dilluns, 15 de gener del 2007

Canviar

En època de canvis apareixen els nervis, les emocions confrontades, els dubtes, la por, el pànic a allò nou i desconegut.
El més senzill seria seguir amb la certesa d'allò conegut però que tanmateix se sap insatisfactori. Una vegada s'és enmig del procés, creixen els elogis per allò que es té i es magnifiquen les amenaces sobre allò que es busca assolir. I apareixen més incerteses i dificultats. I tot es converteix en una bola immensa que per moments sembla insuperable.
Però la decisió està presa en fred, les perspectives a curt termini ja es coneixien incertes i ja no hi ha marxa enrera.
Canviar és necessari!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

T'anava a recomanar aquest llibre, però vista la teva última proclama m'imagino que ja te'l deus haver llegit... :P

Tatxenko ha dit...

Doncs no l'he llegit, encara que era el llibre de capçalera dels amos de la pastera on treballava abans. O no li van fotre ni cas o el llibre és un desastre, perquè la pastera ja es deu haver enfonsat...

Anònim ha dit...

No te'l llegeixis! És una pèrdua de temps (aquí, un exemple).

Jo me'l vaig llegir fa temps, recomanat per un amic. Després de llegir-me'l (en menys de mitja hora), quan ja li anava a fotre el llibre pel cap, va resultar que ell me l'havia posat com a exemple d'allò que NO serveix per a res (i jo havia entès tot el contrari! :P).