María Vidal Puig
No és el nom de la musa. És el nom d'una dona que no conec de res. Tan sols sé que es fa dir “asesora y promotora turística” (sic). Que viu (o treballa) al carrer Carretas 60. I també sé el seu número de telèfon. Encara no l’he trucat per insultar-la. Esperaré que em truqui ella.
M’explico: En aquesta merda de ciutat tenim un problema d’habitatge acollonant i només faltava tota la colla de xucladors/vividors/fillsdesamare que es dediquen a buscar pisos per revendre després. L’altre dia em va trucar un xicot argentí de Tecnocasa. Una mescla explosiva. Ja sabeu lo “bé” que em cauen els argentins (un altre dia en parlaré). I sabeu lo bé que em cauen les immobiliàries. Doncs el tiu s’ofereix per venir-me a taxar el pis (gratuïtament). Li dic que no m’interessa. Llavors, amb dos collons, em diu que si m’interessa vendre el pis. Li dic que ja m’agradaria (visc de lloguer). Parla espanyol (o hauria de dir argentí??) i crec que no ha captat la indirecta. Segueix amb el seu rotllo i em diu que si sé d’algun pis que es vengui aquí a prop. No l’envio a la merda de miracle. Li dic que a mi no em paguen per fer la seva feina, i que tampoc li costarà gaire patejar-se els carrers del barri. Ara ja no sé si estic davant d’algú que no entén el català o del millor comercial del món, ja que em torna a dir que li seria de molta ajuda la meva gentil (¿??) col·laboració. Li dic que surti al carrer i camini perquè jo no li penso fer la seva feina i que n’estic fart de les immobiliàries i dels especuladors que… Em diu que “muxas grasias por su atención” i pengem.
Bé, tornant a la María (amb accent) Vidal Puig. Darrera la tarja que em va deixar a la bústia hi ha el següent text: “Estamos interesados en comprar piso en esta finca ante la fuerte demanda de jubilados comunitarios que desean instalarse a residir en esta zona de Barcelona”. Després de llegir-ho (i quedar-me pràcticament sense aire per la manca de comes), la sensació d’impotència que em queda a dins és immensa. No és la primera targeta d’aquest tipus que arriba a la bústia, però és que trobo fortíssim que t’especifiquin que el pis serà per “jubilados comunitarios”. És a dir “los jóvenes del país” a viure sota un pont.
Això ho hem de canviar o muntar una REVOLUCIÓ! Qui s'hi apunta?
Bé, tornant a la María (amb accent) Vidal Puig. Darrera la tarja que em va deixar a la bústia hi ha el següent text: “Estamos interesados en comprar piso en esta finca ante la fuerte demanda de jubilados comunitarios que desean instalarse a residir en esta zona de Barcelona”. Després de llegir-ho (i quedar-me pràcticament sense aire per la manca de comes), la sensació d’impotència que em queda a dins és immensa. No és la primera targeta d’aquest tipus que arriba a la bústia, però és que trobo fortíssim que t’especifiquin que el pis serà per “jubilados comunitarios”. És a dir “los jóvenes del país” a viure sota un pont.
Això ho hem de canviar o muntar una REVOLUCIÓ! Qui s'hi apunta?
2 comentaris:
jajaj jo estic cansat ja de que em truquin a casa els plastes de les inmobiliàries, els hi deixat anar ja un parell de mocs. Una vegada va ser boníssim per que després que m'ho preguntés a mi em va dir si estava la Pepita(els malparits ja s'han guanyat a la meva àvia que com que és de bona fe els haurà contestat més d'una vegada). Li vaig dir que no ens molestés més... al cap d'un parell de setmanes ja hi tornàvem a ser.
Cal denunciar això a l'oficina de protecció del consumidor.
I si et continuen tocant els ous montar algun pollo invocant el dret a la intimitat de la Constitució Espanyola.
No et deixis endur per les passions, demostra que ets un SCPT.
(Superior en Ciències Polítiques i del Treball)
Jo només sóc un SCPCI (Superior en Ciènces Polítiques i del comerç Internacional) i per tant tinc una dimensió menys social que la teua, sapigues aprofitar-la.
Publica un comentari a l'entrada