Estats i actituds del cervell envers la informació

Hi ha dies en què obro l'ordinador, inspiro profundament, navego una estona per les pàgines de sempre buscant la darrera notícia, l'article interessant o la reflexió imprescindible i tot em sembla obvi i insípid, com si ja hagués passat abans. Talment com si ho hagués viscut. Res em sorprèn. I no perquè siguin objectivament notícies poc novedoses, especialment tristes o clarament espectaculars. És que, senzillament, dec tenir el cos i la ment predisposats a no sorprendre'm, com si m'hagués crescut una cuirassa al voltant de la secció del cervell que es dedica a sorprendre's o mostrar especial interès pel que li arriba. Per això, tot el tema dels relleus de consellers del Govern no m'ha impactat gens, igual com cada atemptat a l'Iraq em sembla d'una monotonia que em fatiga. I així amb la majoria del que passa en el món que m'envolta més o menys aprop. Són dies de monotonia informativa.

Hi ha altres dies, pocs, en què qualsevol mínima notícia em crida l'atenció de forma exagerada. Qualsevol notícia, ja sigui política, meteorològica o "rosa" (aquestes menys) m'interessa i intento seguir-la al màxim. Aquests dies en què això passa, sóc conscient que he de relativitzar, però no puc. Tinc avidesa de notícies i de coneixement general i absorbeixo tot el que em rodeja. Des de la revista del barri que fullejo a la fleca fins a tots els telenotícies de tots els canals o les xerrades de tota la gent que tinc al voltant. Són dies en què noto una activitat brutal al cervell, emmagatzemant i interrelacionant informació, creant teories, inventant supòsits i esgotant totes les neurones al màxim. Es tracta de jornades d'una alta avidesa d'informació.

La majoria de dies, però, són un entremig dels dos: tan sols em criden l'atenció alguns pocs fets, la majoria personals i algun d'abast general i la resta no em passen desaparcebuts però no els hi dono massa importància. Això sí, el cervell segueix interrelacionant tota la informació per si en algun moment em pot ser d'utilitat. Són els dies, diguem-ne, d'activitat normal.

En definitiva, he fet una petita reflexió, en un dia de desinspiració clamorosa, sobre el funcionament del meu cervell que, suposo, deu ser molt similar al funcionament del cervell de la majoria de vosaltres i, per extensió, de la resta de la humanitat. En tot cas, un altre dia aprofundiré sobre les causes ocultes que poden provocar aquesta diferència d'activitat cerebral entre un dia i un altre.