Andratx

La corrupció que s'ha començat a destapar a Andratx pot ser una cosa molt grossa. Molt més grossa del que és ara mateix i d'abast més extens que el cas Marbella. A Marbella la cosa es va limitar a un sol municipi, molt gran, molt fashion i ple de jetset, però no va esquitxar tota la província ni cap polític d'àmbit supramunicipal.

A Andratx i Mallorca (i Eivissa) en general, els escàndols urbanístics són gairebé setmanals. Fins ara ha imperat la llei de la selva, és a dir, tu em pagues i jo et requalifico terrenys. Tu em pagues i jo et dono el permís d'obres. Tu em pagues i jo t'adjudico una obra. Tu em pagues i jo miro cap a una altra banda... Evidentment parlo d'oïdes, però si es fa un repàs de la premsa mallorquina dels darrers anys les paraules "pelotasso", "corrupció", "il·legalitat" i "malversació de fons públics" seran les més trobades. I de manera paral·lela a l'augment de tota aquesta porqueria, el litoral mallorquí ha multiplicat el nombre de construccions, s'han fet autopistes i autovies per connectar tots els racons de l'illa, s'han construït urbanitzacions a tot arreu i ara es comença a convertir tota l'illa en una àrea metropolitana de Palma.

A Palma, per exemple, hi ha una urbanització totalment il·legal, Son Olivaret, construïda en terrenys rústics on encara avui en dia s'hi estan construint noves cases. Hi ha denúncies a l'Ajuntament però aquest no actua i allarga el procés per no perdre els vots de tota la gent d'allà. El fiscal en cap és "molt amic" del partit que mana i també se'n renta les mans. És només un petitíssim exemple de com funcionen les coses a Mallorca. Només cal que llegiu els diaris i els blogs dels polítics i veureu tot el que està passant.

Per això i pel fet que a Mallorca pràcticament tothom es coneix, no em sorprendrà gens que mica en mica la trama del batlle d'Andratx vagi ampliant-se i acabi esquitxant a molts peixos grossos. Per exemple, avui el diari "el Mundo" publica (!!!!) que el cunyat d'en Jaume Matas i actual gerent del PP-Balears va representar fins fa un any una de les empreses implicades amb el blanqueig de diners, Inversiones Bruja. I ho diu "el Mundo", o sigui que la cosa ha de ser grossa de veritat... També s'ha dit que una de les detingudes, Maria Antònia Garí, muller de Jaume Gibert (zelador d'Urbanisme d'Andratx), és família del fiscal en cap, Bartomeu Barceló, qui fins a dia d'avui ha fet el possible perquè totes les denúncies relacionades amb temes urbanístics quedessin en no-res. Fins que no han enviat a Mallorca un fiscal anticorrupció (Joan Carrau), no s'ha començat a estirar fils per veure què hi ha de cert en tot el que tothom sap.

A més, mireu quina "casualitat", el Director General d'Ordenació del Territori del Govern Balear que està empresonat era d'Andratx i a que no sabeu de quin poble és la seva superiora, Mabel Cabrer, Consellera d'Obres Públiques que el va contractar com a càrrec de confiança? Andratx. I de quin poble era alcaldessa l'actual Consellera d'Agricultura, Margalida Moner? D'Andratx (recordeu: només 10.000 habitants).

En tot cas, la cosa no és només d'Andratx. Al costat d'aquest poble hi ha Calvià, més gran i més problemàtic, amb una exalcaldessa socialista molt polèmica i un alcalde pepero del mateix nivell. A veure quan es triga a trobar connexions entre les màfies dels dos pobles i tota la porqueria que corre per la majoria de pobles costaners i algun d'interior...

Però bé, jo crec que les trituradores de paper deuen treure fum i algun que altre "favor" farà que el fil que ara s'ha començat a estirar no arribi fins al final. Espero equivocar-me...

Retocs

Ara que no tinc massa temps,

he iniciat una nova etapa

en la feina i la vida privada,

sembla que bufen nous vents.

.

Ara que no tinc massa temps,

per escriure el que penso

amb la feina el temps perdo,

i a tot els he de dir amén.

.

Ara que no tinc massa temps,

la fugida és el destí

i organitzar-la el camí.

Cal esquivar molts contratemps.

.

Ara que no tinc massa temps,

el blog inicia una nova etapa

canvi de format i de solapa.

N'he quedat bastant content.

.

Ara que no tinc massa temps,

és el moment de dir

que no marxo del país,

només canvio de President.

.

Ara que no tinc massa temps,

salto d'en Pasqual

a en Montilla i a en Matas

en només tres dies.

.

Ara que no tinc massa temps,

és quan més temps perdo.

Publicitat i productes sexistes

Per Barcelona corren uns autobusos amb la següent propaganda: "ACCIDENTES PARA LA MUJER". I a continuació posa: "OCASO". Us ho prometo. Només m'ha faltat dur la càmera de fotos... Això d'Ocaso em sonava a companyia d'assegurances, per això m'he imaginat que fan propaganda sobre assegurances d'accidents per dones. Però segur que més d'un es pot imaginar que el que estan publicitant és algun tipus de companyia que es dedica a "provocar accidents" a les dones. Per exemple, algú truca i diu:

-Hola, bon dia, voldria un accident.
I el contestador automàtic respon:

-Si és dona i vol l'accident per a vostè mateixa, premi 1. Si és home i vol l'accident per la seva dona, premi 2. Si és dona i vol l'accident per a una altra dona a qui odia perquè es veu amb el seu marit o li vol prendre el nòvio, premi 3.

Prem 2 i li contesten:

-Si desitja una cremada amb la planxa premi 1, si desitja que caigui per les escales premi 2, si vol que s'electrocuti premi 3, si vol que li caigui oli bullent premi 4, si vol que li caigui el piano sobre el peu premi 5, per altres serveis especials premi 6 i un consultor especialitzat en accidents per dones, amb més de 200 casos de violència domèstica a les seves esquenes, 42 denúncies per maltractaments i cap condemna, l'atendrà amb molt de gust.

Crec que aquests d'Ocaso haurien de suprimir l'anunci perquè està redactat amb el cul i, ja de passada, potser haurien de suprimir aquesta assegurança discriminatòria perquè, ja em direu quants accidents poden patir les dones que no puguin patir els homes... La veritat, no se me n'ocorre ni un que no sigui fruit d'una ment sexista i discriminatòria...

Osti, acabo d'entrar a la seva web i justifiquen el "seguro de accidentes de la mujer" (en els autobusos no posa això) per "accidents a la llar". No ho trobeu escandalós?

Ens estem convertint en...

UNS MALEÏTS PIXAPINS!!!!

Mireu que sempre m'havia enrigut dels pixapins que aprofiten qualsevol dia lliure per sortir de la ciutat i venir a Blanes o on sigui a pasturar... però ara resulta que ens estem convertint en uns d'ells. Pretenem trobar una casa rural pel pont del desembre i fotre el camp de la grisor de la ciutat. Ens hi hem posat massa tard, però això és un calvari! Tots els poblets i casetes del país, per remotes que siguin, ja estan ocupades o bé et claven un ronyó i part de l'altre per anar-hi un parell de dies... Collons com s'han desenvolupat les gents de l'interior del país... No suporto Barcelona i quan veig la massificació que els xaves provoquen arreu, encara l'aguanto menys. Bé, ja falta menys...

Eix social i d'altres neures

L'altre dia vaig escriure un petit comentari sobre el què pensava del nou tripartit des del punt de vista de l'eix nacional. Avui ho faré tenint en compte l'eix social, és a dir, la dicotomia esquerra-dreta. Aquests dies he parlat amb bastants votants (fins ara ho eren) d'Esquerra que pràcticament només votaven aquest partit perquè és independentista, nacionalista, sobiranista o com carai es defineixi ara mateix. Són gent (cinc o sis) que jo no sabia que votessin ERC i que no destaquen per un posicionament gaire clar en temes polítics. Voten (votaven) Esquerra perquè CiU té una imatge massa dretana, falsa i carrinclona, però en el fons, les polítiques a nivell de sanitat, educació o habitatge que facin uns o altres els són ben bé igual perquè els preocupa l'eix nacional: la llengua, l'autonomia i la invasió de la immigració, sobretot pels efectes que pot tenir en la minorització de la cultura i llengua pròpies. Fins i tot, en algun cas, m'he trobat gent jove profundament neoliberal fanàtica d'en Xavier Sala-i-Martin que no suporta el discurs d'algú tan digne com l'Arcadi Oliveres. I fins ara votaven ERC. És obvi que amb el tripartit-2 ERC perdrà un bon tou de votants d'aquestes característiques, cosa que és d'agrair perquè són carn de Convergència. El que no està tan clar és que ERC capti algun votant socialista desencisat amb en Montilla. Més que res perquè si el tristpartit va bé, aquest serà qui s'endurà els mèrits, i si va malament, el culpable serà Esquerra i els seus posicionaments "radicals", a part de les cagades típiques a què ens tenen acostumats.

Bé, però on volia arribar és a si realment aquesta Entesa servirà per cohesionar el país i evitar el creixement del lerrouxisme, motiu pel qual des d'Esquerra s'opta per fer polítiques d'esquerres "que integrin a tothom i que CiU no podria assumir". Abans, però cal aclarir, però, que crec que el lerrouxisme ni creix ni decreix: és un 20% (aproximadament) de la població profundament espanyola i anticatalanista, mani qui mani al Parlament: amb CiU el gruix d'aquesta gent s'abstenia o votava PSC, PSA o PP. Amb el tripartit aquesta gent s'absté, vota PP o "Ciudadans". També cal aclarir que les polítiques d'esquerres amb un Govern gestor que no es voldrà emmerdar massa, començant per en Montilla que confon fer política amb gestionar un Govern com qui gestionaria una empresa i seguint amb Iniciativa a Interior, seran escasses. Només cal preguntar-se si és d'esquerres l'especulació urbanística empresa des de l'Ajuntament de Barcelona amb temes com el Fòrum o el desnonament de les famílies que viuen al Poblenou per fer-hi una zona tecnològicament fashion.

Amb el tripartit s'impulsarà l'escola pública de manera decidida? S'aturarà l'especulació immobiliària? S'acabaran les cues a la Sanitat pública i l'explotació dels metges? S'aturarà l'explotació laboral dels més desafavorits? S'aturarà la immigració que, rebentant els salaris d'aquí, permet omplir de forma immoral les butxaques dels empresaris? S'acabarà la destrucció dels nostres paratges naturals? Viurem millor i de manera més justa?

En funció de les respostes a totes aquestes preguntes, i algunes més, el votant d'esquerres decidirà si torna a donar una oportunitat o no al tripartit-2. Malauradament, i veient les polítiques poc decidides dels referents a nivell estatal i municipal en tots aquests temes, una part important dels votants d'esquerres en global optarà per abstenir-se. Aquest fet, sumat als socialistes que trobaran el referent en els "Ciudadans" per les polítiques moderadament catalanistes i els d'Esquerra que descobriran que "els seus" són els de CiU per les polítiques moderadament d'esquerres i poc catalanistes, farà que aquest invent del tripartit no sumi prous escons per tornar a governar. I que l'abstenció es dispari encara més. És el què ha començat a passar en aquestes darreres eleccions, no?

IV Fira de l'Esclata-Sang

Una mica de propaganda:

Visiteu aquesta pàgina web i tindreu tota la informació que vulgueu sobre l'Associació Arrels de la Vall, que en només quatre anys ha aconseguit que Mancor (1.000 habitants, si arriba) tingui una colla de xeremiers, els gegants més xulos de Mallorca, una de les tres o quatre úniques colles de diables de les Illes Balears i la Fira de l'Esclata-Sang que anualment reuneix al poble milers de visitants que poden gaudir de tot allò relacionat amb els bolets en un entorn tradicional. Llàstima que l'entorn de Mancor de la Vall estigui "evolucionant" amb tanta rapidesa i la construcció continuada d'adossats en malmeti la fesomia. Ara els visitants ja no trobaran aquell poble petit però garrit i amb personalitat pròpia i cases antigues arreu, sinó que entraran en un poble com qualsevol altre de Mallorca, amb grues i ciment a tot arreu. Però ja se sap, qui vota PP s'emmerda de ciment.

Ah, ara que parlo d'això, sembla que a Mallorca ha sorgit un nou grup de lluita pacífica però directa contra tots aquests esppeculadors que corren arreu. Es diuen projecte Mopi (ja explicaré un dia les bromes que vaig rebre per no saber què era un "mopi") i des d'aquí els encoratjo a seguir endavant amb força, que els altres són molts però no tenen la força de la raó.

Per pensar-hi...

Us adjunto un article molt interessant i molt encertat de l'Iñaki Anasagasti. A veure si d'aquí uns anys resultarà que tenia raó...

Llegiu-lo i ja em direu!!!!

Eix nacional

Em fot bastant que em diguin que el meu vot va servir per fer president en Montilla. Em fot molt. No tinc res contra l'origen, ni els cognoms, ni contra la llengua que parla a casa seva aquest individu - futur President d'una part de la meva nació. No tinc res contra tot això perquè voldria dir que vaig contra el meu cognom, l'origen dels meus avis i la llengua que parlen sovint a casa. I com jo, una part molt important de catalans. És a dir, no tinc cap mena de prejudici racial, ètnic ni social envers en Montilla a diferència del què alguns catalans "purs", de la ceba o no, mostren cap al futur President. Tan sols demano uns mínims al President de Catalunya: que conegui i defensi els drets històrics del seu-meu-nostre país, que sigui una persona preparada en tots els àmbits, que parli perfectament la llengua pròpia del país que presidirà, que en defensi la cultura tradicional i que sigui fidel a una tradició històrica del catalanisme de primar els interessos de Catalunya per sobre dels d'Espanya. Espero haver de rectificar d'aquí un temps, però a hores d'ara ho veig tot molt negre...

Ciutadà DJ Mallorca

Tot ben real:

- Hola és n’Arturo? Som Sa Roqueta que ja vàrem xerrar s’altre dia…
- Háblame en castellano.
- Com?
- Que sí, que yo el mallorquín lo entiendo i, fins i tot el sé xerrar, pero yo soy “foraster” y mejor háblame en mi lengua materna.
- Bé, si l’entén li puc xerrar en mallorquí i vostè me contesta com vulgui…
- Si yo el mallorquín lo entiendo perfectamente, que llevo 35 años en Mallorca. I també el sé xerrar, però “sa meva llengo” és el castellano porque soy peninsular y para que nos entendamos, me haces el favor de hablar en castellano.
- No entiendo que usted me haga cambiar a mí de lengua si me entiende y hasta habla el mallorquín. Dejémoslo estar porqué no nos aclararemos.
- Ya vi que me mandastes en mallorquín el email con las canciones que queríais. Bueno, más que en mallorquín estaba en catalán…
- Llámelo como quiera, pero lo entendió?
- Sí, si yo no tengo ningún problema en entender el mallorquín, hasta lo hablo pero el email estaba en…
- No me diga esto porque le estoy hablando en castellano porqué me lo ha pedido.
- Bueno, pues puedes estar tranquila porque ya tengo toda la música que me pediste, como los catalanes estos de Sau y el Ampurdán de Sopa de Cabra. El único que no conocía de nada era Cris Juanico…
- Pero si éste era de “Ja t’ho diré” y es de Menorca…
- Pues bueno no lo había oído nunca pero no pasa nada porqué ya me he bajado su música y me ha gustado, no te creas, no… me ha gustado mucho…
- (…)
- Pues esto, que ya lo tenemos todo claro, no? Te mandaré un chaval para hacer de DJ para el sábado, pero bueno, es Miguel Ángel y es forastero también…
- Oiga, que a mí me da igual de donde sea, ¿sólo tiene que pinchar la música que le digamos, no?
- No, si no tiene que hablar ni nada, pero bueno, tengo otro DJ, José Ángel, que es mallorquín…
- Que le digo que me da igual de donde sean, que no tienen que hablar, solo poner música.
- Bueno, pues nos llamamos la semana que viene para acabar de cerrar la hora.
- D’acord. Vinga, adéu.
- Adéu.

Woody Allen

Abans de res, deixeu-me aclarir que no sóc cap expert en cinema i tot el que diré ara ho faig des del punt de vista d'un simple espectador esporàdic, com suposo que és la majoria de la població. No havia acabat de veure mai una pel·lícula d'en Woody Allen fins Match Point, que considero que és una obra genial, potser una de les millors pel·lícules que hagi vist mai. Altres cops havia mig vist alguna comèdia seva, però tan sols fragments curts que no em van entusiasmar a seguir enganxat a la pantalla. Després del gran descobriment que va ser Match Point, ahir vaig anar a veure Scoop i l'ànima em va caure als peus. Quina pel·lícula més cutre!!! Un guió acabat amb presses i sense ganxo, uns personatges tan sols esbossats i un humor previsible, reiteratiu i presumptament graciós que em va semblar digne dels pitjors dies d'en Buenafuente. Jo pressuposava que en Woody Allen era una persona capaç d'enriure's de tot i de tothom, inclòs ell mateix, però esperava que ho fes amb més enginy i no digués parides absolutament infumables com el següent diàleg:

-"amb els diners que vaig guanyar en la primera partida de poker em vaig comprar un Bacon"

-"ostres, tens un quadre d'en Francis Bacon?"

-"no no, em vaig comprar un entrepà de bacon".

El més fort de tot és que la majoria de gent amb qui he parlat diu que va riure molt i que s'ho va passar molt bé. Afortunadament hi ha gent per tots els gustos... Bé, també n'hi ha que encara riuen amb en Buenafuente i amb "los Morancos"...

No és el meu cas.

Ah, i com que no vull ser massa negatiu, si voleu riure de valent amb una pel·lícula que us aportarà alguna cosa més apart de situacions còmiques sense solta ni volta, aneu a veure Little Miss Sunshine. Apa, ja ho he dit. (i escrit amb el dit) juàs, juaàs, juàaaaaasssss

Imatges quotidianes

Tot baixant de bon matí o després de dinar el Passeig de Sant Joan camí de la feina es pot copsar el batec, molt sovint estressat, de la ciutat. Tan sols s’han d’observar els ritmes i les mirades de la gent. Us en citaré alguns que segur que teniu vistos: el rodamón que dorm en un banc (dels de fusta, no dels de diners on potser estaria més arrecerat); els nens despreocupats que juguen a pilota ; els avis que fan petar la xerrada entre partida i partida de petanca; les àvies que vénen de fer la compra carregades de bosses (ni en arribar a la jubilació s’alliberen d’aquesta feixuga tasca); els ciclistes kamikaze que ignoren el carril bici mentre esquiven els vianants; els jardiners, que sempre tenen feina a sembrar i resembrar les boniques flors de temporada; els joves estressats, homes i dones de fins a 40 anys aproximadament amb la mirada fixa en l’objectiu d’arribar a temps a la feina o a la Universitat; els adolescents que mengen pipes en el banc del costat del rodamón mentre deixen una estora de clovelles sota els seus peus i s’expliquen amb la mirada brillant els darrers amors que demà ja no recordaran; els desenfeinats que regiren les papereres per trobar algun diari per llegir i passar l’estona mentre el temps i la vida se’ls escapa sense perspectives de millora; els...
Bé, cada dia veig aquests perfils de gent i molts d’altres que podria estar explicant durant hores i hores, però aquesta tarda n’he vist un de nou que m’ha colpit. Una dona d’uns trenta anys pujava amb presses el passeig tot empenyent un cotxet amb la mà dreta, de la qual també penjaven 3 bosses amb la compra i la barra de pa. Duia la brusa descordada i amb el braç esquerre aguantava com podia un nadó que, mig adormit, mamava. No s’ha aturat a cap banc per descansar i alimentar-lo tal i com tocaria. En passar pel costat meu m’ha semblat llegir en la seva mirada: “sé que hauria de seure i donar-li el pit tal i com tocaria, però no tinc temps...” Com acabarem?

El retorn

Ahir vaig tornar a trepitjar la pista de bàsquet després de gairebé 9 anys sense jugar cap partidet mig seriós. Les sensacions van ser brutals. Feia molt de temps que m'ho plantejava però la maleïda esquena no em deixava més que fer un parell de tirets a cistella al camp de Mas Cremat, a Blanes. I del darrer cop que ho vaig fer ja en feia un parell d'anys. O sigui, que la primera pilota que vaig botar em va sonar a glòria, el primer rebot capturat em va omplir i els 5 puntets que vaig arribar a fer em van fer decidir a retornar a la natació amb més ganes que mai per reforçar l'esquena i protegir-la de les estrebades i moviments bruscos que es poden produir en els propers partits. Partits que espero que tinguin més emoció, perquè ahir vam guanyar de pallissa!

Defraudat

Acabo d’escoltar en Carod justificant la necessitat de reeditar el tripartit. Ha sigut lamentable. Sort que aquest home ja té els 60 a tocar i la jubilació se li acosta perquè tracta els electors (sobretot els propis) com si fóssim estúpids. Resulta que s’ha presentat a les eleccions dient que podia formar govern amb uns i altres i, després de parlar durant ben poc temps amb en Mas, en Montilla i en Saura justifica el tripartit perquè garanteix la pau social a Catalunya i no crea fronts. Per dir això es podria haver presentat a les eleccions dient que no passava pel seu cap pactar amb CiU...

Es crearà un front si pacten dretes contra esquerres, esquerres contra dretes, catalanistes contra espanyolistes o espanyolistes contra catalanistes. Ara bé, els fronts en sí no tenen perquè ser dolents. Però les soques que dirigeixen l’Esquerra actual consideren que pactar amb CiU és fer un front (se suposa que negatiu) contra la meitat dels catalans i per això es neguen a pactar-hi, ignorant que CiU no és un bloc de dreta sucursalista monolítica. A dins de CiU hi conviuen gent que va des de la socialdemocràcia a la dreta pura. Des de l’independentisme a l’autonomisme més regionalista. Igual que al PSC hi ha gent liberal i gent més d’esquerra pura i nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols.

Segons el llumbreres d’en Carod, un pacte CiU-ERC implica dividir la societat catalana entre “catalans” i “espanyols” i això és dolent. Ara bé, un pacte PSOEcat-ERC-IC no crea cap front contra la gent que no és d’esquerres, no... Els qui no es consideren d’esquerres no tenen dret a viure? Que digui que pacta amb el PSC perquè és el millor camí per convertir-se en segona força a Catalunya a mig termini, però que no ens vingui amb l’estupidesa del front nacional, com si CiU fos independentista...

A mi, la veritat, el pacte tripartit no em desagrada perquè pot funcionar bé sempre que el PSOEcat no sigui teledirigit des de Madrid en totes les decisions d’avanç nacional tal i com va passar la darrera legislatura. I sempre que al cap d’una setmana no dimiteixi el conseller en cap, i que el govern català no vagi contra els interessos de Catalunya com en les seleccions catalanes, i que per discrepar no t’expulsin del govern...
El que em sembla malament és el síndrome d’Estocolm que ha mostrat Esquerra enfront els qui els han maltractat fins a l’expulsió. Com pot ser que 3 dies després de les eleccions ja digui que no pactarà amb Convergència i es llenci als braços d’en Montilla, l’executor de la seva expulsió en el darrer govern?

Per altra banda, els qui manen a ERC sembla que no han analitzat a fons la pèrdua d’un 30% del seu electorat ni la part d’electors que han acabat votant-los de nou amb la sensació d’ultimàtum: aquells a qui ja ens van semblar bé les polítiques socials endegades pel tripartit però que ens vam cremar amb decisions com la supressió de l’Institut Ramon Llull, la fi de les polítiques de caràcter nacional en l’àmbit cultural, el no suport institucional a les seleccions catalanes, l’expulsió d’Esquerra i tot l’espectacle d’aquests darrers tres anys no acabem de veure clar que fer en Montilla president sense garantir bones polítiques en aquests àmbits ni pactar àrees de govern importants sigui una bona decisió. Més aviat el contrari.

Olé!

Demano perdó a tots els qui en algun moment heu seguit aquest blog perquè sóc un mentider. Si heu llegit el darrer paràgraf del darrer post entendreu el perquè. Però bé, en aquest temps en què he estat desaparegut han passat moltes coses, la més important d'elles és que m'he casat amb sa Roqueta. Ja no sé si aquest blog serà el mateix a partir d'ara, si serà mig anònim o no, o si tiraré més cap a l'anàlisi polític, les historietes eròticofestives o explicaré la meva vida de casat per animar-vos a (no) fer el pas.

Comencem pel començament i així veurem cap a on anem:

El dia 7 d'octubre, dissabte, Barcelona va veure néixer dues noves icones del multiculturalisme. Ben posats dins el paper que ens va correspondre fer, la parella formada per en tatxenko i sa roqueta va triomfar pel centre de la ciutat comtal caracteritzada com a la "torera mallorquina" i el "sevillano". Els nostres amics, cal afegir que bastant a traïció, ens van fer disfressar d'herois de l'Eppaññña més canyí i així va ser com vam haver de pasturar per mitja ciutat per alegria dels amics, dels conciutadans, dels turistes i de tot bitxo vivent que se'ns va creuar. Cal dir que, un cop posats en el paper, fins i tot nosaltres vam disfrutar de valent...

Així doncs, a les 16:00 i després d'haver-nos ventilat una ampolla de moscatell de la Catalunya nord en mitja hora per entrar en calor, vam sortir al carrer per celebrar que havíem pres la decisió de casar-nos. I és que els humans tenim uns costums ben estranys... i no sé si ho dic pel comiat o pel casament, encara que cal reconèixer que sabem passar-nos-ho bé. En dotze hores de disbauxa desenfrenada vam fer de tot: simular un sapateao dins el metro, passar la bacina per finançar la festeta, visitar els llocs més eròtics de les rambles, ballar sevillanes amb sevillanes de veritat, aguantar andaluses cridant "olééeee mi niñññooooo", "ejjjjtoooo é er arte epañóooo y olé", "asín me gusta, guapaaaaaaaa!" i molts, molts mirons, flaixos de càmares, una filmació de no sé quina tele russa a la Rambla, esgarrapar l'atenció dels xafarders que escoltaven una batukada a la plaça Sant Jaume, fer d'estàtues humanes al Portal de l'Àngel (amb recaptació inclosa), ballar amb la tercera edat per alegrar-los el dia i, se suposa, que fer una gimcana. Al final, menys entrar al Corte Inglés, vam fer de tot (i més) fins que vam tancar-nos en aquella sala privada del cor de Gràcia que és collonuda per fer festetes d'aquesta mena. Segurament tu, lector anònim, corries pel centre de Barcelona el dissabte 7, ens vas veure i vas somriure, potser fins i tot vas ser un dels múltiples que va cridar-nos "guapaaaa" o ens vas tirar una foto. Des d'aquí et vull agrair la teva implicació. Tan sols espero que les fotos no corrin gaire i que si en treus benefici econòmic t'enrecordis dels actors...

La festa va seguir, no va faltar menjar, ni alcohol, ni música, ni festa, ni jocs i tot això rodejats de la immensa majoria dels nostres amics ansiosos de festa grossa. En conclusió, que el comiat de fadrins va ser collonut. Llàstima, lector anònim, que no en vegis cap foto. En tot cas, et garanteixo que ben aviat tindràs més informació de què va passar la setmana següent...