidir deixar de girar, com aquell roc que rodola muntanya avall sense fre i de cop i volta queda aturat en un replà, d'on sembla que no s'ha de moure més. Doncs he entrat en el blog en qüestió i resulta que ha tornat a funcionar d'un temps ençà i l'he tornat a llegir i m'hi he tornat a enganxar i "collons de mico". M'ha vingut aquesta expressió al cap i no puc parar de pensar en ella. Collons de mico, collons de mico, collons de mico... He baixat a la nevera i m'he agafat una altra cerveseta. M'ha durat més, un minutet i mig. Tenia set? Diria que no, perquè segueixo pensant amb els collons de mico. I res, que encara no entenc d'on pot venir aquesta exclamació, ni el perquè, però m'imagino un bon mico mostrant-me el seu parell de... i no. No ho entenc. I suposo que d'això que he escrit tampoc s'entén res, però bé, collons de mico... no seria un bon nom per un grup de música?

En Matas plega!

I l'esquerra ho celebra efusivament, però jo no disfrutaria del moment amb tanta alegria. El PP té molta gent sobradament preparada per assumir la direcció del partit i queden quatre anys per decidir qui serà el successor, per tant crec que és una decisió raonable. Va fer una aposta per la majoria absoluta, va fracassar (per ben pocs vots) i ara assumeix la culpa i se'n va a casa. Tanmateix, ja havia avançat que no es tornaria a presentar el 2011. Així, sembla que deixa el partit desemparat, però, en realitat el que fa és deixar molt de temps per escollir el substitut que s'ha de donar a conèixer a la societat. El problema que pot tenir ara el PP és la lluita entre l'ultradreta espanyolista "sin complejos" representada pel batlle de Calvià i la dreta regionalista encapçalada pel batlle d'Inca. Si guanya el primer, seria com si en Vidal-Quadras liderés el PP català. Si guanya el segon és com si ho fés en Piqué. Si els dos bàndols no s'entenen, Unió Mallorquina tindrà camp per créixer. Si arriben a un pacte i posen al davant algú d'un sector intermedi, tindran molt de temps per preparar un nou assalt al poder que esperem que no fructifiqui...

Educació i immigració

Conversa viscuda ahir mateix entre la cambrera del bar i un grup de companys de feina. Tradueixo al català.

Companys: - I ja tens plaça a l'escola per portar el nen?
Cambrera: - Ja he presentat les sol·licituds a diferents centres, a veure si tinc sort...
Co: - A quins has demanat plaça?

Ca: - Al Sant Josep Obrer i a dos més de per Palma (estem en una barriada de les afores). Però no crec que me la donin perquè per residència em toca el Rafal i un altre de per aquí, però jo no vull portar el meu nen allà...

Co: Per què?

Ca: -Jo no porto el meu nen a una escola plena de gitanos i moros ni de conya!!! Abans miro de pagar-li d'alguna forma una escola millor...

Fi de la conversa. Miro la resta de companys per veure com reaccionen a una resposta tan contundent. Creieu que la cambrera té prejudicis racials? És racista?

Doncs resulta que ella és una mulata cubana.

Actuació Dimonis

Avui dimarts hi ha actuació dels Dimonis d’Arrels de la Vall al castell de Sant Carles de Ciutat de Mallorca dins els actes de clausura de la Super Yacht Cup 2007. Serà un espectacle amb accés restringit i d’espectadors només hi haurà els qui portin invitació VIP, entre els que hi haurà bona part de la família reial ecspanyola, un parell de prínceps europeus més, els amos dels iots de megaluxe que s'han concentrat a Palma per la competició i les principals autoritats (interines?) del Govern Balear. Molt de "pijo suelto"...

En tot cas, l'espectacle serà molt potent, res a veure amb un correfoc tradicional, es veurà des de tota la badia de Palma i serà retransmès per un parell de canals de televisió internacionals. Si sou per Palma, no us perdeu l'ocasió d'anar al Passeig Marítim sobre les 23:00 i gaudireu d'un bon espectacle de foc.

FOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOC!!!!!!!!!!!!!

Adéu, Blanes...

Blanes deu ser un dels pobles més patètics de Catalunya, a nivell polític com a mínim. I no em refereixo només a la darrera bufonada que ha donat l'alcaldia a en Josep Trias, sinó que això només és la cirereta que corona el pastís de desgovern, de mala gestió, de manca d'idees i de lideratges i de mala planificació que ha viscut Blanes des dels anys 70, com a mínim.

Mirant la gent que lidera els partits m'alegro de no estar empadronat a Blanes perquè hauria fet qualsevol cosa abans d'haver d'escollir entre el bestiari que representa el poble.

El 1999 ja vaig votar amb el nas tapat i el 2003 ho vaig tornar a fer, encara que en una altra direcció i també amb reticències.

La notícia del pacte CiU-PDB-PP-ERC no ha sorprès a gairebé ningú i només s'ha d'interpretar com el resultat de l'odi personal (un més) entre en Josep Marigó (PSC) i en Joan Puig (ERC). Encara que dins el joc democràtic qualsevol pacte que sumi la majoria pot ser vàlid i que ERC voti la investidura d'un alcalde de CiU i el fiscalitzi des de l'oposició no és una mala solució, a Blanes s'ha de tenir en compte que no només és CiU qui governarà, sinó que hi haurà tres regidors que odien a mort el projecte republicà a Blanes.

Diuen que els polítics són el reflex de la població i, sincerament, en el cas de Blanes espero realment que no sigui així, encara que la mala fama es va extenent...

Teníem un alcalde del PSC (Marigó) que era tan bona persona (de veritat) que era incapaç de tenir una idea pròpia pel poble i tirar-la endavant. Era tot el contrari que el seu antecessor de CiU (Ramos I), un xulo prepotent que tenia uns tics autoritaris brutals i que duia el poble per allà on ell volia sense buscar ni un mínim consens. La clau de la governabilitat del poble amb els dos alcaldes la va tenir la mateixa persona, el bufó de la cort republicana (Puig), que deu ser l'únic diputat blanenc de la història del Congreso de los Diputados i on molts sospirem perquè s'hi quedi (i si pot ser, seguint com fins ara, tocant els ous a qualsevol que respiri més del compte). L'altre exemplar en perill d'extinció és el xulet del carril bici (Argemir), un comunista de la vella escola obsessionat pel poder i incapaç de gestionar res. I el PP? Doncs el PP fins ara presentava un individu que no semblava del PP (Pujadó) per les formes pausades i tranquil·les que tenia de treballar.

En aquestes eleccions del 2007, però, el PP ha passat a mans de l'ultraespanyolisme ignorant i analfabet (Lillo). Però molt ignorant i molt analfabet. Quina irresponsabilitat donar llocs de gestió i decisió a gent que no està preparada! I per si no en teníem prou, a Blanes ha aparegut un gra de pus en forma de PDB que ha estat tota la legislatura insultant a tota la classe política i a les primeres de canvi ja s'han fet de l'establishment. Per cert, aquests ultres que s'han presentat amb un programa fet des del populisme més tronat estan liderats pel germà de l'exalcalde de CiU (Ramos II), cosa que deu haver facilitat l'entesa amb CiU, partit liderat pel bon home II (Trias) i secundat per un pijo d'alta volada que es passeja amb descapotable...

En conclusió, qualsevol govern és dolent per Blanes perquè no hi ha polítics preparats (almenys a primera fila dels seus partits) per tirar endavant projectes d'envergadura i coherents. Entre tots s'han carregat el poble i han convertit un dels paisatges potencialment més bonics en un mar de formigó i ciment. A més, ara fa poc tots s'han posat d'acord per fer una ciutat esportiva de segona divisió al cul del món obligant els joves a agafar moto o dependre dels pares per anar-hi mentre han deixat un solar buit al centre (on ara hi ha el poliesportiu) esperant fer-hi algun projecte totalment artificial i enfocat al turisme, el negoci privat i l'especulació.

De Mancor de la Vall a Sant Feliu de Llobregat

Aquest cap de setmana 103 mancorins viatjarem cap a la capital del Baix Llobregat per participar en una nova edició del festival de cultura popular dels Països Catalans, el Culturaviva. Actuaran els gegants, els xeremiers i els dimonis d'Arrels de la Vall. Estic encuriosit per veure la barreja que significarà veure 103 habitants de la Mallorca profunda al cor de la Catalunya metropolitana. En tot cas, segur que ens ho passarem de conya. Ja ho sabeu.

Metro!

A Palma ja tenen metro! Això sí que és una gran notícia per a tothom: pels ciutadans que es podran desplaçar més ràpidament i sense cotxe, pels estudiants que podran arribar a la UIB sense embossos i només en 13 minuts, pels ecologistes perquè se suposa que hi haurà menys cotxes circulant, pels obrers perquè tenen una bona connexió des del centre als principals polígons, pels qui demanen caritat perquè ho podran fer sota sostre, pels especuladors perquè tots els terrenys que van de Son Sardina a la UIB aviat deixaran de ser ametllers i passaran a ser adossats i pels editors de diaris gratuïts que han proliferat com bolets en els darrers mesos. Deixeu que m'aturi en aquest darrer punt perquè és increïble la quantitat de premsa diversa que corre pels vagons i les estacions. I, com us podeu imaginar, la línia política i la llengua d'aquests exemplars és fastigosament similar. A banda dels tres grans (Metro, ADN i Qué, que a Mallorca obliden el català encara més que a Barcelona), hi ha premsa insular: Part Forana, Bon Dia Mallorca, Palma el Periódico i Fepae el Periódico. Malgrat els noms, la llengua única d'aquests rotatius és la castellana i la línia de les notícies és absolutament de suport al partit que governa ara mateix. Amb el previsible canvi de govern, què faran tots aquests pseudoperiodistes caçadors de subvencions?

Convergenticidi

Quin és el motiu que tenen el PSC i ERC per arraconar CiU de tot arreu on té poder? Sens dubte, eliminar el centre nacionalista de l'espai electoral català. No entenc que encara hi hagi qui creu que l'objectiu d'ERC és créixer a costa del PSC. Tu donaries àmbits de poder en totes les institucions al teu enemic?

Des del punt de vista del PSC, l'enfonsament de CiU seria perfecte, ja que traslladarien a Catalunya el model espanyol bipartit PP-PSOE amb els complements comparsa de l'esquerra i un evident avantatge electoral.

Des del punt de vista d'Esquerra, aquesta fúria anticonvergent no té cap més sentit més enllà del minúscul creixement que poden obtenir d'una part de les bases convergents i una acaparació de poder a curt termini. Dic minúscul perquè pocs més votants poden atreure després de 7 anys amb la cantarella del pacte CiU-PP i el Pacte del Majèstic.

I, a nivell de país, un enfosament de CiU només pot provocar, a mig termini, un creixement del PP, a mesura que CiU deixi de ser el referent de poder del centre sociològic català.

Afortunadament, la gent del país encara pensa en clau nacional, però amb una CiU fora del poder al seu àmbit d'influència per pactes antinatura, els resultats que pot treure en Rajoy a Catalunya en les properes eleccions poden superar els resultats d'Esquerra (gairebé segur) i acostar-se molt als de CiU.

En definitiva, patètic.

Inestabilitat?

El post d'avui ve motivat pel debat que està començant aquí. En primer lloc, substitut, estic d'acord amb que és bastant millor un pacte PP-UM que una majoria absoluta del PP. Ara bé, sempre que les bases nacionalistes d'UM (que existeixen) marquin d'aprop allò que es fa, cosa que fins ara no han fet amb massa encert, no sé si perquè realment el PP no els necessitava per governar o perquè tampoc en tenien massa ganes. En tot cas, encara hi tinc un punt d'esperança. A nivell social, això sí, no hi ha massa diferència entre el que prediquen els dos partits...

Les magnituds bíbliques d'inestabilitat de les què parla el diari del votant anònim es van donar fa 2 legislatures amb el Pacte de Progrés, derrocat per un PP governant a l'Estat, al Consell d'Eivissa i a Palma. I les coses no van anar tan malament com ens volen fer creure si tenim en compte que era la primera oportunitat que tenien per governar i gestionar i sense cap suport al govern estatal. Ara, amb l'experiència d'aquells quatre anys, crec que els maximalismes de l'esquerra seran rebaixats i no s'intentarà tirar endavant una ecotaxa sense pactar amb el sector turístic, ni es frenarà fins a l'absurd la millora de les carreteres perquè saben que allà on ells no van saber millorar la seguretat viària el PP hi ha fotut unes autopistes de por. I les discrepàncies internes s'hauran de solventar mirant què diu el programa de govern i tenint ben present el passat recent. Si un verd-happyflower intenta bloquejar una ampliació d'una carretera que ara està saturada, doncs al carrer i que governin els altres partits en minoria. Si no volen ampliar el metro a l'aeroport perquè pot afectar les herbetes que floreixen en un prat, doncs al carrer. I que governin els seriosos. Que jo sóc ecologista, estic indignat per la construcció massiva d'autopistes, adossats, urbanitzacions, ports esportius i ho vull frenar, però sé que si no ofereixo una alternativa decent, d'aquí quatre anys els peperos ens ho destrossaran tot. I aquesta és la clau de tot plegat. Espero que siguin conscients que en aquest pacte tots hi poden guanyar: si el PP queda a l'oposició a tot arreu i es governa mitjanament bé (per a la majoria) d'aquí quatre anys tots els partits podran pescar vots captius que ara estan dins les xarxes clientelars del PP. Començant per UM i acabant pel Bloc.

En tot cas, i com diu sa Roqueta, aquest és un pacte d'emergència i l'única alternativa possible a la dePPredació, per tant es pot acceptar una rebaixa dels plantejaments inicials des del punt de vista de l'esquerra nacionalista. Cosa bastant diferent del que s'ha fet a Catalunya, on hi havia més possibilitats que no donar el poder a l'aparell del PSOE a canvi de... de... de què, exactament?

Apa, salut!

La diferència

La diferència entre el que ha succeït al País Valencià i a les Illes Balears té un nom: Unió Mallorquina. No és una situació ideal, però sense l'existència del petit partit de centre-dreta liberal nacionalista ara estaríem parlant d'una majoria absolutíssima del PP. Com al País Valencià. I encara hi ha il·luminats de l'esquerra nacionalista que diuen que no volen saber res d'UM. Han fet animalades i són corresponsables de bona part de la destrossa del territori i del canvi social a Mallorca, però no són el PP, ni de bon tros. Des del meu punt de vista, ara cal salvar Mallorca, com fa uns mesos, i això només es pot fer arribant a un bon acord entre PSOE, Bloc i UM. I si na Munar vol la presidència del Consell, doncs que la tingui, i si vol el Consell sencer, doncs per ella (sempre que s'arribi a un acord de mínims per frenar les animalades més bàsiques), però cal que tota la xusma pepera tingui com a quota de poder més gran de les Balears el municipi de Calvià. A veure si així molts dels seus votants captius deixen de ser-ho. Perquè és evident que es poden quedar sense el Govern Balear, el Consell de Mallorca, el Consell de Menorca, el Consell d'Eivissa, el Consell de Formentera, l'Ajuntament de Palma, l'Ajuntament d'Eivissa i l'Ajuntament de Maó. I sense cap repartidora de càrrecs i influències, estan morts. Fa vuit anys van resistir a Eivissa i a Palma. Ara, si es fa bé, només els quedarà Calvià (i Inca i Manacor...)

Mancor sense canvi

Partit Popular, Partit Popular, Partit Popular...

20:30, Ajuntament de Mancor, recompte de vots de les eleccions municipals.

Partit Popular, Partit Popular, Partit Popular...

Mai havia sentit aquestes dues paraules juntes i repetides fins a la sacietat.

Partit Popular, Partit Popular, Partit Popular...

Com poden treure tants vots? Encara somniaré amb aquestes dues paraules i tot el que impliquen...

Realment el resultat de Mancorins pel Canvi ha estat bo (més de 50 vots nous), però el que no ens esperàvem era que el PP en tragués 30 més de nous. El 2003, PP 352, PSM 196 i UM 124.

En definitiva, un 87% de participació (2 punts més que el 2003), i les coses queden com estaven, amb via lliure pels especuladors per construir, construir i construir.

A mi, però, ningú em treurà de que hi ha hagut alguna cosa que fa un tuf estrany. S'han escollit 7 regidors, que són els que corresponen als municipis amb menys de 1.000 habitants. Si mirem els resultats, veurem que hi ha hagut 777 vots i 110 abstencions, per tant, un cens de 887 majors d'edat capacitats per votar. A aquests s'hi han de sumar tots els menors d'edat, que no haurien de ser més de 112 ja que sumarien 1.000 habitants i s'haurien d'escollir 9 regidors.

Ara comparem aquestes dades amb les de dos municipis similars de la mateixa illa de Mallorca:

Búger: 716 vots i 122 abstencions: total del cens: 838, però 9 regidors!!

Lloret de Vistalegre: 726 vots i 153 abstencions: total del cens: 879, però 9 regidors!!

Per tant, sembla que a Mancor no tenim nens empadronats en el poble quan hi ha un boom demogràfic impressionant. O com a mínim sembla que no tenim tants menors com a Búger o Llorito. Més ben dit, tenim molts menys nens que a Búger i Llorito. Sospitós. En tot cas, amb els resultats que hi ha hagut el PP hauria tret la majoria absoluta igualment, però aquestes mangarrufes en els empadronaments em fan dubtar molt i molt de que realment les eleccions hagin estat totalment netes. I més quan hi ha una dotzena de persones que han anat a votar i s'han trobat que no eren al cens, entre ells l'antic cap de l'oposició.

Partit Popular, Partit Popular, Partit Popular...

Notícia del Diari de Balears d'avui

"Neix una plataforma per «frenar l'onada de construcció i especulació»


Pretenen fomentar la participació ciutadana en la planificació urbana

ANTONI MATEU. Palma.Un grup d'una vintena de persones, conscients de «l'onada de construcció i especulació en què es troba immers el poble», s'han arreplegat al voltant de la plataforma Salvem Mancor. Aquesta entitat pretén que l'Ajuntament, al cap del qual es troba Bernardí Coll (PP), canviï la planificació urbanística actual. «Maldament el planejament vigent permeti créixer i estendre el fenomen dels adossats, pensam que la planificació urbanística ha de prioritzar el manteniment del paisatge i la tipologia del nucli urbà», diu Margalida Perelló, portaveu del col·lectiu. Aquesta plataforma, que està en vies de constituir-se, aspira a fomentar la participació ciutadana en els planejaments urbanístics.
«Passat eleccions, sigui quin sigui el consistori que en surti elegit, Salvem Mancor farà propostes en el sentit de posar fre a aquest fenomen», explicà Perelló. Fa uns mesos que aparegué una pintada en una paret del poble. «Mancor plora llàgrimes de ciment... i tu, no hi penses fer res?», deia aquest escrit. «Un dia vaig passar a prop de les marjades de Son Collell -una finca on hi ha projectada una promoció d'adossats- i vaig veure com la maquinària esbucava les marjades. Va parèixer que el cor se'm xapava en veure allò. Només feia un any que estaven adobades després que una torrentada les esbaldregà!». explica un jove anònim. Bernardí Coll és del parer que «qualsevol veí o entitat ciutadana té dret d'opinar sobre el planejament urbanístic del terme, però assegur que tot el que s'està construint a Mancor està dins la delimitació urbana que preveuen les normes subsidiàries dels anys noranta».
Allò cert és que les vuit promocions immobiliàries projectades o en fase d'execució, suposen un total de 85 habitatges. Es calcula que la població de Mancor creixeria amb 255 persones més. Això suposaria un percentatge elevat si es té en compte que la població del municipi frega els 900 habitants. Salvem Mancor pensa que aquestes promocions provocaran un efecte crida per a la població externa i un augment del preu de l'habitatge, amb la conseqüent dificultat per al jovent que aquesta situació comporta.

Fa un any...

L'any passat per aquestes dates tenia molts dubtes. Cliqueu en aquest enllaç i veureu la porra que vam fer el 12 de maig de 2006. Resulta que vaig fer 5 preguntes. 3 d'elles tenen resposta i les altres dues haurem d'esperar a que passin les eleccions del 27 de maig. En tot cas, comencem les dots de vidents que cap de nosaltres té:

1- Qui creus que serà el proper president de la Generalitat de Catalunya (després de les eleccions al Parlament que s'han de fer abans de la fi de 2006)?

a) Artur Mas
b) Pasqual Maragall
c) Manuela de Madre

d) José Montilla--------------> ningú ho ha encertat. Tan sols la Tempus Fugit va dir que seria un freaky. (és en Montilla el freaky per excel·lència???) mmmm...

e) Montserrat Tura
f) Antoni Castells
g) Josep Lluís Carod-Rovira
h) Joan Saura
i) Joan Puigcercós
j) Un altre: anotar el nom:

2- Qui creus que serà el proper Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya (després de les eleccions)?
a) Artur Mas
b) Pasqual Maragall
c) Manuela de Madre
d) José Montilla
e) Montserrat Tura
f) Antoni Castells
g) Josep-Lluís Carod-Rovira------------------> Tempus Fugit (im-pressionant!)
h) Joan Saura
i) Joan Puigcercós
j) Josep Bargalló
k) Josep Antoni Duran i Lleida
l) Joan Saura
m) Un altre: anotar

3- Qui creus que serà l'alcalde de Blanes? Pregunta encara no resolta.
a) Josep Marigó (PSC)
b) Josep Trias (CiU)
c) Francesc Pujadó (PP)
d) Joan Puig (ERC)
e) Argemir González (EUiA-ICV)
f) Un altre (anotar)

4- I l'alcalde de Barcelona? Pregunta encara no resolta
a) Joan Clos
b) Xavier Trias
c) Jordi Portabella
d) Alberto Fernández Díaz
e) Imma Mayol
f) Una altra (Anotar)

5- On estaré vivint el dia 12 de maig de 2007?
a) Al mateix pis de BCN que ara
b) En un altre pis de BCN
c) A Blanes
d) En algun lloc a mig camí entre Blanes i BCN
e) A Mallorca------------> Sa Roqueta (tongo???)
f) Una altra: anotar

A falta de veure els resultats de les eleccions municipals, és evident que el món fot moltes voltes. Qui em feia a mi per Mallorca? Osti tu! La dona... Això és un complot!!!

I en Carod repeteix sessió de sado, com deia la Tempus Fugit, per cert, què se n'ha fet de na TF????

Qui feia en Montilla president? És realment en Montilla el president? Hi ha dies en què realment ho oblido, no sé si perquè amb en Matas ja en tinc prou o perquè en Montilla és tan gris que s'acaba confonent amb les parets del Palau de la Generalitat...

A MALLORCA, FESTES MALLORQUINES!

NO A LA "FERIA DE ABRIL" SUBVENCIONADA AMB DOBLERS PÚBLICS!


Benvolguda amiga/benvolguda amic,

El proper divendres 27 d'abril s'inaugura a Son Rossinyol (Ciutat de Mallorca) la "feria de abril", pagada amb fons públics de l'Ajuntament de Ciutat, en mans del PP.

Aquests fastos, punta de llança del colonialisme castellano-andalús, són un capítol més de la política d'extermini lingüístic i cultural del Partido Popular. Recordem, a tall d'exemple i centrant-nos en la gestió de la batllessa Catalina Cirer:

-Substitució dels símbols mallorquins per moneiots tipus "Simpsons" al cercavila les festes de Sant Sebastià.
-Persecució i linxament dels Tamborers de la Sala.
-No aplicació del pla de Normalització Lingüística de l'Ajuntament.
-Missatges en foraster al servei de megafonia dels autobusos.
-Condemna a pa i aigua a festes pròpies com el Diumenge de l'Àngel.
-Marginació dels músics mallorquins i de la música en català a les festes de Sant Sebastià.
-Nul·la promoció de la cultura popular autòctona.
-Destrucció del patrimoni històric.
-Etc, etc, etc.

Per tot això, et convidam a gaudir d'una oportunitat impagable per expressar la teva protesta, cara a cara amb Catalina Cirer, a la concentració que farem sota el lema A MALLORCA FESTES MALLORQUINES.

IMPORTANT

1) Aquesta concentració és totalment legal. S'ha remès el comunicat corresponent a la delegació de govern.
2) La concentració té un caràcter pacífic, lúdic i festiu. Anirà acompanyada de música de xeremies i hi serà present la famosa somera "Cirereta".
3) Comptarà amb un servei d'ordre que vetllarà pel correcte comportament dels assistents.
4) Començarà a les 19,00 hores davant l'Hipòdrom de Son Pardo, des d'on ens dirigirem a l'entrada de la "feria" a esperar l'arribada de la batllessa Catalina Cirer.
5) Un cop hàgim expressat la nostra protesta, la concentració es donarà per disolta.


Pel Lobby per la Independència, sgt.
Josep Palou

------------------------------------------------------------------------------------------------

Estic viu! He rebut aquest correu-e i en faig una mica de propaganda. Canvieu "Feria de Abril" per "Oktoberfest" i penseu si val la pena subvencionar-ho mentres la cultura pròpia substisteix com pot. VERGONYÓS!

Tornaré!

Autodeterminació.

Vaig sentir en Vendrell en plena calçotada dient beneitures sobre l'estatut(et), el TC i el dret a l'autodeterminació. Vaig voler creure que li havia fotut massa al vi. Però no. Sembla que els d'Esquerra segueixen en la seva línia ximple i van dur al Parlament aquesta moció:

“El Parlament de Catalunya constata que:
L’acord de gener de 2006 a la Moncloa va fer possible l’aprovació de l’Estatut vigent -que comportà la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya- que tot i haver estat ratificat posteriorment pel poble de Catalunya en referèndum ha permès de fer una interpretació a la baixa i deslegitimadora per part de l’advocat de l’Estat i possiblement del Tribunal Constitucional. Si aquesta eventualitat negativa es produeix, la via autonomista quedarà en un atzucac i d’acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d’aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d’exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.”

Atzucac: carreró sense sortida.

Si ens aproven l'estatut(et) ja no estarem en un atzucac?

He aplicat les tisores del processador de textos, a l'estil Guerra amb l'Estatut, i de la proposició anterior n'ha quedat una cosa molt més decent:

“El Parlament de Catalunya constata que:

La via autonomista està en un atzucac i d’acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d’aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d’exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.”

Val més que els d'Esquerra deixin de jugar a escacs o sí que entraran en un bon atzucac...

Copa del món de ciclisme

Ahir al vespre vaig anar a veure l'assaig general de l'actuació de la Fura dels Baus en motiu de la Copa del món de ciclisme que es disputa a Ciutat de Mallorca des d'avui fins diumenge. A menys d'un quilòmetre de distància, la "selezión apañola de furbo" patia per derrotar als gèlids jugadors d'Islàndia. Afortunadament, l'ambient del pavelló no tenia res a veure amb la "furia rojigualda".

Va ser una performance en la línia que la Fura dels Baus ens té acostumats: molt d'espectacle de llum i color, bona música i una sorprenent barreja de noves tecnologies i cultura tradicional.

Cal dir que l'assaig es va allargar molt més del previst ja que un generador va fallar per culpa de la intensa pluja que ha estat caient per aquí els darrers dies. La resta? Senzillament genial: una mica de tot i sense avorrir per res. Sobretot cal destacar la bola gegant amb 50 persones a dins que van penjar del sostre del pavelló.

I els efectes especials de llum que van aplicar sobre aquesta bola, fent que ens semblés tant una roda de bicicleta com el planeta Terra.

I la música (amb tonades de la Balanguera i del Cant de la Sibil·la que no van desentonar gens entre la modernor dels sons). I els 100 individus vestits de blanc que es van penjar del sostre ballant al ritme de la música. I els balladors de ball de bot, les "quatre pageses voladores gegants", els dimonis de Mancor... I...

Res, que l'espectacle va ser molt millor que les fotos que n'he fet i va valer la pena arribar a casa a tres quarts de quinze!

IB3 ràdio m'activa de bon dematí

Cada matí, de 7 a 8, escolto la ràdio mentre vaig a treballar. Em dedico a fer zàpping entre les dues úniques emissores del país que he sabut trobar: Catalunya Ràdio i IB3 Ràdio. Entre en Bassas i un aprenent de Jimenez Losantos (Losdemonios) anomenat Javier Alarcón. És com anar alternant dutxes d'aigua freda i calenta. En Bassas darrerament no era sant de la meva devoció i em vaig passar a RAC-1, però aquí a Mallorca estic totalment desemparat i m'he tornat a abraçar a ell com a única taula de salvació davant les barbaritats que deixa anar el presentador dels matins d'IB3 Ràdio.

L'Alarcón aquest, quan està d'acord amb les notícies fa un renou (soroll) amb els llavis i la llengua que em posa molt nerviós. No sabria com descriure'l: potser seria com un micro-orgasme "mmmbbbxxx". En canvi, quan s'altera (bastant sovint) treu la seva ira a passejar, per exemple quan un tal Castells li llegeix les notícies dels diaris:

"Y el Balears dice: L'oposició denunciarà a la batlessa de Felanitx per..."

"Ya estamos otra vez! Pero cuando esta gente se va a cansar de judicializar la política y a la alcaldesa de Felanitx que ya ha sido absuelta de... Pero cuando van a cambiar esta gente??? Es que cada día es lo mismo..." (Ja us podeu imaginar de quin partit és l'alcaldessa...)

I el tal Castells, que té més paciència que un sant o menys criteri que un cuc, passa a la següent notícia sense acabar de dir-nos perquè denunciaran a l'alcaldessa de Felanitx...

Res, que cada matí arribo a la feina ben activat, i sense necessitat de cafeïna...

A la tarda, tornant cap a casa, tinc temps d'escoltar en Grasset i la seva tertúlia de 3 a 4 a CatRàdio. A les 4 en punt, però, és el moment d'en Joan Calafat, la versió autòctona insular del pàharu del matí. Avui, en l'entradeta del seu programa "el Metro" ha deixat anar, sense dissimular gens ni mica, que els electors balears serem intel·ligents i sabrem triar entre les realitats del Partit Popular i les fantasies del PSIB i l'esquerra. Talment com ho heu llegit ho ha dit. I s'ha quedat tan ample. Gairebé s'ha quedat tan descansat com ahir quan va deixar Esquerra Republicana de Catalunya per terra: que si és un partit per fer oposició, que si no saben estar al govern, que si blablabla... i acaba i ho relaciona tot amb el Bloc per Mallorca i l'entrada d'ERC en aquesta coalició. I no en un moment de debat, no. Els va dedicar íntegrament l'editorial de 5 minuts que serveix per obrir el programa.

No sé fins a quin punt els mitjans públics poden definir-se políticament de manera tan descarada fins el punt de "recomanar" el sentit del vot... Potser sóc l'únic no pepero que encara se'ls escolta, però per saber què passa al meu país, segueixo preferint escoltar els mitjans del país que els de fora. Així de raret sóc. O no...

La coça i l'ordre

Un moret (no allargaré més l'article quan amb una sola paraula m'enteneu) d'uns vint anys li fot un bon cop de coça al cotxe que hi ha aparcat a l'entrada del lloc on treballo. Duu una merda com un piano. Un compatriota seu més gran l'arreplega perquè no caigui i se l'endú ajudat d'un altre jove amb el braç enguixat. L'amo del cotxe és un company meu de feina i el bony és ben evident. Un home que entrava ho veu tot, ens avisa i empaita els tres individus. Revatua déu sagrat! Cinc o sis més sortim al darrera per enxampar-los. L'autor del cop de coça va fatal i els altres dos van més serens. Els retenim mentres algú truca a la policia.

Els companys del xutador de cotxes s'excusen i diuen que no el coneixen mentre s'intenten escaquejar. El xutador desapareix i els seus companys s'eximeixen de culpa de forma ben diferent. El compatriota de l'altre diu que no el coneix, que només l'ha vist al bar i que, com que anava tan malament, l'ha intentat calmar i treure'l d'allà perquè no creés problemes. Se'l veu prou sincer. El del braç trencat argumenta en bon mallorquí: "Jo som mallorquí! Jo no els conec de res. Me'ls he trobat en es bar. Ara he d'anar a s'estació a agafar es tren. Me sentiu? Jo som mallorquí!". Els diem que o, torna el seu col·lega o es fotran en un bon merder. Amb un parell de crits el fan tornar.

Llavors el mallorquí se'n va tan tranquil a agafar el tren mentre els dos moros s'esperen a que arribi la policia que arriba en dos minuts (la policia secreta de la policia nacional), quatre minuts (dues motos de la policia nacional) i cinc minuts (dos cotxes més de la policia nacional). Després del xou que han muntat per endur-se un paio que amb prou feines s'aguantava els pets, abandonen la zona discretament. Llavors arriba un cotxe dels municipals, d'aquells pintats amb els colors de la República espanyola, a tot drap i ens demana si els havíem avisat. D'això se'n diu arribar a misses dites.

Salvem Mallorca? Au idò!

Dissabte, 17:45, plaça d'Ecspanya de Palma. Genteta, sí. Gentada, no. Uns quants centenars llargs de persones i un cert desànim en l'ambient. Mirant a banda i banda em trobo amb tots els líders de l'esquerra balear: els del Bloc a una banda i els del PSOE (definitivament, allò de PSIB està mort i enterrat) a l'altra. Tots amb les seves pancartes i banderes. De cop i volta, els del Bloc avancen endavant amb la seva marea de banderes verdes (sento na Nanda Ramon que comenta a en Grosske que han d'aconseguir un bon lloc perquè se'ls vegi), els del PSOE i les seves banderes també fan un intent d'avançar però es queden aturats. De cop i volta, però, comença a arribar gent de tot arreu, els repartidors oficials de banderoles multipliquen la seva feina i la sensació de manifestació grossa comença a estar en l'ambient. La famosa impuntualitat mallorquina torna a fer-se evident: si la manifestació és a les 18:00, s'entén que s'hi ha d'arribar a partir de les 18:00... Quedem aturats a la Plaça mentre veiem com la capçalera de la manifestació s'allunya i s'hi va afegint molta gent que surt de totes les cantonades. Ens despistem un moment i ja ha acabat el bloc del Bloc (molt nombrós) i comença el del PSOE (més compacte però més esquifit). Més endarrera hi ha els Maulets, Esquerra (no va amb el Bloc), la CNT i gent de moltíssimes plataformes per salvar els pedaços de terra en perill. I a tot arreu, moltíssima gent sense afiliació clara donant suport al lema i la intencionalitat de la manifestació: Salvar Mallorca.

Avancem pel recorregut de manera tranquil·la, ara més ràpidament, ara més a poc a poc i ara ens aturem. Una cosa que em va sobtar moltíssim de la manifestació és la calma mallorquina. Gairebé cap crit, cap insult i ben pocs lemes: només un grupet d'adolescents van trencar el silenci, amb un parell de rimes: "Matas cabró, asfalta't els collons" i "Munar, cabrona, asfalta't sa cotorra". Em vaig sentir bé enmig del silenci només trencat davant de Cort per aplaudiments a no se sap ben bé què. No hi havia resignació, hi havia ràbia. No era timidesa, era esperança continguda. No havíem de cremar cap contenidor, ni pintar cap façana per demostrar qui tenia la raó. Fins i tot els de l'inmundo van haver de reconèixer el pacifisme i saber estar dels manifestants. En arribar a la plaça Major vam tenir problemes per ubicar-nos i no vam poder sentir el manifest. Al cap de mitja hora d'estar fent "bulto" a la plaça el van tornar a repetir, encara que la periodista oradora va tenir un atac de tos i la va haver de suplir el seu acompanyant. Mentres llegia em vaig girar i vaig veure que encara hi havia gent i pancartes entrant a la plaça. I molta gent ja havia marxat. Realment va ser una gran manifestació. Espero que serveixi perquè, mani qui mani després del 27-M, s'aturi el desgavell de construcció que acabarà enfonsant l'illa.

Tan sols voldria acabar aquesta minicrònica amb dos apunts:

1. Si realment va ser la manifestació més grossa de la història mallorquina (segurament), per quins set sous no es va fer més propaganda d'aquest fet? No és prou important exclamar-ho als quatre vents? O és que aquesta discreció ja va lligada amb el caràcter mallorquí?

2. Si qui va convocar la manifestació va ser el GOB i totes les plataformes, perquè cada partit de l'esquerra anava amb les seves banderetes i separat dels altres per marcar distàncies? Si Unió Mallorquina hagués anat amb les seves banderetes a la manifestació (hi havia militants d'UM i alguns càrrecs entre la multitud), hauria estat ben rebuda? Va fer alguna cosa realment important el Pacte de Progrés durant la legislatura que va tenir el poder a les Illes Balears per salvar Mallorca? Si tornen a manar ens tornaran a defraudar?

ADSL

Truco al 1004. Acostumat al "si desea ser atendido en castellano, pulse 1. Si desitja ser atès en català premi 2", em va sobtar no sentir aquesta entradeta. Tot segueix en castellà. M'interroga la maquineta dels collons per saber què vull i li dic que em vull donar d'alta l'ADSL. Al cap d'una estona m'atén un andalús molt simpàtic que a la segona frase em diu que no entén ni fava del què li estic dient i que si li puc parlar en espanyol. Li demano, en castellà, si em pot passar amb algú que parli català. Dos o tres minuts després d'esperar, em pengen. No defalleixo i ho torno a intentar. El resultat, el mateix, però ara la meva interlocutora tenia un accent argentí. A la tercera m'agafa el telèfon una noia que parlava castellà. Li segueixo parlant en català i a la segona frase ja em respon en català de València. Una xiqueta molt simpàtica que em diu el que ja em temia. A Mancor no hi ha prou banda ampla per tota la demanda que hi ha i que l'única cosa que puc fer és posar-me en una llista d'espera i donar d'alta un pack d'aquests de tarifa plana amb trucades que em surten per un ull de la cara. Aquest és el servei que ofereixen les companyies de telefonia i accés a internet. Aquest és el resultat de la liberalització: mentre a la capital es pot triar entre desenes de companyies que ofereixen el mateix, a les zones rurals hem de seguir sense accés a la banda ampla. Vergonyós. Després de resignar-me, li pregunto que com és que no em donen l'opció de poder parlar en català amb Telefónica de bon principi quan des de Blanes i Barcelona sí que es pot. No em sap donar resposta i em recomana que quan la maquineta em torni a interrogar sobre quin és el motiu de la trucada, li respongui: "vull ser atès en català". O sigui, que si esteu en un moment depressiu, d'aquells que passen quan sembla com si tot el món que us envolta s'hagués confabulat per recordar-vos que la llengua catalana està en declivi, quan tothom amb qui interactueu utilitza la llengua de fora, a TV3 hi ha l'Otero i els seus convidats dubtosos, se us ha desprogramat la ràdio i no teniu a qui telefonar per consolar-vos, llavors, truqueu al 1004 (des de les Illes Balears) i digueu: "vull ser atès en català". És gratuït!

Uep! Com va?

Fa uns 20 dies que vaig aterrar a Mallorca i ja estic trobant una mica el meu espai. Res, que tot va molt bé. Excepte la dona, que la tinc per can Fanga i encara trigarà un meset a venir a fer-me companyia, la resta ho porto bastant bé. No m'he aprimat, segueixo menjant raonablement bé, faig una cara saludable, segueixo sense afaitar-me massa sovint, em dutxo cada dia i ara tinc la casa en obres.

Sé que no heu pogut dormir pensant com me les hauria per unes terres tan inhòsPPites, però us he de dir que els queden quatre telenotícies. He fet una enquesta entre amics, coneguts i saludats. Si fos pels vots dels amics, el PP seria gairebé extraparlamentari. Entre els coneguts pot ser la tercera o quarta força més votada, i entre els saludats no obtindrà la majoria absoluta. Llàstima de la resta de gent que no em saluda... Maleducats!

Només arribar a la casa on visc, vaig trobar tres fulletons de propaganda: una excursió a la muntanya, la presentació pública del candidat a batle d'Unió Mallorquina i la presentació pública del candidat a batle del PP. El d'UM ja ha renunciat abans de presentar-se (massa jove, inexpert, bona persona i ha sucumbit a les pressions peperes per no trobar gent per omplir la llista) i el del PP sembla que pot ser l'únic candidat, ja que les forces d'esquerres i nacionalistes tenen molts candidats per ocupar totes les places excepte la de cap de llista. Serà el primer cop que deixo d'anar a votar? Faré vot nul a l'estil abertzale? I jo que creia que la situació de Blanes ja era prou complicada...

Bé, a veure si em reenganxo al blog, que tinc moltes coses per explicar!

Arriba el moment

Queda menys d'una hora per deixar la feina, córrer cap al pis, acabar de tancar les caixes pel trasllat, carregar el cotxe, anar al port i pujar al vaixell que em durà cap a Mallorca. Deixo enrera 18 anys de vida a Blanes i 9 a Barcelona. Espero estar més temps en el nou destí... En tot cas, ahir i avui (i tota aquesta setmana) sóc un sac d'emocions. Ahir a la nit vaig arribar al pis amb la llagrimeta als ulls perquè el canvi serà gros i, tot i que hi sortiré guanyant, deixo enrera (només físicament) els amics de tota la vida. Espero adaptar-me a la nova vida i trobar el camí per poder seguir gaudint sovint dels sopars, partidets de bàsquet i festetes amb la gent de sempre.

Ah, segurament deixaré d'escriure durant uns dies, fins que no trobi el ritme i l'estabilitat que el cos em demana!

A reveure!

Dues històries de coloms

Pel meu gust, a Barcelona hi ha massa coloms. M'agrada que n'hi hagi, perquè donen vida a la ciutat, però crec que hi ha zones on la superpoblació colombòfila és massa exagerada. És com els gats: està bé que hi hagi gats que visquin en llibertat dins la ciutat, però quan hi ha solars on n'hi viuen una cinquantena és que hi ha algun problema.

Un cop dit això, aquests dies he tingut dues experiències amb els coloms totalment contraposades. Us explico, a Travessera de Gràcia hi ha un edifici oficial de l'Estat, no sé si és de la Seguretat Social o de què, però la façana de l'edifici està feta amb tan poc enteniment que a quatre metres d'alçada, just abans d'on comença la primera planta hi van deixar uns espais buits (estèticament bastant horribles). Evidentment, els coloms van utilitzar aquells espais per viure-hi, dormir-hi, badocar-hi i, atenció, cagar-hi, de manera que una franja del terra del lateral de l'edifici havia adquirit un color blanquinós bastant lleig. Per evitar això, fa un mes o dos, uns obrers van instal·lar tot de punxes i punxons al llarg de la façana, de manera que els coloms no hi poguessin estar. I, efectivament, ja no s'hi posen. Malgrat tot, un metre més avall d'aquesta entradeta que fa la façana hi ha com un prestatge (totalment inútil) d'uns tres metres de llarg i un pam d'ample on a vegades els coloms també hi van a reposar.

I aquí comença la primera història, ja que dimecres de la setmana passada a quarts de nou del matí en aquell prestatge hi vaig veure solitari un colom d'aquells que sembla que hagi de morir en poc temps, escanyolit, la mirada trista i les plomes estarrufades. No sé perquè m'hi vaig fixar, però em va sobtar veure'l allà tot sol. Evidentment, la meva vida no està orientada a salvar les causes perdudes dels coloms moribunds en una ciutat que els pateix en excés, per això en arribar al semàfor de la següent cruïlla ja m'havia oblidat del colom. A quarts de tres de la tarda, però, vaig tornar a passar pel mateix lloc i hi tornava a haver el colom moridor, però, alerta, amb un altre colom ben sa al costat que l'arropava. I a quarts de quatre encara hi eren. I al vespre tornava a haver-hi el colom moridor solet. L'endemà al matí em va picar la curiositat i sí, encara sobrevivia. A la tarda, de nou, estava acompanyat i rebia escalfor i carícies. Era recomfortant de veure com un colom ajudava l'altre, com si hi hagués una estima especial entre ells. Al vespre, però, ja no hi havia ni el colom moridor ni cap acompanyant. I aquí acaba la primera història.

La segona història va començar l'endemà mateix de la desaparició del colom moridor. Em vaig despertar de bon dematí i vaig sentir repapiejar a un colom. El soroll semblava com si vingués de la cuina i vaig anar a investigar. A dins la cuina no hi havia cap colom, així que vaig obrir les finestres per veure si era a prop i, resulta que una parella de coloms s'havia instal·lat al forat de l'extractor de la cuina, forat que incomprensiblement no té una reixa per evitar l'entrada d'aquests animals. Quins collons! Des de llavors, i ja porto cinc dies amb la tonteria, cada dematí el primer que faig és anar a fotre fora els dos coloms que es pensen que el forat de l'extractor és el seu picadero particular. Primer amb un parell de crits ja fotien el camp, després vaig penjar una bossa perquè els espantés però en menys de dotze hores ja no li fotien ni cas, els vaig desmuntar els inicis de niu que feien amb branquetes, ara els foto fora a cops d'escombra i aviat hauré de pensar com col·locar una reixeta sense estimbar-me per avall. En tot cas, sembla que només vénen al picadero de dies, ja que a la nit allà no hi ha ningú. I aquesta ha estat la segona història, que encara no ha acabat...

Me'n vaig

Sembla que hauré de canviar el títol del blog. Aquesta aventura va començar amb un "Fart de BCN", va seguir amb un "Fugint de BCN" i ben aviat hauré de canviar de capçalera. Espero no haver de posar "Enyorant BCN" o res similar. El temps ho dirà. En tot cas, aquesta setmana em trasllado i el dia 1 de març totes les Illes Balears faran festa per commemorar que jo hi arribo (per quedar-m'hi?). Doncs sí, hi ha tota una sèrie d'actes per rebre'm: al port de Palma hi haurà una orquestra amb xeremies i flabiols que tocarà els Segadors i la Balanguera, a més, el Molt Honorable Jaume Matas en persona vindrà a donar-me la benvinguda. I jo li respondré: "Uep Jaume, com va?" I llavors ell em dirà: "Va bé, Tatxenko, ja feia temps que t'esperàvem. El poble balear et dóna la benvinguda i et desitja tota la felicitat del món en aquestes illes exparadisíaques". I jo li diré: "amén". I llavors, en una comitiva precedit per tots els consellers i conselleres del Govern Balear, el bisbe de la Seu i els més alts comandaments militars, ui quina angúnia, anirem a fer un piscolabis de galetes quelis amb sobrassada DO Mallorca i formatge DO Ma(h)ó(n), tot ben regat amb Vi DO Binissalem i cava de Blanes.

Conyes a banda, després de fer tot un treball de recerca, he descobert que el dia oficial de les Illes Balears és l'1 de març, i sembla que tot ve de que l'1 de març del llunyà any 1983 després de Crist, entrà en vigor el primer Estatut Balear i per això els balears ho celebren/(celebrem?), o sigui que només arribar ja tindré un dia de festa entre setmana per poder instal·lar-me millor. M'agrada... i més que m'agradarà si també decideixen fer festiu el dia de l'entrada en vigor del segon Estatut Balear, que està a punt a punt...

Camins, de Sopa de Cabra

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

Desconnexió total

Duc unes setmanes de desconnexió (gairebé) total de la situació política catalana. No escolto els telenotícies (només els tinc de fons a l'hora de dinar), no llegeixo els diaris convencionals i tan sols faig un cop d'ull a Vilaweb i algun altre diari digital per llegir algunes opinions, no notícies. A nivell de notícies internacionals no vaig massa millor: dimissió (temporal) d'en Prodi, amenaces americanes d'atacar l'Iran i res de nou sobre ETA i el procés de pau són els tres fets que podria més o menys destacar ara mateix.

Suposo que estic transitant cap al costat fosc de la societat. M'estic acostant a la banda on habiten els qui passen de la política, els qui s'exalten per quatre consignes populistes gens raonades i tenen la capacitat de raonament polític d'un calamar. O sigui, en definitiva, m'estic convertint en un individu més de la immensa majoria de la societat. Ho faig per curiositat però també, perquè ho hauria de negar, per cansament. Perquè estic cansat de tantes proclames absurdes, tanta incapacitat per resoldre problemes i tanta capacitat per crear-los, tanta política espectacle i tan poca política de fets. Tanta mesquinesa i subnormalitat dels mitjans de comunicació declaradament partidistes i tanta estupidesa i ignorància dels suposadament imparcials. Perquè haver de buscar una mica de blat informatiu entre tanta palla partidista o sensacionalista m'esgota.

En definitiva, estaré desconnectat informativament durant el temps que pugui, absorbint tan sols les notícies que arribin de gairell, com passa amb la majoria del ramat. Si puc, aguantaré així fins arribades les eleccions municipals, procuraré no parlar de política en les converses amb la gent i tan sols escoltaré el que m'arribi, sense intentar anar més enllà. Potser fent això entendré què passa pel cap de la gent que té com a prioritats a la vida coses tan estranyes com anar a passar el dia al Mataró Park, llegir el Mundo Deportivo o mirar Salsa Rosa. I potser un cop els entengui serà més senzill conviure-hi. O potser no, ja veurem...

Per demanar, que no quedi!

La vida hauria de ser a l'inrevés! Començaríem morint i així el trauma ja estaria superat. Després ens despertaríem en una residència i la nostra salut cada dia aniria millorant. Després ens fotrien fora de la residència perquè estem bé i el primer que faríem seria cobrar la pensió. En el primer dia de feina ens regalarien un rellotge d'or. Treballaríem 40 anys fins que fóssim prou joves per disfrutar de la fi de la vida laboral. Llavors aniríem de festa en festa, beuríem, follaríem i ens prepararíem per començar a estudiar. Després aniriem a escola, jugant amb els amics, sense cap tipus d'obligació fins que ens convertíssim en nadons. I els últims 9 mesos ens els passaríem flotant sense preocupar-nos de res. Amb calefacció central, menjar gratuït, etc. I al final de tot abandonaríem aquesta vida en un orgasme!

(mail prou graciós rebut avui!)

Gent i gent

Al món hi ha gent de tot tipus. I a Barcelona, com a ciutat més o menys gran, també hi ha un reguitzell de gent més o menys estranya que hi pastura. En tots els pobles hi ha també un mostruari de gent estrafolària, però no arriba al nivell d'extravagància que es pot trobar en determinats moments a la capital. El moment clau és entre les 14:30 i les 15:00 a la zona del Passeig de Sant Joan per sobre de la Diagonal. En altres hores del dia hi ha gent de tot tipus, però a l'hora de dinar només queden els més friquis.

Ahir pujava passeig amunt i a 50 metres tenia un individu que físicament té una retirada a en Sostres i a en Basté. No sé si és perquè va rapat o per la forma de la closca, però hi ha alguna cosa que em fa pensar en aquests dos. Aquest individu és molt estrany i té una mirada estrambòtica de viciós i tontet que esgarrifa (en això no s'assembla als dos periodistes que he citat) i resulta que viu al mateix edifici on faig feina. El paio caminava i tenia la mà posada dins els pantalons per la part del darrera, com si es gratés el cul. Quin fàstic. Vaig seguir caminant i vaig arribar a uns deu metres darrera seu i el paio seguia gratant. Vaig intentar desviar la mirada, però és que havia de seguir just per on ell anava... Just en el moment que vaig arribar a la seva alçada, un parell de metres a la seva esquerra, el paio va i treu la mà i... sí senyor: se la va posar sota el nas i la va olorar. Putu porc!!! Amb això vaig arribar a un semàfor i em vaig haver d'aturar. Vaig girar el cap per estar alerta que el porc no se m'acostés i vaig veure que seguia olorant-se els dits amb atenció. Si me'l torno a trobar per l'escala sortiré corrents abans no se m'acosti.

En haver travessat el carrer vaig parar esment amb un altre especímen. Anava vestit amb uns texans que li anaven grossos, ulleres de sol de l'any de la pica, una jaqueta vermella i una gorra de propaganda del mateix color. I duia una gravadora que mantenia a mig pam de la boca. No feia l'efecte de ser un periodista, ni un escriptor ni tan sols un policia secret, encara que si ho fos mai ningú ho hauria dit. Quan es va adonar que el mirava, va girar la cara perquè no veiés que tenia una gravadora davant la boca. Com si realment estigués en plena missió secreta. Suposo que estaria planejant el segrest d'algun colom desprevingut o la recollida d'una caca de gos extraviada.

Seguint amunt vaig trobar-me un clàssic del Passeig: l'excombatent. Li dic així perquè sovint (sempre) es passeja amb uns pantalons militars i una jaqueta grisa verdosa amb caputxa. El paio està (o havia estat) fort físicament però està acabat mentalment. Es dedica a seure i parlar amb el tetra-brick de Don Simón, sovint insultant-se a ell mateix. A vegades també l'he vist fotent cops al terra amb una barra de ferro recollida d'un contenidoral fins a doblegar-la.

Just deixat enrera a l'excombatent hi havia tres albanokosovars, o romanesos o gent de per allà fent l'àpat del dia, que consistia en un parell de llaunes de tonyina per cada un acompanyades per una ampolla d'un líquid indeterminat.

Encara a la mateixa alçada dels qui dinaven em vaig fixar amb el "hippi", que és com mentalment anomeno a l'home (aparentment no sembla que tingui més de 30 anys) que va més brut que una xinxa i vestit amb pedaços de roba dels hippis i amb els cabells llargs amb rastes naturals, és a dir provocades per la merda. Aquest és una mica pesat, ja que sovint s'acosta per demanar alguna cosa i no s'està mai quiet. Sempre tinc el dubte de què deu dur en les dues bosses de plàstic que mou amunt i avall.

Un cop deixat enrera el Passeig de Sant Joan, em vaig endinsar pels carrers de l'Eixample i vaig trobar l'"enterramorts" assegut amb les seves vuit o deu bosses de plàstic ronyoses a l'entrada d'una agència de viatges. Aquest home fa por, literalment. Sempre va vestit amb pantalons negres i una gavardina negra que li arriba fins els genolls. Sota la gavardina, la roba que duu també és negra. Porta els cabells llargs i llardosos i una barba d'un parell de mesos. Els dits de les seves mans són com botifarrons vermellosos a punt d'explotar. Mai se m'ha dirigit, per tant, deu ser més feréstec per l'aspecte que per les accions.

I finalment, just davant del pis em vaig trobar, com cada dia, l'home de la furgoneta, que, gairebé un any després, encara viu allà mateix i ara els caps de setmana obre les dues portes de darrera de la C-15 i treu les tres plantes de més d'un metre d'alçada al carrer, com per decorar l'entrada al piset.

Us imagineu que algun dia es coneixen tots?

És morta...

No és que estigui afligit per una pèrdua tan sensible, ni tan sols m'ha sorprès, però sí que ha tingut cert impacte. En certa manera va marcar una etapa de les nostres vides (les dels tios) amb la seva imponent presència i ara ja no hi és. Les causes de la seva mort són fosques i no es descarta el suïcidi ni una sobredosi de fàrmacs i drogues. La típica mort de les dives i de les que s'ho creuen.

Ara tan sols falta veure com actuaran els mitjans de comunicació, seran tan escrupolosos com els que ens han bombardejat per la mort de la germana de la dona del fill de l'actual rei del Regne d'Espanya o, pel contrari, actuaran com a paparazzis en busca de la carnassa?

Per altra banda, i entrant en un pla una mica escatològic, tinc el dubte de què passarà amb els seus atributs en cas de que l'enterrin. Potser d'aquí milions d'anys els arqueòlegs (si encara hi ha vida al món) tot fent excavacions trobaran dues bosses de plàstic junt amb un polsim i restes d'ossos? O són biodegradables?

Bé, almenys que descansi en pau després d'una vida tan guerrera...

A en Carod no el reconeix ni la mare que el va parir

Mans netes i aire fresc és el que calia a Catalunya fa un temps quan el president Pujol va plegar i molts estàvem farts de les corrupteles, opacitat, manca d'empenta i conservadurisme de CiU a la Generalitat.

Mans netes i aire fresc és el que cal a Barcelona des de fa temps degut a les corrupteles, opacitat, manca d'empenta i especulació del tripartit PSC-ERC-ICV. Si els d'Esquerra es troben còmodes amb el model actual, llavors només queda la solució de votar CiU. La llàstima és que aquests, pel que sembla només podrien governar amb els peperos perquè els d'Esquerra així ho volen. (entrevista al Periódico on en Carod diu que ERC sempre ha governat BCN amb l'esquerra i que una altra solució alteraria el panorama polític, és a dir, que ja li va bé l'actual govern municipal en mans de qui està).

Mans netes, caretes fora i AIRE FRESC (a Barcelona també!)

Estic malalt...

Doncs això, aquest matí no he anat a treballar perquè oficialment estava malalt. De manera extraoficial us diré que he anat a fer una entrevista de feina i a inscriure'm a diferents processos de selecció per l'administració pública, però sigueu discrets i no ho digueu a ningú... Aquest matí he telefonat per avisar que no em trobava bé i que no apareixeria per la feina, almenys al matí. Ho he fet sense fixar-me molt bé en quina excusa donava. Tan sols m'he preocupat de fer veueta de malaltó mentre improvisava algun mal.

Quan era a l'avió camí de can fanga he començat a intentar recordar quina malaltia els havia dit que tenia i, per moltes voltes que hi he donat, no he aconseguit recordar-la. Això sí, de tant pensar-hi he començat a tenir mal de cap. I, no sé si ha estat pel canvi de temps (plourà?), per la mandra de treballar o pel cangueli de que s'adonessin del meu fingiment, que m'he començat a sentir cansat, els ossos m'han fet mal, la panxa se m'ha regirat i el mal de cap ha incrementat. Així doncs, quan m'he presentat a l'oficina a la tarda la meva cara de pomes agres ha fet molt creïbles les explicacions sobre la grip de panxa, els malestars generals i la febre que suposadament m'han tingut tot el cap de setmana a llit. Espero que tot sigui un efecte de la intel·ligència del meu cos i no un avís de que estic incubant el grip...

Bangor, el tabac i la salut

Bangor, Me, és a dir, Bangor (Estat de Maine - Estats Units) és una ciutat petitona de la qual no tinc gaires records perquè l'únic cop que hi he estat ni tan sols vaig baixar del cotxe perquè feia mal temps i teníem pressa per arribar a un lloc molt millor. També és una ciutat coneguda perquè és on viu l'Stephen King. I dins els meus records sempre ocuparà un raconet perquè hi vaig tirar aquesta fotografia a un pal de publicitat de McDonalds:

Voltant per aquests móns de Déu que és Internet, he llegit que a Bangor han prohibit fumar dins els cotxes si hi ha també nens a dins. Només puc dir que ho trobo collonut. Que aquesta gent de Bangor amb qui no he tractat mai i vaig ignorar de mala manera, ara em cau una mica millor. Crec que amb les lleis restrictives, els fumadors cada cop fumen menys i, el que és més important, hi ha menys fumadors passius que haguem d'aguantar la pudor del tabac. Per tant la població gaudeix d'una millor salut, també disminueix la possibilitat de que tinguin malalties relacionades amb el tabac i la sanitat redueix les despeses en aquest sentit. Ara bé, s'haurien de fer mirar això de menjar tantes hamburgueses de McDonalds, que el que guanyen respirant aire més net, segur que ho perden ingerint greixos saturats...

Barzelona 2007 (dosmilsiet)

No us espanteu:

-Ascutxa, qué ara dissen qué el Kévin tindrá qué fé una hora més de castellá a l'ascola. Qué bé, no?

-No me jodas! Amb lu qué ens ha custat aprender a parlá catalá y ara els nostrus fiys no pudran aprendre'l com nusaltrus.

-Uy sí! Con la d'horas qué he tingut qué fer per sacar-me el nivey C ("ze") de catalá y ara resultará qué no és necesari...

-Saps la teva prima de Palma? La Juana? pues ella té el nivey "ze" de catalá y mai ha hablat amb catalá. Qué fuert! Y el seu pare, el Pedro no el té y siempre parla en mallorquí y casi no sap hablá en español... Y ara bé el montilla este que habla catalang pitxor que nusaltrus y diu que el Kévin habrá d'aprender més castellá. Estic hasta los collons de estos del Carod que ahora dicen que volen la independència y después permeten que el Gobierno de España campi a les seves antxes per Catalunya. Qué nusaltres nus hem asforsat molt y ara resultará que no sirve per res saber catalang!

-Pues amb aquest decret si hasta ara en Kevin tenia problemes amb el catalá, ara ya no sé qué fará...

En Kevin apareix a escena:

-Ascolta Kevin! Qué ya t'han dunat les notas? Has aprobat catalá?

-Oye, estoy hasta los cojones de que me habléis en dialecto. Por mucho que os esforcéis no pienso aprobar nunca catalán, que es una imposición y no sirve para nada más que para reírme de vosotros y de la pilingui de la profe de Lengua catalana.

El porc ha fuit!

A Campos, poble (aviat ciutat) del sud de Mallorca, hi havia un porc de 280 kg de pes que havia de servir d'aliment pel sopar de matances de les Nuevas (de)Generaciones del PP que es farà aquest cap de setmana. Ho podeu llegir aquí.

Resulta que abans d'ahir es van adonar de que el porc havia desaparegut. Un cop descartat el fet que hagués sortit volant o que se l'hagués empassat la terra, i com que la identificació que els peperos senten amb un animal com el porc és molt intensa, des de la direcció del partit han obertes dues línies d'investigació per aclarir què ha passat.

En primer lloc, hi ha una hipòtesi segons la qual el robatori podria haver estat obra d'algun delinqüent habitual.

En segon lloc, i el gruix de les investigacions van en aquest sentit, es sospita que el causant de la desaparició hagi estat un radical roig-separatista que ha actuat amb premeditació per afectar els legítims interessos alimenticis dels militants del PP.

Predicant amb l'exemple o difamant que alguna cosa quedarà

Avui, el pamflet de l'extrema dreta espanyolista de Mallorca publica el següent sobre el número 1 del Bloc per Mallorca (PSM + EU) a les llistes per l'Ajuntament de Palma, el mític Eberhard Grosske (enllaç al seu blog):

1. Afirma que el candidat a Palma viu a Sencelles.

2. Afirma que el terreny de la casa on viu és de 6.458 m2.

3. Afirma que es tracta de terreny rústic

4. Afirma que la mida del terreny no és suficient per poder-hi construir una casa (cal tenir dues quarterades de terreny per fer-se una casa).

5. Afirma que la superfície total construïda és de 680 m2.

6. Afirma que al Registre de la Propietat la casa consta que només té 312,68 m2 i que s'han fet noves construccions que no són al Cadastre.

7. Afirma que va demanar una hipoteca de 396.000 Euros per comprar la casa.

Crec que el tema portarà cua, ja que si es demostra que el que publica el pamflet és veritat, el candidat del Bloc estarà mort políticament parlant. I si no és veritat, la demanda que els pot caure als del pamflet pot ser d'escàndol. Però com que poques coses a la vida són blanques o negres, entrarem en el joc dels matisos, on tots dos implicats sortiran perdent (especialment en Grosske).

Voldria esperar a que en Grosske es defensés, però abans ja vull anotar dues coses curioses que criden l'atenció i que segurament sí que seran veritat:

1. El candidat a l'Ajuntament a Palma viu a Sencelles. Res a dir, és ben legal, però ja m'explicareu com algú que no dorm a la ciutat ni hi fa vida (fora de la feina) en pot conèixer els problemes... Això em recorda en Montilla, que era alcalde de Cornellà de Llobregat vivint en una urbanització de Sant Just Desvern.

2. El terreny on hi ha la casa és rústic. Lleig... és molt lleig que algú que va lluitar contra el creixement de les petites edificacions en terreny rústic ara resulta que en té una i no precisament petita...

En tot cas, sembla que la precampanya per les eleccions del maig serà ben entretinguda...

Il·lusions perdudes

Els veig com entren el primer dia amb la mirada brillant que amb prou feines pot amagar la il·lusió per aprofitar l'oportunitat de fer-ho bé. De demostrar que són vàlids pel món del treball, que ja no són els estudiants que eren fa un parell de mesos. Han superat amb èxit les tres ferragoses entrevistes amb els socis de l'empresa i ara els toca demostrar el què valen. Els tremola la veu en parlar, són tímids i no gosen preguntar més del compte. Fàcilment es detecten les ganes d'aprendre, millorar i créixer professionalment. Aviat, però, es sorprenen amb les sortides de to del desequilibrat del soci director, però creuen que és un pas més en l'aprenentatge. Observen atònits les bronques i els insults, les bromes de mal gust i els desprecis aparentment injustificats, però creuen que així és el món laboral i així ho han d'assumir. Entre ells es miren sense fer-se cap comentari. Ells seran millors i no rebran les ires del cap que, per altra banda és un home culte, d'idees progressistes i políticament correctes i, per tant, li pressuposen que sigui just i equànime en el tracte i en la presa de decisions. Res més lluny de la realitat. Mica en mica, els aniran caient les benes que els tapen els ulls i veuran que aquest individu és un FILL DE PUTA. I llavors entendran perquè només té dos fidels dofins que li aguanten totes les sortides de to, insults i males paraules. Tan sols dos treballadors que porten més de tres anys amb ell i que són submissos amb tot el que ell diu, creu, fa o pensa. Dos treballadors dels més de cinquanta que deuen haver passat per l'empresa en els seus deu anys d'existència. Dos treballadors que viuen per l'empresa, que per un miserable sou deixen de tenir dignitat i vida privada. Dos de cinquanta i tants que no tenen ni una mica d'esperit crític.

Dels 6 que treballem ara, deixant de banda els dos abduïts per la causa, tan sols dos porten més temps que jo a l'empresa. Un ja ha anunciat que marxa cansat de l'actitud del director. L'altra és una noia que ja comença a veure les orelles al llop, però que encara és molt jove (22 anys!!!) i crec que encara els durarà un temps abans no descobreixi que hi ha una altra forma de vida fora d'aquesta empresa...

Mossos i immigrants

Llegeixo a l'òrgan oficiós de comunicació del PSOE de Catalunya que el Conseller d'Interior vol que els "immigrants" entrin a formar part dels Mossos. Per això es dirigirà als segments de joves de 17 a 25 anys "d'ètnies o cultures diferents de l'autòctona" per formar-los per entrar a la Policia de Catalunya. Com si no hi haguessin ja Mossos amb "cultures diferents de l'autòctona"...

Em sembla molt bé que la Policia de Catalunya reflecteixi la diversitat ètnica i cultural del país sempre que aquesta diversitat no sigui l'excusa per desnacionalitzar el cos, reduir els requisits per accedir-hi i fer-lo menys efectiu i més llunyà a la ciutadania. És a dir, que siguin més eficients i que no siguin una còpia de la "Policía Nacional". El què no em sembla gens bé és que s'organitzin cursos (gratuïts?) especials per a "immigrants" per tal de que puguin preparar amb garanties les proves d'accés, ja que els "no immigrants" resulta que s'han d'espavilar per poder preparar aquestes mateixes proves (pagant).

Amb tot, segueixo sense entendre el criteri que s'usa als mitjans de comunicació per descriure qui és immigrant i qui no. Sobretot quan es parla de "noves generacions d'immigrants" o "fills de la primera immigració"...

Fora de casa!

Llegint el Periódico he trobat aquesta notícia candidata a guanyar el premi a l'absurditat. Resulta que un home (podries ser tu mateix) té un pis a l'Eixample. Aconsegueix fer-ne fora la llogatera per instal·lar-s'hi a viure. Quan ha buidat la casa i està prenent mides per reformar-la es troba que hi han aparegut uns nous inquilins que diuen que estan pagant un lloguer i que ell no pot entrar a la casa. L'amo actua correctament i truca els Mossos que diuen que és la paraula d'un contra l'altre i que per això no poden actuar. L'amo posa una denúncia i demostra que ell és el propietari. Us recomano que acabeu de llegir com segueix la història perquè és realment al·lucinant.

Què faríeu vosaltres si us trobéssiu en la situació de l'amo?

Què faríeu vosaltres si us trobéssiu en la situació dels inquilins i realment us haguessin timat al llogar-vos el pis?

Per què tenim una policia i una justícia tan incompetents?

Quan es triga a saber qui és l'amo d'un pis? 5 minuts o 2 mesos?

En tot cas, valdrà la pena seguir el desenvolupament de la història per saber si cada cop que sortim de casa haurem de resar per no trobar-nos-hi algú a dins en tornar...

Responsabilitats

Llegia un post al blog de la barra d'en Temple sobre la manca de perspectives de futur de la generació que estem rondant els 30 anys. Jo vaig camí dels 28 i em passa com a ell. Potser amb la diferència de que ja m'he casat i tinc clar cap a on vull tirar a nivell personal i de parella. És un punt a favor, sí. Però el tema de la (mínima) seguretat laboral, la casa i els fills està a l'aire. Molt a l'aire per culpa de la tremenda diferència entre preus i salaris i per una preocupant sensació de no saber cap a on tirar.

Jo, a diferència d'en Temple, puc comptar fins a 5 parelles d'amics amb estudis que ronden aquestes edats i ja s'han embarcat a tenir fills. Per alguns, tenir fills pot ser considerat una animalada i per d'altres serà motiu d'enveja. No sé perquè, però entre la nostra generació, els qui tenim estudis universitaris tendim en general a retardar molt el fet d'organitzar-nos la vida i tenir fills, que es vulgui o no, és un dels motius de l'existència de la humanitat: si els nostres pares no n'haguessin tingut, nosaltres no existiríem. Fins i tot hi ha un gruix molt important de gent de la nostra generació que viu molt bé tal com està i no vol perdre els privilegis de viure sol i anar de festa en festa sense cap mena de responsabilitat més enllà d'arribar a final de mes. És molt còmode viure així i alguns fins i tot desprecien el fet que d'altres vulguin optar per alguna cosa més en la seva vida. El seu lema és "Si sóc feliç així, per què hauria de canviar?" I de raó i egoïsme no els en falta, però jo trobo molt trista la situació d'una companya de feina de més de 40 anys que es comporta com jo quan en tenia 18 o 20.

Potser és un error voler comparar les situacions personals de cadascú, però sí que hi ha (en general) un creixent grup de gent de la nostra generació que desprecia als que hem optat per casar-nos, tenir fills o pretendre fer-ho. I, en certa manera escric això per desfogar-me davant alguns retrets que he rebut pel fet de que m'hagi casat i que m'ha fet gent que no em coneix, treballa amb mi i es creu que és dipositària de les essències més pures del pijoprogressismexupiguais.