Sol

I t'adones de que estàs sol.
No tens amb qui parlar quan l'angoixa se't menja.
Ni amb qui dormir quan necessites uns batecs propers.
Ni a quins ulls mirar cercant complicitat.
Tampoc tens una mà a qui agafar-te per avançar.
Ni una boca per besar.
Estàs sol.
Assumeix-ho.

Ningú farà el camí per tu.

No és el que volies?

Sí, però...