divendres, 17 de juny del 2005

De nit (VI)

La Berta torna a casa al cap de dos dies. La policia va trobar que el pany de la porta havia estat forçat i que els lladres s’havien endut les joies que guardaven en el dormitori de la parella. No van trobar la cinta aïllant i van tractar el cas com el d’un robatori més, com tants d’altres que es produeixen a les urbanitzacions del país. El tema del segrest no el van considerar rellevant, ja que la nena ja estava sana i estàlvia. En privat, en les converses sobre el tema que van tenir a comissaria, van considerar que tot era fruit de la imaginació de la mare, encara que a ella li van dir que el tema era greu i que prendrien mesures. Tot el que van fer va ser demanar als pares que estiguessin alerta per si veien cap moviment sospitós al voltant de la casa.

Mica en mica la vida de la Berta torna a la normalitat. De dia baixa fins el poble a comprar, té la casa a punt, duu la filla al metge, gaudeix del permís de maternitat. Ja comença a desitjar que arribi el dia de tornar a treballar, ja que nota que la seva vida al darrera de la nena comença a ser asfixiant. Malgrat tot, l’amor que sent per ella li omple els dies de joia. Tot canvia un mes més tard de l’incident, quan es torna a despertar a mitjanit. Just feia dos dies que no prenia els somnífers que tan bé li anaven. Havien anat de conya per dormir, sobretot els dies que en Max no dormia amb ella pels viatges de feina. Els metges li havien dit que sota cap concepte no els deixés de prendre ja que tindria efectes secundaris molt greus. Tot i això, no vol caure en la dependència d’aquests fàrmacs, creu que acabaria anant mig drogada la resta de la seva vida.

El que l’ha despertat ha estat un soroll similar a una trencadissa de vidres. La primera reacció que té en despertar-se és buscar amb la mà el cos d’en Max. Està dormint profundament al seu costat. El fet de notar-lo a prop la relaxa. Encén el llum de l’habitació. La Roser és dins el bressol, que han traslladat a l’habitació dels pares. La Berta respira fons i desperta en Max. En Max sempre ha odiat que el despertin quan dorm. Aquest cop no és una excepció. La Berta li comenta que ha sentit com es trencava un vidre. Ell remuga que no pot ser veritat, que són imaginacions seves. Sempre tan insensible. Se li gira d’esquenes i torna a tancar els ulls. Ella s’enfada moltíssim i l’insulta, però ell no reacciona. L’odia, sempre tan passiu i ignorant-la quan més el necessita. Amb tantes emocions li vénen ganes d’anar al lavabo, però la por li fa apagar el llum i estirar-se a llit. Quan duu 5 minuts estirada parant l’orella i intentant dormir, decideix anar al lavabo. Agafa una navalla que té a la tauleta de nit, es posa els peücs i es dirigeix a la porta de l'habitació. La seguretat de dur l'arma i la convicció de que l'usarà l'animen a sortir de l’habitació.

(Seguirà)