Copa del món de ciclisme

Ahir al vespre vaig anar a veure l'assaig general de l'actuació de la Fura dels Baus en motiu de la Copa del món de ciclisme que es disputa a Ciutat de Mallorca des d'avui fins diumenge. A menys d'un quilòmetre de distància, la "selezión apañola de furbo" patia per derrotar als gèlids jugadors d'Islàndia. Afortunadament, l'ambient del pavelló no tenia res a veure amb la "furia rojigualda".

Va ser una performance en la línia que la Fura dels Baus ens té acostumats: molt d'espectacle de llum i color, bona música i una sorprenent barreja de noves tecnologies i cultura tradicional.

Cal dir que l'assaig es va allargar molt més del previst ja que un generador va fallar per culpa de la intensa pluja que ha estat caient per aquí els darrers dies. La resta? Senzillament genial: una mica de tot i sense avorrir per res. Sobretot cal destacar la bola gegant amb 50 persones a dins que van penjar del sostre del pavelló.

I els efectes especials de llum que van aplicar sobre aquesta bola, fent que ens semblés tant una roda de bicicleta com el planeta Terra.

I la música (amb tonades de la Balanguera i del Cant de la Sibil·la que no van desentonar gens entre la modernor dels sons). I els 100 individus vestits de blanc que es van penjar del sostre ballant al ritme de la música. I els balladors de ball de bot, les "quatre pageses voladores gegants", els dimonis de Mancor... I...

Res, que l'espectacle va ser molt millor que les fotos que n'he fet i va valer la pena arribar a casa a tres quarts de quinze!

IB3 ràdio m'activa de bon dematí

Cada matí, de 7 a 8, escolto la ràdio mentre vaig a treballar. Em dedico a fer zàpping entre les dues úniques emissores del país que he sabut trobar: Catalunya Ràdio i IB3 Ràdio. Entre en Bassas i un aprenent de Jimenez Losantos (Losdemonios) anomenat Javier Alarcón. És com anar alternant dutxes d'aigua freda i calenta. En Bassas darrerament no era sant de la meva devoció i em vaig passar a RAC-1, però aquí a Mallorca estic totalment desemparat i m'he tornat a abraçar a ell com a única taula de salvació davant les barbaritats que deixa anar el presentador dels matins d'IB3 Ràdio.

L'Alarcón aquest, quan està d'acord amb les notícies fa un renou (soroll) amb els llavis i la llengua que em posa molt nerviós. No sabria com descriure'l: potser seria com un micro-orgasme "mmmbbbxxx". En canvi, quan s'altera (bastant sovint) treu la seva ira a passejar, per exemple quan un tal Castells li llegeix les notícies dels diaris:

"Y el Balears dice: L'oposició denunciarà a la batlessa de Felanitx per..."

"Ya estamos otra vez! Pero cuando esta gente se va a cansar de judicializar la política y a la alcaldesa de Felanitx que ya ha sido absuelta de... Pero cuando van a cambiar esta gente??? Es que cada día es lo mismo..." (Ja us podeu imaginar de quin partit és l'alcaldessa...)

I el tal Castells, que té més paciència que un sant o menys criteri que un cuc, passa a la següent notícia sense acabar de dir-nos perquè denunciaran a l'alcaldessa de Felanitx...

Res, que cada matí arribo a la feina ben activat, i sense necessitat de cafeïna...

A la tarda, tornant cap a casa, tinc temps d'escoltar en Grasset i la seva tertúlia de 3 a 4 a CatRàdio. A les 4 en punt, però, és el moment d'en Joan Calafat, la versió autòctona insular del pàharu del matí. Avui, en l'entradeta del seu programa "el Metro" ha deixat anar, sense dissimular gens ni mica, que els electors balears serem intel·ligents i sabrem triar entre les realitats del Partit Popular i les fantasies del PSIB i l'esquerra. Talment com ho heu llegit ho ha dit. I s'ha quedat tan ample. Gairebé s'ha quedat tan descansat com ahir quan va deixar Esquerra Republicana de Catalunya per terra: que si és un partit per fer oposició, que si no saben estar al govern, que si blablabla... i acaba i ho relaciona tot amb el Bloc per Mallorca i l'entrada d'ERC en aquesta coalició. I no en un moment de debat, no. Els va dedicar íntegrament l'editorial de 5 minuts que serveix per obrir el programa.

No sé fins a quin punt els mitjans públics poden definir-se políticament de manera tan descarada fins el punt de "recomanar" el sentit del vot... Potser sóc l'únic no pepero que encara se'ls escolta, però per saber què passa al meu país, segueixo preferint escoltar els mitjans del país que els de fora. Així de raret sóc. O no...

La coça i l'ordre

Un moret (no allargaré més l'article quan amb una sola paraula m'enteneu) d'uns vint anys li fot un bon cop de coça al cotxe que hi ha aparcat a l'entrada del lloc on treballo. Duu una merda com un piano. Un compatriota seu més gran l'arreplega perquè no caigui i se l'endú ajudat d'un altre jove amb el braç enguixat. L'amo del cotxe és un company meu de feina i el bony és ben evident. Un home que entrava ho veu tot, ens avisa i empaita els tres individus. Revatua déu sagrat! Cinc o sis més sortim al darrera per enxampar-los. L'autor del cop de coça va fatal i els altres dos van més serens. Els retenim mentres algú truca a la policia.

Els companys del xutador de cotxes s'excusen i diuen que no el coneixen mentre s'intenten escaquejar. El xutador desapareix i els seus companys s'eximeixen de culpa de forma ben diferent. El compatriota de l'altre diu que no el coneix, que només l'ha vist al bar i que, com que anava tan malament, l'ha intentat calmar i treure'l d'allà perquè no creés problemes. Se'l veu prou sincer. El del braç trencat argumenta en bon mallorquí: "Jo som mallorquí! Jo no els conec de res. Me'ls he trobat en es bar. Ara he d'anar a s'estació a agafar es tren. Me sentiu? Jo som mallorquí!". Els diem que o, torna el seu col·lega o es fotran en un bon merder. Amb un parell de crits el fan tornar.

Llavors el mallorquí se'n va tan tranquil a agafar el tren mentre els dos moros s'esperen a que arribi la policia que arriba en dos minuts (la policia secreta de la policia nacional), quatre minuts (dues motos de la policia nacional) i cinc minuts (dos cotxes més de la policia nacional). Després del xou que han muntat per endur-se un paio que amb prou feines s'aguantava els pets, abandonen la zona discretament. Llavors arriba un cotxe dels municipals, d'aquells pintats amb els colors de la República espanyola, a tot drap i ens demana si els havíem avisat. D'això se'n diu arribar a misses dites.

Salvem Mallorca? Au idò!

Dissabte, 17:45, plaça d'Ecspanya de Palma. Genteta, sí. Gentada, no. Uns quants centenars llargs de persones i un cert desànim en l'ambient. Mirant a banda i banda em trobo amb tots els líders de l'esquerra balear: els del Bloc a una banda i els del PSOE (definitivament, allò de PSIB està mort i enterrat) a l'altra. Tots amb les seves pancartes i banderes. De cop i volta, els del Bloc avancen endavant amb la seva marea de banderes verdes (sento na Nanda Ramon que comenta a en Grosske que han d'aconseguir un bon lloc perquè se'ls vegi), els del PSOE i les seves banderes també fan un intent d'avançar però es queden aturats. De cop i volta, però, comença a arribar gent de tot arreu, els repartidors oficials de banderoles multipliquen la seva feina i la sensació de manifestació grossa comença a estar en l'ambient. La famosa impuntualitat mallorquina torna a fer-se evident: si la manifestació és a les 18:00, s'entén que s'hi ha d'arribar a partir de les 18:00... Quedem aturats a la Plaça mentre veiem com la capçalera de la manifestació s'allunya i s'hi va afegint molta gent que surt de totes les cantonades. Ens despistem un moment i ja ha acabat el bloc del Bloc (molt nombrós) i comença el del PSOE (més compacte però més esquifit). Més endarrera hi ha els Maulets, Esquerra (no va amb el Bloc), la CNT i gent de moltíssimes plataformes per salvar els pedaços de terra en perill. I a tot arreu, moltíssima gent sense afiliació clara donant suport al lema i la intencionalitat de la manifestació: Salvar Mallorca.

Avancem pel recorregut de manera tranquil·la, ara més ràpidament, ara més a poc a poc i ara ens aturem. Una cosa que em va sobtar moltíssim de la manifestació és la calma mallorquina. Gairebé cap crit, cap insult i ben pocs lemes: només un grupet d'adolescents van trencar el silenci, amb un parell de rimes: "Matas cabró, asfalta't els collons" i "Munar, cabrona, asfalta't sa cotorra". Em vaig sentir bé enmig del silenci només trencat davant de Cort per aplaudiments a no se sap ben bé què. No hi havia resignació, hi havia ràbia. No era timidesa, era esperança continguda. No havíem de cremar cap contenidor, ni pintar cap façana per demostrar qui tenia la raó. Fins i tot els de l'inmundo van haver de reconèixer el pacifisme i saber estar dels manifestants. En arribar a la plaça Major vam tenir problemes per ubicar-nos i no vam poder sentir el manifest. Al cap de mitja hora d'estar fent "bulto" a la plaça el van tornar a repetir, encara que la periodista oradora va tenir un atac de tos i la va haver de suplir el seu acompanyant. Mentres llegia em vaig girar i vaig veure que encara hi havia gent i pancartes entrant a la plaça. I molta gent ja havia marxat. Realment va ser una gran manifestació. Espero que serveixi perquè, mani qui mani després del 27-M, s'aturi el desgavell de construcció que acabarà enfonsant l'illa.

Tan sols voldria acabar aquesta minicrònica amb dos apunts:

1. Si realment va ser la manifestació més grossa de la història mallorquina (segurament), per quins set sous no es va fer més propaganda d'aquest fet? No és prou important exclamar-ho als quatre vents? O és que aquesta discreció ja va lligada amb el caràcter mallorquí?

2. Si qui va convocar la manifestació va ser el GOB i totes les plataformes, perquè cada partit de l'esquerra anava amb les seves banderetes i separat dels altres per marcar distàncies? Si Unió Mallorquina hagués anat amb les seves banderetes a la manifestació (hi havia militants d'UM i alguns càrrecs entre la multitud), hauria estat ben rebuda? Va fer alguna cosa realment important el Pacte de Progrés durant la legislatura que va tenir el poder a les Illes Balears per salvar Mallorca? Si tornen a manar ens tornaran a defraudar?

ADSL

Truco al 1004. Acostumat al "si desea ser atendido en castellano, pulse 1. Si desitja ser atès en català premi 2", em va sobtar no sentir aquesta entradeta. Tot segueix en castellà. M'interroga la maquineta dels collons per saber què vull i li dic que em vull donar d'alta l'ADSL. Al cap d'una estona m'atén un andalús molt simpàtic que a la segona frase em diu que no entén ni fava del què li estic dient i que si li puc parlar en espanyol. Li demano, en castellà, si em pot passar amb algú que parli català. Dos o tres minuts després d'esperar, em pengen. No defalleixo i ho torno a intentar. El resultat, el mateix, però ara la meva interlocutora tenia un accent argentí. A la tercera m'agafa el telèfon una noia que parlava castellà. Li segueixo parlant en català i a la segona frase ja em respon en català de València. Una xiqueta molt simpàtica que em diu el que ja em temia. A Mancor no hi ha prou banda ampla per tota la demanda que hi ha i que l'única cosa que puc fer és posar-me en una llista d'espera i donar d'alta un pack d'aquests de tarifa plana amb trucades que em surten per un ull de la cara. Aquest és el servei que ofereixen les companyies de telefonia i accés a internet. Aquest és el resultat de la liberalització: mentre a la capital es pot triar entre desenes de companyies que ofereixen el mateix, a les zones rurals hem de seguir sense accés a la banda ampla. Vergonyós. Després de resignar-me, li pregunto que com és que no em donen l'opció de poder parlar en català amb Telefónica de bon principi quan des de Blanes i Barcelona sí que es pot. No em sap donar resposta i em recomana que quan la maquineta em torni a interrogar sobre quin és el motiu de la trucada, li respongui: "vull ser atès en català". O sigui, que si esteu en un moment depressiu, d'aquells que passen quan sembla com si tot el món que us envolta s'hagués confabulat per recordar-vos que la llengua catalana està en declivi, quan tothom amb qui interactueu utilitza la llengua de fora, a TV3 hi ha l'Otero i els seus convidats dubtosos, se us ha desprogramat la ràdio i no teniu a qui telefonar per consolar-vos, llavors, truqueu al 1004 (des de les Illes Balears) i digueu: "vull ser atès en català". És gratuït!

Uep! Com va?

Fa uns 20 dies que vaig aterrar a Mallorca i ja estic trobant una mica el meu espai. Res, que tot va molt bé. Excepte la dona, que la tinc per can Fanga i encara trigarà un meset a venir a fer-me companyia, la resta ho porto bastant bé. No m'he aprimat, segueixo menjant raonablement bé, faig una cara saludable, segueixo sense afaitar-me massa sovint, em dutxo cada dia i ara tinc la casa en obres.

Sé que no heu pogut dormir pensant com me les hauria per unes terres tan inhòsPPites, però us he de dir que els queden quatre telenotícies. He fet una enquesta entre amics, coneguts i saludats. Si fos pels vots dels amics, el PP seria gairebé extraparlamentari. Entre els coneguts pot ser la tercera o quarta força més votada, i entre els saludats no obtindrà la majoria absoluta. Llàstima de la resta de gent que no em saluda... Maleducats!

Només arribar a la casa on visc, vaig trobar tres fulletons de propaganda: una excursió a la muntanya, la presentació pública del candidat a batle d'Unió Mallorquina i la presentació pública del candidat a batle del PP. El d'UM ja ha renunciat abans de presentar-se (massa jove, inexpert, bona persona i ha sucumbit a les pressions peperes per no trobar gent per omplir la llista) i el del PP sembla que pot ser l'únic candidat, ja que les forces d'esquerres i nacionalistes tenen molts candidats per ocupar totes les places excepte la de cap de llista. Serà el primer cop que deixo d'anar a votar? Faré vot nul a l'estil abertzale? I jo que creia que la situació de Blanes ja era prou complicada...

Bé, a veure si em reenganxo al blog, que tinc moltes coses per explicar!