Educació i immigració
Conversa viscuda ahir mateix entre la cambrera del bar i un grup de companys de feina. Tradueixo al català.
Companys: - I ja tens plaça a l'escola per portar el nen?
Cambrera: - Ja he presentat les sol·licituds a diferents centres, a veure si tinc sort...
Co: - A quins has demanat plaça?
Ca: - Al Sant Josep Obrer i a dos més de per Palma (estem en una barriada de les afores). Però no crec que me la donin perquè per residència em toca el Rafal i un altre de per aquí, però jo no vull portar el meu nen allà...
Co: Per què?
Ca: -Jo no porto el meu nen a una escola plena de gitanos i moros ni de conya!!! Abans miro de pagar-li d'alguna forma una escola millor...
Fi de la conversa. Miro la resta de companys per veure com reaccionen a una resposta tan contundent. Creieu que la cambrera té prejudicis racials? És racista?
Doncs resulta que ella és una mulata cubana.
2 comentaris:
Fa ben poc la mateixa directora d'un centre de nova creació a les afores de Figueres deia que volia deixar la plaça perquè l'escola s'estava omplint de gitanos...ere un dinar familiar i jo no volia merders que jugava a fora de casa...
Això és el més habitual, i en la immensa majoria de casos no és racisme: no es tracta de prejudicis pel color de la pell, sinó de les possibilitats d'educació dels fills. A més percentatge d'alumnes amb necessitats educatives especials, menys nivell s'assoleix a classe. Això ja està més que estudiat.
Per tant, el que caldria és que s'apliqués un model d'escolarització extensiva generalitzat, que distribuís aquests alumnes equitativament a tots els centres finançats amb fons públics (inclosos els concertats). Això ja s'aplica a molts llocs, i funciona, tot i que és millorable. Així es garanteix igualtat de possibilitats a tothom.
Publica un comentari a l'entrada