Adéu, Blanes...

Blanes deu ser un dels pobles més patètics de Catalunya, a nivell polític com a mínim. I no em refereixo només a la darrera bufonada que ha donat l'alcaldia a en Josep Trias, sinó que això només és la cirereta que corona el pastís de desgovern, de mala gestió, de manca d'idees i de lideratges i de mala planificació que ha viscut Blanes des dels anys 70, com a mínim.

Mirant la gent que lidera els partits m'alegro de no estar empadronat a Blanes perquè hauria fet qualsevol cosa abans d'haver d'escollir entre el bestiari que representa el poble.

El 1999 ja vaig votar amb el nas tapat i el 2003 ho vaig tornar a fer, encara que en una altra direcció i també amb reticències.

La notícia del pacte CiU-PDB-PP-ERC no ha sorprès a gairebé ningú i només s'ha d'interpretar com el resultat de l'odi personal (un més) entre en Josep Marigó (PSC) i en Joan Puig (ERC). Encara que dins el joc democràtic qualsevol pacte que sumi la majoria pot ser vàlid i que ERC voti la investidura d'un alcalde de CiU i el fiscalitzi des de l'oposició no és una mala solució, a Blanes s'ha de tenir en compte que no només és CiU qui governarà, sinó que hi haurà tres regidors que odien a mort el projecte republicà a Blanes.

Diuen que els polítics són el reflex de la població i, sincerament, en el cas de Blanes espero realment que no sigui així, encara que la mala fama es va extenent...

Teníem un alcalde del PSC (Marigó) que era tan bona persona (de veritat) que era incapaç de tenir una idea pròpia pel poble i tirar-la endavant. Era tot el contrari que el seu antecessor de CiU (Ramos I), un xulo prepotent que tenia uns tics autoritaris brutals i que duia el poble per allà on ell volia sense buscar ni un mínim consens. La clau de la governabilitat del poble amb els dos alcaldes la va tenir la mateixa persona, el bufó de la cort republicana (Puig), que deu ser l'únic diputat blanenc de la història del Congreso de los Diputados i on molts sospirem perquè s'hi quedi (i si pot ser, seguint com fins ara, tocant els ous a qualsevol que respiri més del compte). L'altre exemplar en perill d'extinció és el xulet del carril bici (Argemir), un comunista de la vella escola obsessionat pel poder i incapaç de gestionar res. I el PP? Doncs el PP fins ara presentava un individu que no semblava del PP (Pujadó) per les formes pausades i tranquil·les que tenia de treballar.

En aquestes eleccions del 2007, però, el PP ha passat a mans de l'ultraespanyolisme ignorant i analfabet (Lillo). Però molt ignorant i molt analfabet. Quina irresponsabilitat donar llocs de gestió i decisió a gent que no està preparada! I per si no en teníem prou, a Blanes ha aparegut un gra de pus en forma de PDB que ha estat tota la legislatura insultant a tota la classe política i a les primeres de canvi ja s'han fet de l'establishment. Per cert, aquests ultres que s'han presentat amb un programa fet des del populisme més tronat estan liderats pel germà de l'exalcalde de CiU (Ramos II), cosa que deu haver facilitat l'entesa amb CiU, partit liderat pel bon home II (Trias) i secundat per un pijo d'alta volada que es passeja amb descapotable...

En conclusió, qualsevol govern és dolent per Blanes perquè no hi ha polítics preparats (almenys a primera fila dels seus partits) per tirar endavant projectes d'envergadura i coherents. Entre tots s'han carregat el poble i han convertit un dels paisatges potencialment més bonics en un mar de formigó i ciment. A més, ara fa poc tots s'han posat d'acord per fer una ciutat esportiva de segona divisió al cul del món obligant els joves a agafar moto o dependre dels pares per anar-hi mentre han deixat un solar buit al centre (on ara hi ha el poliesportiu) esperant fer-hi algun projecte totalment artificial i enfocat al turisme, el negoci privat i l'especulació.