Esperit nadalenc

Ja han passat els quatre dies de festa. Entre moltes altres coses, vaig aprofitar per fer una aproximació a la religió amb més seguidors dels nostres dies. Sí, la religió del consumisme. El nou Déu es diu Euro. I temples per predicar n'hi ha moltíssims. Tan sols n'he visitat un parell, però ja he decidit que no em convertiré. No he estat al Corte Inglés, on ja fa molt de temps que m'he proposat que no hi posaré mai més els peus. Tampoc he visitat el Zara.

He anat a l'IKEA. Fins fa un any i mig no havia posat mai un peu a l'IKEA i ara ja hi he anat 3 cops. Sé que no és massa, però ja estic saturat. Crec que tinc un problema quan vaig a llocs on hi ha molta gent. Em començo a posar nerviós i necessito buscar espais on no hi hagi homes i dones empenyent-se per comprar una xorrada, nens corrent i cridant i tots ells intentant comprar les coses més estúpides que els posen davant dels nassos. Això sí, per 1,99 €.

També he visitat el mercat de Santa Llúcia i he vist que la gent segueix comprant figuretes pel pessebre i mini-tions amb la barretina. Al final els nens no sabran que un tió no cal que dugui la barretina. Que amb un bon tronc ben alimentat (això sí, cada any el mateix) des d'un mes abans de Nadal i un sac que el protegeixi del fred n'hi ha prou per tal de que cagui tot el que ha de cagar.

La qüestió és que els dies de festes de Nadal s'acosten i encara no he comprat ni un sol regal. M'hauré de convertir a la religió del consumisme nadalenc. I la Visa treurà fum. Quin trauma.