En Matas plega!

I l'esquerra ho celebra efusivament, però jo no disfrutaria del moment amb tanta alegria. El PP té molta gent sobradament preparada per assumir la direcció del partit i queden quatre anys per decidir qui serà el successor, per tant crec que és una decisió raonable. Va fer una aposta per la majoria absoluta, va fracassar (per ben pocs vots) i ara assumeix la culpa i se'n va a casa. Tanmateix, ja havia avançat que no es tornaria a presentar el 2011. Així, sembla que deixa el partit desemparat, però, en realitat el que fa és deixar molt de temps per escollir el substitut que s'ha de donar a conèixer a la societat. El problema que pot tenir ara el PP és la lluita entre l'ultradreta espanyolista "sin complejos" representada pel batlle de Calvià i la dreta regionalista encapçalada pel batlle d'Inca. Si guanya el primer, seria com si en Vidal-Quadras liderés el PP català. Si guanya el segon és com si ho fés en Piqué. Si els dos bàndols no s'entenen, Unió Mallorquina tindrà camp per créixer. Si arriben a un pacte i posen al davant algú d'un sector intermedi, tindran molt de temps per preparar un nou assalt al poder que esperem que no fructifiqui...