dimecres, 21 de març del 2007

Salvem Mallorca? Au idò!

Dissabte, 17:45, plaça d'Ecspanya de Palma. Genteta, sí. Gentada, no. Uns quants centenars llargs de persones i un cert desànim en l'ambient. Mirant a banda i banda em trobo amb tots els líders de l'esquerra balear: els del Bloc a una banda i els del PSOE (definitivament, allò de PSIB està mort i enterrat) a l'altra. Tots amb les seves pancartes i banderes. De cop i volta, els del Bloc avancen endavant amb la seva marea de banderes verdes (sento na Nanda Ramon que comenta a en Grosske que han d'aconseguir un bon lloc perquè se'ls vegi), els del PSOE i les seves banderes també fan un intent d'avançar però es queden aturats. De cop i volta, però, comença a arribar gent de tot arreu, els repartidors oficials de banderoles multipliquen la seva feina i la sensació de manifestació grossa comença a estar en l'ambient. La famosa impuntualitat mallorquina torna a fer-se evident: si la manifestació és a les 18:00, s'entén que s'hi ha d'arribar a partir de les 18:00... Quedem aturats a la Plaça mentre veiem com la capçalera de la manifestació s'allunya i s'hi va afegint molta gent que surt de totes les cantonades. Ens despistem un moment i ja ha acabat el bloc del Bloc (molt nombrós) i comença el del PSOE (més compacte però més esquifit). Més endarrera hi ha els Maulets, Esquerra (no va amb el Bloc), la CNT i gent de moltíssimes plataformes per salvar els pedaços de terra en perill. I a tot arreu, moltíssima gent sense afiliació clara donant suport al lema i la intencionalitat de la manifestació: Salvar Mallorca.
Avancem pel recorregut de manera tranquil·la, ara més ràpidament, ara més a poc a poc i ara ens aturem. Una cosa que em va sobtar moltíssim de la manifestació és la calma mallorquina. Gairebé cap crit, cap insult i ben pocs lemes: només un grupet d'adolescents van trencar el silenci, amb un parell de rimes: "Matas cabró, asfalta't els collons" i "Munar, cabrona, asfalta't sa cotorra". Em vaig sentir bé enmig del silenci només trencat davant de Cort per aplaudiments a no se sap ben bé què. No hi havia resignació, hi havia ràbia. No era timidesa, era esperança continguda. No havíem de cremar cap contenidor, ni pintar cap façana per demostrar qui tenia la raó. Fins i tot els de l'inmundo van haver de reconèixer el pacifisme i saber estar dels manifestants. En arribar a la plaça Major vam tenir problemes per ubicar-nos i no vam poder sentir el manifest. Al cap de mitja hora d'estar fent "bulto" a la plaça el van tornar a repetir, encara que la periodista oradora va tenir un atac de tos i la va haver de suplir el seu acompanyant. Mentres llegia em vaig girar i vaig veure que encara hi havia gent i pancartes entrant a la plaça. I molta gent ja havia marxat. Realment va ser una gran manifestació. Espero que serveixi perquè, mani qui mani després del 27-M, s'aturi el desgavell de construcció que acabarà enfonsant l'illa.
Tan sols voldria acabar aquesta minicrònica amb dos apunts:
1. Si realment va ser la manifestació més grossa de la història mallorquina (segurament), per quins set sous no es va fer més propaganda d'aquest fet? No és prou important exclamar-ho als quatre vents? O és que aquesta discreció ja va lligada amb el caràcter mallorquí?
2. Si qui va convocar la manifestació va ser el GOB i totes les plataformes, perquè cada partit de l'esquerra anava amb les seves banderetes i separat dels altres per marcar distàncies? Si Unió Mallorquina hagués anat amb les seves banderetes a la manifestació (hi havia militants d'UM i alguns càrrecs entre la multitud), hauria estat ben rebuda? Va fer alguna cosa realment important el Pacte de Progrés durant la legislatura que va tenir el poder a les Illes Balears per salvar Mallorca? Si tornen a manar ens tornaran a defraudar?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé això 'd'integrar-te' tan aviat a Mallorca: arribar i manifestar-se.

A les 17:45 jo també me començava a posar nirviós; a les 18:10, estava eufòric. Ho has encertat de ple, això de la inpuntualitat mallorquina.

Certament, ha estat la manifestació més gran de la història de Mallorca, però això no és el més destacable, sinó que sigui tanta de gent la que surti ca protestar contra el model de destrucció de l'illa per part del Govern. L'èmfasi és en reclamar un canvi d'aquest model, no en explicar que som capaços, el GOB, de convocar més gent que ningú.

Pel que fa als partit, lògicament, tenen tot el dret a ser-hi, com hi són altres organitzacions -com maulets-. Això sí, si t'hi fixares, estaven a darrera les plataformes, perquè la manifestació era d'elles i per a elles, no pels partits. UN també, si volia, també podia venir, només faltaria, però, per sort, encara tenen una mica de vergonya i una mica de coherència; com se diu pel Principat, no se pot anar a missa i repicar. El mateix amb el PP.

Tatxenko ha dit...

Hola Amadeu! Evidentment que el més important no és destacar que la manifestació sigui tan grossa, sinó la finalitat de tot plegat. Però he trobat a faltar una mica de "propaganda" per demostrar que hi ha una massa important de gent que és capaç de sortir al carrer per lluitar contra tanta destrossa. En certa manera, semblava com si fer la manifestació més gran de la història de Mallorca fos poca cosa. Potser és millor així i no entrar en temes de sumes de manifestants que acaben servint sempre per desviar l'atenció.
I sobre la presència dels partits, la veritat és que no em vaig adonar de que anessin darrera de les plataformes. Només espero que, si tornen al govern, no obliguin el GOB a fer una manifestació com la de just abans de les eleccions del 2003. Apa, salut i felicitats per l'entrada dels teus al Bloc!