Quina nit.

Tot anava bé. Però la casualitat va voler que la nit no fos com esperàvem. Molt d’alcohol, molt de bon rotllo, molt bona gent i a l’entrada de la discoteca topem amb la ex. Una merda. Ja es podria haver quedat a NY. Però no. El destí va fer que s’haguessin de trobar ahir a la nit. Ella com qui no ha passat res. Ell fet una merda. En un moment tornen a la ment històries que havien quedat aparcades de ja fa uns quatre anys. Aparcades, no oblidades.

Però els tius patim, tant o més que elles. Ho tinc claríssim. Massa exemples al meu voltant com per no veure-ho clar. Elles et deixen i tu et menges la bola. I amb tu pateixen els teus amics. Amics que quan van borratxos i es troben en situacions així preferirien haver-se quedat a casa. I no haver dit res. Malgrat la intenció amb què vaig intervenir, hauria d’haver callat. T’entenc perfectament. I no sé si servirà de res, però ho sento molt.
I espero que tal dia faci 5 anys, perquè el temps ho curarà. Desitjo.