El portàtil

Dimarts de la setmana passada el portàtil de la feina es va morir. El més fort de tot és que va ser sense previ avís. Atac de CPU fulminant. Normalment veus que aquests aparells comencen a fallar o van més lents... El meu estimat portàtil no va seguir aquests cànons. Va decidir que el disc dur s'havia d'aturar i així va ser. No va tenir en compte que no tenia les còpies de seguretat actualitzades, ni que el necessito més que mai per poder fer feina des de casa d'un proveïdor mentre controlo que facin bé la seva feina... Es va cansar i va petar el disc dur, amb la feina d'aproximadament un any incinerada. Sort que tenia algunes coses guardades en discs de memòria, però la putada no deixa de ser grossa. Des de llavors visc en un estat catatònic: no m'acabo de creure que he perdut tota la feina que he anat fent però, tot i que m'indigna, també em resigno: penso que total, per la poca estima que tinc a la tasca que desenvolupo, potser és un senyal diví pre-pasqual (per això de la setmana santa) per tal que em busqui la vida en un altre lloc. Tan sols demano, oh diví creador que ens guies les ànimes cap el camí del bé, que per acabar de rematar la feina, facis que d'algun dels molts llocs on he enviat el CV, em facin una trucada i així pugui reenfocar la meva vida laboral. No calia que em destrossessis el portàtil... O potser sí.