Segon plat
Doncs això. Avui, de forma extraordinària, publico dos posts. Un que ja tenia mig pensat i un altre que és més d’actualitat. I és que ahir vaig sopar amb… 3 dones!!!! (Tranquils que Sa Roqueta ja n’estava ben informada…). Doncs això. Va ser el segon cop en un mes en què ens trobàvem els resistents de Ciències del Treball. No sé si recordeu el tema del primer sopar ...
Bé, doncs la meva condició pel sopar d’ahir (de platets de peixet en un restaurant a tocar de Santa Maria del Mar) va ser que estava prohibit parlar de casaments, bodes i tot el que s’hi assemblés. Ja n’havia quedat prou escarmentat.
Com que dues es casen abans d’un mes i mig vam pactar que comentessin la jugada durant deu minutets. Va estar bé, ja que es van dir lo bàsic, sense entrar en detalls inútils ni perdre’s en anècdotes irrellevants per la ment d’un mascle.
En acabar el període pactat va venir lo pitjor. Com que havien parlat de casaments, què ve després??? Mmmmm… Doncs sí, els nens. Amb l’excusa que la Leti i en Feli estan prenyats, van començar a treure el tema. Tots coneixem gent de la nostra edat que ja són pares o estan a punt de ser-ho. Realment és bastant fort. Tenir fills per tal que els cuidi una llar d’infants o, si tens pasta, una sudamericana, mentre els pares van a currar com negres. És bastant complicat si no tens uns “avis a qui fer pringar” o prous diners al compte corrent com per deixar la feina…
Bé, el sopar va consistir en uns entrants: croquetes, navalles, verdura fregida i alguna cosa més que no recordo. Després un assortit de peix immens on hi havia unes gambes petitíssimes arrebossades, sonsos, trossos de calamar i lluç. Va ser bastant bo. I tot regat per un vi de la casa NEGRE… Els meus consells com a “tastador de vi” no van acabar de quallar, però el vi va entrar bé.
Bé, el tema del sopar va ser rememorar anècdotes de quan estudiàvem i comentar com ens va la feina. Com que jo no acabo d’estar massa bé on estic (sic), vaig optar per alegrar-me per la sort que tenen elles i no parlar molt. Aquest cop ningú es va tacar menjant, ni hi va haver cap escena porno aprop, ni vam anar a prendre res en acabar ja que eren quarts de dotze, però va estar bé.
En tot cas, quan torni a quedar amb elles, pel setembre, estaran les tres casades.
Bé, doncs la meva condició pel sopar d’ahir (de platets de peixet en un restaurant a tocar de Santa Maria del Mar) va ser que estava prohibit parlar de casaments, bodes i tot el que s’hi assemblés. Ja n’havia quedat prou escarmentat.
Com que dues es casen abans d’un mes i mig vam pactar que comentessin la jugada durant deu minutets. Va estar bé, ja que es van dir lo bàsic, sense entrar en detalls inútils ni perdre’s en anècdotes irrellevants per la ment d’un mascle.
En acabar el període pactat va venir lo pitjor. Com que havien parlat de casaments, què ve després??? Mmmmm… Doncs sí, els nens. Amb l’excusa que la Leti i en Feli estan prenyats, van començar a treure el tema. Tots coneixem gent de la nostra edat que ja són pares o estan a punt de ser-ho. Realment és bastant fort. Tenir fills per tal que els cuidi una llar d’infants o, si tens pasta, una sudamericana, mentre els pares van a currar com negres. És bastant complicat si no tens uns “avis a qui fer pringar” o prous diners al compte corrent com per deixar la feina…
Bé, el sopar va consistir en uns entrants: croquetes, navalles, verdura fregida i alguna cosa més que no recordo. Després un assortit de peix immens on hi havia unes gambes petitíssimes arrebossades, sonsos, trossos de calamar i lluç. Va ser bastant bo. I tot regat per un vi de la casa NEGRE… Els meus consells com a “tastador de vi” no van acabar de quallar, però el vi va entrar bé.
Bé, el tema del sopar va ser rememorar anècdotes de quan estudiàvem i comentar com ens va la feina. Com que jo no acabo d’estar massa bé on estic (sic), vaig optar per alegrar-me per la sort que tenen elles i no parlar molt. Aquest cop ningú es va tacar menjant, ni hi va haver cap escena porno aprop, ni vam anar a prendre res en acabar ja que eren quarts de dotze, però va estar bé.
En tot cas, quan torni a quedar amb elles, pel setembre, estaran les tres casades.
Que fort!!!!!!!!!!
3 comentaris:
Com diuen els castellans: "Cuando veas las barbas del vecino cortar, pon las tuyas a remojar..."
Aquest blog em comença a fer enveja.
Quantes intervencions!
Per la propera quedada farem alguna cosa més interessant per a que ho puguis explicar i no ens deixis com unes marujes...
Publica un comentari a l'entrada