Primers dies a carcalàndia

Estic fent el Curs d'Adaptació Pedagògica (CAP). Fa uns dies que he començat a anar a un IES on observo el funcionament de tot el sistema educatiu. Resulta que aquest IES és un cementiri d'elefants, és a dir, allà on van només els millors professors. El problema és que per ser un dels millors professors cal tenir molta experiència, haver publicat no sé quants llibres i passar un examen. Totes elles, coses que avaluen la capacitat i l'interés del professor, però no la qualitat dels seus mètodes educatius. Bé, la qüestió és que la sala de professors del citat IES sembla un casal d'avis. Ho dic seriosament. ¿Sabeu aquella professora de seixanta anys, vestida tota quica, que fuma com un carreter i té veu de camionera que hi ha a tots els instituts? ¿O aquell professor amb mètodes semifranquistes a qui tothom odia per la seva rigurositat però que manté l'ordre a classe? O aquell altre que té pinta de geni i no deixa de ser una versió de "professor chiflado"? Doncs aquesta és l'única fauna que pastura per Carcalàndia. No he vist ni un sol professor de menys de 45 anys... Això sí, aquest institut és un dels millors instituts de tot Catalunya i no sé quants alumnes amb més de 9 de mitjana a Selectivitat tenen...

Ara que ja us heu fet una idea de quin tipus d'institut és, us explicaré una "anècdota". L'altre dia vam estar xafardejant exàmens corregits per tal de veure els criteris d'avaluació que segueix el professor. Un dels criteris era el de les faltes d'ortografia i així constava per escrit en el full que el professor passa als alumnes. El problema és que en aquest full, escrit pel mateix professor, ja n'hi havia de faltes d'ortografia. I en el redactat dels exàmens que els alumnes havien de fer n'hi havia més. Poques, però n'hi havia. Evidentment, els exàmens feien mal als ulls i només un 10% de les faltes d'ortografia o errors gramaticals eren corregits. I això en un dels considerats millors instituts de Catalunya...