Collons de mico en concert

Osti tu, fa una estona estava intentant repassar una mica els apunts pels exàmens de la UOC i no em podia concentrar. Pel cervell em passaven milions d'idees relacionades amb tot, excepte amb el tema que he d'estudiar. He baixat, he obert la nevera, n'he mirat l'interior, he trobat una cerveseta i me l'he beguda en trenta segons. Tenia calor? Potser. M'he tornat a asseure amb els apunts i res. Ni una pàgina. He començat a navegar per internet sense objectiu fix. He llegit els digitals de sempre, he fet un repàs als blogs de sempre fins que he arribat a la conclusió que res no canvia, que ja està tot dit, que internet és una gran mentida que ens absorbeix i ens enganya. Anava a tancar l'ordinador però no sé perquè he anat a visitar un blog antic, d'aquells que seguia fa molt de temps i que un dia va decidir deixar de girar, com aquell roc que rodola muntanya avall sense fre i de cop i volta queda aturat en un replà, d'on sembla que no s'ha de moure més. Doncs he entrat en el blog en qüestió i resulta que ha tornat a funcionar d'un temps ençà i l'he tornat a llegir i m'hi he tornat a enganxar i "collons de mico". M'ha vingut aquesta expressió al cap i no puc parar de pensar en ella. Collons de mico, collons de mico, collons de mico... He baixat a la nevera i m'he agafat una altra cerveseta. M'ha durat més, un minutet i mig. Tenia set? Diria que no, perquè segueixo pensant amb els collons de mico. I res, que encara no entenc d'on pot venir aquesta exclamació, ni el perquè, però m'imagino un bon mico mostrant-me el seu parell de... i no. No ho entenc. I suposo que d'això que he escrit tampoc s'entén res, però bé, collons de mico... no seria un bon nom per un grup de música?