Torno per comentar que estic ben atrafegat durant aquest mes de juliol. Malgrat tot aquest estrés, he trobat un moment per posar-me de mala llet i llegir el ja famós "
Manifiesto por la lengua común".
Val la pena llegir-lo per poder entendre l'abast de l'atac contra els qui no tenim el castellà com a llengua de relació primordial. No es tracta d'un manifest per la defensa cultural del castellà, no us penseu... Estem davant d'un document polític de defensa de la superioritat d'una llengua sobre les altres que conviuen a l'Estat espanyol. Només cal llegir el primer paràgraf i això ja queda clar: "no se trata de una desazón meramente cultural (...) sino de una inquietud estrictamente política". Més endavant, en el primer dels punts justificatius es considera el castellà com "lengua política común".
En el mateix apartat es qualifica a la resta de llengües que es parlen a l'Estat espanyol com a llengües espanyoles, fet que em sorprèn ja que, almenys en el cas del català, l'Alguer, Perpinyà i Andorra tenen d'espanyols el mateix que jo d'australià...
Però anem a la gran sorpresa que m'he endut llegint l'article: HI HA FALTES D'ORTOGRAFIA! Jo, catalanoparlant, educat en català en tota la meva etapa educativa i que em relaciono en català a tot arreu on puc i em deixen (encara hi ha moltes soques que no fan l'esforç d'entendre la llengua d'aquí), m'he exaltat en veure que han escrit, al començament del segon apartat justificatiu això: "Son los ciudadanos quienes tienen derechos
lingüisticos". Ho podeu comprovar en el mateix enllaç d'abans si és que no corregeixen l'evident manca de "tilde" que en castellà porten totes les paraules esdrúixoles.
Un cop detectat aquest imperdonable error de la tropa d'intelectuals preocupats perquè els no castellanoparlants haguem d'utilitzar (encara més) la seva llengua, he activat de nou el detector de faltes que com a aspirant a filòleg sempre tinc a mà i... SÍ: més faltes d'ortografia: el senyor Álvaro Pombo, firmant del manifest resulta que es diu "Alvaro", ha deixat de ser esdrúixol per convertir-se en pla, com un dels nostres grans escriptors, en Josep Pla. I ja que la cosa va de Joseps i altres herbes planes, hi ha dos intelectuals més que tenen uns noms ben curiosos: "Jose Luis Pardo" i "Jose Mª Ruiz Soroa". A mi a l'escola (sí, vaig estudiar llengua castellana i la vaig ben aprofitar) em van explicar que en castellà José duia accent i, per molt que ara alguns es diguin "Jose", quan el nom és compost, "José Luis" o "José María", la pronunciació com a paraula plana és molt i molt complicada. Intenteu-ho...
En conclusió, aquesta tropa d'intelectuals colonitzadors més s'haurien de preocupar per aprendre bé la seva llengua que per anar-la imposant fora del seu àmbit, que això d'anar donant lliçons a casa del veí sense tenir la casa pròpia ben endreçada és digne de
miserables.
