divendres, 23 de febrer del 2007

Camins, de Sopa de Cabra

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí, però els teus nous camins no els has de fer sol! :P

Tatxenko ha dit...

Sol no, som 2... :P

anita_petita ha dit...

gran cançó.....


a vegades jo també tinc ganes d'ignorar els mitjans de comunicació...


pd:no sé com he arribat aquí

Anònim ha dit...

Molta sort!!!

Tatxenko ha dit...

Benvinguda anita_petita!

Granjolina: merci!

Anònim ha dit...

Això vol dir que pires?

O que tens un gust musical dubtossíssim?? ;-PPPP

Tatxenko ha dit...

cruella, el meu gust musical no és que sigui dubtosíssim, és que és inexistent. Ho sé i no me n'amago.
;)