Il·lusions perdudes

Els veig com entren el primer dia amb la mirada brillant que amb prou feines pot amagar la il·lusió per aprofitar l'oportunitat de fer-ho bé. De demostrar que són vàlids pel món del treball, que ja no són els estudiants que eren fa un parell de mesos. Han superat amb èxit les tres ferragoses entrevistes amb els socis de l'empresa i ara els toca demostrar el què valen. Els tremola la veu en parlar, són tímids i no gosen preguntar més del compte. Fàcilment es detecten les ganes d'aprendre, millorar i créixer professionalment. Aviat, però, es sorprenen amb les sortides de to del desequilibrat del soci director, però creuen que és un pas més en l'aprenentatge. Observen atònits les bronques i els insults, les bromes de mal gust i els desprecis aparentment injustificats, però creuen que així és el món laboral i així ho han d'assumir. Entre ells es miren sense fer-se cap comentari. Ells seran millors i no rebran les ires del cap que, per altra banda és un home culte, d'idees progressistes i políticament correctes i, per tant, li pressuposen que sigui just i equànime en el tracte i en la presa de decisions. Res més lluny de la realitat. Mica en mica, els aniran caient les benes que els tapen els ulls i veuran que aquest individu és un FILL DE PUTA. I llavors entendran perquè només té dos fidels dofins que li aguanten totes les sortides de to, insults i males paraules. Tan sols dos treballadors que porten més de tres anys amb ell i que són submissos amb tot el que ell diu, creu, fa o pensa. Dos treballadors dels més de cinquanta que deuen haver passat per l'empresa en els seus deu anys d'existència. Dos treballadors que viuen per l'empresa, que per un miserable sou deixen de tenir dignitat i vida privada. Dos de cinquanta i tants que no tenen ni una mica d'esperit crític.

Dels 6 que treballem ara, deixant de banda els dos abduïts per la causa, tan sols dos porten més temps que jo a l'empresa. Un ja ha anunciat que marxa cansat de l'actitud del director. L'altra és una noia que ja comença a veure les orelles al llop, però que encara és molt jove (22 anys!!!) i crec que encara els durarà un temps abans no descobreixi que hi ha una altra forma de vida fora d'aquesta empresa...