Desconnexió total

Duc unes setmanes de desconnexió (gairebé) total de la situació política catalana. No escolto els telenotícies (només els tinc de fons a l'hora de dinar), no llegeixo els diaris convencionals i tan sols faig un cop d'ull a Vilaweb i algun altre diari digital per llegir algunes opinions, no notícies. A nivell de notícies internacionals no vaig massa millor: dimissió (temporal) d'en Prodi, amenaces americanes d'atacar l'Iran i res de nou sobre ETA i el procés de pau són els tres fets que podria més o menys destacar ara mateix.

Suposo que estic transitant cap al costat fosc de la societat. M'estic acostant a la banda on habiten els qui passen de la política, els qui s'exalten per quatre consignes populistes gens raonades i tenen la capacitat de raonament polític d'un calamar. O sigui, en definitiva, m'estic convertint en un individu més de la immensa majoria de la societat. Ho faig per curiositat però també, perquè ho hauria de negar, per cansament. Perquè estic cansat de tantes proclames absurdes, tanta incapacitat per resoldre problemes i tanta capacitat per crear-los, tanta política espectacle i tan poca política de fets. Tanta mesquinesa i subnormalitat dels mitjans de comunicació declaradament partidistes i tanta estupidesa i ignorància dels suposadament imparcials. Perquè haver de buscar una mica de blat informatiu entre tanta palla partidista o sensacionalista m'esgota.

En definitiva, estaré desconnectat informativament durant el temps que pugui, absorbint tan sols les notícies que arribin de gairell, com passa amb la majoria del ramat. Si puc, aguantaré així fins arribades les eleccions municipals, procuraré no parlar de política en les converses amb la gent i tan sols escoltaré el que m'arribi, sense intentar anar més enllà. Potser fent això entendré què passa pel cap de la gent que té com a prioritats a la vida coses tan estranyes com anar a passar el dia al Mataró Park, llegir el Mundo Deportivo o mirar Salsa Rosa. I potser un cop els entengui serà més senzill conviure-hi. O potser no, ja veurem...