Bones festes!!!

Em queden poques hores de feina i m'agafaré vacances fins l'endemà de Cap d'Any, o sigui que us vull desitjar a tots i totes (com odio aquesta formalitat del masculí/femení) unes Molt Bones Festes i una Gran entrada d'any. I, sobretot, que sigueu molt feliços aquests dies i que l'any 2006 sigui molt millor que aquest.

Per cert, avui he anat a la piscina i he tornat a xocar amb el mamellam de la mateixa dona del mes passat. Ja m'estic preocupant, perquè avui, igual que el darrer cop, sa Roqueta no ha vingut amb mi. Voldrà rotllo, la senyora aquesta? M'estarà buscant? Com s'entén que fent jo esquena es col·loqui de forma que la meva mà esquerra impacti directament amb el seu pitram? Serà això una senyal del famós llenguatge no verbal i jo no me n'he adonat??? Brrrr....

Ah, si podeu, llegiu la columna d'en Desclot a l'Avui d'avui (catalans i valencians, cosins germans): com el boicot espanyolista no afecta als productors de cava i serveix per aprofundir lligams entre empresaris del nord i del sud de la Sènia...

TEST: ESTA VOSTÈ INTEGRAT EN LA SOCIETAT MALLORQUINA?

Seguint una mica amb el joc que vam encetar ahir, i ara que s’acosten uns dies festius, deixeu que us presenti un test que em van enviar per correu electrònic uns mallorquins. Es tracta d’un test destinat als forasters (els que parlen castellà a Mallorca). Són frases que alguns mallorquins sovint diuen quan parlen castellà. (alguna ja l’havia sentit). Es tracta de saber què volen dir. Algunes en català de Blanes signifiquen el mateix i d’altres són exemples de com conservar un dialecte lingüístic i no caure en la uniformització del barceloní. Si necessiteu ajuda a l’hora de saber el significat d’alguna de les frases, Sa Roqueta us n’informarà, que jo començo a tenir el mallorquí mig rovellat... (Per cert, pels qui no ho sabíeu, els mallorquins en general mantenen bastant això de les procedències per "estigmatitzar" algú: hi ha els mallorquins i els de fora-mallorca, que es divideixen bàsicament en tres grans grups: forasters, catalans i estrangers, encara que dins d'aquests hi ha els europeus i els "altres"...)

FORASTER, TRADUZCA :

1 culear por el jardí­n

2 ir más justo que la piel de la nariz

3 colgarse de hora

4 hacer cuatro numeros grandes

5 ahora soy por el mundo

6 ven aquí­ que te rebantaré

7 y que no lo es guapo esto

8 ¿como vamos? vamos haciendo

9 dar con cucharilla

10 me sabe grave

11 perder el conejo

12 que tiene mas, ahora ya bailamos

13 si no vas vivo sabrás lo que es bueno

14 eres un poca verguenza

15 no vamos ni con ruedas

16 pasar por ojo

17 esto son ochos, nueves y cartas que no ligan

18 nos vemos mañana hora baja

19 esto hace pardal

20 hacer rayas en el agua

21 tomar la fresca

22 ya puedes pegar saltos...

23 ninguna como esta

24 buscar a Maria por la cocina

25¿vas fuerte?

26 mezclar huevos con caracoles

27 estoy mas encendido que un misto

28 lo haremos después de cabeza de año

29 hacer los huevos en el suelo

30 pasar la arada delante del buey

31 tener el ombligo para arriba

31 eres un bolsas

32 hacer un huevo de dos rojos

33 el mundo hará un trueno

34 tengo un hambre que me levanta

35 hacer el hi­gado por la boca

36 tener un poco de bueno

37 eres un manos agujereadas

38 no tienes dos dedos de frente

39 voy a hacer sabado

Després posava: si les ha traduït totes, enhorabona, és vostè un bon mallorquí. És a dir, com ja suposava, no sóc mallorquí. i no sóc un “foraster”, sóc alguna cosa "pitjor": un CATALÀ... Argggghhhh ;)

Escolta... i tu què faràs per Nit Bona?

No em vull fer pesadet amb el tema de la llengua, però és que ara que s'acosten la NIT DE NADAL i la NIT DE CAP D'ANY, s'acostumen a sentir uns barbarismes que em provoquen calfreds. Brrrrr.... Que ningú digui Nit Bona ni Nit Vella ni Fi d'Any! Marededéu senyor quin mal a les orelles que fan aquestes tres construccions quan les escolto. I quin mal d'ulls quan les veig escrites... És com si jo me n'anés a viure per Salamanca i digués "Noche de Navidad" i "Noche de cabo de año". Apa, ja podeu fer les brometes que vulgueu.

Reflexions

Aquest dissabte vaig anar a Terrassa amb els ferrocarrils i per la parada de Muntaner o la següent van entrar un grup d'uns 10 joves d'uns 16-17 anys. No els vaig veure perquè estava d'esquenes a ells. Van estar fins a Sant Cugat parlant (mig cridant) de la violència. Alternaven una mica de català i molt de castellà i feien referències a hòsties, bats de bèisbol, BMW, cadenes, skins, rapats, antifeixistes, més hòsties, pares violents, Mercedes, insults, patades, punys americans, més hòsties... La conversa va ser així fins a l'arribar a Sant Cugat. Jo ni tan sols gosava girar-me i trobar-me tota la xusma aquesta que només sabia parlar en funció de qui havia propinat la pallissa més gran a un altre. Us asseguro que el to i el contingut de les paraules era per acollonir-se. Mentalment em vaig fer una idea de les pintes que tindrien. Bàsicament els veia com tots els pelats fastigosos que em trobo al tren en direcció a Blanes. En arribar a Sant Cugat van baixar i els vaig mirar a través de la finestra del tren. Tots vestits amb l'uniforme d'una escola de per allà. Amb les seves sabatetes negres, els pantalons negres de pinces, el polo o jersei de llana granate i l'americana amb l'escut. I amb els cabells tallats de forma, diguem-ne, estàndard. És a dir, el prototip de fill de casa bona de Barcelona.

Divendres al vespre tres animals amb aspecte humà van cremar una indigent en un barri de la zona alta de Barcelona. Encara no se'n sap el motiu, tot i que sembla que va ser un cas de violència gratuïta com la que molts joves exhibeixen periòdicament. En tot cas, hi ha un detall que m'ha sobtat. Quan hi va haver els crims del Putxet o els més recents de Castelldefels, els diaris van publicar els noms i cognoms dels presumptes assassins. Eren gent de barris marginals. Ara no ens informen dels noms, només sabem que es diuen Enric i Oriol i les inicials dels seus cognoms (segons l'AVUI, ja que la Vanguardia i el Periódico fins i tot això amaguen). És una mostra més dels privilegis de moure's dins una determinada classe social? Perquè no s'hostien els quillos de tota la vida i els pijos aquests fins a aniquilar-se mútuament i deixar a la majoria silenciosa en pau?

Notícies fresques

El que us explico a continuació ens ha passat a l’empresa, o sigui que és ben real i recent.
Tenim un client (fabricant d’impressores amb seu a Madrid) que vol enviar un detall en forma de lot de productes als distribuidors que té arreu de l’Estat. Des de l’empresa li hem proposat una sèrie de productes artesanals d’una botiga del centre de Barcelona especialitzada en productes fets per monjos i monges de monestirs del país (segur que sabeu quina botiga vull dir). La idea ha entusiasmat al director general de l’empresa d’impressores. Malgrat tot, ell, que no està a favor de cap boicot contra Catalunya hi veu un problema: l’etiquetatge de tots aquests productes està en català i són productes catalans. I això creu que pot fer enfadar a algun dels distribuidors. Per tant, ha demanat que es reetiquetin tots els productes fets en monestirs catalans al castellà. En canvi, el pot de mermelada feta a Mallorca no cal que sigui traduït, malgrat tenir l’etiqueta també en català.

I els botiflers que treballen amb mi defensen la mesura per la imatge que té Catalunya. Ja només falta que demanin a la botiga que etiqueti en castellà. Bé, no ho vull ni pensar… A vegades desitjaria haver nascut holandès i no haver d’aguantar tota aquesta colla de colonitzadors. O anar a viure a Austràlia i oblidar aquest patiment diari per intentar viure en la meva llengua al meu país.

Primers dies a carcalàndia

Estic fent el Curs d'Adaptació Pedagògica (CAP). Fa uns dies que he començat a anar a un IES on observo el funcionament de tot el sistema educatiu. Resulta que aquest IES és un cementiri d'elefants, és a dir, allà on van només els millors professors. El problema és que per ser un dels millors professors cal tenir molta experiència, haver publicat no sé quants llibres i passar un examen. Totes elles, coses que avaluen la capacitat i l'interés del professor, però no la qualitat dels seus mètodes educatius. Bé, la qüestió és que la sala de professors del citat IES sembla un casal d'avis. Ho dic seriosament. ¿Sabeu aquella professora de seixanta anys, vestida tota quica, que fuma com un carreter i té veu de camionera que hi ha a tots els instituts? ¿O aquell professor amb mètodes semifranquistes a qui tothom odia per la seva rigurositat però que manté l'ordre a classe? O aquell altre que té pinta de geni i no deixa de ser una versió de "professor chiflado"? Doncs aquesta és l'única fauna que pastura per Carcalàndia. No he vist ni un sol professor de menys de 45 anys... Això sí, aquest institut és un dels millors instituts de tot Catalunya i no sé quants alumnes amb més de 9 de mitjana a Selectivitat tenen...

Ara que ja us heu fet una idea de quin tipus d'institut és, us explicaré una "anècdota". L'altre dia vam estar xafardejant exàmens corregits per tal de veure els criteris d'avaluació que segueix el professor. Un dels criteris era el de les faltes d'ortografia i així constava per escrit en el full que el professor passa als alumnes. El problema és que en aquest full, escrit pel mateix professor, ja n'hi havia de faltes d'ortografia. I en el redactat dels exàmens que els alumnes havien de fer n'hi havia més. Poques, però n'hi havia. Evidentment, els exàmens feien mal als ulls i només un 10% de les faltes d'ortografia o errors gramaticals eren corregits. I això en un dels considerats millors instituts de Catalunya...

Tarats Del Tot?

Ara que semblava que el fenomen de la televisió ja s’havia extès a pràcticament totes les cases del país i la teledependència arribava a un punt extrem, auguro que començarà el retrocés d’aquest fenomen tan popular.

De petit jo no era un consumidor massa habitual de la tele, tan sols mirava alguns programes (Barrio Sésamo, Bola de Drac i "V" van ser els que més em van marcar). Mica en mica vaig anar aficionant-me a això del zàping i vaig mirar més programes, alguns eren interessants, d’altres entretinguts i d’altres no tenien altre qualificatiu que el de tele-fems. Dins d’aquest darrer grup cal destacar que vaig ser espectador bastant habitual del primer “gran hermano” i d’altres programes del mateix calat. Eren els anys d’universitari, amb molt temps lliure per compartir i per malgastar davant de la tele. Amb el temps, però, m’he anat tornant molt selectiu i gairebé podria comptar amb els dits d’una mà els programes de televisió que m’interessen i que per horaris puc seguir amb més o menys regularitat. Són tan pocs programes que podria prescindir-ne perfectament. Però em falta l’excusa per tancar la caixa diabòlica i dedicar-me a d’altres tasques més profitoses. D’aquí poc crec que tindré l’excusa perfecta. Li diuen TDT i serà un aparell que hauré de comprar si vull seguir mirant la TV a partir del 2010, quan hi haurà una "apagada analògica". L'excusa que fan servir és que amb el canvi podrem sintonitzar centenars de canals i amb més qualitat.

L'únic interés que tinc per comprar-lo és que si el 2010 no ho faig em perdré tots els partits de bàsquet, i això pot ser molt dolorós. En tot cas, si esperen que abans del 2010 em gasti 70 euros per poder veure més canals de televisió, és que no em coneixen. I no faig broma, que puc dir ben orgullós que sóc dels pocs catalans que no ha anat ni pensa anar mai a Port Aventura, ni a Terra Mítica, ni al Tibidabo, ni a Heron City, ni al Mataró Park ni a llocs d’aquests de “culte modern”. Apa!

(Espero i desitjo que els Reis no em portin una TDT)

Aquest escrit el tinc de fa tres dies. Espero que l'Al Turtusi no es pensi que l'he plagiat...

Alcampo…

Foto rebuda per correu electrònic d'un cartell penjat en els supermercats Alcampo.

Foto de l'Alcampo de l'autovia Palma-Inca (Mallorca) amb els cartellets...

Els d’Alcampo s’acaben de guanyar que no els compri ni un Sugus… (llàstima que ja faci temps que no en trepitjo cap…). I ara parlant seriosament: no trobeu esperpèntic deixar de comprar un producte del teu país? Perquè els que proposen aquest famosíssim boicot consideren que Catalunya és ben espanyola, no? Que jo, que sóc independentista, no comprés productes espanyols (sí que en compro i en seguiré comprant si l'exemple d'Alcampo no s'extén massa, igual que procuro no comprar els que no m'agraden, els massa cars i els que incompleixen la llei, però això ja són figues d’un altre paner) és una cosa que podria arribar a entendre. Ara, no m’entra al cap que jo deixés de comprar taronges valencianes perquè són uns peperos ni menjar sobrassada i quelitas mallorquines pel mateix. No té sentit. Apart de la irracionalitat de fer pagar a uns empresaris i treballadors per la seva ideologia o nacionalitat, no deixaria de comprar els seus productes perquè són bons, i a part, si els deixo de comprar, ells no en vendran aquí i obriran mercat arreu del món, i llavors es sentiran menys del meu país, ja que hi tindran menys relació. Però bé, ells són així de xulos… i així ens va a tots plegats.

PS: A la web de l'Alcampo hi ha un comunicat en què es posicionen contra els boicots "territorials" de productes. També han fet retirar tots els cartells, que es veu que no eren només a l'hiper de Mallorca. Per tant, es confirma que els cartells motiu d'aquest blog han sigut fets per algun treballador (o grup de treballadors) que s'ha extralimitat. Enhorabona a l'Alcampo per una reacció tan ràpida. Tot i això, seguiré sense comprar-hi habitualment perquè no m'agrada la gentada que s'hi acumula ni les dimensions dels hipermercats, però això ja és un altre tema.

Mala llet

No saps perquè però hi ha dies en què t'aixeques amb mal rotllo. Tens com una mala llet interna i no en saps la causa. Avui és un dia d'aquells. Tot, absolutament tot el que observes et desagrada. No trobes que res del que t'envolta valgui la pena. T'enrabies internament per qualsevol xorrada. Mica en mica la ràbia interior va creixent fins que explota. Avui hi haurà bronca. Ho saps, però el fet de saber-ho no és suficient motiu per mirar d'evitar-ho. Intentes raonar, calmar-te, asserenar-te, però no hi ha manera. La bèstia que dus a dins necessita desfogar-se o el ressentiment contra no-saps-què t'acabarà corcant. Que ningú s'acosti, que mossegues!

L'engany

Quan Catalunya demana que s’acabi l’espoli fiscal del que és objecte se’l titlla des d’Espanya com a insolidari. I es diu que els més rics han d’ajudar els més pobres.
Quan el Parlament de Catalunya demana un nou Estatut d’Autonomia que doti el país de més autogovern i menys dependència de les decisions que es prenen a la capital d’Espanya, se’ns contesta que en un món on cada cop hi ha menys fronteres els catalans volem aïllar-nos i que demanar la independència és una cosa del segle XIX.

Abans de contestar les crítiques, cal veure qui les formula. I resulta que vénen d’un país on govern i oposició estan totalment d’acord en què ara mateix no s’han de reduir les ajudes europees que Espanya rep. I que la solidaritat amb els països de l’Est d’Europa s’ha de fer “més endavant”, malgrat reconèixer que Espanya és una “país ric” (Fernandez de la Vega dixit). És a dir, que Espanya no vol ser solidària amb els països més pobres d’Europa, fomentant així la divisió entre uns i altres. I ja no estic parlant de solidaritat a nivell mundial, no… Fins i tot dins la Unió Europea les fronteres existeixen i es fomenten (almenys des d’Espanya). Un primer exemple de la hipocresia espanyola. Demà més.

Una imatge val més que mil paraules...

Queda tot dit... no trobeu?

Esperit nadalenc

Ja han passat els quatre dies de festa. Entre moltes altres coses, vaig aprofitar per fer una aproximació a la religió amb més seguidors dels nostres dies. Sí, la religió del consumisme. El nou Déu es diu Euro. I temples per predicar n'hi ha moltíssims. Tan sols n'he visitat un parell, però ja he decidit que no em convertiré. No he estat al Corte Inglés, on ja fa molt de temps que m'he proposat que no hi posaré mai més els peus. Tampoc he visitat el Zara.

He anat a l'IKEA. Fins fa un any i mig no havia posat mai un peu a l'IKEA i ara ja hi he anat 3 cops. Sé que no és massa, però ja estic saturat. Crec que tinc un problema quan vaig a llocs on hi ha molta gent. Em començo a posar nerviós i necessito buscar espais on no hi hagi homes i dones empenyent-se per comprar una xorrada, nens corrent i cridant i tots ells intentant comprar les coses més estúpides que els posen davant dels nassos. Això sí, per 1,99 €.

També he visitat el mercat de Santa Llúcia i he vist que la gent segueix comprant figuretes pel pessebre i mini-tions amb la barretina. Al final els nens no sabran que un tió no cal que dugui la barretina. Que amb un bon tronc ben alimentat (això sí, cada any el mateix) des d'un mes abans de Nadal i un sac que el protegeixi del fred n'hi ha prou per tal de que cagui tot el que ha de cagar.

La qüestió és que els dies de festes de Nadal s'acosten i encara no he comprat ni un sol regal. M'hauré de convertir a la religió del consumisme nadalenc. I la Visa treurà fum. Quin trauma.

Espectacular

Els gegants i la colla de geganters de Mancor. Foto: Arrels de la Vall

Així és com es pot definir la 3a Fira de l’Esclata-Sang de Mancor de la Vall. Vaig arribar-hi el dissabte a la nit i tots els comentaris giraven al voltant de l’èxit de la presentació en públic dels Gegants del poble: en Joan (carboner) i na Llúcia (brodadora). Es veu que molta gent del poble es va emocionar en veure l’exquisitesa de les seves formes i vestits, fins el punt que més d’un identificava clarament la cara del gegant amb un mancorí. L’altre gran tema va ser la segona actuació dels Dimonis de Mancor, que no va ser tan lluïda com la primera per un petit incident que per sort no va acabar malament, però que va ser també molt aplaudida. I és que pels dimonis de Mancor de la Vall, una actuació poc lluïda vol dir una actuació boníssima però no perfecta, no sé si m’explico…

Foto de la primera actuació dels Dimonis de Mancor. Foto: Arrels de la Vall

Jo duia un cap de setmana mig encostipat i només desitjava dormir, però el diumenge era el dia de la Fira i vaig anar fins el centre a donar un cop de mà. Els col·laboradors (gairebé tots els mancorins) estaven desbordats: una gentada immensa recorria tot el poble mirant les reproduccions d’un torrent (amb aigua) fet al centre del poble, d’una capella que hi havia antigament en una alqueria avui mig abandonada; o la reproducció de “sa Canaleta”, l’”aqüeducte” que va dur per primer cop aigua al poble o les múltiples paradetes amb productes artesans. A la paradeta on estava preparant plats d’esclata-sangs (rovellons pels no-mallorquins) va venir Madò Pereta i s’hi va tirar tot el matí ajudant-nos a servir. Madò Pereta és tota una institució a Mallorca. Es tracta d’un personatge caracteritzat per en Joan Carles Bestard i que consisteix en una senyora velleta, mallorquina de les de tota la vida, amb un humor bastant pagesot i senzill i amb algunes sortides reivindicatives pel que fa a la cultura i patrimoni mallorquí.

Madò Pereta en acció venent plats de rovellons i carn per fer a la brasa. Foto: Arrels de la Vall

La qüestió és que em vaig tirar tot el matí servint plats i plats i plats i no vaig veure la fira fins que, a l’hora de dinar em vaig escaquejar i vaig gaudir d’una estona voltant pels carrers replets de gent entusiasmada amb el que veia. Els que volgueu més informació sobre la fira (hi ha un grapat de fotos i molta informació) podeu clicar aquí. Ah! i a tot el que he explicat cal afegir que Mancor té tan sols 1000 habitants (no crec que hi arribi...), o sigui que encara té més mèrit.

Apa, salut i bon cap de setmana llarg!

Uiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii...

Avui trenco la norma d'escriure un sol post cada dia, però és que l'ocasió s'ho mereix.

Com diu la dita:

Nostre Senyor

castiga sense bastó.

(a veure quan s'anima a castigar i no només a avisar...)

I torno a repetir: uiiiiiiiiiiiiiiiii...

Esquizofrènic

No entenc que justament ara es critiqui a la COPE pel seu discurs anticatalà i antiprogressista quan porta com a mínim deu anys fent el mateix. Encara recordo la meva època de COU quan cada vespre me n'anava a dormir escoltant les animalades dels tertulians de "la Linterna". Ells són així. Per què els hem de fer callar? Inciten a l'odi? Des d'un punt de vista català o basc, és evident que sí. Ara bé, des d'un punt de vista espanyol, el que fan és mantenir la integritat, la indivisibilitat i la uniformitat de la "nació". Per què els volem fer callar però critiquem que es tanqui el diari Egunkaria? Poden ser protofeixistes i nostàlgics de l'era Aznar (o d'una altra era anterior i que va durar 40 anys), però són dels pocs que han sigut capaços de criticar les condonacions del deute que tenien el PSC i ERC amb en Montilla de ministre i els d'Esquerra a la Generalitat. També són dels pocs que han seguit informant de l'esvoranc del Carmel (recordem que encara hi ha més de cent persones que no han tornat a casa). I també han abanderat la lluita contra l'OPA de Gas Natural a Endesa que convertirà el subministrament energètic a Catalunya en un monopoli. I han criticat la venda d'armament a Venezuela. Si els mitjans que tenim a Catalunya i els mitjans de comunicació suposadament progressistes espanyols fossin menys partidistes i informessin amb claredat d'aquests temes, potser no faria falta que la COPE digués el que diu.

Un altre tema és que el recurs a l'insult sigui compatible amb els principis de la Conferència Episcopal, però això és un problema dels catòlics (o no). A veure què fan quan se'ls acabin les subvencions estatals...

Per la llibertat d'expressió, no al tancament de la COPE. Losantos president! Catalunya independent!

Hehehe...