La coça i l'ordre

Un moret (no allargaré més l'article quan amb una sola paraula m'enteneu) d'uns vint anys li fot un bon cop de coça al cotxe que hi ha aparcat a l'entrada del lloc on treballo. Duu una merda com un piano. Un compatriota seu més gran l'arreplega perquè no caigui i se l'endú ajudat d'un altre jove amb el braç enguixat. L'amo del cotxe és un company meu de feina i el bony és ben evident. Un home que entrava ho veu tot, ens avisa i empaita els tres individus. Revatua déu sagrat! Cinc o sis més sortim al darrera per enxampar-los. L'autor del cop de coça va fatal i els altres dos van més serens. Els retenim mentres algú truca a la policia.

Els companys del xutador de cotxes s'excusen i diuen que no el coneixen mentre s'intenten escaquejar. El xutador desapareix i els seus companys s'eximeixen de culpa de forma ben diferent. El compatriota de l'altre diu que no el coneix, que només l'ha vist al bar i que, com que anava tan malament, l'ha intentat calmar i treure'l d'allà perquè no creés problemes. Se'l veu prou sincer. El del braç trencat argumenta en bon mallorquí: "Jo som mallorquí! Jo no els conec de res. Me'ls he trobat en es bar. Ara he d'anar a s'estació a agafar es tren. Me sentiu? Jo som mallorquí!". Els diem que o, torna el seu col·lega o es fotran en un bon merder. Amb un parell de crits el fan tornar.

Llavors el mallorquí se'n va tan tranquil a agafar el tren mentre els dos moros s'esperen a que arribi la policia que arriba en dos minuts (la policia secreta de la policia nacional), quatre minuts (dues motos de la policia nacional) i cinc minuts (dos cotxes més de la policia nacional). Després del xou que han muntat per endur-se un paio que amb prou feines s'aguantava els pets, abandonen la zona discretament. Llavors arriba un cotxe dels municipals, d'aquells pintats amb els colors de la República espanyola, a tot drap i ens demana si els havíem avisat. D'això se'n diu arribar a misses dites.