De tornada de vacances
Diumenge vespre vaig tornar de vacances després de 20 dies per Mallorca. Lluny dels turistes, les massificacions i les aberracions urbanístiques, hi ha una altra Mallorca, la Mallorca que encara té un cert aire tranquil, semi-rural, relaxant. Cada cop aquesta Mallorca interior està més en perill d'extinció pel fort creixement demogràfic, per la construcció d'autopistes i l'augment de la construcció de nous habitatges (sobretot segones residències) en zones antigament rurals. Però encara queden pobles encantadors, gent que no ha perdut el cap pel suposat progrés i extensions de terreny que es conserven en tot l'esplendor que els donen els garrofers, els ametllers i les oliveres centenàries.
Com cada any, l'impacte d'estar vivint enmig del camp en un poble de poc més de 1000 habitants i deixar-lo per aterrar a la gran Barcelona de les massificacions ha estat dur. Tan dur que fins avui no he començat a aclimatar-me al canvi. Viure tancat entre quatre parets amb vistes a les finestres dels centenars de veïns que tenim, sense més intimitat que la que donen les cortines és asfixiant. En vint dies havia encès la tele dos cops, encara que havia fullejat els diaris gairebé cada dia. En aquests 4 dies que duc a Barcelona, la tele s'està començant a convertir en un aliat inseparable dels vespres. Cada vespre durant vint dies havia gaudit del cel estrellat, encara que fos per pocs minuts i ara només veig un cel rogenco-lilós on amb prou feines detecto la lluna.
S'ha acabat la qualitat de vida. Ara toca guanyar quatre duros per sobreviure. Malgrat l'ansietat que ha provocat la tornada i que ha fet que les neurones no em permetessin escriure el blog ni ahir ni avui, ara sóc molt optimista. Divendres començo la nova feina a Barcelona i a mig termini espero deixar-ho tot per començar de nou lluny de la multitud. Crec que tinc un problema amb les massificacions de gent, però d'això ja en parlaré més endavant.
Apa, que tingueu bona tornada els que us esteu reincorporant. I als altres, ànims i bones passejades pel blog!
6 comentaris:
Hola Tatxenko (bonic nick, suposo que t'agrada el bàsquet). Estava navegant i he llegit el teu blog. Res, que tinguis molta sort amb la nova feina.
Hola, benvingut!!!
El meu pare va treballar 5 anys a Menorca i jo hi anava a passar els estius. Quan tornava a Barcelona els primers dies sempre acabava amb mal de cap. Jo trobo que aixo de l'stress i les presses son una tonteria pero llavors notava la diferencia entre viure en el mon rural i en una gran ciutat.
Bentornat, i ja ens explicaràs com va la nova feina.
Benvingut, encara que sigui a la gran urbe!! Frisem per saber coses de la nova feina. Molta sort!!
Estarem a l'espera de com et vagi la nova feina, i del teu blog sobre les multituds. Sospito que comparteixo amb tu aquesta fòbia...
Marc
Publica un comentari a l'entrada