Metro (III)

Aviat ell oblida el rellotge i es concentra en el suau massatge que està rebent a les mans. A la fi es decideix i li agafa la mà. És un moment electritzant. Se li ericen els pèls del braç. Se li posa la pell de gallina. Semblava com si tota la vida les dues mans haguessin estat esperant aquest contacte. Ara hi ha un altre sotrac que permet que la mà que tenia atrapada s’alliberi i es dirigeixi a la gentil tasca d’acariciar les natges de la Laia. Per sort, sembla que la faldilla no s’ha estripat.

Durant tot el procés ell no ha parat de mirar el clatell de la Laia i ella no s’ha girat. Ara ella està dirigint els seus dits cap al paquet. Quan hi arriba es troba la porta d’entrada oberta. Sense dubtar-ho s’hi endinsa. Li acaricia el membre per sobre dels calçotets. Ell al mateix temps li estira la faldilla cap amunt fins que amb les mans li pot acariciar les cuixes. I llavors puja fins a les calces. S’hi desplaça de forma rítmica, sense gairebé contactar amb la seva pell, que sembla de vellut. Tot els moviments són molt lents, com si tot succeís en un núvol, en un lloc on no importessin les presses, ni les mirades de la resta...

(demà ja veurem si segueix...)