De feines...
El divendres vaig trencar per primer cop la tradició d'escriure un post diari, però va ser per un motiu justificat: vaig anar a una entrevista de feina a l'Ajuntament del meu poble. Va anar bé, però el peix ja estava venut. De vint-i-dos candidats vaig quedar el segon classificat. Ara hauré d'esperar a veure si el primer renuncia (viu molt lluny) i la plaça serà meva, si és que la vull i no tinc res millor...
En tot cas, amb les ganes de fugir d'on estic ara, estic buscant tantes alternatives i tan diferents les unes de les altres que m'estic començant a preocupar: la meva vida (laboral) ara mateix no té un rumb clar i la sensació d'angoixa i inquietud que duc a sobre m'està començant a preocupar. I la meva esperança de tenir alguna cosa lligada per abans de vacances cada dia es menor.
4 comentaris:
Aixxx Tatxenko! mira, em penso que ja t'ho vaig dir un dia... però hi torno. El dia que menys t'ho esperis s'obrirà el cel davant els teus ulls, i segurament podràs triar feina i tot! ja ho veuràs!
El segon de vint-i-dos???
Vaja crack!
Amb una mica de sort encara podràs acabar a Blanes!
Digues-me antiquat, però pensa que "no hi ha mal que per bé no vingui". Per mi és un consol important, en aquest tema...
Marc
Només desitjar-te sort, això de la feina...és mitja vida (o més...).
Publica un comentari a l'entrada