dilluns, 1 d’agost del 2005

De bòrns(1) i grumers (o meduses)

El dissabte no va fer el sol matador que ens té acostumats i vam aprofitar per llogar unes piragües i anar a remar per la costa de Blanes. Un cel mig ennuvolat, un mar tranquil i un dia sense vent feien preveure un gran dia de diversió. Ara bé, no comptàvem amb la presència extraordinària d'aquests animals marins de tacte gelatinós i aspecte fantasmagòric que flotaven a pocs centímetres de les nostres embarcacions. Era increïble, n'hi havia a milers, de grans, de petits i d'immensos, d'un tamany superior al d'un cap humà. N'hi havia tants que era impossible fer un bany sense sentir aprop l'amenaça d'una picada. Quan érem mar endins va començar a ploure, o sigui, que les poques ganes que teníem de fer un banyet a alta mar ens les vam haver d'empassar, però almenys no vam passar calor...
Vam decidir anar cap a la zona de roques que hi ha darrere el port per veure si la presència de bòrns allà era menor. Quan vam passar per darrera l'espigó del port, amb andanes (busqueu al dcvb.iecat.net, accepció III) provocades pels creuers i les barques d'esbarjo i els bòrns amenaçant des de sota les piragües, un dels amics (en peres, ui, sóc un "xivato") va tenir un atac de pànic i va dir que se'n tornava cap a la costa. El tema acollonia bastant, ja que una caiguda i la picada seria segura. Al final, però vam arribar a la punta de Santa Anna, vam desembarcar després de veure que la invasió era total, ens vam estirar a la platja durant 10 minuts i vam tornar cap a la costa a tornar les piragües, tot preguntant-nos el perquè d'aquesta invasió de bòrns (2).
nota al peu 1: en arribar a casa, vaig maleir les meduses i la meva àvia em va dir que no entenia com era que donava aquest nom castellà als bòrns, paraula que sempre s'havia dit a Blanes abans de la invasió uniformitzadora del català xava i del castellà. Doncs això, a partir d'ara, en diré "bòrns" quan sigui a Blanes i "grumers" quan sigui per Mallorca.
nota al peu 2: aquest mes la revista NAT (hi estic subscrit) he vist que intenta respondre aquesta pregunta. Però encara no me l'han enviat...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Al meu poble (Terres de l'Ebre) n'hi diuen "moques" a les medusses, per la seva semblança a un moc...

Anònim ha dit...

Mira quina casualitat! Precisament ahir, amb uns col·legues bisbalencs, vam anar a remar amb caiac. De bòrns, no en vam veure ni un de trist [1]. Això sí, sense arribar a l'atac de pànic de l'amic Peres, he de dir que ens vam acollonir bastant. El motiu: la tramuntanada que es va girar al cap de poc de sortir de Calella (en direcció sud). Era virtualment impossible fer mitja volta i començar a remar a contra-corrent. Després de lluitar-hi més de mitja hora, i d'ésser rebotit per una onada, salvant-me de miracle d'esclafar-me contra un escull, vam capitular i ens vam dirigir prestos cap a la cala més propera. Curiosament, aquesta era Cala Estreta, una cala que, contràriament al què pot suggerir el seu nom, d'estreta no en té res ja que és una cala nudista.
Un cop recuperats del mal tràngol, ens vam organitzar i la meitat de nosaltres se'n van anar a peu pel camí de ronda a demanar auxili, i la resta ens vam quedar, aprofitant l'oportunitat d'adquirir un bronzejat integral. 8)


[1] Menys mal, perquè amb la de vegades que vam volcar hauríem quedat més picats que la vena d'un ionqui! :O

Tatxenko ha dit...

Doncs el mar de Blanes era com una invasió de mocs gegants. Brrrr!!!

Per cert, palatreco, lo teu sembla la història d'un naufragi. Amb la sort d'acabar naufragant a una platja nudista... Segur que no podíeu anar a parar a cap altra platja, "depravats"???? ;)

Anònim ha dit...

Home, ara explicat des de la comoditat (¿?) de l'oficina i la serenor del dilluns al matí, pot semblar tot plegat bastant frívol (sobretot tenint en compte la destinació final), però t'asseguro que quan se'm va quedar el caiac assegut a sobre l'escull i tot seguit una onada em va rebotre, dir que se'm van posar els collons per diadema és poc... xS

I no, tot i que ni confirmo ni desmenteixo la depravació mental de cap dels implicats, l'única opció viable era desembarcar en aquella cala. A part, no vam ser pas els únics: al cap d'una estoneta un altre grup de remers-domingueros van seguir els nostres passos i van naufragar a pocs metres del lloc on ho havíem fet nosaltres. Aquests, això sí, van optar per no integrar-se amb la natura i van enretirar-se a un discret racó, tot esperant que amainés el vent.

Ah! I tot aquell qui hagi visitat una platja nudista, sabrà que la pelleringa flàccida hi abunda molt més que no pas la voluptuositat i la carn ferma i tibada. Ideal per treure's complexos de sobre!

Per acabar, i per evitar ésser acusat de desviar el tema de la conversa, diré que en tot aquest estiu no he vist encara cap medussa, bòrn, grumer o moc transparent, tot i els avisos de la plaga. Serà que no gosen pujar més amunt de Tossa? Seré jo que els repel·leixo (o vosaltres que els atraieu)?

Tatxenko ha dit...

Doncs jo l'únic dia que m'he banyat sense bòrns a la vista va ser la matinada de Sant Joan, on encara que n'hi haguessin hagut, m'hauria banyat igualment perquè no els hauria vist. I és una gran putada haver d'estar pendent que no se t'acostin...