dilluns, 12 de desembre del 2005

L'engany

Quan Catalunya demana que s’acabi l’espoli fiscal del que és objecte se’l titlla des d’Espanya com a insolidari. I es diu que els més rics han d’ajudar els més pobres.
Quan el Parlament de Catalunya demana un nou Estatut d’Autonomia que doti el país de més autogovern i menys dependència de les decisions que es prenen a la capital d’Espanya, se’ns contesta que en un món on cada cop hi ha menys fronteres els catalans volem aïllar-nos i que demanar la independència és una cosa del segle XIX.

Abans de contestar les crítiques, cal veure qui les formula. I resulta que vénen d’un país on govern i oposició estan totalment d’acord en què ara mateix no s’han de reduir les ajudes europees que Espanya rep. I que la solidaritat amb els països de l’Est d’Europa s’ha de fer “més endavant”, malgrat reconèixer que Espanya és una “país ric” (Fernandez de la Vega dixit). És a dir, que Espanya no vol ser solidària amb els països més pobres d’Europa, fomentant així la divisió entre uns i altres. I ja no estic parlant de solidaritat a nivell mundial, no… Fins i tot dins la Unió Europea les fronteres existeixen i es fomenten (almenys des d’Espanya). Un primer exemple de la hipocresia espanyola. Demà més.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot sigui dit, a Catalunya també ens en beneficiem bastant, de les ajudes europees...

Però això no li treu ni un bri de raó a la teva exposició, sí senyor.

Anònim ha dit...

Sento haver estat deconnectat darrerament. Avui he començat la meva nova feina. Hem podeu seguir a www.bondia.ad

De moment no firmo amb el meu nom, però tot lo que es publica de cultura a partir d'avui és meu.

Andorra periodista