Metro (i VI)

Ell ara està intentant treure el condó de l’envoltori metalitzat. Tot està enganxós. S’està descentrant. Fa un cop d’ull al seu voltant i veu que el vagó està buit. Tan sols hi ha el jove que els mira amb cara de vici. No sap on és la resta de la gent però no el preocupa. No l’importa res. El que vol és poder obrir la maleïda bosseta del condó, posar-se’l i entrar d’una vegada dins la Laia. Quants cops havia arribat a somniar amb ella i ara s’està barallant amb un envoltori en comptes de gaudir del moment…

Ella ha intentat diversos cops introduïr el penis rampant dins el seu cony desitjós de plaer, però alguna cosa no funciona. Cada cop que l’ha acostat, ell ha aconseguit frenar l’embestida. La primera vegada s’ha ajupit de cop per evitar el contacte i de passada s’ha pujat els pantalons fins l’alçada de les cuixes. Al segon intent li ha caigut la cartera a terra i li ha dit a cau d’orella: -un moment… el condó…-.

Ella ara es comença a mosquejar. Ell ho nota i encara es posa més nerviós amb la bosseta del condó, fins el punt que decideix invertir les dues mans per obrir-la i acabar d’una vegada. Tan punt la seva mà dreta abandona el mont de Venus, la Laia es gira, el mira als ulls i li engega: -què fas????-. Aquesta mirada barreja de desig, impaciència i un punt de supèrbia l’acaba d’esperonar. Obre ràpidament l’envoltori del preservatiu, se’l col·loca amb menys dificultats de les habituals i penetra la Laia. La sensació és increïble. Per un cop, sembla com si no dugués condó. Potser és que el que s’ha col·locat ja no és ben bé un condó… però ara ja tant li fa… Nota totes les sensacions agradables del món. Escalfor, humitat, plaer, plaer, plaer… Al cervell li arriben aromes de primavera, olors de flors, records d’adolescència, desitjos satisfets, sensacions de benestar. Està volant, és com un ocell que pot arribar allà on es proposi, ningú l’atura.

El jove que tenen al davant s’està masturbant sense cap mena de vergonya. En tot cas, a la Laia no sembla importar-li massa, fins i tot sembla que li ha dirigit un parell de mirades plenes de complicitat, per tant ell tampoc es capfica.

Notar com ell entrava dins seu ha conduït la Laia a una situació extasiant. Ho havia estat esperant des dels 16 anys. Sempre havia estat secretament enamorada d’ell, i ell que ni se n’havia adonat… Sort que amb el pas del temps sembla que s’ha espavilat… Ara la Laia es giraria i li menjaria els llavis i la boca amb un bon morreig, però el pacte que té amb el seu xicot, en Pol, no li ho permet. Poden tenir sexe amb desconeguts, però sense petons, com les putes de les pel·lícules.

I és que en Pol sempre ha tingut uns desitjos sexuals molt estranys. Però aquesta última demanda de fer-la follar amb desconeguts mentre ell es masturba davant seu ja és el súmmum. Fins aquí ha arribat.

El destí ha volgut que els dos homes amb qui comparteix vagó no es coneguessin entre ells. Així els està satisfent als dos i, sobretot, a ella mateixa. En tot cas, després d’això, deixarà en Pol i refarà el seu somni de joventut.

Mentrestant, el metro arriba a la darrera estació mentre les vides dels tres ocupants del tercer vagó, més la del quart que aviat es començarà a gestar, estan a punt d’iniciar un nou camí. Si sabessin…

Fi.