Olé!

Demano perdó a tots els qui en algun moment heu seguit aquest blog perquè sóc un mentider. Si heu llegit el darrer paràgraf del darrer post entendreu el perquè. Però bé, en aquest temps en què he estat desaparegut han passat moltes coses, la més important d'elles és que m'he casat amb sa Roqueta. Ja no sé si aquest blog serà el mateix a partir d'ara, si serà mig anònim o no, o si tiraré més cap a l'anàlisi polític, les historietes eròticofestives o explicaré la meva vida de casat per animar-vos a (no) fer el pas.

Comencem pel començament i així veurem cap a on anem:

El dia 7 d'octubre, dissabte, Barcelona va veure néixer dues noves icones del multiculturalisme. Ben posats dins el paper que ens va correspondre fer, la parella formada per en tatxenko i sa roqueta va triomfar pel centre de la ciutat comtal caracteritzada com a la "torera mallorquina" i el "sevillano". Els nostres amics, cal afegir que bastant a traïció, ens van fer disfressar d'herois de l'Eppaññña més canyí i així va ser com vam haver de pasturar per mitja ciutat per alegria dels amics, dels conciutadans, dels turistes i de tot bitxo vivent que se'ns va creuar. Cal dir que, un cop posats en el paper, fins i tot nosaltres vam disfrutar de valent...

Així doncs, a les 16:00 i després d'haver-nos ventilat una ampolla de moscatell de la Catalunya nord en mitja hora per entrar en calor, vam sortir al carrer per celebrar que havíem pres la decisió de casar-nos. I és que els humans tenim uns costums ben estranys... i no sé si ho dic pel comiat o pel casament, encara que cal reconèixer que sabem passar-nos-ho bé. En dotze hores de disbauxa desenfrenada vam fer de tot: simular un sapateao dins el metro, passar la bacina per finançar la festeta, visitar els llocs més eròtics de les rambles, ballar sevillanes amb sevillanes de veritat, aguantar andaluses cridant "olééeee mi niñññooooo", "ejjjjtoooo é er arte epañóooo y olé", "asín me gusta, guapaaaaaaaa!" i molts, molts mirons, flaixos de càmares, una filmació de no sé quina tele russa a la Rambla, esgarrapar l'atenció dels xafarders que escoltaven una batukada a la plaça Sant Jaume, fer d'estàtues humanes al Portal de l'Àngel (amb recaptació inclosa), ballar amb la tercera edat per alegrar-los el dia i, se suposa, que fer una gimcana. Al final, menys entrar al Corte Inglés, vam fer de tot (i més) fins que vam tancar-nos en aquella sala privada del cor de Gràcia que és collonuda per fer festetes d'aquesta mena. Segurament tu, lector anònim, corries pel centre de Barcelona el dissabte 7, ens vas veure i vas somriure, potser fins i tot vas ser un dels múltiples que va cridar-nos "guapaaaa" o ens vas tirar una foto. Des d'aquí et vull agrair la teva implicació. Tan sols espero que les fotos no corrin gaire i que si en treus benefici econòmic t'enrecordis dels actors...

La festa va seguir, no va faltar menjar, ni alcohol, ni música, ni festa, ni jocs i tot això rodejats de la immensa majoria dels nostres amics ansiosos de festa grossa. En conclusió, que el comiat de fadrins va ser collonut. Llàstima, lector anònim, que no en vegis cap foto. En tot cas, et garanteixo que ben aviat tindràs més informació de què va passar la setmana següent...