Intèrpret de situacions

Sempre arriba primer una mirada que aguantes.
I s'escapoleix (per vergonya?).
Però torna.
Després un somriure senzill i natural
seguit d'unes paraules que mai recordes.
Un gest equívoc
i un altre somriure.

I un lleuger canvi en el color de les galtes,
unes paraules enginyoses,
i torna la mirada.
Intueixes electricitat i papallones
pèls que s'ericen i mans que tremolen.

I ho notes clarament.
Perquè darrerament has après a interpretar.
I saps que no t'equivoques.
Però... com sempre... no pot ser.

Sol

I t'adones de que estàs sol.
No tens amb qui parlar quan l'angoixa se't menja.
Ni amb qui dormir quan necessites uns batecs propers.
Ni a quins ulls mirar cercant complicitat.
Tampoc tens una mà a qui agafar-te per avançar.
Ni una boca per besar.
Estàs sol.
Assumeix-ho.

Ningú farà el camí per tu.

No és el que volies?

Sí, però...

Etapes

El març del 2005 tenia 25 anys, dues llicenciatures, una nòvia, una vida a Barcelona, m'endinsava en el món del treball i tenia un futur ple d'expectatives per davant. I vaig obrir aquest blog.
El juliol del 2008 tenia 29 anys, dues llicenciatures, una dona, començava una nova vida a Mallorca i tenia mil i un projectes polítics, culturals i socials per fer. Vaig tancar aquest blog.
El novembre de 2012 tinc 33 anys, dues llicenciatures i mitja, una exdona, un fill, una vida a Mallorca, una feina relativament estable i mil i un projectes polítics, culturals, sindicals i vitals per fer. Torno a obrir aquest blog.
I ja veurem què passa, que tot està per fer i tot és possible!

El manifest dels errors

Torno per comentar que estic ben atrafegat durant aquest mes de juliol. Malgrat tot aquest estrés, he trobat un moment per posar-me de mala llet i llegir el ja famós "Manifiesto por la lengua común".

Val la pena llegir-lo per poder entendre l'abast de l'atac contra els qui no tenim el castellà com a llengua de relació primordial. No es tracta d'un manifest per la defensa cultural del castellà, no us penseu... Estem davant d'un document polític de defensa de la superioritat d'una llengua sobre les altres que conviuen a l'Estat espanyol. Només cal llegir el primer paràgraf i això ja queda clar: "no se trata de una desazón meramente cultural (...) sino de una inquietud estrictamente política". Més endavant, en el primer dels punts justificatius es considera el castellà com "lengua política común".

En el mateix apartat es qualifica a la resta de llengües que es parlen a l'Estat espanyol com a llengües espanyoles, fet que em sorprèn ja que, almenys en el cas del català, l'Alguer, Perpinyà i Andorra tenen d'espanyols el mateix que jo d'australià...

Però anem a la gran sorpresa que m'he endut llegint l'article: HI HA FALTES D'ORTOGRAFIA! Jo, catalanoparlant, educat en català en tota la meva etapa educativa i que em relaciono en català a tot arreu on puc i em deixen (encara hi ha moltes soques que no fan l'esforç d'entendre la llengua d'aquí), m'he exaltat en veure que han escrit, al començament del segon apartat justificatiu això: "Son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüisticos". Ho podeu comprovar en el mateix enllaç d'abans si és que no corregeixen l'evident manca de "tilde" que en castellà porten totes les paraules esdrúixoles.

Un cop detectat aquest imperdonable error de la tropa d'intelectuals preocupats perquè els no castellanoparlants haguem d'utilitzar (encara més) la seva llengua, he activat de nou el detector de faltes que com a aspirant a filòleg sempre tinc a mà i... SÍ: més faltes d'ortografia: el senyor Álvaro Pombo, firmant del manifest resulta que es diu "Alvaro", ha deixat de ser esdrúixol per convertir-se en pla, com un dels nostres grans escriptors, en Josep Pla. I ja que la cosa va de Joseps i altres herbes planes, hi ha dos intelectuals més que tenen uns noms ben curiosos: "Jose Luis Pardo" i "Jose Mª Ruiz Soroa". A mi a l'escola (sí, vaig estudiar llengua castellana i la vaig ben aprofitar) em van explicar que en castellà José duia accent i, per molt que ara alguns es diguin "Jose", quan el nom és compost, "José Luis" o "José María", la pronunciació com a paraula plana és molt i molt complicada. Intenteu-ho...

En conclusió, aquesta tropa d'intelectuals colonitzadors més s'haurien de preocupar per aprendre bé la seva llengua que per anar-la imposant fora del seu àmbit, que això d'anar donant lliçons a casa del veí sense tenir la casa pròpia ben endreçada és digne de miserables.

5 i 6 de juny a Berlin

Ja som internacionals.
Encara no hem arribat i ja se'ls ha cremat la seu de la Filarmònica. Els dies 5 i 6 de juny ja poden tremolar perquè l'Alexanderplatz bullirà!

No serà la típica mostra de folclore: quatre balls i tres cançons indígenes... Almenys pels dimonis de Mancor no quedarà...

Més informació aquí

12 d'abril a Biniamar

La feina, la família i l'oci em resten vida multimèdia, digital, online o digues-li com vulguis...

Dissabte 12 a Biniamar hi haurà una actuació diabòlica com mai abans s'haurà vist a Mallorca. Una església catedralícia a mig fer i una escenografia impactant acolliran els dimonis de Mancor per fer tremolar els 400 atrevits que puguin entrar. Salut i Foc!!!!

El TGV

Entenc que Sevilla, Málaga, Valladolid o Cáceres vulguin aprofundir en la relació amb la seva capital natural, però Barcelona també? A Catalunya no li convindria tant o més que el TGV a Madrid una bona connexió amb l'Europa que comença més enllà dels Pirineus i amb València i tota la resta de l'arc mediterrani? Es farà això algun dia? Per què ni tan sols es planteja el despropòsit de no tenir una connexió ferroviària decent amb Europa? Per què s'està fent una línia ferroviària Madrid-França atravessant els Pirineus per Aragó* quan ja hi ha una línia que passa per Catalunya i una altra pel País Basc? A Madrid ho tenen bastant clar: tot el que sigui evitar Catalunya és positiu. Són previsors, quan arribi el dia de la independència valdrà més que tinguin fil directe amb Europa o les passaran putes. Els catalans, però, seguim votant PSOE i olé perquè no guanyin els altres que "són pitjors"...
Per cert, que la ministra "Maleni Doblá" segueix amb les seves troles. La darrera és la voluntat del govern de que cap població espanyola estigui a més de 50 quilòmetres d'una estació de l'AVE (ho comenten aquí). Ja no és només moooolt complicat de complir amb les poblacions del Pirineu lleidatà (per exemple, Vielha és a uns 150 quilòmetres de Lleida) sinó que ja m'explicarà com s'ho farà amb les poblacions mallorquines, a no ser que no ens considerin espanyols. Ja ho diuen alguns: Espanya no té illes...



*Les versions en català, euskera, galego i valencià de la web estan en preparació. (amb lo inútils que arriben a ser, deuen estar buscant les diferències entre català i valencià i en trobar-ne 10 penjaran les traduccions. Abans, evidentment, arribarà el TGV a Girona, Figueres i Perpinyà i tot... Gràcies amics del PSOE, gràcies)

Molts d'anys!

Comença un nou any ple de reptes, il·lusions, esperances i desitjos. I comença diferent dels anteriors: sense ressaca i a Mancor. Per primera vegada en molts anys he pogut gaudir del Concert d'Any Nou i dels salts d'esquí de Garmisch Partenkirchen sense mal de cap. És una premonició de com anirà l'any?

Bon any 08 nou a tots!

Cap de setmana de Fira

Després de dies de feina i feina, el temps no va acabar d'acompanyar-nos i la V Fira de l'Esclata-sang i la Muntanya va ser passada per aigua i fred.

El divendres a la nit es va haver de suspendre la Nit de Foc ja que la pluja va fer acte de presència i va impossibilitar que els dimonis sortíssim a cremar-ho tot. Encara així, es va poder fer un petit sopar espectacle pels convidats que havien vingut de les altres illes i de Catalunya.

El dissabte el temps va millorar bastant i la II Trobada de Geganters va ser tot un èxit, amb 20 parelles de gegants, alguns caparrots i moltíssims geganters, xeremiers, tamboriners i flabiolers. En acabar la trobada i les ballades, hi va haver dos sopars, un pels geganters i acompanyants i un altre pels socis d'Arrels de la Vall que va acabar amb un combat de glossadors i un concert de Nou Romancer que els dimonis ens vam perdre perquè ens vam preparar per un petit correfoc a la zona de sa Font amb la companyia dels Diables la Garsa de Sant Feliu de Llobregat.

El diumenge va despertar amb molt de fred, vent i un plugim gelat. Malgrat tot, molta gent va aparèixer pel poble a passejar entre les paradetes d'artesania, ballar en alguna de les tres places ambientades amb música mallorquina en directe o assaborir els boníssims plats tradicionals fets amb bolets. I per acabar la jornada els dimonis vam tornar a sortir, aquesta vegada des de l'església aprofitant la pirotècnia que hi teníem muntada i en companyia de la colla de dimonis d'Eivissa.

En fi, si el temps hagués acompanyat, hauríem viscut una de les millors fires en cinc anys. En tot cas, vam ser capaços d'improvisar i hem après que de cares als anys següents s'ha de tenir un pla alternatiu per si les inclemències meteorològiques apareixen i, el més important, tot va anar bé i ben pocs dels visitants van quedar defraudats.

L'any que ve, més i encara millor!

Jutges...

Per ser jutge cal ser intel·ligent?

Molts em respondreu que sí, però jo tinc els meus dubtes. La darrera perla d'un jutge curt de gambals ha estat aquell de l'Audiencia Nacional que no va permetre a dos suposats cremadors de fotos del rei (heretgia!!!) parlar en català. A més, ho va fer en un to de xulopiscines i se'n va enfotre a la cara dient-los que no els entenia després d'haver rebutjat un traductor. És una llàstima no tenir el tall de veu a mà, però és que va ser increïble i a sobre, el jutge, amb un to i una actitud molt prepotent, (franquista?) va dictar sentència sense haver entès un borrall de la declaració dels imputats. Això és digne de república bananera, perdó, monarquia borbonera.

23-N

foto de l'actuació dels dimonis a Santa Ponça (potti)

Darrerament, tinc aquesta finestra a internet molt tancada. No és per manca d'idees, ni de coses interessants per explicar, és bàsicament que no tinc temps. La feina on estic ara és més seriosa que les altres i no puc permetre'm escriure el blog des d'allà. I fora de la feina... bufff. No tinc temps de res. L'aterratge a Mallorca ha estat brutal. Tres feines en sis mesos, dies sense dormir per fer pràctiques de la UOC (vaig pensar que aniria tranquil i feia 5 assignatures), projectes interessantíssims d'allò que m'agrada... Res, que el blog ha passat a ser la darrera cosa en la llista de prioritats.

I ara, mig poble està atrafegat amb l'organització de la V Fira de l'Esclata-sang i de la Muntanya, on els dimonis actuarem de nou per convertir el poble en un infern de foc. No és conya. No fem només correfocs com els que es veuen normalment per Catalunya, el que fem és una actuació total, amb escenaris, decoracions i foc de tot tipus. El divendres 23 a la nit, Mancor cremarà. I jo hi seré! Com en la foto aquesta d'aquí dalt en què sortim de l'aigua, tot emulant l'arribada de les tropes del rei en Jaume I fa exactament 778 anys en aquella mateixa platja, la de Santa Ponça.

Malgrat tot, però, enyoro Blanes i ja tinc ganes de tornar-hi, cosa que faré d'aquí uns vuit dies, quan tindré, per primer cop a la meva vida, vacances al mes de novembre. I és que aquests mallorquins són "rarots-rarots"...

Hospital de referència (i II)

Així doncs, 4 mesos després de les eleccions, el Govern aparenta no tenir ni idea d'on fer l'hospital, uns diuen que so n'Espases és la millor opció i d'altres diuen que s'ha d'anar a un nou solar amb menys impacte urbanístic. Allò que sembla clar, però, és que l'animalada de voler fer l'hospital allà on és (reformar-lo) ha quedat descartada, malgrat que era el que deia el programa del PSOE.

Ara mateix, hi ha dos factors que s'han de tenir en compte: 1, Mallorca necessita un hospital de referència el més aviat possible (sobretot abans de les properes eleccions) i 2, fer l'hospital a so n'Espases és permetre el pilotasso del PP i donar-los la raó en un tema que des del partit conservador van gestionar fatal, al mateix temps que es quedarà en evidència davant l'electorat, el propi i el que no ho és.
Vista la nul·la voluntat de trobar una nova ubicació per l'hospital (la base militar, a menys d'un quilòmetre de Son Dureta sembla perfecta, no així com Son Pardo, que està encaixonat entre un torrent, un hipòdrom i la via de cintura) per part dels governants, sembla ser que el Govern Antich optarà per donar la raó al PP i fer l'hospital a so n'Espases, més allunyat del monestir, més integrat, menys inundable, amb un entorn més protegit de l'especulació i tot el que vulgueu per no assemblar-se al projecte del PP, però a so n'Espases, com els interessos foscos de quatre constructors depredadors volen. I tal dia farà un any...

I, ja posats a fer volar coloms, d'aquí quatre anys, el PSOE canviarà de líder, de manera que el cremat davant els propis votants (Francesc Antich) deixarà pas a la Presidenta del Consell, Francina Armengol, principal opositora dins el PSOE a la construcció de l'hospital a So n'Espases. Amb aquesta jugada el PSOE es presentarà de nou davant les eleccions amb ambigüitat: venent pragmatisme (l'hospital s'haurà fet) als votants desideologitzats, i ideologia (la candidata no volia l'hospital) als votants més crítics que poguessin dubtar si votar el Bloc o el que quedi en aquell moment del Bloc.

Hospital de referència (I)

Mallorca necessita un nou hospital, ja que Son Dureta (web només en espanyol) ha quedat petit, obsolet i ja és vell per ser un hospital de referència. En els darrers temps, però, a Palma mateix s'ha obert un nou hospital, Son Llàtzer (web vil-lingüe) que encara té una planta buida i no funciona a ple rendiment, no se sap ben bé perquè. A més, aquest any a Inca s'ha obert un hospital comarcal (sense web específica) per cobrir tota la demanda de la zona del Raiguer, més de 150.000 persones. Amb tot això vull dir que l'augment desproporcionat de població que hi ha a Mallorca ha provocat l'obertura de nous centres sanitaris. Però és evident que no n'hi ha prou i que fa falta millorar l'hospital de referència.
L'anterior govern va aprofitar l'avinentesa de la necessitat del nou hospital per fer un bon pilotasso urbanístic. Van rebutjar alternatives com la reforma del mateix hospital, la reconversió de la base militar General Asensio o altres solars que no permetien un creixement urbanístic i van traslladar el nou hospital a la finca de So n'Espases, en una zona rural ben al costat del Monestir de la Real i en una zona on els principals constructors de la seva corda política van adquirir els solars del voltant. Res que no s'hagués vist abans, però no per això menys moralment denunciable.
La decisió va ser molt controvertida i va aparèixer una plataforma anti-hospital a So n'Espases. L'oposició ciutadana va ser molt forta i els partits polítics es van sumar a les protestes, especialment el PSM, ara Bloc per Mallorca. En tot cas, el PSOE també va recollir en el seu programa electoral la decisió de no fer l'hospital a So n'Espases (pàgines 40 i 45).
Un cop assolit el poder, però, sembla que l'opció (bastant poc realista) de fer l'hospital de nou al mateix solar ha quedat descartada per tots els problemes, bastant obvis, que podria provocar als pacients i als treballadors sanitaris. És deplorable que un partit polític reculli en el programa electoral i faci bandera d'un tema que després no podrà (voldrà) executar. És més, en el discurs d'investidura el President Antich va tornar a afirmar que la seva voluntat era fer l'hospital al solar de Son Dureta. Ignorància, premeditació o inutilitat?

Eivissa o Ibiza

El conseller de turisme del Govern Balear (del partit suposadament nacionalista d'UM) diu que la promoció de l'illa seguirà fent-se només en la versió del nom en castellà. Només per dignitat lingüística això ja és una aberració. A més, Ibiza és una paraula que relaciono inconscientment amb les discoteques, els after-hours, el turisme massificat, les drogues de disseny i el món de la festa sense control ni límits. Deu ser que, malgrat les paraules grandiloqüents relacionades amb el canvi de model turístic, el que interessa és seguir omplint la caixa a costa de la dignitat i la tranquil·litat dels eivissencs. Si allò que es vol és fer un turisme més sostenible i diferent del pastillero que ara envaeix l'illa pitiüsa major, canviar el nom foraster d'Ibiza pel nom propi d'Eivissa no hauria de suposar un "cost econòmic inassumible" sinó un pas més en la intenció de canviar la imatge de reducte dels maquineros d'Europa.

"Mora catalanista"

El temps no passa a les casernes de la "guarracivil"...

Com diuen per aquí Mallorca, arruix forasters!!!

Catalunya Ràdio i el Madrid...

Notícia bomba: la ràdio "nacional" de Catalunya, seguint la tendència desnacionalitzadora i d'anar a rebuf d'allò què fan les cadenes privades espanyoles, ara ha tingut la brillant idea de potenciar, encara més, la seva programació d'esports retransmetent en directe els partits del Real Madrid. No del Mallorca, el València, el Llevant, el Villarreal o el Nàstic, no...

Quina serà la següent bufonada? Retransmetre en directe els avançaments de l'Alonso? Les corrides de toros?? Els concerts de la Pantoja?

Per mi, ja se'n poden anar a la merda.

Nit de Foc a Capdepera

Aquest dissabte a la nit els Dimonis de Mancor de la Vall vam actuar a Capdepera en un ambient increïble. Sortíem de l'església del poble i a fora una gentada ens esperava cridant i provocant-nos. Gairebé tothom anava ben protegit i tenia moltes ganes de disfrutar. Quan es van obrir les portes de l'església i va començar l'espectacle tots ho vam passar de conya. Els dimonis provocant, el públic responent amb goig (o plorant de por), però no vam deixar a ningú indiferent. Vam estar una eternitat corrent i obrint-nos pas entre la multitud i disfrutant com camells. La gent ens enlairava, ens duia a coll-i-be, se'ns abraçava, ballava amb nosaltres i cridava sense parar: "boti boti boti, artanenc es qui no boti"... Va ser increïble. Es nota que els gabellins (la gent de Capdepera es diu així) han viscut correfocs des de ben joves... També hi havia bastants guiris despistats amb samarretes de tirants que segur que van tornar a casa amb alguna cremadeta de més, però impressionats per la demostració d'energia, festa i foc que vam desplegar, gràcies en part, a la gran predisposició del públic.

Ah, us adjunto una foto d'en Biel Capó que ha sortit al Diari de Mallorca (enllaç a la notícia) Suposo que els que em coneixeu sabreu distingir qui és en Tatxenko, no??

Més sobre la construcció a Mancor

Manifest del col·lectiu Salvem Mancor:

Mancor plora llàgrimes de ciment

Salvem Mancor

Aquest és el video que el col·lectiu Salvem Mancor va projectar el dia 24 de juliol en motiu de la seva presentació a tots els mancorins. L'acte va ser tot un èxit, ja que hi van assistir més de 200 persones, una cinquena part dels habitants del poble.

Com em va tot?

Aviat farà sis mesos que estic instal·lat a Mallorca i he treballat a tres empreses diferents. De la primera feina en vaig marxar perquè se'm va acabar el contracte i no m'hauria fet res quedar-m'hi per molt, molt de temps, però va resultar impossible que em renovessin. De la segona empresa en vaig fugir perquè no em pagaven, els molt pirates (encara em deuen 20 dies de salari). Ara estic en una gran empresa, potser una de les 5 més importants de les Balears i em trobo en un ambient molt peculiar que aniré descrivint en els propers escrits. La feina m'agrada molt, encara que m'hi deixaré les pestanyes i el cervell. Malgrat tot, donaré una bona oportunitat a l'empresa per tal de que puguin gaudir dels meus excel·lents serveis durant un període de temps adequat.

Però la vida no és només la feina, per això he de dir que estic content d'haver fugit de Barcelona i de respirar l'aire pur de Mancor, ara que encara hi ha aire pur a Mancor...

I tota la resta em va molt bé i estic molt ocupat amb mil històries que gairebé no em deixen temps per actualitzar el blog però he de tornar-hi, perquè el meu nou ambient laboral bé que es mereix un bon parell d'articles...

El primer dia de feina érem dos novatos, en Melitón i jo mateix i la cap de departament ens va explicar, en llengua ben forastera el funcionament de l'empresa matriu... (seguirà)