dimarts, 13 de desembre del 2005

Mala llet

No saps perquè però hi ha dies en què t'aixeques amb mal rotllo. Tens com una mala llet interna i no en saps la causa. Avui és un dia d'aquells. Tot, absolutament tot el que observes et desagrada. No trobes que res del que t'envolta valgui la pena. T'enrabies internament per qualsevol xorrada. Mica en mica la ràbia interior va creixent fins que explota. Avui hi haurà bronca. Ho saps, però el fet de saber-ho no és suficient motiu per mirar d'evitar-ho. Intentes raonar, calmar-te, asserenar-te, però no hi ha manera. La bèstia que dus a dins necessita desfogar-se o el ressentiment contra no-saps-què t'acabarà corcant. Que ningú s'acosti, que mossegues!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Passo de fer cap comentari doncs, no sigui que la teva mala baba recaigui damunt meu!

Ara que, ben pensat, millor que et desfoguis escrivint una rèplica incendiària aquí al blog que no pas engegant a masturbar micos a la famosa companya de feina o al mateix jefe...

Anònim ha dit...

Ostres, ja deia jo que avui dematí feies mala cara... Miraré de no fer-te gaire la contrària avui...

Sa Roqueta

Tatxenko ha dit...

primera persona: jo
segona persona: tu
blog: sovint invento escrits.

Això està escrit en segona persona, colla de malpensats. Què us fa pensar que sóc jo el que està de mala llet?? Au, a pastar fang!



;)

Anònim ha dit...

Serà en 2a persona i tot el que tu vulguis però:

1er) Aquest comentari que acabes de fer no és que sigui amb un to molt amistós ni rialler
2on) Avui dematí feies mala cara

Sa Roqueta

Anònim ha dit...

Coincideixo amb sa Roqueta en que el teu comentari no traspuava gaire bon humor, que diguem...

Però tranquil, tot passa, demà serà un altre dia (gris i fred), però diferent.

I fas bé d'avisar, si et veig pel carrer m'ho pensaré dos cops a l'hora de saludar-te...

Jordi Arrufat ha dit...

Compro un parell de DVD's de les darreres 30 finals de la NBA per veure si es calma?
Que qui ha d'anar de shopping aquest vespre amb l'autor sóc jo!!!

Tatxenko ha dit...

Ostres, ho reconec. M'he aixecat amb el peu esquerre. I, tot i que no sóc gens supersticiós, avui som dimarts 13. Potser per això encara em fa més ràbia estar de mala llet un dimarts 13, ja que em trenca els esquemes que tenia (dimarts 13 = dia normal i corrent).
Podeu estar tranquils, sóc pacífic i escriure al blog m'està calmant, o sigui que saludaré a tothom i aniré a comprar amb l'alturtusi (o això pretenc ara, en el primer moment de bon humor que he tingut avui)